Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de setembre del 2014

En marxa la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària del País Valencià



Ahir es va presentar REAS País Valencià (Xarxa d'Economia Alternatia i Solidària) a Castelló. Vull compartir amb vosaltres aquest resum per si formeu part d'alguna entitat que puga estar interessada o simplement teniu un interès personal. Evidentment exposo les conclusions a les que he arribat jo personalment desprès d'acudir a l'acte. Aneu a les fonts originals d'informació si esteu més interessats.

Què és REAS?
REAS és una xarxa d'entitats amb presència en moltes CCAA i de fet també existeix com a xarxa estatal. Encara no hi havia al País Valencià, encara que és un territori amb molta tradició cooperativa i d'economia social. Ara s'estan donant els passos. El 22 d'octubre hi haurà a València l'Assemblea Fundacional de REAS PV i per això s'està presentant per tot el territori per a animar al major nombre d'entitats possibles es puguen adherir des del primer moment.

Quin tipus d'entitats es poden adherir?
En principi qualsevol entitat que faça seua la Carta de Principis de l'Economia Solidària http://www.economiasolidaria.org/carta.php
Poden ser associacions de productors, de consumidors, de veins, escoles, ajuntaments, moviments socials, etc...
Es poden adherir tant entitats amb personalitat jurídica, com col·lectius que no estiguen formalment consituits i persones individuals. Cal adherir-se abans del 13 d'octubre si es vol formar part de les entitats fundacionals.

Com es beneficien les entitats?
De moltes maneres: compartint bones pràctiques, fent xarxa, oferint-se serveis entre elles, tenint un sol interlocutor de mida important davant l'administració, etc.

Més info sobre REAS PV http://reasvalencia.wordpress.com/
Més info sobre la xarxa estatal http://www.economiasolidaria.org/

dijous, 10 de juliol del 2014

El govern espanyol insisteix amb l’atur registrat i l’afiliació a laSeguretat Social

Oficina del SERVEF. Font: ABC

A continuació reprodueixo el meu article publicat a la web d'Intersindical el passat 07/07/2014.

La setmana passada es publicaven les dades d'atur registrat i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny, i de nou el govern espanyol en treia tot el rendiment mediàtic, venent-nos eixes dades com la demostració clara de l'èxit de les seues polítiques econòmiques i d'ocupacio.
 
Que hi ha de cert en tot açò? Bé, és cert que l'atur registrat ha disminuït a nivell interanual. Són uns 310.000 inscrits menys en les llistes del SEPE en tot l'Estat, lleugerament per sobre de les 45.000 al País Valencià. També la variació interanual és positiva en l'afiliació en la Seguretat Social, encara que lleugerament menor, sobre les 290.000 afiliacions en Espanya i no arriba a 45.000 al País Valencià. A aquest ritme tardarem 10 anys a recuperar el nivell d'ocupació «pre-crisi»

L'evolució positiva davant la temporada d'estiu i -per què no, també s'ha de reconèixer- el haver tocat fons la crisi pel que fa a la destrucció d'ocupació, permeten al govern espanyol una interpretació triomfalista de les dades

Però com ja hem comentat moltes vegades en aquesta columna, aquesta no és la millor estadística per conèixer les dades reals del mercat de treball. Tant l'atur registrat com l'afiliació a la Seguretat Social són registres administratius al serveis de la gestió de diferents programes com la formació a treballadors, les prestacions per desocupació, les contribucions a la seguretat social, les pensions, etc

De fet, si ens fixem en les dades de la taula, veurem una curiosa discrepància. En primer lloc, la «disminució de l'atur», que pretesament transmet l'atur registrat, no coincideix amb la «creació d'ocupació», que suposadament ens comunica l'afiliació a la Seguretat Social. Tant en el cas valencià com en l'espanyol, el conjunt de la reducció de l'atur registrat no es transforma en la mateixa magnitud d'afiliació a la Seguretat Social. Com hem dit moltes vegades, una part de la reducció de l'atur registrat és una sortida de l'activitat de treballadors i treballadores que per l'efecte desànim abandonen el mercat de treball.


