Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EPA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EPA. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de juliol del 2014

El govern espanyol insisteix amb l’atur registrat i l’afiliació a laSeguretat Social

Oficina del SERVEF. Font: ABC

A continuació reprodueixo el meu article publicat a la web d'Intersindical el passat 07/07/2014.

La setmana passada es publicaven les dades d'atur registrat i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny, i de nou el govern espanyol en treia tot el rendiment mediàtic, venent-nos eixes dades com la demostració clara de l'èxit de les seues polítiques econòmiques i d'ocupacio.
 
Que hi ha de cert en tot açò? Bé, és cert que l'atur registrat ha disminuït a nivell interanual. Són uns 310.000 inscrits menys en les llistes del SEPE en tot l'Estat, lleugerament per sobre de les 45.000 al País Valencià. També la variació interanual és positiva en l'afiliació en la Seguretat Social, encara que lleugerament menor, sobre les 290.000 afiliacions en Espanya i no arriba a 45.000 al País Valencià. A aquest ritme tardarem 10 anys a recuperar el nivell d'ocupació «pre-crisi»

L'evolució positiva davant la temporada d'estiu i -per què no, també s'ha de reconèixer- el haver tocat fons la crisi pel que fa a la destrucció d'ocupació, permeten al govern espanyol una interpretació triomfalista de les dades

Però com ja hem comentat moltes vegades en aquesta columna, aquesta no és la millor estadística per conèixer les dades reals del mercat de treball. Tant l'atur registrat com l'afiliació a la Seguretat Social són registres administratius al serveis de la gestió de diferents programes com la formació a treballadors, les prestacions per desocupació, les contribucions a la seguretat social, les pensions, etc

De fet, si ens fixem en les dades de la taula, veurem una curiosa discrepància. En primer lloc, la «disminució de l'atur», que pretesament transmet l'atur registrat, no coincideix amb la «creació d'ocupació», que suposadament ens comunica l'afiliació a la Seguretat Social. Tant en el cas valencià com en l'espanyol, el conjunt de la reducció de l'atur registrat no es transforma en la mateixa magnitud d'afiliació a la Seguretat Social. Com hem dit moltes vegades, una part de la reducció de l'atur registrat és una sortida de l'activitat de treballadors i treballadores que per l'efecte desànim abandonen el mercat de treball.


Encara així, el govern espanyol, una vegada i una altra, mostra aquestes dades atès que els errors de mesura que impliquen els permeten una interpretació beneficiosa de les dades. Al menys en aquest moment, per que el sentit de l'esbiaix podria canviar capritxosament. L'hipocresia arriba a l'extrem que segurament quan es publiquen les dades de l'Enquesta de Població Activa (l'EPA) -la metodologia correcta i consensuada a nivell de tota la Unió Europea per a conèixer l'evolució del mercat de treball- es passarà de puntetes, com de fet ja ha ocorregut amb les dades del darrer trimestre de 2013 i les del primer trimestre de 2014, que no permetien una interpretació tant triomfalista de les polítiques econòmiques i d'ocupació dels governs espanyol i autonòmic.

dilluns, 12 de maig del 2014

Tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques laborals

Font: Flickr

El passat 8 de maig publicava la següent entrada en la web d'Intersindical Valenciana, sobre com el govern del PP fa una interpretació esbiaixada i interessada de les estadístiques laborals.

El PP ja ens te acostumats a una llarga trajectòria de tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques oficials del mercat de treball. Els darrers mesos de 2013 el govern espanyol es va fer el suec respecte a interessades filtracions de les dades mensuals d’atur registrat. Les dades eren susceptibles d’interpretar-se de forma positiva (baixava l’atur registrat) i interessava que es conegueren el més aviat possible. L’oposició va denunciar aquestes filtracions i va acusar a l‘executiu de Madrid de ser el responsable, encara que aquestes protestes se les va acabar enduent el vent.

