dimarts, 29 de desembre del 2009

Amb Camps, sense govern i sense lideratge

Llegeixo la següent notícia a El País: Camps acepta liderar el cambio de modelo que plantea la patronal: "Francisco Camps, presidente de la Generalitat, aseguró ayer sentirse 'orgulloso' de que los responsables de la Confederación Empresarial Valenciana (CEV) le encomendaran el liderazgo del tránsito de la economía valenciana hacia un nuevo modelo productivo más sostenible y más flexible."

La proposta dels empresaris és molt interessant, caldrà vore si el Consell és capaç de fer-la seua i liderar com cal un canvi en l'economia valenciana. Precisament el que li cal al País per a sortir d'aquesta greu crisi és un govern que governe i uns líders polítics que lideren, cosa ara mateixa totalment inexistent. M'explico, el Consell i el seu president (que és el president de tots els valencians) estan desapareguts: el cas Camps (Gürtel, diuen a Espanya) els ha deixat ben fora de joc. Ara mateixa no hi ha ningú al timó del govern, just quan ens trobem en mig d'una tempesta que pot afonar l'economia i la societat valencianes. Personalment no cofio en absolut que l'actual govern del PP siga capaç de solucionar cap dels greus problemes que actualment ens afecten als valencians. Tampoc es veu relleu polític a curt termini. He de confesar que em sorprén que l'única alenada d'aire fresc en el ranci panorama polític i econòmic valencià vinga de mans dels empresaris. Bé, ells tenen els quartos i poden decidir en la campanya electoral de quin partit polític o senyor posen diners per a que siga el proper govern i president de la Generalitat. Senyors empresaris, vista l'experiència dels darrers anys, trien amb seny.

divendres, 11 de desembre del 2009

Xarrada de Joan Francesc Mira

Va ser tot un plaer no només escoltar la xarrada que Joan Francesc Mira va donar ahir a Benicarló, si no també compartir amb ell el sopar i la conversa.

Ens va portar la seua saviesa i la seua visió -clara i compromesa- amb el país i la llengua. Es va emportar la nostra estima i el nostre reconeixent. I un basquet de carxofes!

Esperem poder gaudir ben prompte de la seua presència.

dijous, 3 de desembre del 2009

Formació, cicle econòmic i sobrequalificació

L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) publica des de ja fa molts anys la serie Cuadernos de Capital Humano. Els darrers números d'aquesta serie exploten i donen difusió a les dades i conclusions d'altres estudis propis, més extensos. És una molt bona idea de difondre xicotetes "mossegades" d'informació. Se'ls ha de felicitar per un treball excel·lent.

El darrer número de Capital Humano tracta sobre la relació entre la sobrequalificació -la falta d'ajust entre el nivell d'estudis assolit i el lloc de treball desenvolupat pels joves- i el cicle econòmic. L'àmbit geogràfic de l'estudi es circumscriu a l'estat espanyol A mode de resum, aquest són alguns resultats interessants:
  • El nivell formatiu és la principal variable que explica la sobrequalificació.
  • Els universitaris tenen més probabilitat de patir sobrequalificació que l'estudiantat de secundària obligatòria.
  • L'educació i la sanitat presenten menor sobrequalificació que altres sectors de serveis.
  • Els autònoms i contractes indefinits presenten menor sobrequalificació.
  • L'any d'entrada en el mercat laboral influeix en la probabilitat de sobrequalificació.
Aquest darrer resultat és, pot ser, el més preocupant. Ve a significar que el jove que té la mala sort de trobar un treball poc qualificat en un moment de crisi econòmica, queda en certa manera "marcat" pel moment i arrossega al llarg de la seua vida laboral una major sobrequalificació que altres joves amb el seu mateix nivell formatiu. Una manera de sortir-se'n d'aquesta situació precària és, evidentment, una major mobilitat laboral: canviar de treball tot cercant-ne un de millor. Per desgràcia, la baixa mobilitat laboral és també una característica del mercat laboral valencià i espanyol.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Dades d'atur d'octubre de la Unió Europea

Ahir es van publicar les dades d'atur per a la Unió Europea d'octubre que publica Eurostat, l'agencia europea d'estadístiques.

La desocupació en l'Europa de l'euro es manté estable en una taxa del 9,8%, mentre que si prenem el total dels 27 països ha sofert un lleuger augment del 9,2 en setembre al 9,3 en octubre.

Les dades generals es presenten també per països. Espanya és la segona economia europea amb més atur (19,3%), només superada per Letònia (20,9%).En quant a l'atur entre els joves, l'estat espanyol ocupa la primera posició (42,9%), mentre que la mitjana europea és el 20,6%.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Autobiografia de Charles Darwin

Us recomano moltíssim llegir l'Autobiografia de Charles Darwin, publicada per la Universitat de València dins la col·lecció de monografies de la revista Mètode. Enguany es compleixen dos-cents anys del naixement del naturalista anglès i cent-cinquanta de la publicació de la seua obra més important "L'Origen de les Espècies" [1] [2] (ja vaig parlar de l'Any Darwin en una entrada anterior). A més, es tracta de la primera vegada que s'edita l'obra sense censura en català. Resulta que a la mort de Darwin, la seua família va retallar aquells fragments que pensaven podien provocar cert rebuig cap al personatge per part de la societat de l'època.

Aquest és el darrer fragment amb el que acaba l'Autobiografia:
"Per tant, el meu èxit com a home de ciència, en la mesura que n'hagi tingut, ha estat determinant, segons el meu criteri, per qualitats i condicions mentals complexes i diversificades. D'elles, les més importants han estat l'amor per la ciència, una paciència sense límits per reflexionar llargament sobre qualsevol tema, dedicació en observar i recopilar fets i una bona part d'inventiva i de seny. Amb aquestes capacitats moderades que tinc, és veritablement sorprenent que hagi pogut influir en un grau notable sobre les creences dels científics en algunes qüestions importants."
Tota una demostració d'humilitat de l'home que va revolucionar les ciències naturals en la seua època i encara avui en dia.

dijous, 12 de novembre del 2009

Suicidi o accident laboral?