Encara així, el govern espanyol, una vegada i una altra, mostra aquestes dades atès que els errors de mesura que impliquen els permeten una interpretació beneficiosa de les dades. Al menys en aquest moment, per que el sentit de l'esbiaix podria canviar capritxosament. L'hipocresia arriba a l'extrem que segurament quan es publiquen les dades de l'Enquesta de Població Activa (l'EPA) -la metodologia correcta i consensuada a nivell de tota la Unió Europea per a conèixer l'evolució del mercat de treball- es passarà de puntetes, com de fet ja ha ocorregut amb les dades del darrer trimestre de 2013 i les del primer trimestre de 2014, que no permetien una interpretació tant triomfalista de les polítiques econòmiques i d'ocupació dels governs espanyol i autonòmic.

dijous, 6 de febrer del 2014

Crítica i alternatives al sistema financer


El proper 12 de febrer tinc el gust de participar en la presentació que farà en la Universitat Jaume I de Castelló Joan Ramon Sanchis del seu darrer llibre 'La banca que necesitamos'.

Els darrers anys hem vist com els valencians hem perdut bancs i caixes importants, la CAM, Bancaixa, el Banc de València, perdent un valuós recurs de crèdit per a particulars i empreses. Les entitats bancàries que han substituït a les que acabo d'anomenar estan al servei d'interessos d'altres territoris, el que suposa un perjudici important per als interessos propis.

Joan Ramon Sanchis és Catedràtic d'Administració i Direcció d'Empreses de la Universitat de València - Estudi General i director de l'Institut Universitari d'Economia Social i Cooperativa. És un expert en cooperativisme i economia social. En el seu llibre intenta explicar quines han estat les males pràctiques bancàries que han propiciat tant la gravetat de la crisi econòmica com la pròpia crisi i, com a conseqüència, la desaparició de moltes entitats bancàries. Finalment, dona una visió de quina ha de ser l'alternativa, quin sistema financer més sostenible i més proper a les necessitats de les persones i del territori ens cal.

Per això, esteu convidats a la presentació, que tindrà lloc el proper dimecres 12 de febrer, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Jaume I de Castelló.

Més informació: http://www.tirant.org/presentacio-del-llibre-la-banca-que-necesitamos-a-castello/

dissabte, 25 de gener del 2014

Dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2013: una situació d’equilibri precari

Font: Instituto Nacional de Estadística

Reprodueixo a continuació el meu article publicat el 24/01/2014 a la web d'Intersindical Valenciana.

Ahir mateix es publicaven les dades sobre el mercat de treball de l’Enquesta de Població Activa. Hi havia molt interès per conèixer aquestes dades, desprès de les continuades declaracions de diferents representants del Partit Popular, i del govern, ací i a Espanya insistint en que els primers indicis de la recuperació econòmica estaven arribant, en forma de creació d’ocupació. D’aquesta manera havien intentat vendre’ns les dades d’atur registrat dels darrers mesos de l’any 2013. Però com que aquestes són dades d’un registre administratiu que originàriament no es va dissenyar per mostrar una imatge fidedigna del mercat de treball, no es podien prendre com indicatives del que estava passant. Calia esperar doncs a les dades de l’EPA, una enquesta que segueix una metodologia coordinada a nivell europeu per a “retratar” l’estat del mercat de treball.

Finalment les dades ofereixen la següent imatge, sempre comparant amb el mateix trimestre de l’any anterior, per a eliminar l’efecte estacional. En primer lloc, i mentre que en l’Estat espanyol la taxa d’activitat disminueix 4 dècimes (fins al 59,43%), a nivell valencià augmenta per contra 3 dècimes (fins al 60,11%). O siga, mentre que sembla que continua el desànim entre els treballadors i treballadores espanyols, en el cas dels valencians s’incorporen nous efectius a la força laboral en disposició de treballar, la qual cosa ha d’interpretar-se com un indicador positiu, encara que molt modest per la seua magnitud. El següent indicador que ens interessa és l’ocupació. Ací, de nou, les dades són lleugerament més positives per al País Valencià, on augmenta 3 dècimes (fins al 43,33%),  que per al territori espanyol, on retrocedeix en la mateixa mesura, 3 dècimes (fins al 43,96%). El darrer indicador a considerar és la taxa d’atur. De nou, hi ha millora relativa per al País Valencià, però de valors quasi anecdòtics. Mentre que en Espanya l’atur pràcticament no varia (del 26,02% passa al 26,03%), al nostre país disminueix 2 dècimes (fins al 27,91%).

