Llibre: "Sortir de l'armari lingüístic"

- Bon dia. Què teniu temaris d’oposicions?
- Què?
- Que si tenéis temarios de oposiciones

- Bon dia. Volia una càmera digital.
- Disculpe, es que yo no hablo valenciano
- Ah! Bueno... Quería una cámara digital.

En aquestes dues situacions l’interlocutor en cap moment ens ha demanat que deixarem de parlar valencià i parlarem espanyol. En canvi, la nostra conducta ha estat immediatament (automàticament) canviar de llengua. Per què ocorre això? Podem intentar fer vida en valencià sense trobar-nos en aquestes situacions que, la majoria de les vegades, ens fan sentir malament com a valencianoparlants? Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés ja fa uns anys que treballen aquests temes mitjançant els tallers per la llengua. Ara han condensat els seus coneixements i les seues experiències en un llibre amb un títol molt revelador “Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català” (Angle Editorial).

Els autors ens ofereixen en aquest treball pautes sobre com actuar i sortir-nos-en de la manera més exitosa possible d’aquestes situacions d’ambigüitat lingüística en les que la majoria de vegades en surt perdedora la nostra autoestima i la nostra llengua.

Al meu parer, l’assertivitat lingüística -continuar parlant en valencià encara que el nostre interlocutor ens parle en una altra llengua- és, sense cap mena de dubte, la ferramenta més efectiva per a aconseguir augmentar l’ús i el prestigi social de la nostra llengua. Demostrem la utilitat social del valencià als nouvinguts i a la gent d’ací que no el parla. Donem exemple als altres parlants que no s’atreveixen. Ens fa guanyar visibilitat com a grup social i ens allunya de convertir-nos en un gueto. Ens fa deixar d’estar a la defensiva en quant a la recuperació de la llengua per passar a prendre la iniciativa...

Així doncs, us recomano moltíssim aquest llibre, que el llegiu i, sobre tot, que poseu en pràctica les activitats que proposa.

Una normativa ISO regularà l'Avaluació Psicològica en l'àmbit dels Recursos Humans

Llegeixo en el darrer Recull del Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana aquesta interessant noticia. La Federació Europea de Psicòlegs (EFPA) s'ha reunit a València recentment i ha acordat els criteris que han de regular l'ús dels tests psicològics en el mon laboral i de les organitzacions. Concretament es tracta d'una normativa ISO, la 10667, que entrarà en vigor a partir de l'any vinent. Podeu llegir la noticia sencera i una entrevista al coordinador de la Comissió Europea sobre Proves i Avaluació de l'EFPA, el reconegut catedràtic José Muñiz, ací.

Quant espai queda a la dreta?

Via l'amic Jaume m'arriba aquest article de Jesús Civera, el qual m'ha portat a fer algunes reflexions sobre la possibilitat de l'existència d'un altre partit de dreta en l'espectre polític valencià, que competiria pel vot conservador amb el PPCV.

Certament, aquesta possibilitat s'ha comentat moltes vegades, pot ser més a nivell estatal. L'esquerra està fragmentada en diversos partits, mentre que tota la dreta, des del centre fins a l'extrema dreta, troba cabuda al PP. Jo sempre m'he preguntat com alguns votants centristes, de tradició cristiana o europeista, -la dreta "civilitzada", que es sol dir- es trobaven a gust votant el mateix partit que ex-fff (franquistes, feixistes i falangistes, si és que alguna vegada es deixa de ser-ho). Per una altra banda, no és exactament correcte pensar que els partits polítics de drets i esquerres funcionen igual: en el seu origen històric, al caliu de la revolució industrial i l'expansió del sufragi electoral, els motius de la seua constitució són ben diferents: els progressistes buscaven defensar els drets de les noves classes treballadores, els conservadors van "reaccionar" front açò amb els instruments disponibles: la democràcia i els partits polítics. També queda bastant clar una diferència en el funcionament psicològic del pensament progressista i del conservador: El pensament progressista està més ideologitzat, admet la discrepància interna, fomenta la participació i la crítica, rebutja el dogmatisme, l'autoritarisme i les estructures verticals. Té una visió positiva del ser humà: "l'home es bo per naturalesa". En l'altra banda, el pensament conservador, pel contrari, parteix d'una imatge del ser humà negativa: "l'home és un llop per als propi home", per tant cal una única autoritat forta, que es troba en possessió de la veritat, per a que faça complir la llei. És un pensament més paternalista. Amb tot aquest rotllo vull dir que no té per que ser possible una simetria en l'organització política als dos costats del centre polític.

En tot cas, des del meu punt de vista, la creació d'un nou partit polític de centre dreta depèn fonamentalment de que grups d'interessos troben incapaç l'actual PPCV de crear un entorn favorable a les seues activitats econòmiques. En aquest sentit, sí és cert que darrerament els empresaris valencians han estat crítics com mai amb el govern. Crípticament crítics, en absolut de forma oberta, però d'una manera que no s'havia vist mai al País Valencià, quan sempre la sintonia entre els empresaris i el Consell/PPCV ha estat total. En la mesura que la situació econòmica valenciana empitjore -i aquest empitjorament concret del nostre país els empresaris saben ben bé que en part és culpa del govern de Camps- és possible que algú trobe oportú o necessari l'aparició d'un partit polític que es situe en la mateixa franja electoral del PP, oferint-se com alternativa i substituint-lo en el poder. Ja veurem.