Les recents noticies de suïcidis en empreses franceses com Renault o France Télécom demanden una reflexió important sobre les condicions de treball en les empreses, especialment en un moment econòmic tan agitat. És interessant aquest article de Daniel Cernuda sobre el reconeixement d'aquest suïcidis com accident laboral aparegut en Cinco Días:
"Aquí se encuentra el quid de la cuestión y la averiguación del nexo causal que se requiere para catalogar el suicidio como accidente de trabajo: los problemas emocionales derivados de las condiciones laborales que llevan al empleado a adoptar tan drástica medida fruto de las situaciones de angustia y tensión que su vida laboral le produce".

dimecres, 11 de novembre del 2009

Atur: un repte immediat per a l'economia valenciana

En el darrer número de la revista Tot Tirant apareix un article meu sobre el problema de l'atur al País Valencià i per on deurien anar els tirs per a la recuperació de l'ocupació.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Identitat digital i marketing personal per a la recerca d'ocupació

Les xarxes socials i la recerca d'ocupació
El camí de la recerca d'ocupació o de la millora de la pròpia situació laboral actual, és un camí que s'ha de recorre de manera proactiva, per nosaltres mateixos, donant passos amb decisió en la direcció professional a la que es vol arribar. No vull donar a entendre que és un camí que inevitablement s'ha de recórrer sol, que no es puga tindre ajuda o guia. El que vull dir és que cadascú de nosaltres és el protagonista d'eixe viatge. Diversitat d'institucions públiques [1] [2] o privades ofereixen serveis d'ajuda en la recerca d'ocupació on professionals de l'orientació laboral assessoren i fan de guia. Però cadascú de nosaltres per si mateixa ha de voler caminar, ha de voler trobar eixe treball que no te o que li permetrà realitzar-se millor professionalment.

El context actual en que Internet s'ha convertit en una altra dimensió de la realitat, fa que la xarxa siga un element més a tindre en compte en la recerca d'ocupació. Te l'avantatja de reduir l'esforç que hem de fer per a recopilar informació o difondre el nostre currículum vitae. Ens permet arribar a més empreses i ocupadors, i més llunyans, que mitjançant- per exemple- un mailing postal tradicional.

En aquest sentit les xarxes socials professionals [3][4] s'han posicionat com una ferramenta molt útil per a aquest nou model de recerca d'ocupació més proactiu, més dinàmic. Es tracta de xarxes virtuals de contactes que comparteixen informació sobre ofertes de treball, bones pràctiques, etc... en les que alguns dels seus membres ofereixen treball i altres el busquen, o busquen socis o clients per als seus negocis o serveis. Però, atenció, són una ferramenta, darrere de la qual ha d'haver una motivació, un pla personal acuradament organitzat fins i tot, per perseverar en el procés de recerca d'ocupació fins arribar a l'èxit o una millora respecte de la situació de partida.

Creació i gestió de la identitat digital
L'identitat digital fa referència al conjunt d'informació que sobre nosaltres mateixos existeix en Internet. Una qüestió clau és que la nostra identitat digital pot existir en Internet encara que nosaltres no hagem fet res per a que això siga així. De la mateixa manera que quan passegem per un lloc públic les altres persones ens estan mirant, Internet és un lloc públic on el que fem deixa una empremta. Per tant, com que és inevitable l'existència de la nostra presència en Internet, el que hem de fer és aprendre a gestionar aquesta identitat digital en el nostre benefici. En la mesura que fem una gestió efectiva i positiva de la nostra identitat digital, de manera que som visibles, reconeguts, o fins i tot una referència en un àmbit de coneixement o professional, obtindrem algun tipus de benefici. Em creat la nostra pròpia marca digital (digital branding).

Molts de nosaltres pot ser ja tenim un perfil en Facebook o Twitter per trobar-nos amb els nostres amics. Les xarxes professionals com Xing o LinkedIn fan un paper similar però en l'esfera de les relacions professionals. Aquesta és, doncs, una ferramenta important amb la que podem gestionar la nostra identitat digital, sobre tot en l'àmbit laboral i professional.

Xarxes socials i identitat digital, dos conceptes que no devem deixar d'aprofitar si ens preocupa seriosament la nostra ocupabilitat i el desenvolupament de la nostra carrera professional.

[Publicat a La Veu de Benicarló 6/11/2009]

divendres, 6 de novembre del 2009

Més arguments: la destrucció d'ocupació ha afectat sobre tot als treballadors menys qualificats

Ahir publicava Eurostat un nou comunicat de premsa sobre l'impacte de la crisi econòmica en el mercat laboral. Breument, aquestes són les principals conclusions:
  • La caiguda de l'ocupació en Europa (1,9%) ha estat menor que la contracció de l'activitat econòmica (4,9%).
  • En Espanya ha passat el contrari, la caiguda de l'ocupació ha estat del 7,1%.
  • Una de les causes d'açò ha estat la reducció d'hores treballades i l'augment del treball a temps parcial.
  • Els treballadors han resultat afectats de manera diferent en funció del seu nivell de formació.
  • Açò sí es compleix en Espanya, fins i tot de manera més accentuada.
Ací podeu trobar l'informe complet.

dimecres, 4 de novembre del 2009

"La universidad, un seguro frente al paro" (Mediterráneo, 25/10/2009)

Fa un parell de setmanes el Mediterráneo em va entrevistar per saber la meua opinió sobre l'actual situació d'atur entre els joves. Us enllaço amb la revista de premsa de l'UJI:

"La universidad, un seguro frente al paro" (Mediterráneo, 25/10/2009)
Raúl Burriel, tècnic de l'Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I analitza l'impacte de la crisi econòmica en el col·lectiu d'estudiants i titulats universitaris.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Disponible Ubuntu 9.10 "Karmic Koala"

El passat dijous 29 es va llançar la darrera versió d'Ubuntu, la 9.10, anomenada “Karmic Koala”. Es tracta de la distribució del sistema operatiu Linux més popular, que s'ha guanyat en els darrers anys una merescuda fama per ser senzilla d'instal·lar i utilitzar. Et recomano per a la descàrrega l'ús d'un programa P2P basat en BitTorrent.

dijous, 22 d’octubre del 2009

El fonament de la moral

...perquè obrar mal té males conseqüències i obrar bé sol resultar, a la llarga, molt més profitós i agradable, i això és el fonament de la moral...