Cal reconèixer que la tendència de frenada de l’empitjorament de les dades a nivell valencià sembla que s’ha consolidat i per primer cop hem vist com en un trimestre no ha augmentat l’atur ni disminuït l’ocupació respecte del trimestre anterior, en un context en que l’activitat no ha variat. El cas d’Espanya és encara negatiu, es destrueix ocupació, l’atur no disminueix i el context és d’abandonament del mercat de treball per part de les persones treballadores.

Indica açò un canvi de tendència definitiu? Ha acabat ja la desastrosa situació en el mercat de treball Valencià i estatal? Més bé estem en una situació d’equilibri. La tendència dels indicadors laborals podria ser tant a continuar millorant com a empitjorar, en absolut es tracta d’una tendència consolidada. Seria una bona noticia saber que la destrucció d’ocupació a tocat fons, però pensem que comprovar aquesta certesa no eliminaria els quasi mig milió de valencians i valencianes que han quedat a l’atur des del quart trimestre de 2006, fins a arribar als pràcticament 700.000 aturats actuals. De tots aquestes persones aturades, una quarta part fa més d’un any que està desocupada, (quan al principi de la crisi no arribava al 10% l’atur de llarga durada), i no arriba a 300.000 les que reben algun tipus d’ajuda econòmica. Davant d’aquest panorama, cal trobar el camí cap a una recuperació econòmica que vinga acompanyada d’un repartiment just de la riquesa que es genere.

En definitiva, les dades del mercat de treball ballen al fil de la navalla, buscant una situació de difícil equilibri. Es podria fer l’analogia amb un submarí que, desprès de sofrir una averia o ser torpedejat, s’afona cada cop més avall per a pesar de la seua tripulació. En un moment donat la nau toca fons i la marineria se’n alegra, pensant que s’han salvat, que el pitjor ja ha passat. Però no ho oblidem, el submarí està en el fons, encara ha de pujar i pateix la pressió de tota l’aigua que te al damunt.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

El 9 d’Octubre del finançament autonòmic


Publicat a 'La Veu de Benicarló núm. 903, 04/10/2013
 
Cada 9 d’Octubre sol tindre un tema de l’actualitat política sobre el que graviten els tradicionals parlaments i opinions que experts i polítics prodiguen en tant assenyalada data. Hi va haver l’any del corredor mediterrani, fins i tot l’any del canvi de model productiu. Eixos 9 d’Octubre ja han passat, però ni ha arribat el corredor mediterrani, ni hem fet el canvi de model productiu. Sembla que aquest any el 9 d’Octubre serà el 9 d’Octubre del finançament autonòmic. Jo, al menys, aposto per què ho siga: hi estic escrivint aquestes ratlles!

Certament, el problema del finançament autonòmic és vell, però els seus perversos efectes no s’han fet evidents fins l’actual crisi econòmica, que ha portat a la Generalitat Valenciana a la fallida (el ‘default’ que diuen els angloparlants, amb eixa habilitat per a expressar tantes coses en una sola paraula).

Una magnífica explicació del tema el trobem en la publicació de la Fundació NEXE “El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica”, de l’economista Rafa Beneyto, disponible de manera gratuïta a http://www.fundacionexe.org. El títol ja és ben suggeridor. El model de finançament actual és, més o menys, el següent. Els impostos es recapten de manera centralitzada per l’Agència Tributària espanyola, i desprès, en funció d’un ‘model de finançament’, què no és més que una construcció política en la que cada comunitat autònoma ha fet valer el seu poder de pressió front l’Estat, eixos diners es redistribueixen entre els territoris. El resultat: alguns reben més diners dels que han posat, altres menys. Si els que reben més són aquells territoris menys rics que la mitjana espanyola i els que ‘en posen’ més són els més ‘rics’, podríem estar més o menys d’acord amb la ‘justícia’ del sistema. La realitat és que, sistemàticament, el País Valencià, sent un territori més pobre que la mitjana espanyola, rep menys diners. Això vol dir menys diners per a serveis públics, menys diners per a educació, menys diners per a les persones dependents, menys diners per a infraestructures... en definitiva, menys diners per a l’Estat del Benestar. Arribats a aquest punt, no oblidem que si volem un Estat del Benestar, s’ha de pagar… amb impostos!

