'La societat valenciana 1991-2011', monogràfic de la revista Arxius de Ciències Socials

El darrer número de la revista 'Arxius de Ciències Socials' que edita la Facultat de Ciències Socials de Universitat de València - Estudi General (UVEG) és un monogràfic centrat en els canvis que ha patit el nostre país en els darrers deu vint anys en un ample ventall de temàtiques com el sistema educatiu, els moviments socials, la sanitat, l'economia... Els autors dels articles són diversos professors i investigadors, alguns dels quals tinc el gust de conèixer per haver estat professors meus en el Màster d'Ocupació i Intervenció en el Mercat de Treball de la UVEG o per haver coincidit amb ells en diversos actes públics. Acabo de donar una primera ullada als continguts i m'han semblat d'un gran interès, per la qual cosa faré el possible per trobar un moment per llegir un bon grapat dels articles que recull el monogràfic. Us convido a que feu el mateix.

Sindicalisme al País Valencià

Ahir vaig tindre la sort de presentar a Vicent Maurí, portaveu d'Intersindical Valenciana, en la conferència que va donar en la Universitat de València sobre el desenvolupament i situació actual del sindicalisme al País Valencià, en el marc del Seminari d'Idees Valencianistes que organitza l'ACV Tirant lo Blanc i el BEA.

Maurí, mestre d'escola, professor d'institut i amb una ampla trajectòria sindical en l'STEPV i ara com a portaveu d'Intersindical, va fer un repàs de la història del sindicalisme al nostre país: des de la revolució industrial i els primers sindicats anarquistes i de base cristiana; la dictadura de Primo de Rivera, que va suposar la il·legalització de la CNT i -curiosament- l'expansió d'UGT; passant per la Guerra Civil, amb la repressió dels moviments sindicals i la imposició del sindical vertical; la "transició democràtica" i l'oficialització d'UGT i CCOO com a -pràcticament- únics representants de les persones treballadores en el diàleg social; fins als nostres dies, amb el descrèdit del sindicalisme que -precisament- ha portat la connivència de les principals centrals sindicals espanyoles, no ja amb un partit polític en particular, si no amb el govern de torn de l'estat i l'administració mateixa, com un element més d'aquesta en lloc d'un instrument de reivindicació i defensa dels drets de les persones treballadores.

Maurí va comentar el panorama actual del sindicalisme al País Valencià, amb preponderància de les organitzacions espanyoles UGT i CCOO, lamentant que no tingueren èxit les propostes pròpies, com sí va ser en canvi el cas a Euskadi o Galicia. Va continuar amb la història de l'STEPV, la més recent creació d'Intersindical Valenciana, i l'explicació del model d'aquesta aposta sindical, ben diferent de les majoritàries, pel seu funcionament més horitzontal i participatiu -assembleari- i adscripció nacional valenciana.

Finalment va comentar com l'actual crisi econòmica està afectant al mon del treball, així com les propostes d'Intersindical al respecte. En aquesta línia, em va semblar molt interessant la seua proposta d'un Marc Valencià de Relacions Laborals. La Generalitat ha d'assumir les competències que, fins ara, es reserva el govern de l'Estat en matèria laboral: seguretat social, salut laboral, negociació col·lectiva, representació sindical, pensions, salaris, calendari laboral...

Com no, la xarrada va acabar amb un animat debat, que esperó que aquest tipus d'activitats que organitzem des del Tirant afavorisquen el seu trasllat al conjunt de la societat valenciana.

Ocupació universitària

Observatorio Universitario de Inserción Laboral
Estudis i ferramentes metodològiques recopilats per ANECA

Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I de Castelló
Estudis d'Inserció Laboral dels titulats universitaris

OPAL
Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de València

SIE
Servei Integrat d'Ocupació de la Univeristat Politècnica de València

Observatorio Ocupacional de la Universitat Miguel Hernández d'Elx

GIPE
Gabinete de Iniciativas para el Empleo de la Universiat d'Alacant

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Centres d'estadística

Eurostat
Oficina estadística de la Comissió Europea

Instituto Nacional de Estadística
Estadístiques a l'Estat espanyol

Institut Valencià d'Estadística
Estadístiques al País Valencià

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Noves tendències en la investigació de l'estrés laboral i les seues implicacions per a l'anàlisis i prevenció dels riscos psicosocials

Pel seu interès per als psicòlegs socials en particular i la resta de lectors interessants en general, enllaço ací la lliçó magistral de José M. Peiró -Catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València, referent mundial en quant a la seua especialitat d'investigació- en l'apertura de l'actual curs acadèmic a la Universitat de València.

Opinions retrògrades en El Levante

M'ha semblat increïble que un periòdic com El Levante-EMV done veu a un senyor que en un article d'opinió critica les declaracions que l'investigador Richard Dawkins va fer posant en entredit la posició de l'Esglesia Catòlica respecte de l'ús del preservatiu i de la SIDA. Aquest article és retrògrad, dogmàtic, una barbaritat científica i un perill sanitari. Per això he enviat el següent correu electrònic al servei d'atenció al lector de El Levante-EMV fent-los arribar el meu disguts:

M'ha sorprès molt desagradablement que el seu diari publique l'article d'opinió "Una respuesta para Dawkins", on el senyor Tomás Baviera qüestiona no només la importància d'una mesura sanitària de prevenció d'una malaltia mortal --sense entrar en els problemes socials que la falta d'ús del preservatiu també comporta: dificultats familiars, mares joves solteres, abortament...-- si no l'autoritat científica d'un investigador de la talla del senyor Dawkins, recentment investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de València. Opinions com les del senyor Baviera deurien estar fora de diaris democràtics, moderns i amb aspiració de fer un servei públic a la societat a la que informen. Esperava del seu diari un criteri més modern i cabal. Emperò, dona veu a opinions que semblen extretes de segles passats, molt passats. Atentament, Raül Burriel

Us convido a que, com jo, feu arribar la vostra opinió al diari.