Purgatori
Joan Francesc Mira
Ed. Proa, 2003
Premi Sant Jordi, 2002

Ja m'he acabat el llibre de Mira, ara vaig a començar l'autobiografia de Darwin.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

El País Valencià, a la cua de l'estat en condicions de vida

No ens enganyem, el País Valencià és un dels territoris de l'estat espanyol on es viu pitjor. Aquestes són les conclusions que es poden extraure de la darrera Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2008 que ha publicat recentment el Instituto Nacional de Estadística (INE).

Aquesta enquesta té per objectiu l'estudi de la pobresa i la desigualtat, el seguiment de la cohesió social, l'estudi de les necessitats de la població i l'impacte de les polítiques socials i econòmiques sobre les llars i les persones.

La majoria de resultats referits al País Valencià ens situen clarament per sota de la mitjana espanyola.

La renta mitjana anual de les famílies valencianes és de 24860 €, mentre que l'espanyola és de 26010 (1150 € de diferència). Si el que comparem són els salaris, agafant la mitjana Espanyola com a valor 100, els sous valencians tenen un índex de 93,5. O siga, els salaris dels treballadors i treballadores valencians són un 6,5% inferiors a la mitjana espanyola.

També és interessant fer notar que el percentatge de persones amb estudis universitaris és menor que la mitjana espanyola, el 22,4% front al 24,3%.

Una altra dada fa referència al impacte de la pobresa en la societat. Mentre que en Espanya el percentatge de població que es troba per sota del llindar de la pobresa és del 19,6%, al nostre país aquest percentatge és del 20,2%.

Per acabar, resulta també que les famílies valencianes sofreixen en major grau que la resta de l'estat diversos problemes com: una insuficient il·lumnació natural (el 7,8% de les llars valencianes sofreixen aquest problema front al 5,9% de les llars espanyoles); sorolls produïts per veïns i del carrer (32,6% front a 21,8%); contaminació i altres problemes mediambientals (19% front a 13,2%); i delinqüència o vandalisme (21,9% front a 15,4%). Dramàtic.

Aquests resultats són verdaderament greus. I es venen arrossegant i empitjorant en els darrers anys, encara que ens encaparrem a pensar que vivim en una espècie de parc temàtic. Si no ens posem de peus a terra, no podrem encarar un futur que ara per ara sembla bastant negre.

Publicat a La Veu de Benicarló 23/10/2009

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Els fonaments de l'autoritat



-M'agradaria de veure una posta de sol... Feu-me la mercè... Maneu al sol de pondre's...


-Si jo manava a un general de volar d'una flor a l'altra, com si fos una papallona, o d'escriure una tragèdia, o de canviar-se en ocell de mar, i el general no complia l'ordre rebuda, qui estaria equivocat ell o jo?


-Vós -digué amb fermesa el petit príncep.

-Exacte. Cal exigir de cadascú el que cadascú pot donar -observà encara el rei-. L'autoritat reposa primer de tot sobre la raó. Si manes al teu poble de tirar-se al mar, farà la revolució. Jo tinc el dret d'exigir l'obediència perquè les meves ordres són raonables.

-I la meva posta de sol? -recordà el petit príncep, el qual mai no oblidava una pregunta, un cop l'havia feta.

-La tindràs, la posta de sol. Jo l'exigiré. Però, en la meva ciència de govern, esperaré fins que les condicions siguin del tot favorables.

-Quan serà? -demanà el petit príncep.

-Hem! Hem! -li respongué el rei, el qual primer consultà un gros calendari-. Hem! Això serà cap... cap... sí, això serà aquest vespre cap a les set i quaranta minuts! I ja veuràs com seré puntualment obeït.

El Petit Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Els negocis

"els afers o negocis; pensà, també són una activitat per a iniciats, no tant per a iniciats en la ciència econòmica, si és que es pot considerar una ciència, com per als iniciats en el coneixement dels camins i viaranys ocults per on circulen els diners i per on finalment se n'acumulen molts en poques mans..."

Purgatori
Joan Francesc Mira
Ed. Proa, 2003
Premi Sant Jordi, 2002

He trobat aquest llibre a l'Espai de Recursos Valencians de l'ACV Tirant lo Blanc a la Universitat Jaume I de Castelló. M'agradat molt.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Noves tendències en la investigació de l'estrés laboral i les seues implicacions per a l'anàlisis i prevenció dels riscos psicosocials

Pel seu interès per als psicòlegs socials en particular i la resta de lectors interessants en general, enllaço ací la lliçó magistral de José M. Peiró -Catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València, referent mundial en quant a la seua especialitat d'investigació- en l'apertura de l'actual curs acadèmic a la Universitat de València.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Espanya continua entre els països europeus que destrueixen més ocupació

Letònia en primer lloc (amb un increment interanual de la desocupació del 13,1%), Estònia en segon lloc (10,2%) i Espanya en la tercera posició (7,1%). Aquest és el lamentable pòdium que ha fet públic avui Eurostat, l'agència europea d'estadística, per donar a conèixer la situació del mercat laboral europeu en el segon trimestre de 2009.