Algun mitjà de comunicació, fent referència a un altre estudi més recent sobre el tema, xifra en 13.500.000.000 € (TRETZE-MIL CINC-CENTS MILIONS D’EUROS!) el total acumulat del dèficit de finançament d’Espanya amb el País Valencià. Una sagnia que sens dubte serviria per eixugar considerablement el deute públic de la Generalitat, però que no solucionaria el problema de que els senyors que fa tants anys que ens governen tornen a sentir la temptació de fotre la ma als diners de tots. Açò, ja té una altra solució. Ho deixarem per a un altre 9 d’Octubre.

dilluns, 29 de juliol del 2013

Efectes de la crisi sobre l'atur i el mercat de treball: ha passat la pitjor part?


Tot seguit reprodueixo el meu article sobre el mercat de treball publicat en la web d'Intersindical Valenciana el passat 27/07/2013.

S'acaben de publicar els indicadors del mercat de treball del segons semestre de l'Enquesta de Població Activa, que elabora el Instituto Nacional de Estadística. Per conèixer amb més detalls les dades del País Valencià, caldrà esperar uns dies a què es publiquen en l'Institut Valencià d'Estadística.

El govern central, la Generalitat i algunes institucions econòmiques properes estan interpretant les dades en el sentit que demostrarien que el pitjor de la crisi econòmica ha quedat darrere. Per a intentar aclarir açò, hi ha tres elements clau a considerar  per a entendre les dades de l'EPA del segons semestre de l'any:

- L'estacionalitat. És natural que en el segon semestre de l'any es cree ocupació, degut a la temporada d'estiu. Encara així, independentment de la millora intertrimestral, la taxa d'ocupació del segons trimestre de 2013 és inferior a la del mateix trimestre de 2012, per tant continua evidenciant-se la debilitat del mercat de treball espanyol i valencià. Si a més li afegim que tota l'ocupació que s'ha creat ha estat temporal i que en el cas dels contractes indefinits se n'han destruït en lloc de crear-se, doncs no es veu la millora de la situació per cap lloc.

- La taxa d'activitat. El càlcul de la taxa d'atur es fa dividint els aturats entre la població activa. Si aquesta disminueix, disminueix l'atur per un efecte purament matemàtic. I aquest efecte ve tenint un protagonisme important en les dades d'atur a mesura que s'allarga la crisi, degut a l'efecte desànim que fa que molts treballadors (sobretot homes, poc qualificats i dels sectors més afectats per la crisi) deixen de buscar treball i passen a una situació d'inactivitat laboral. La taxa d'activitat és un indicador de la modernitat o desenvolupament del mercat de treball d'un país, i seria un problema que es consolidara una tendència negativa tant en Espanya com en el País Valencià.

- Ha passat ja la pitjor part de la destrucció d'ocupació deguda a la crisi econòmica? O dit d'una altra manera, realment hem tocat fons i ja s'ha acomiadat a tot el món que es podia acomiadar? Evidentment que no, els pròxims mesos continuarà la tendència interanual d'augment de l'atur i disminució de l'ocupació, però cada cop de manera més suau. És molt difícil que vegem els augments d'atur tan brutals del principi de la crisi. Però això no significa que el mercat de treball s'haja recuperat, per a això cal que l'economia productiva es reactive i torne a crear llocs de treball. Però el que és més important per entendre que no hi ha motius per a l'optimisme és que, encara que s'estabilitzen les dades d'atur i ocupació, el drama de les famílies sense ingressos, dels joves que busquen infructuosament la seua primera ocupació o l'atur de llarga durada encara s'ha de solucionar.

dilluns, 20 de maig del 2013

Les erràtiques polítiques d'ocupació del govern Fabra


La web d'Intersindical Valenciana va publicar el 17/05/2013 un article meu en el que comento els recents anuncis sobre polítiques d'ocupació del govern del president Fabra. Reprodueixo el text a continuació:



El president Fabra ha anunciat un pla d'ocupació que generarà 15.000 llocs de treball durant el que queda d'any. Pot ser a algun despistat li sembla una mesura necessària d'un govern capaç que està prenent les decisions que calen. Res més lluny de la realitat. Actualment hi ha 727.500 persones a l'atur al País Valencià (el 47% dones), i només el primer trimestre de enguany l'augment respecte del trimestre anterior va ser de 27.300. 15.000 nous llocs de treball ni tan sols eixugarien la destrucció d'ocupació que ja portem acumulada durant l'any en curs.