Sorprenentment les següents dades interessants que es van publicar, els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014, no van sofrir cap misteriosa filtració. De fet, ni se n’ha parlat massa. La raó es va fer evident al publicar-se les dades. El comportament del mercat de treball el primer trimestre de l’any era clarament negatiu: “jarro de agua fria” titulava el BBVA el seu informe trimestral sobre el mercat laboral espanyol. Havia hagut una caiguda en l’ocupació tant intertrimestral (184.600 persones ocupades menys) com, el que és més greu encara, interanual (79.600 persones ocupades menys). El major descens absolut en ocupació de tot l’estat es va donar al País Valencià (40.900 persones ocupades menys) on una part molt important de l’ocupació destruïda es va perdre en el sector industrial, sector també greument afectat a nivell estatal. L’atur va augmentar des del trimestre anterior, el darrer de 2013, fins al 25,93% a Espanya i el 28,04 al País Valencià. En aquest cas sí es registra una lleugera millora interanual, però que s’ha de matitzar molt degut a la caiguda de la població activa. Aquesta caiguda constant de la població activa en els darrers temps és una de les claus per entendre com s’estan interpretant erròniament les dades laborals, sobre tot les de l’atur registrat. Una part important de la disminució de l’atur registrat es deu a l’abandó de la recerca activa d’ocupació per part de les persones aturades.

Com les dades de l’EPA del primer trimestre eren negatives, pràcticament ni es va parlar d’elles. En canvi, al publicar-se les dades d’atur registrat d’abril, com que són susceptibles d’interpretar-se de manera positiva, es van llançar campanes al vol. A més, darrerament, es presenten juntes les dades d’atur registrat amb les d’afiliació a la Seguretat Social. Ací trobem la segona clau d’interpretació incorrecta de les estadístiques laborals. El govern del PP interpreta les altes d’afiliació a la Seguretat Social com creació d’ocupació, quan la relació -encara que existeix- no és directa. En un període de temps determinat una mateixa persona pot haver-se donat d’alta diverses vegades pel fet d’encadenar diversos contractes temporals o estar contractat per una ETT. A més, alguns tipus de treballadors/es poden estar donats d’alta en més d’un règim de la Seguretat Social. Finalment, resulta que des de fa més d’un any els estudiants/es que fan pràctiques formatives en empreses i reben alguna remuneració tenen l’obligació de cotitzar. Ací tenim, doncs, un element nou que contamina les dades reals d’afiliació a la Seguretat Social. Desconec l’abast real d’aquest esbiaix, però podria ser significatiu, especialment en els moments de l’any en que es realitzen les pràctiques en empreses.

En definitiva, estem veien com el PP fa un us partidista de les estadístiques d’ocupació, tergiversat i interpretant de manera esbiaixada el seu significat. La situació real del mercat de treball és que durant la crisi s’ha destruït moltíssima ocupació i ara hem tocat fons, però estem molt lluny de vore una recuperació significativa de l’ocupació, amb treball en quantitat i de qualitat suficient.

dissabte, 25 de gener del 2014

Dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2013: una situació d’equilibri precari

Font: Instituto Nacional de Estadística

Reprodueixo a continuació el meu article publicat el 24/01/2014 a la web d'Intersindical Valenciana.

Ahir mateix es publicaven les dades sobre el mercat de treball de l’Enquesta de Població Activa. Hi havia molt interès per conèixer aquestes dades, desprès de les continuades declaracions de diferents representants del Partit Popular, i del govern, ací i a Espanya insistint en que els primers indicis de la recuperació econòmica estaven arribant, en forma de creació d’ocupació. D’aquesta manera havien intentat vendre’ns les dades d’atur registrat dels darrers mesos de l’any 2013. Però com que aquestes són dades d’un registre administratiu que originàriament no es va dissenyar per mostrar una imatge fidedigna del mercat de treball, no es podien prendre com indicatives del que estava passant. Calia esperar doncs a les dades de l’EPA, una enquesta que segueix una metodologia coordinada a nivell europeu per a “retratar” l’estat del mercat de treball.