Espanya ha passat, en els dos anys que dura l'actual crisi econòmica mundial, de ser el país europeu que creava més ocupació, a trobar-se situat entre els que més ràpidament omplien les llistes de l'atur. La baixa qualificació del capital humà espanyol, la importància del consum intern front al sector exterior i la bombolla immobiliària ens han portat a aquesta situació. No ens enganyem, polítics, economistes, empresaris i ciutadans vivíem en un núvol que finalment - com era d'esperar - s'ha fet fonedís.

A més, aquesta publicació d'Eurostat coincideix també amb l'informe de la Comissió Europea que afirma precisament que Espanya serà dels darrers països de la Unió Europea en sortir de la crisi. Sabem ja que Alemanya i França sí estan capgirant el decreixement de la seua economia. Quan el motor d'Europa estiga en marxa, nosaltres podrem començar a créixer, de les seues molletes.

I el País Valencià? Breument, els indicadors econòmics més importants ens situen pitjor que la mitjana espanyola: salaris, endeutament de les famílies, atur...

Resulta sorprenent que en unes declaracions recents la patronal valenciana pronosticara que l'atur superaria el 20%. Senyors empresaris valencians, quin és el seu marc d'anàlisi? Ací al País Valencià estem ja a un 21% d'atur.

No hi ha brots verds encara en els camps valencians, més be soques socarrades.

dilluns, 17 d’agost del 2009

Història, patrimoni i identitat

“El patrimoni cultural d’un poble comprèn les obres dels seus artistes, dels seus arquitectes, dels seus músics, dels seus escriptors, dels seus savis, però també les creacions anònimes, sorgides de l’ànima popular, i el conjunt dels valors que donen un sentit a la vida. Engloba les obres materials i immaterials que expressen la creativitat d’aquest poble, les llengües, els rituals, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art, els arxius i les biblioteques.”

Així definia el 1982 l'UNESCO el concepte de patrimoni cultural. I és que el patrimoni d'un poble, d'una nació, és un conjunt indissociable de la pròpia identitat. Per això m'alegra tant una iniciativa com la de l'Associació Pere de Thous. Una iniciativa que, a més, han posat un marxa un grup de joves de la nostra ciutat, per a donar a conèixer als propis benicarlandos i benicarlandes quina és la nostra història.

El passat diumenge vaig participar en la seua visita guiada per Benicarló, amb l'inici a l'antic convent de Sant Francesc, actual Mucbe; passant pel barri de Santa Bàrbara -primer assentament extramurs de l'antiga ciutat medieval emmurallada i on s'ubica una de les darreres cases típiques de llaurador-, pel carrer Ample -ubicació d'antiquíssims testimonis dels orígens musulmans de la nostra població-, pels quatre cantons, l'antic ajuntament i el carrer de la presó, per finalitzar a la plaça de Sant Bertomeu.

Frares franciscans, soldats francesos i carlins, lliberals i conservadors, moros i cristians, pescadors i llauradors, malalts de còlera i metges que no fan miracles però porten la salvació del cos en forma de vacunes... aquests i molts altres són els protagonistes de la història de Benicarló.

L'Associació Pere de Thous ha emprès aquesta tasca de recuperació per a la memòria actual del que ha estat i és el patrimoni històric de la nostra ciutat. Han començat amb una activitat senzilla, però molt ben preparada i – sobre tot – amb gran il·lusió. Al realitzar una sèrie de visites guiades per elements històrics rellevants del nostre patrimoni rescaten la història i en la ofereixen de nou als benicarlandos i benicarlandes per a que no l'oblidem. Com cantava Raimon “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

Publicat a La Veu de Benicarló el 7/08/2009

dimecres, 29 de juliol del 2009

Citat per Eugeni d'Ors

Citant un polític francès:

Espanya és el país en què més creuen que les coses s’han arreglat quan les amaguen

Eugeni d'Ors

dimecres, 22 de juliol del 2009

Àgora Mediterrània de la Valldigna - XIX Escola d'Estiu del Tirant

I ja en van dinou! Dinou anys organitzant l'Escola d'Estiu de l'ACV Tirant lo Blanc. Enguany amb una temàtica al voltant de la figura d'Ausiàs March, però també amb continguts complementaris com tallers sobre economia o societat civil, música, cultura... Visiteu la web de Tirant lo Blanc per veure el programa detallat. En la mateixa web us podeu inscriure mitjançant un formulari electrònic.

Personalment, penso que un altre al·licient afegit enguany és el fet que és el darrer any que fem l'Escola d'Estiu a la Valldigna, ja que s'ha acabat el conveni que teníem amb la institució organitzadora. L'any que ve, la vintena edició, tindrem seu nova.

No falteu, ens veiem en la Valldigna entre el 18 i el 20 de setembre!

dijous, 11 de juny del 2009

El Consell Constitucional francès deixa sense efecte la llei Hadopi

(A partir d'una noticia de Microsiervos)

La setmana passada, a instàncies del grup socialista, el Consell Constitucional francès, equivalent al Tribunal Constitucional d'altres països, es pronunciava sobre la controvertida llei Hadopi que pretén regular les descarregues d'Internet en el país gal mitjançant un sistema de resposta graduada que en última instància suposava la desconnexió dels usuaris de la Xarxa després de rebre dos avisos previs sobre la seva activitat sense que hagués d'intervenir decisió judicial alguna.

Després d'estudiar els onze punts en els quals els socialistes entenien que aquesta llei era inconstitucional, el Consell ha decidit que hi ha dues qüestions en aquesta llei que vulneren la constitució del país veí, que són d'una banda que la llei en qüestió coarta la llibertat d'expressió i comunicació dels ciutadans al privar-los de l'accés a Internet, de la qual en concret esmenta la seu “importància per a la participació en la vida democràtica i en l'expressió d'idees i opinions”, i per un altre que ignora la presumpció d'innocència d'aquests ciutadans.