Desconeixem, ara per ara, el contingut d'aquest pla d'ocupació, que sembla que pretén unificar o coordinar accions de foment de l'ocupació de diferents administracions com la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments. Els anys de govern del PP al País Valencià s'han caracteritzat, pel que fa a les polítiques d'ocupació, per una falta de projecte i planificació coherent a nivell nacional i una fragmentació de programes i nivells d'intervenció. Els darrers anys era evident el fracàs d'aquest model, que s'ha acabat estavellant amb la crisi econòmica i la fallida de facte de la Generalitat. A més, altres polítiques necessàries per a la creació d'ocupació com les industrials o les socials han estat regressives, contribuint a l'actual catastròfica situació del mercat de treball valencià.

No és d'esperar que aquest nou programa siga una acció eficaç contra la destrucció d'ocupació al nostre país, partint ja viciada amb un objectiu ridícul. Una política realista que contribuïsca a la creació d'ocupació passa per una combinació de polítiques econòmiques i fiscals per a aconseguir finançament per a polítiques que actuen sobre el model productiu i el mercat de treball, la generació de demanda agregada i altres àmbits connectats, com la R+D+i o l'educació.

dilluns, 29 d’abril del 2013

Presentació del llibre 'Valencians i democràcia. Del malestar a la proposta' a Castelló de la Plana


El proper dijous 16 de maig tinc el plaer de presentar a la Llotja del Cànem de Castelló a Carlos Villodres, que ens vindrà a presentar el seu llibre 'Valencians i democràcia. Del malestar a la proposta', publicat dins la col·lecció Demos de la Fundació Nexe. Amb aquesta publicació continuem, des de la Fundació, fent una aportació al debat fonamentat sobre diferents qüestions claus de la realitat valenciana. Qüestions que cal abordar amb seriositat i des d'una òptica valencianista per a encarar el futur, complicat, que enfronta el país.

El llibre tracta d'analitzar el funcionament dels partits polítics i del sistema polític i electoral valencià i espanyol, a més de possibles alternatives, a la vegada que explora les formes de democràcia participativa. La publicació la podeu descarregar gratuïtament o adquirir en paper ací.

En la presentació comptarem, també, amb Ali Brancal, regidora de Compromís a l'Ajuntament de Castelló. Una oportunitat també per compartir les experiències de participació ciutadana que aquesta formació política ha posat en marxa a nivell intern.

Finalment, agrair a la Universitat Jaume I de Castelló la cessió de l'espai per a la presentació del llibre, així com al Centre Cultural Valencià La Nau la seua col·laboració en l'organització de l'acte.

Ens veiem, doncs, prompte, a la Llotja del Cànem.

dijous, 25 d’abril del 2013

'La societat valenciana 1991-2011', monogràfic de la revista Arxius de Ciències Socials


El darrer número de la revista 'Arxius de Ciències Socials' que edita la Facultat de Ciències Socials de Universitat de València - Estudi General (UVEG) és un monogràfic centrat en els canvis que ha patit el nostre país en els darrers deu vint anys en un ample ventall de temàtiques com el sistema educatiu, els moviments socials, la sanitat, l'economia... Els autors dels articles són diversos professors i investigadors, alguns dels quals tinc el gust de conèixer per haver estat professors meus en el Màster d'Ocupació i Intervenció en el Mercat de Treball de la UVEG o per haver coincidit amb ells en diversos actes públics. Acabo de donar una primera ullada als continguts i m'han semblat d'un gran interès, per la qual cosa faré el possible per trobar un moment per llegir un bon grapat dels articles que recull el monogràfic. Us convido a que feu el mateix.

dimarts, 6 de novembre del 2012

La dinàmica del mercat de treball valencià des de l’inici de la crisi

La publicació d'Intersindical Valenciana "Quaderns sindicals del País Valencià" va publicar el passat octubre un article meu (pàgina 6) en el que descric quina ha estat la dinàmica de destrucció d'ocupació en el mercat de treball valencià els darrers anys. Reprodueixo el text a continuació:

La degradació del mercat de treball valencià ha sigut, sens dubte, la conseqüència més alarmant dels efectes de la crisi econòmica. L’atur afecta directament les economies domèstiques, ja que redueix les fonts d’ingrés familiar, i alhora l’economia nacional, en la mesura que aquestes famílies no consumeixen tant. Però també té altres efectes en l’àmbit social i psicològic dels individus, els grups i les col·lectivitats. En la societat actual l’ocupació no és solament un factor de la producció, sinó un valor social que vertebra de manera important l’estructura de les comunitats humanes.