Presentació del Grup de Recursos Humans a Castelló del Col·legi Oficial de Psicòlegs

Dijous passat es va presentar el grup a la seu del COP a Castelló, al carrer Cavallers. L'acte va consistir en un breu parlament de Mar, la vocal a la Junta per Castelló, i a continuació Marcos, Miguel Ángel, Maribel i jo mateix vam fer unes xicotetes comunicacions sobre diferents aspectes centrals del treball del psicòleg en el mon del treball i les organitzacions. Miguel Ángel va parlar de les funcions de l'àrea de recursos humans en les empreses a més del procés de selecció. Marcos va parlar sobre el desenvolupament i la formació. Maribel va fer una panoràmica de quin ha de ser el perfil professional del psicòleg en l'orientació professional i, finalment, jo mateix vaig parlar dels reptes actuals i les tendències dins l'àmbit de l'orientació, a més de fer un esbos del mercat laboral a Castelló i com condiciona el perfil dels treballadors i desocupats susceptibles de rebre orientació professional. Al final, hi ha haver intercanvi d'opinions entre públic i ponents, amb l'objectiu d'omplir de contiguts aquest Grup. Esperem d'ara endavant posar en marxa altres accions que siguen útils per al col·lectiu de psicòlegs de Castelló i comarques professionalment interessats en el mon del treball i les organitzacions.

Psicologia: apunt breu

La psicologia és la ciència que estudia els processos mentals humans i la seua interacció amb l'ambient. La relació entre aquests tres elements --processos mentals, conducta i ambient-- és el que Bandura anomena determinisme recíproc triàdic.

Suicidi o accident laboral?

Les recents noticies de suïcidis en empreses franceses com Renault o France Télécom demanden una reflexió important sobre les condicions de treball en les empreses, especialment en un moment econòmic tan agitat. És interessant aquest article de Daniel Cernuda sobre el reconeixement d'aquest suïcidis com accident laboral aparegut en Cinco Días:

"Aquí se encuentra el quid de la cuestión y la averiguación del nexo causal que se requiere para catalogar el suicidio como accidente de trabajo: los problemas emocionales derivados de las condiciones laborales que llevan al empleado a adoptar tan drástica medida fruto de las situaciones de angustia y tensión que su vida laboral le produce".

Déu no ens parla en somnis

Un recent estudi de les universitats Carnegie Mellon i Harvard, ambdós nord-americanes, ha demostrat com el proces d'interpretació que els éssers humans fem dels nostres somnis està mediada per les creences prèvies relacionades amb les relacions personals, l'amistat o la fe religiosa.

Els participants en l'estudi pertanyien tant a països occidentals com orientals, per la qual cosa hem de pensar que els mecanismes psicològics que hi ha darrera aquest procés d'interpretació motivada dels somnis --així ho anomenen els dos autors, de cognoms Morewedge i Norton-- és comú als éssers humans, independentment del continent, país o cultura d'origen. Aquestes persones, que hem de suposar una mostra representativa de la majoria de persones, opinen que els somnis permeten conèixer veritats ocultes que permeten una visió més significativa de la realitat que la percepció habitual durant la vigília. La ciència, en canvi, ens mostra una realitat més diferent. Els experiments duts a terme demostren que els significats atribuïts als somnis han estat moderats, com ja hem dit, per el que ja sabem. així doncs, no hi ha cap revelació de veritats ocultes. A més --i açò des del meu punt de vista és certament preocupant-- els contingut dels somnis són tinguts en compte per les persones que els experimenten en els processos de presa de decisions respecte aspectes de la vida quotidiana relacionats amb els temes somiats. Per exemple, les persones que li donen eixa importància als somnis consideren a una amistat en particular amb més afecte si han somiat amb ella recentment (independentment de la interacció social real amb eixa amistat i la resta dels seus amics). Un altre exemple és que hi havia persones que es resistien a volar si havien somiat amb una averia o accident d'un avió (independentment de la seua experiència real al haver volat en avions).

Aquestes conclusions em semblen ben generalitzables més enllà dels somnis. Els prejudicis i la visió acientífica s'assenten amb gran força als nostres processos de pensament, de manera que poden acabar portant a funcionaments psicològics realment irracionals i fins i tot contraproduents als nostres interessos particular.

Mónica García-Renedo ens parla de la intervenció psicològica en desastres

La meua amiga i companya a la Universitat Jaume I de Castelló, la tècnica del Observatori Psicosocial de Recursos en Situacions de Desastres (OPSIDE) Mónica García-Renedo, apareix avui en el periòdic Mediterráneo parlant sobre el seu treball. Voldria destacar dues de les diferents idees que recull la entrevista. Per una banda, la importància del seguiment de les víctimes d'una situació de desastre. Habitualment, quan esdeve una d'aquestes situacions, els mitjans de comunicació i la comunitat internacional s'aboquen a la col·laboració i l'ajuda. Aquesta fase porta el nom de "lluna de mel", per l'atenció i recolçament que porta a les víctimes. Però un cop passat aquest primer moment, és habiutal que altres noticies s'emporten el progragonisme dels titulars. Aleshores, el país o comunitat que ha patit el desastre es troba que l'ajuda i la premsa s'en han anat a un altre costat. En aquest moment apareixen conductes de ràbia i indignació, en una fase anomenada de "desilusió". García-Renedo demana en aquest cas mecanismes públics i xarxes de recolzament comunitari mesos després del desastre per a efectuar un seguiment dels afectats i poder oferir recolzament psicològic.
Un altre dels temes que sorgeixen en l'entrevista i que em sembla interessant és com es veuen afectats per la situació els cosos d'intervenció (bombers, protecció civil, etc.), que es poden considerar com a autèntiques víctimes ocultes de les situacions de desastre. En aquest sentit és molt important la formació psicològica d'aquests professionals que intervenen en desastres, per prevenir futurs problemes.