Amb això, la llei queda desproveïda de tot poder executiu i només servirà per a enviar avisos als usuaris d'Internet de que descarregar-se coses no està bé (almenys en opinió d'alguns).

En paraules de Jérémie Zimmermann, un dels fundadors de La Quadrature du Net (organització a favor de la llibertat a Internet, www.laquadrature.net),”Tot el que tenim ara és una gran màquina d'espamejar de la indústria de l'entreteniment finançada amb diners públics”.

Convé recordar que precisament la manca de garanties judicials en aquest tipus de lleis va ser un dels motius fonamentals -sinó el fonamental- per el que el Parlament Europeu va rebutjar a principis del mes de maig el Paquet de Telecomunicacions, el conjunt de directives que entre altres coses fixaran el funcionament de la Xarxa en la UE si és aprovat en el futur.

divendres, 10 d’abril del 2009

Opinions retrògrades en El Levante

M'ha semblat increïble que un periòdic com El Levante-EMV done veu a un senyor que en un article d'opinió critica les declaracions que l'investigador Richard Dawkins va fer posant en entredit la posició de l'Esglesia Catòlica respecte de l'ús del preservatiu i de la SIDA. Aquest article és retrògrad, dogmàtic, una barbaritat científica i un perill sanitari. Per això he enviat el següent correu electrònic al servei d'atenció al lector de El Levante-EMV fent-los arribar el meu disguts:

M'ha sorprès molt desagradablement que el seu diari publique l'article d'opinió "Una respuesta para Dawkins", on el senyor Tomás Baviera qüestiona no només la importància d'una mesura sanitària de prevenció d'una malaltia mortal --sense entrar en els problemes socials que la falta d'ús del preservatiu també comporta: dificultats familiars, mares joves solteres, abortament...-- si no l'autoritat científica d'un investigador de la talla del senyor Dawkins, recentment investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de València. Opinions com les del senyor Baviera deurien estar fora de diaris democràtics, moderns i amb aspiració de fer un servei públic a la societat a la que informen. Esperava del seu diari un criteri més modern i cabal. Emperò, dona veu a opinions que semblen extretes de segles passats, molt passats. Atentament, Raül Burriel

Us convido a que, com jo, feu arribar la vostra opinió al diari.

dissabte, 4 d’abril del 2009

II Jornades de Mitjans Digitals

La setmana passada van tindre lloc en la Universitat Jaume I de Castelló les II Jornades de Mitjans Digitals organitzades per l'ACV Tirant lo Blanc i Escola Valenciana i amb la col·laboració de la mateixa universitat. Les jornades tenien l'objectiu de reflexionar al voltant de la importància de les noves formes de comunicació que Internet facilita en l'actualitat. Quins canvis portaran aquestes noves formes de comunicar-se? Com seran els mitjans de comunicació --la premsa, la televisió, la ràdio...-- en aquest futur digital?

Els convidats a parlar d'aquests temes van ser variats, però d'un gran nivell. Personalment vaig tindre la sort de poder presentar la conferència del periodista Juli Esteve, director d'Infotelevisió. Vam comptar també amb Vicent Partal, de Vilaweb i, entre altres, amb l'amic Jordi Maura, que ens va parlar del projecte de 3x4.info. No voldria deixar-me a ningú, però he de nomenar també, per l'ajuda prestada a l'organització, a Miquel Boix, Pere Fuset i Miquel Torres.

Com que es van dir moltes coses i molt importants, permeteu-me que comente només algunes conclusions, les que personalment "m'he guardat a la butxaca". Per exemple, el català a Internet té una presència molt més rellevant que la proporcional al nombre de parlants de la pròpia llengua. Aquesta posició ens l'hem guanyat "gràcies" a les dificultats del català per poder-se introduir en els mitjans de comunicació tradicionals. La democràcia total d'Internet ens ha facilitat crear una comunitat virtual dinàmica i activa, la que no ens han deixat crear en la realitat. Per tant, aquest posicionament en Internet és estratègic per a valencians i catalans i hem de continuar conreant-lo.

Per una altra banda, els mitjans de comunicació alternatius, sobre tot la premsa escrita i la televisió, estant patint en el moment actual una doble crisi. Per una banda, la crisi econòmica mundial --la que estem patint tots, vaja--. Aquests grans diaris i televisions amb milers de treballadors depenen massa dels diners d'institucions públiques i empreses amb interessos en recolzar a un partit polític concret (o a l'altre). Ara, ni les administracions públiques ni les empreses tenen diners per mantindre aquests lobbys de comunicació. Per una altra banda, Internet està canviant radicalment els patrons de consum d'informació, cultura i oci. Els joves europeus de menys de 24 anys ja passen més hores navegant per Internet que davant la televisió. A més, Internet permet consumir la informació a "la carta" i de una manera molt més proactiva que el periòdic o la televisió.

Així, Internet permet una llibertat al ciutadà a l'hora de triar els continguts informatius o culturals a consumir. També als mitjans de comunicació els permet reduir costos i configurar una manera de fer periodisme més directa i més democràtica. Ara mateix, estem immersos en aquests profunds canvis que encara no sabem on ens portaran, però que s'han de saber aprofitar.

Publicat a La Veu de Benicarló el 3 d'abril de 2009

dilluns, 16 de març del 2009

Déu no ens parla en somnis

Un recent estudi de les universitats Carnegie Mellon i Harvard, ambdós nord-americanes, ha demostrat com el proces d'interpretació que els éssers humans fem dels nostres somnis està mediada per les creences prèvies relacionades amb les relacions personals, l'amistat o la fe religiosa.