Farem un breu repàs descriptiu de com ha sigut aquest procés de degradació del mercat de treball valencià. Intentarem fer una comparació en paral·lel de l’evolució d’aquests mateixos indicadors a escala europea i espanyola.
Taula 1

L’any 2006 hi havia en el conjunt de la Unió Europea (UE) 211 milions de treballadors. En aquell mateix moment, a Espanya treballaven 19 milions i mig de persones i un poc més de dos milions al País Valencià (Taula 1). Al final de l’any següent començava la crisi econòmica que encara suportem. En 2009 ja era evident la caiguda d’ocupació tant a Espanya com al País Valencià, encara que la UE no només mantenia estable el nombre total de treballadors, sinó que l’augmentava lleugerament. L’any passat la situació era que mentres que la UE mantenia el conjunt de treballadors en pràcticament la mateixa xifra que cinc anys abans, Espanya perdia un 8% de treballadors i el País Valencià, un 12%.
Taula 2
Un indicador sintètic d’aquestes magnituds absolutes és la taxa d’ocupació. D’aquesta manera podem comparar territoris de grandàries diferents (Taula 2). La taxa d’ocupació (la proporció de persones ocupades sobre el total de la població activa) era pràcticament igual a Espanya i a la UE, i 10 punts menys en el cas valencià (Nota al peu 1). En 2011 la degradació del mercat de treball valencià i espanyol respecte de l’europeu és palés. L’any 2006 vora 20 milions d’europeus es trobaven en l’atur (Taula 3). Aquesta era també la situació laboral d’1,8 milions d’espanyols i quasi dos-cents mil valencians. Cinc anys més tard, les dades són impactants. A la UE hi ha més de 23 milions de persones en l’atur (un increment respecte de 2006 del 20%). A Espanya s’ha arribat (i ara també sabem que superat) la barrera dels 5 milions (un 170% més des de 2006). En el cas valencià trobem el major augment, havent arribat a superar els sis-cents-mil aturats (un augment del 200% des de 2006). El cas espanyol sobre el conjunt d’Europa és gravíssim, ja que representa el 20% del total de l’atur a la UE. L’atur valencià sobre el del conjunt de l’estat representa el 13%.

Taula 3
Taula 4

Finalment, la taula 4 mostra la taxa d’atur, per comparar millor entre els territoris que estem comentant. En 2006 les taxes d’atur tant a Europa com a Espanya i el País Valencià no eren excessives –encara que tampoc baixes–, però, el més destacable: eren molt similars. Estàvem, doncs, en una situació de “convergència” respecte al mercat de treball europeu. Només tres anys després, no sols s’ha disparat l’atur espanyol i valencià, sinó que s’han incrementat les diferències: l’espanyol supera en 9 punts l’europeu (el dobla) i el valencià supera 3 punts l’espanyol. En 2011 aquestes distàncies encara han augmentat més, Espanya avantatja en 12 punts Europa (el triplica). En el cas valencià es mantenen els tres punts de diferència respecte a l’atur espanyol.

Aquestes xifres no són només un indicador, un símptoma, sinó que darrere s’hi amaga el drama de les persones i famílies que han perdut el seu lloc de treball. S’han mostrat dades generals, però hi ha col·lectius concrets especialment colpejats per l’atur o la precarietat laboral, com els joves, les dones, les persones amb baixa qualificació, els treballadors de més edat o els aturats de llarga durada.

Quina és la raó per la qual s’ha destruït més ocupació al País Valencià que a Espanya i, sobretot, Europa? És possible revertir la situació? Quines possibilitats hi ha que es torne a crear ocupació i es reduïsca l’atur?

La majoria d’autors coincideixen que el model productiu valencià, compartit en gran part amb l’estat, basat en un ús extensiu de ma d’obra poc qualificada, salaris baixos i falta d’ús de tecnologies i de valor afegit en els seus productes i serveis, ha sigut la raó de la ràpida destrucció d’ocupació. Les polítiques d’ocupació i les reformes laborals dels darrers anys no han contribuït en absolut a superar aquest model productiu i, en arribar la crisi, les empreses valencianes s’han ressentit molt més que en països d’Europa més avançats.