Finalment les dades ofereixen la següent imatge, sempre comparant amb el mateix trimestre de l’any anterior, per a eliminar l’efecte estacional. En primer lloc, i mentre que en l’Estat espanyol la taxa d’activitat disminueix 4 dècimes (fins al 59,43%), a nivell valencià augmenta per contra 3 dècimes (fins al 60,11%). O siga, mentre que sembla que continua el desànim entre els treballadors i treballadores espanyols, en el cas dels valencians s’incorporen nous efectius a la força laboral en disposició de treballar, la qual cosa ha d’interpretar-se com un indicador positiu, encara que molt modest per la seua magnitud. El següent indicador que ens interessa és l’ocupació. Ací, de nou, les dades són lleugerament més positives per al País Valencià, on augmenta 3 dècimes (fins al 43,33%),  que per al territori espanyol, on retrocedeix en la mateixa mesura, 3 dècimes (fins al 43,96%). El darrer indicador a considerar és la taxa d’atur. De nou, hi ha millora relativa per al País Valencià, però de valors quasi anecdòtics. Mentre que en Espanya l’atur pràcticament no varia (del 26,02% passa al 26,03%), al nostre país disminueix 2 dècimes (fins al 27,91%).

Cal reconèixer que la tendència de frenada de l’empitjorament de les dades a nivell valencià sembla que s’ha consolidat i per primer cop hem vist com en un trimestre no ha augmentat l’atur ni disminuït l’ocupació respecte del trimestre anterior, en un context en que l’activitat no ha variat. El cas d’Espanya és encara negatiu, es destrueix ocupació, l’atur no disminueix i el context és d’abandonament del mercat de treball per part de les persones treballadores.

Indica açò un canvi de tendència definitiu? Ha acabat ja la desastrosa situació en el mercat de treball Valencià i estatal? Més bé estem en una situació d’equilibri. La tendència dels indicadors laborals podria ser tant a continuar millorant com a empitjorar, en absolut es tracta d’una tendència consolidada. Seria una bona noticia saber que la destrucció d’ocupació a tocat fons, però pensem que comprovar aquesta certesa no eliminaria els quasi mig milió de valencians i valencianes que han quedat a l’atur des del quart trimestre de 2006, fins a arribar als pràcticament 700.000 aturats actuals. De tots aquestes persones aturades, una quarta part fa més d’un any que està desocupada, (quan al principi de la crisi no arribava al 10% l’atur de llarga durada), i no arriba a 300.000 les que reben algun tipus d’ajuda econòmica. Davant d’aquest panorama, cal trobar el camí cap a una recuperació econòmica que vinga acompanyada d’un repartiment just de la riquesa que es genere.

En definitiva, les dades del mercat de treball ballen al fil de la navalla, buscant una situació de difícil equilibri. Es podria fer l’analogia amb un submarí que, desprès de sofrir una averia o ser torpedejat, s’afona cada cop més avall per a pesar de la seua tripulació. En un moment donat la nau toca fons i la marineria se’n alegra, pensant que s’han salvat, que el pitjor ja ha passat. Però no ho oblidem, el submarí està en el fons, encara ha de pujar i pateix la pressió de tota l’aigua que te al damunt.

dilluns, 29 de juliol del 2013

Efectes de la crisi sobre l'atur i el mercat de treball: ha passat la pitjor part?


Tot seguit reprodueixo el meu article sobre el mercat de treball publicat en la web d'Intersindical Valenciana el passat 27/07/2013.

S'acaben de publicar els indicadors del mercat de treball del segons semestre de l'Enquesta de Població Activa, que elabora el Instituto Nacional de Estadística. Per conèixer amb més detalls les dades del País Valencià, caldrà esperar uns dies a què es publiquen en l'Institut Valencià d'Estadística.

El govern central, la Generalitat i algunes institucions econòmiques properes estan interpretant les dades en el sentit que demostrarien que el pitjor de la crisi econòmica ha quedat darrere. Per a intentar aclarir açò, hi ha tres elements clau a considerar  per a entendre les dades de l'EPA del segons semestre de l'any:

- L'estacionalitat. És natural que en el segon semestre de l'any es cree ocupació, degut a la temporada d'estiu. Encara així, independentment de la millora intertrimestral, la taxa d'ocupació del segons trimestre de 2013 és inferior a la del mateix trimestre de 2012, per tant continua evidenciant-se la debilitat del mercat de treball espanyol i valencià. Si a més li afegim que tota l'ocupació que s'ha creat ha estat temporal i que en el cas dels contractes indefinits se n'han destruït en lloc de crear-se, doncs no es veu la millora de la situació per cap lloc.