Els participants en l'estudi pertanyien tant a països occidentals com orientals, per la qual cosa hem de pensar que els mecanismes psicològics que hi ha darrera aquest procés d'interpretació motivada dels somnis --així ho anomenen els dos autors, de cognoms Morewedge i Norton-- és comú als éssers humans, independentment del continent, país o cultura d'origen. Aquestes persones, que hem de suposar una mostra representativa de la majoria de persones, opinen que els somnis permeten conèixer veritats ocultes que permeten una visió més significativa de la realitat que la percepció habitual durant la vigília. La ciència, en canvi, ens mostra una realitat més diferent. Els experiments duts a terme demostren que els significats atribuïts als somnis han estat moderats, com ja hem dit, per el que ja sabem. així doncs, no hi ha cap revelació de veritats ocultes. A més --i açò des del meu punt de vista és certament preocupant-- els contingut dels somnis són tinguts en compte per les persones que els experimenten en els processos de presa de decisions respecte aspectes de la vida quotidiana relacionats amb els temes somiats. Per exemple, les persones que li donen eixa importància als somnis consideren a una amistat en particular amb més afecte si han somiat amb ella recentment (independentment de la interacció social real amb eixa amistat i la resta dels seus amics). Un altre exemple és que hi havia persones que es resistien a volar si havien somiat amb una averia o accident d'un avió (independentment de la seua experiència real al haver volat en avions).

Aquestes conclusions em semblen ben generalitzables més enllà dels somnis. Els prejudicis i la visió acientífica s'assenten amb gran força als nostres processos de pensament, de manera que poden acabar portant a funcionaments psicològics realment irracionals i fins i tot contraproduents als nostres interessos particular.

dimecres, 11 de març del 2009

Mónica García-Renedo ens parla de la intervenció psicològica en desastres

La meua amiga i companya a la Universitat Jaume I de Castelló, la tècnica del Observatori Psicosocial de Recursos en Situacions de Desastres (OPSIDE) Mónica García-Renedo, apareix avui en el periòdic Mediterráneo parlant sobre el seu treball. Voldria destacar dues de les diferents idees que recull la entrevista. Per una banda, la importància del seguiment de les víctimes d'una situació de desastre. Habitualment, quan esdeve una d'aquestes situacions, els mitjans de comunicació i la comunitat internacional s'aboquen a la col·laboració i l'ajuda. Aquesta fase porta el nom de "lluna de mel", per l'atenció i recolçament que porta a les víctimes. Però un cop passat aquest primer moment, és habiutal que altres noticies s'emporten el progragonisme dels titulars. Aleshores, el país o comunitat que ha patit el desastre es troba que l'ajuda i la premsa s'en han anat a un altre costat. En aquest moment apareixen conductes de ràbia i indignació, en una fase anomenada de "desilusió". García-Renedo demana en aquest cas mecanismes públics i xarxes de recolzament comunitari mesos després del desastre per a efectuar un seguiment dels afectats i poder oferir recolzament psicològic.
Un altre dels temes que sorgeixen en l'entrevista i que em sembla interessant és com es veuen afectats per la situació els cosos d'intervenció (bombers, protecció civil, etc.), que es poden considerar com a autèntiques víctimes ocultes de les situacions de desastre. En aquest sentit és molt important la formació psicològica d'aquests professionals que intervenen en desastres, per prevenir futurs problemes.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Crisi econòmica, atur universitari i futur econòmic

L'efecte més greu que està tenint l'actual crisi econòmica en les societats desenvolupades i en el nostre entorn més immediat és, sense dubte, un important creixement de l'atur, que en el País Valencià sembla és especialment greu. Les causes d'aquest augment tant accelerat de la desocupació --quant precisament l'economia valenciana havia estat creixent els darrers anys de manera ininterrompuda durant un període de temps prolongat-- les trobem en els següents factors: molta de l'ocupació que s'havia creat els darrers anys era de baixa qualitat: treballadors poc qualificats i amb un perfil d'ocupabilitat molt baix; les respectives crisis en els sector financer i immobiliari, que han fet que els acomiadaments en aquests sectors hagen estat molt nombrosos; la caiguda de la confiança en la situació econòmica per part tant de les empreses com dels consumidors, que ha provocat una retracció en l'esforç empresarial i una caiguda del consum per part de les famílies, la qual cosa ha provocat l'alentiment del creixement econòmic i per tant la necessitat d'acomiadaments, o be per la mateixa incertesa de futur en si o per que realment l'activitat de les empreses a caigut i s'han fet necessària la reducció de plantilles.

Els països més desenvolupades es recolzen en el potencial del seu capital humà per a mantenir-se al capdavant de la innovació tecnològica i maximitzar la productivitat de les seues economies. És evident que el País Valencià no ha estat precisament paradigma d'açò en la seua història recent. El creixement econòmic valencià dels darrers 50 anys s'ha basant fonamentalment en la bona relació entre qualificació del seu mercat de treball i baixos costos laborals. Ací venien les empreses industrials del primer mon a instal·lar les seus grans centres de producció (automòbil, petroli, química...). En aquest període, el turisme també ha suposat una font de riquesa per al país i, a més, del creixement de la construcció d'habitatge residencial hem arribat al creixement immobiliari fora de control que hem viscut els recents anys. A tot açò hem de sumar sectors industrials claus i molt localitzats --clusters-- els quals hem assumit amb una falsa seguretat que constituïen el model econòmic valencià tradicional, de tota la vida.

En els darrers 10 anys, molt abans que començara tan sols a albirar-se l'actual crisi, hem assistit a la pràctica desaparició de la indústria tèxtil i del calcer i sembla que només el taulell ha estat capaç d'anar adaptant-se als canvis, encara que falte vore com se'n sortirà de la situació actual.