Les polítiques econòmiques a tots els nivells han apostat per una austeritat que l’únic que farà serà que es retraga el creixement econòmic. En canvi, només reactivant l’economia, però des d’un model més social i sostenible, es pot crear ocupació.



FONTS: Eurostat, Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i elaboració pròpia.

(Nota al peu 1)
Les fonts estadístiques per a elaborar aquest article són diverses, la qual cosa pot introduir diferents metodologies que poden portar a apreciacions incorrectes. En aquest article, les dades de la UE-27 i de l’Estat espanyol procedeixen d’Eurostat, mentre que les del País Valencià s’han extret del Comité Econòmic i Social. En el cas valencià, cal denunciar la falta de dades estadístiques publiques de qualitat per part les entitats que en són responsables per llei, com l’Institut Valencià d’Estadística o el Servef. Però aquest tema el deixarem per a una altra ocasió.





dimarts, 11 de setembre del 2012

La temporada d’estiu acaba sense una millora significativa del mercat de treball

 
La web d'Intersindical Valenciana va publicar ahir un article meu en el que analitzo les dades d'atur registrat del passat mes d'agost. Reprodueixo el text a continuació:

Durant el passat mes d’agost l’atur registrat al País Valencià va augmentar fins arribar a 572009 persones. Açò suposa un augment respecte del mes anterior de 7241 persones (un 1,28% més).

Si comparem respecte del mateix mes de l’any passat, l’augment ha estat de 54499 persones (un 10,53%). L’atur registrat es comptabilitza mitjançant el registre voluntari en les oficines del SERVEF de les persones aturades que demanden ocupació. Aquestes dades es fan públiques amb una freqüència mensual.

L’increment mensual es baix, donat que encara té cert efecte el trobar-se al final de la temporada d’estiu, que tradicionalment crea ocupació. En maig i juny l’atur registrat va disminuir lleugerament, però a partir de juliol va tornar a augmentar.

Quant a la variació interanual - la que més interessa per observar la tendència real de l’atur sense la distorsió de les variacions estacionals - l’increment és important, major que el de l’any 2011 (4,18%), similar al de 2010 (10,44%), però allunyat dels increments interanuals dels pitjors anys de la crisi (57,49% en agost de 2009, 37,33% en agost de 2008).

Col·lectius

Els menors de 25 anys a l’atur sumen 50719 persones (el 8,87% del total de l’atur registrat). L’agost de 2011 els joves eren el 10,07% del total de demandants d’ocupació aturats. Hi ha hagut certa reducció relativa de l’atur juvenil. Pot ser efecte del tipus de contractació estiuenca, de naturalesa precària, temporal i a temps parcial.

Homes i dones es distribuïxen pràcticament de manera equitativa entre els 572009 aturats (286012 homes i 285997 dones). Aquesta distribució, en canvi, s’altera al tenir en compte l’edat. Entre els menors de 25 anys són uns pocs més els homes a l’atur (són el 54,17% del total d’aturats menors de 25 anys). Entre els majors d’aquesta edat pràcticament no hi ha diferències (les dones són el 50,40%). Durant els anys continuats de destrucció d’ocupació hi ha hagut un augment constant del pes dels homes entre els aturats majors de 25 anys. Per exemple, en agost de 2007 aquests eren el 41,79%. Aquest fet tindrà, sens dubte, efectes en la situació de les famílies, quant a distribució de les tasques de la llar o responsabilitat en l’aportació d’ingressos.

Conclusions

Per arribar a certes conclusions sobre el comportament del mercat de treball al País Valencià cal anar més enllà de la foto fixa que suposen les dades d’un mes concret, en aquest cas el d’agost. Cal tindre en compte la dinàmica del mercat de treball, el context temporal, les tendències.

En el moment en que ens trobem, podríem dir que es constata un estiu en el que apenes s’ha reduït l’atur al País Valencià a pesar de la temporada turística. L’atur ha augmentat des d’una perspectiva anual i ni tant sols s’ha pogut frenar la tendència durant aquests anys de crisi econòmica de continua pèrdua de llocs de treball. A més, l’ocupació creada ha estat de baixa qualitat.

Deuríem preguntar-nos quines han de ser les polítiques d’ocupació que invertiran la tendència. Però segur que no seran les d’austeritat, ni les podem esperar d’aquest govern.