- La taxa d'activitat. El càlcul de la taxa d'atur es fa dividint els aturats entre la població activa. Si aquesta disminueix, disminueix l'atur per un efecte purament matemàtic. I aquest efecte ve tenint un protagonisme important en les dades d'atur a mesura que s'allarga la crisi, degut a l'efecte desànim que fa que molts treballadors (sobretot homes, poc qualificats i dels sectors més afectats per la crisi) deixen de buscar treball i passen a una situació d'inactivitat laboral. La taxa d'activitat és un indicador de la modernitat o desenvolupament del mercat de treball d'un país, i seria un problema que es consolidara una tendència negativa tant en Espanya com en el País Valencià.

- Ha passat ja la pitjor part de la destrucció d'ocupació deguda a la crisi econòmica? O dit d'una altra manera, realment hem tocat fons i ja s'ha acomiadat a tot el món que es podia acomiadar? Evidentment que no, els pròxims mesos continuarà la tendència interanual d'augment de l'atur i disminució de l'ocupació, però cada cop de manera més suau. És molt difícil que vegem els augments d'atur tan brutals del principi de la crisi. Però això no significa que el mercat de treball s'haja recuperat, per a això cal que l'economia productiva es reactive i torne a crear llocs de treball. Però el que és més important per entendre que no hi ha motius per a l'optimisme és que, encara que s'estabilitzen les dades d'atur i ocupació, el drama de les famílies sense ingressos, dels joves que busquen infructuosament la seua primera ocupació o l'atur de llarga durada encara s'ha de solucionar.

dimarts, 31 de juliol del 2012

Està creant ocupació el turisme aquest estiu? Poca, temporal i de baixa qualificació

Reprodueixo a continuació el meu article publicat a la web d'Intersindical Valenciana el 30/07/2012:

Divendres passat es van fer públiques les dades del mercat de treball de l’enquesta de població activa.

Aquesta enquesta, trimestral, facilita informació sobre la taxa d’activitat, la d’ocupació i la d’atur, tant del total de l’Estat espanyol com de les comunitats autònomes.

A nivell espanyol, continuen les males noticies quant a l’evolució del mercat de treball: cau l’ocupació (queda en el 70,09%) i augmenta l’atur (24,63%). L’augment de l’activitat (fins al 60,08%), és una bona noticia en quant reflecteix la maduresa productiva de la població, però no fa més que empitjorar el càlcul de l’atur (que s’obté dividint els que busquen treball i no en troben entre la població activa).

A nivell valencià, l’activitat es situa en el 59,71%, l’ocupació en el 43,53% (presenta, al contrari del conjunt espanyol, un augment de 4900 treballadors respecte el trimestre passat) i l’atur en el 27,10%. Com es pot vore, les dades valencianes són clarament pitjors que la mitjana espanyola. Encara així, podem interpretar com una bona dada l’augment d’ocupació observat? Clarament, no. El segon trimestre de l’any recull l’augment de la contractació temporal propi de part de la temporada turística de Setmana Santa i estiu. Hi ha, doncs, un efecte estacional entre el primer trimestre de l’any i el segon. Si volem comparar dos períodes de temps per comprovar la dinàmica del mercat de treball sense l’efecte de successos estacionals, la comparació no ha de ser entre un trimestre i el següent, si no entre un trimestre i el mateix trimestre de l’any anterior.

El segons trimestre de 2011, hi havia 1.909.400 persones ocupades al País Valencià. Un any desprès, 1.817.300. Això significa la pèrdua de 92.100 només en els darrers 12 mesos. Quant a l’atur, el segon trimestre de 2011 els aturats al País Valencià eren 591.300. 12 mesos desprès arriben als 675.500 (84200 més, un augment del 14%).

El ritme de destrucció de l’ocupació i d’augment de l’atur al País Valencià continua, i ni tant sols una activitat tan central en l’economia del país com el turisme compensa el mal fet al mercat de treball valencià. A més, hem de tindre en compte que aquests llocs de treball són temporals, de poca qualificació, i que la gran majoria es destruiran en quant passe la temporada d’estiu.

divendres, 30 de juliol del 2010

Estancament del mercat laboral en el segon trimestre de l'any

L'INE ha publicat avui mateixa els resultats de l'Enquesta de Població Activa del segon trimestre de l'any. Aquestes dades permeten fer un seguiment de la taxa d'activitat i la taxa d'atur tant a nivell estatal com a nivell autonòmic i provincial.