Paral·lelament, el sistema educatiu, que ha de proveir de capital humà a eixa economia basada en la innovació tecnològica i la productivitat, presenta les dades de fracàs escolar més altes de l'estat espanyol. I les universitats, que haurien de liderar --a falta d'altres lideratges-- tant la creació de capital humà com de la innovació tecnològica, veuen disminuir tant els estudiants matriculats, com els graduats i també el finançament públic (el finançament privat ha estat sempre molt baix).

No és la meua intenció ací ser exhaustiu ni detallat en aquestes explicacions, que només volen ser introductòries al tema que realment vull exposar: com està afectant aquesta crisi i augment de l'atur als titulats universitaris?

La afirmació de que la universitat és una fàbrica d'aturats es una afirmació tant coneguda i acceptada per empresaris, mitjans de comunicació i societat en general, com falsa. És d'eixes afirmacions que de tant de repetir-se semblen certes, a pesar del que han demostrat multitud d'investigacions que han abordat aquest tema.

El cert és que tots els estudis i registres de dades (qualsevol ho poc verificar tant sols entrant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística: www.ive.es) demostren que les taxes d'activitat i d'ocupació són més altres entre els universitaris que entre la resta de la població, i que les taxes d'atur són més baixes.

El mes passat es van fer públiques des dades de l'Enquesta de Població Activa del darrer trimestre de 2008, posant-se en evidència el fort impacte de la crisi sobre l'ocupació que ja vaig comentar la setmana passada. M'ha semblat interessant fer una gràfica que mostre les taxes d'atur generals i dels titulats en els darrers anys del quart trimestre de l'any (2005, 2006, 2007 i 2008). A més, he afegit la relació entre l'atur universitari i el general, o el que és el mateix, quin percentatge de l'atur general suposa l'universitari. Açò es pot vore en la figura següent.

Entre 2006 i 2007, mentre que l'atur augmentava entre el total de la població activa (del 8% al 9%), era ben evident que disminuïa entre els titulats universitaris (del 6,9% al 6,3%); senyal que la crisi ja començava a mostrar els primer símptomes i que els titulats ho estaven resistint millor que la resta de població en condicions de treballar. Durant 2008 es produeix l'entrada del tot en la crisi econòmica, amb un augment del atur entre el quart trimestre de 2007 i el mateix moment de 2008 de 5,85 punts en la població general, que només és de 2,1 punts entre els universitaris. Si en el quart trimestre de 2005 l'atur entre els titulats universitaris era el 86,25% de la xifra de l'atur entre la població general, el quart trimestre de 2008 aqueix és només el 56,57%. Durant la crisi s'ha destruït proporcionalment menys ocupació entre els titulats universitaris que entre el total de la població activa.

En aquest moment, quan encara no es pot saber quan començarà a deixar-se de destruir ocupació i ni tan sols quan començarà a crear-se'n, i molt menys si podrem tornar a les dades relativament positives dels darrers anys, sembla ben clar que els titulats universitaris estan resistint millor la crisi que els treballadors amb altres nivells de formació.

Es podrà recuperar en el futur l'ocupació destruïda durant 2008? Prefereixo fer la pregunta d'una altra manera: Seran els mateixos sectors econòmics que van crear tanta ocupació els primers anys del segle XXI els que tornaran a crear-ne desprès d'aquesta crisi? Sembla prou evident que no. Ni les indústries tradicionals de l'automòbil i del petroli, íntimament relacionades, ni la construcció sembla que tornaran a tenir l'espenta que han tingut els darrers 10 anys. Algunes veus als països industrialitzats, i sembla que el govern Obama va en eixa línia, apunten cap a una reconversió industrial global, que passaria per desenvolupar noves fonts energètiques menys contaminants a l'hora que nous mitjans de transport, el que comportaria un augment de la demanda de ma d'obra més qualificada. Vegem-ho amb un exemple concret. Una possibilitat --entre altres-- per a sortir de la crisi seria la substitució del parc mundial de vehicles amb motor d'explosió per nous models, desenvolupats gràcies a la innovació tecnològica, noves formes de producció i noves fonts energètiques. El País Valencià deuria estar preparat –en capital humà, científic i inversor-- per a participar en el grup de països i regions que lideren aquest canvi.


Publicat a La Veu de Benicarló en dues parts el 13 i 20 de febrer de 2009

dijous, 12 de febrer del 2009

Convenció ACV Tirant lo Blanc 2009

Amb motiu de l'Assemblea General Ordinària de 2009 la gent de Tirant lo Blanc farem una trobada de socis i simpatitzants de caràcter lúdic i estratègic. La convenció anual serà el dissabte 7 de març a la Casa de l'Alumne de la Universitat Politècnica de València. L'assemblea serà a l'endemà, en el mateix lloc.

En la convenció farem un taller sobre l'organització i planificació d'entitats cíviques, a càrrec de Antoni Biarnés, especialista en la matèria.

Podeu trobar més informació sobre el tema, sobre tot el programa de la convenció que us pot ser més interessant que l'assemblea mateixa --sobre tot si no sou socis de Tirant lo Blanc--, ací.

dimarts, 10 de febrer del 2009

L'Any Darwin

Enguany es celebra l'Any Darwin. Això és així per que es compleixen tant el segon centenari del naixement del naturalista anglès, com per recordar també els 150 anys de l'edició de la seua obra "L'origen de les espècies", un llibre que va significar en el seu moment una revolució "copernicana" en el mon de les ciències naturals i que encara avui en dia desperta les ires i els atacs dels fonamentalismes religiosos més intransigents.



Aquest documental és una molt bona introducció als descobriments de Darwin i les seues implicacions científiques --i fins i tot teològiques i filosòfiques--. Es tracta d'una sèrie de tres episodis escrita i presentada per Richard Dawkins, un important biòleg evolutiu que també ha publicat nombroses obres sobre divulgació científica.

