Està creant ocupació el turisme aquest estiu? Poca, temporal i de baixa qualificació

Reprodueixo a continuació el meu article publicat a la web d'Intersindical Valenciana el 30/07/2012:

Divendres passat es van fer públiques les dades del mercat de treball de l’enquesta de població activa.

Aquesta enquesta, trimestral, facilita informació sobre la taxa d’activitat, la d’ocupació i la d’atur, tant del total de l’Estat espanyol com de les comunitats autònomes.

A nivell espanyol, continuen les males noticies quant a l’evolució del mercat de treball: cau l’ocupació (queda en el 70,09%) i augmenta l’atur (24,63%). L’augment de l’activitat (fins al 60,08%), és una bona noticia en quant reflecteix la maduresa productiva de la població, però no fa més que empitjorar el càlcul de l’atur (que s’obté dividint els que busquen treball i no en troben entre la població activa).

A nivell valencià, l’activitat es situa en el 59,71%, l’ocupació en el 43,53% (presenta, al contrari del conjunt espanyol, un augment de 4900 treballadors respecte el trimestre passat) i l’atur en el 27,10%. Com es pot vore, les dades valencianes són clarament pitjors que la mitjana espanyola. Encara així, podem interpretar com una bona dada l’augment d’ocupació observat? Clarament, no. El segon trimestre de l’any recull l’augment de la contractació temporal propi de part de la temporada turística de Setmana Santa i estiu. Hi ha, doncs, un efecte estacional entre el primer trimestre de l’any i el segon. Si volem comparar dos períodes de temps per comprovar la dinàmica del mercat de treball sense l’efecte de successos estacionals, la comparació no ha de ser entre un trimestre i el següent, si no entre un trimestre i el mateix trimestre de l’any anterior.

El segons trimestre de 2011, hi havia 1.909.400 persones ocupades al País Valencià. Un any desprès, 1.817.300. Això significa la pèrdua de 92.100 només en els darrers 12 mesos. Quant a l’atur, el segon trimestre de 2011 els aturats al País Valencià eren 591.300. 12 mesos desprès arriben als 675.500 (84200 més, un augment del 14%).

El ritme de destrucció de l’ocupació i d’augment de l’atur al País Valencià continua, i ni tant sols una activitat tan central en l’economia del país com el turisme compensa el mal fet al mercat de treball valencià. A més, hem de tindre en compte que aquests llocs de treball són temporals, de poca qualificació, i que la gran majoria es destruiran en quant passe la temporada d’estiu.

La crisi social

Reprodueixo el meu text publicat en la web de la Fundació NEXE el 23/07/2012:

Aquesta crisi econòmica a què sobrevivim és una crisi econòmica i ètica, que ara està derivant ràpidament cap a una crisi social. És una crisi econòmica per l’esclat de les bombolles financera i immobiliària, en un context de pèrdua de control dels estats sobre l’economia mundial a favor d’interessos econòmics corporatius.

És una crisi ètica, perquè precisament les decisions polítiques i econòmiques s’han pres, a tots els nivells —local, regional, estatal i mundial— donant l’esquena a un conjunt de valors suposadament de referència per a les societats democràtiques: democràcia, justícia social, igualtat, solidaritat.... De fet, estan recollits explícitament en les lleis i constitucions de les principals democràcies occidentals. Ben al contrari, sembla que els principis rectors d’aqueixes decisions han estat més aviat els seus contraris: egoisme, cobdícia, corporativisme, competitivitat, autoritarisme...

Com a conseqüència, la crisi social en la qual ha desembocat la crisi econòmica i ètica mereix a partir d’ara la nostra major atenció i preocupació. La gestió política interessada (defensora d’interessos que no són els públics, els de tots), la mala gestió pública i la corrupció ens porten cap a un empobriment general de la societat: tancament d’empreses i caiguda de l’activitat econòmica, atur desbocat, caiguda de la renda, desmantellament dels serveis públics... I ens porten també cap a un trencament social.