La primera dada a comentar és la taxa d'activitat, la proporció de persones disposades a treballar entre la població en edat de fer-ho. Mentre que la tendència interanual en Espanya ha estat de certa tendència d’inversió de la caiguda de la taxa d’activitat, al País Valencià i a les comarques de Castelló la taxa d’activitat continua disminuint. Respecte al trimestre anterior, les comarques de Castelló pareixen seguir la tendència espanyola, al augmentar lleugerament la taxa d'activitat. Per a un territori desenvolupat, la caiguda de la taxa d'activitat és una mala senya. En les economies desenvolupades s'espera una taxa d'activitat alta, sense grans diferències ni per edat ni per sexe, senyal d'una economia dinàmica que demanda ma d'obra per a créixer.

Pel que fa a la taxa d'atur (què és la proporció de la població activa que no ha pogut treballar, encara que està en disposició de fer-ho) s'observa un lleugeríssim augment de l'atur en comparació amb el trimestre anterior, encara que la tendència interanual és positiva. Destacar que entre el primer i segon trimestre de l'any hi ha hagut un lleugeríssim descens de l'atur en les comarques de Castelló.

Les condicions d'augment de l'atur en València i les comarques de Castelló en un context de caiguda de l'activitat són més negatives que en el context d'Espanya on l'activitat està augmentant. Fer disminuir l'atur en un context d'augment de l'activitat és més difícil, té més mèrit.

Com a conclusió, el mercat laboral valencià continua pràcticament estancat, encara que el segon trimestre de l'any és tradicionalment un moment de creació d'ocupació per trobar-se en ell el començament de la temporada turística. Aquest estancament, en canvi, pot interpretar-se positivament en el sentit que al menys sembla que la intensa destrucció de llocs de treball dels darrers dos anys arriba al seu final.

dimecres, 10 de febrer del 2010

diumenge, 8 de febrer del 2009

Atur i fracàs escolar

Les darreres dades de desocupació mostrades per l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2008 mostren unes xifres d'atur per al País Valencià i la resta d'Espanya molt greus. El País Valencià està destruint ocupació més ràpidament que la resta d'Espanya i més ràpidament del que el va crear durant l'anterior període de creixement econòmic.

No podia portar a cap més desenllaç una gestió de l'economia basada en els salaris més baixos d'Europa, la major precarietat laboral de la Unió Europea, l'explotació desvergonyida de la immigració legal i il·legal, la manega ampla davant la falta d'ètica de la inversió especulativa i la coronació de la ranjola per damunt de la professionalitat empresarial.

En aquesta conjuntura, hem d'escoltar al·lucinats les sorprenents declaracions del Vicepresident Econòmic del Consell, Gerardo Camps, afirmant que el País Valencià no està destruint ocupació i que és la comunitat autònoma que millor està suportant la situació de crisi econòmica. És cec i sord, aquest home? O està parlant per a cecs i sords?

En aquest context, són els joves menors de 25 anys els que es troben en la situació més fràgil davant la crisi, tant per la seua situació de precarietat com per la poca capacitat d'ocupabilitat que presenten. L'atur juvenil s'ha duplicat en dos anys al passar de 23.536 joves menors de 25 anys en desembre de 2006 a 46.444 el passat desembre. Només Andalusia compta amb major nombre de joves aturats. El sindicat CCOO encertava totalment en el seu anàlisi al afirmar que a l'alta incidència de l'atur en els joves valencians a contribuït especialment el fracàs escolar, ja que el País Valencià presenta l'index més alt de l'estat espanyol, amb un 40% dels alumnes que abandonen els estudis abans de finalitzar els estudis obligatoris. Els darrers anys aquests joves no van voler finalitzar els seus estudis obligatoris enlluernats per els diners fàcils del sector de la construcció.

L'anàlisi de les causes d'aquesta crisi i de les greus conseqüències que ens va a portar --que ens està portant ja-- s'aclara per moments i senyala clarament a la política econòmica i educativa del Consell presidit per Francisco Camps com responsables d'haver afeblit aquests dos importants pilars en que qualsevol país ha de sostindre el seu present per enfrontar-se amb èxit al seu futur.

Publicat a La Veu de Benicarló el 6 de febrer de 2009