Podeu vore tots els vídeos que composen la sèrie documental ací.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Atur i fracàs escolar

Les darreres dades de desocupació mostrades per l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2008 mostren unes xifres d'atur per al País Valencià i la resta d'Espanya molt greus. El País Valencià està destruint ocupació més ràpidament que la resta d'Espanya i més ràpidament del que el va crear durant l'anterior període de creixement econòmic.

No podia portar a cap més desenllaç una gestió de l'economia basada en els salaris més baixos d'Europa, la major precarietat laboral de la Unió Europea, l'explotació desvergonyida de la immigració legal i il·legal, la manega ampla davant la falta d'ètica de la inversió especulativa i la coronació de la ranjola per damunt de la professionalitat empresarial.

En aquesta conjuntura, hem d'escoltar al·lucinats les sorprenents declaracions del Vicepresident Econòmic del Consell, Gerardo Camps, afirmant que el País Valencià no està destruint ocupació i que és la comunitat autònoma que millor està suportant la situació de crisi econòmica. És cec i sord, aquest home? O està parlant per a cecs i sords?

En aquest context, són els joves menors de 25 anys els que es troben en la situació més fràgil davant la crisi, tant per la seua situació de precarietat com per la poca capacitat d'ocupabilitat que presenten. L'atur juvenil s'ha duplicat en dos anys al passar de 23.536 joves menors de 25 anys en desembre de 2006 a 46.444 el passat desembre. Només Andalusia compta amb major nombre de joves aturats. El sindicat CCOO encertava totalment en el seu anàlisi al afirmar que a l'alta incidència de l'atur en els joves valencians a contribuït especialment el fracàs escolar, ja que el País Valencià presenta l'index més alt de l'estat espanyol, amb un 40% dels alumnes que abandonen els estudis abans de finalitzar els estudis obligatoris. Els darrers anys aquests joves no van voler finalitzar els seus estudis obligatoris enlluernats per els diners fàcils del sector de la construcció.

L'anàlisi de les causes d'aquesta crisi i de les greus conseqüències que ens va a portar --que ens està portant ja-- s'aclara per moments i senyala clarament a la política econòmica i educativa del Consell presidit per Francisco Camps com responsables d'haver afeblit aquests dos importants pilars en que qualsevol país ha de sostindre el seu present per enfrontar-se amb èxit al seu futur.

Publicat a La Veu de Benicarló el 6 de febrer de 2009

dimarts, 27 de gener del 2009

Dinerets

El passat cap de setmana vaig anar a donar una volta per la Fira de Sant Antoni –collons, quin fred!– i vaig poder vore com estaven quedant les obres de l'Avinguda Catalunya. Per a deixar-la més o menys com estava, i tenint en compte que hi ha molts altres carrers de Benicarló en pitjor estat, pot ser no calia haver fet eixa remodelació. Si l'Ajuntament de Benicarló vol emprendre de veritat obres de renovació de tots els vials de la ciutat, pot ser aquest 2009 tindrà l'oportunitat de fer-ho. Seria possible gràcies a l'arribada de fons extra des del govern central: per una banda, el govern de Madrid ha aprovat un fons extraordinari per als ajuntaments amb motiu de la crisi econòmica. Per una altra banda, enguany s'aprovarà un nou model de finançament per a les regions i nacions de l'estat espanyol que sembla que suposarà un augment dels diners que vindran al País Valencià.

Pel que fa al fons extraordinari per als municipis, no serà fàcil traure-li el major profit possible. Les condicions per a rebre les ajudes no són precisament fàcils de complir: projectes nous mai abans pressupostats i de la màxima urgència d'execució. Un ajuntament previsor és difícil que tinga projectes urgents sense planificar a més curt o llarg termini. L'actual consistori, a més, presenta un ampli currículum de mala gestió que fa presagiar un mal aprofitament d'aquesta convocatòria de subvencions. Pel que se, molts tècnics i regidors d'ajuntaments valencians s'han quedat sense vacances aquest Nadal per poder presentar aquests projectes abans del fi del termini, a mitjans de gener.

Per una altra banda està el nou model de finançament. Sembla que el president Camps aconseguirà una millora de les xifres gràcies al reconeixement per part de Madrid de l'augment de població que el país ha experimentat els darrers anys (i açò hem d'agrair-ho als estrangers que han vingut a treballar i viure a la nostra terra). Encara que dubto que aquest augment solucione el deute històric que l'estat espanyol té amb el País Valencià, l'increment en el flux de diners per als municipis pot ser considerable, sempre i quant el forat negre del deute generat pel govern del PP a la Generalitat Valenciana no ho xucle i ho deixe en no res.

Caldrà estar atent al que va passant tant a nivell estatal com nacional i municipal per vore si aquest 2009 ens toca passar la crisi “amb el cul a l'aire” o, per contra, el PP valencià i benicarlando és mínimament capaç d'assegurar uns dinerets extra amb els que sortejar la crisi.

Publicat a La Veu de Benicarló el 23 de gener de 2009

-------

PD: ja em perdonareu, aquest article està escrit originàriament per a aparèixer el 16 de gener en La Veu, però per causes alienes a la meua persona es va retardar una setmana. I com que j0 desprès m'espero uns dies més a penjar els articles al blog, doncs la cosa s'ha retardat encara més.


dijous, 15 de gener del 2009

Cita de Thomas Jefferson

Aquesta cita del principal redactor de la Declaració d'Independència dels EUA sobre la responsabilitat de la societat en l'aplicació dels descobriments científics --però aplicable a moltes altres circumstàncies del dia a dia de les societats democràtiques--, l'he trobat en el blog "Històries de la Ciència" (que us recomano efusivament).

No conec cap garant segur dels poders últims de la societat sinó els propis ciutadans, i si no els considerem prou il·lustrats com per a exercir aquest control amb un judici prudent, el remei no consisteix en arravassar-se'l, sinó en informar-los perquè es facin un judici millor.

Thomas Jefferson