Els elements d'aquesta crisi social són múltiples. Cada cop es desconfia més de la classe política que ens ha portat a aquesta situació, i això suposa, conseqüentment, una perillosa desconfiança en el propi sistema democràtic. Les estructures familiars de suport enfront dels problemes econòmics s’han afeblit per la pròpia dinàmica de modernització social de les darreres dècades. El teixit associatiu s’ha estancat en un model d’entitat prestadora de serveis, alimentada per subvencions públiques, deixant de banda la funció de via de participació ciutadana, d’interlocutor crític amb els poders públics. La individualització de les relacions laborals i un cert conformisme dels sindicats han afeblit el poder col·lectiu dels treballadors. Així tenim com a resultat una societat més dèbil, en una posició més difícil a l’hora d’encarar els interessos econòmics corporatius globals que se li enfronten.

La solució exigeix reconstruir eixe teixit social, des de la mateixa base social. Les campanyes pseudopopulars dissenyades des de les noves ferramentes de màrqueting polític a Internet, poden ser cridaneres i crear o activar emocions i motivacions compartides, però no sorgeixen d’iniciatives amb una base social àmplia, no es transformen directament en acció real. O almenys no amb la intensitat necessària. Hi ha també honroses excepcions, però són minoritàries i no són capaces de mobilitzar a grans conjunts de la societat. El teixit cívic es troba en un perillós estat vegetatiu del qual només pot eixir si recupera la seua funció de via de participació ciutadana, d’escola de democràcia.

Quina diada nacional? Del 9 al 12 d'octubre

Ahir va començar tota una polèmica al voltant de l’anunci del president Fabra de passar certes dates festives a dilluns per evitar ponts festius. L’argument, com sol ser sempre últimament, ha estat l’estalvi i la productivitat. De sempre he pensat que una mesura d’aquest tipus havia de prendre’s, que podia ser positiva, i que havia de ser consensuada amb els actors socials que més podien estar implicats. Però no ha estat així, Fabra només a notificat el que el govern de Rajoy ja feia mesos que havia decidit, com es pot vore en una noticia sobre el tema publicada al ABC el passat més d’abril.

En altres països europeus, allò habitual és que la majoria de festius passen a dilluns, excepte un parell, les dates més assenyalades, normalment diades nacionals o festes amb dimensió internacional (el dia del treball, per exemple).

Immediatament hi ha hagut resposta a l’anunci del president Fabra, sobre tot del mon faller, donat que el proper Sant Josep passarà de dimarts a dilluns. Per la meua banda, penso que és una decisió beneficiosa, amb molts més avantatges que inconvenients. Les Falles són una festivitat estesa per nombrosos municipis valencians, que eixos dies viuen, si no iguals, similars situacions i conseqüències. El fet de concentrar tres dies festius és beneficiós per als comerços, el sector hoteler i els mateixos visitants i turistes (es redueix l’efecte “temporal” de la festa, al deixar de ballar cada any en el calendari), facilita la planificació municipal (policia, bombers, carrers tallats...), disminueix els conflictes entre els veïns que treballen i els que no, etc. I el mateix efectes positius podríem nombrar per a la majoria de les altres festivitats del calendari.

Sorprenentment, quasi no ha hagut debat sobre el que al meu entendre és una autèntica falta de respecte a la dignitat nacional valenciana, al passar la Diada Nacional del 9 d’octubre de dimarts a dilluns. La mateixa setmana es deixa sense tocar, en canvi, el 12 d’octubre, “fiesta nacional de España”, com podeu llegir en la noticia del ABC.

Hem viscut un nou episodi de l’habitual falta de costum del govern valencià del PP en, no ja dialogar, si no tant sols “sondejar” les possibilitats. Però també hem vist com des del valencianisme cívic i polític no em pogut “reconduir” la discussió sobre el tema important: contribuir a la racionalitat d’horaris alhora que salvaguardar la dignitat dels trets identitaris propis.