Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salaris. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de juliol del 2010

Salaris i competitivitat

Avui mateixa l'INE publica l'Enquesta Anual de Costos Laborals. Aquesta estadística complementa la de caràcter trimestral que també elabora aquest organisme, i te com a objectiu conèixer els costos laborals mitjans anuals per treballador i el detall d'aquests costos (una part és el salari, l'altre les cotitzacions de l'empresa, etc...).

Les dades facilitades per l'INE permeten comparar l'any 2008 i 2009, a més d'entre comunitats autònomes. En la següent taula podeu vore una síntesi del cas valencià, comparat amb les regions de referència, Catalunya i Madrid.



El primer que crida l'atenció és que hi ha un augment dels costos salarials entre 2008 i 2009. Com és possible això si han estat dos anys de crisi econòmica? Bàsicament hi ha dos causes. Per una banda, les indemnitzacions per acomiadament realitzades per les empreses estan comptabilitzades en aquesta estadística com a costos laborals -lògicament-, calculant-se la mitjana entre els treballadors que queden en l'empresa. Per una altra banda, en la mesura que la crisi ha afectat sobre tot a treballadors menys qualificats, amb menors salaris, precisament els treballadors que queden ocupats tenen majors salaris, el que suposa majors costos per a les empreses. És d'esperar que aquests costos deixen de pujar sensiblement en el moment que tant la destrucció d'ocupació com els acomiadament disminuïsquen de manera important.

Una altra dada interessant és el fet, ja comentat en aquest blog, que els salaris al País Valencià són sensiblement inferiors a la mitjana espanyola. En aquest cas he decidit comparar amb Catalunya i la comunitat de Madrid, anomenant a aquestes "regions de referència". D'ara en endavant procuraré fer la comparació amb les regions de referència en lloc d'amb el conjunt de l'estat espanyol. La raó és que si el que es vol és el desenvolupament econòmic del país, millor tindre com a model de comparació a les regions riques. És el mateix que quan a nivell europeu les comparacions es fan amb Alemanya, Regne Unit o França, o a nivell internacional, amb el conjunt de països rics, per exemple, de l'OCDE. Ja em disculpareu aquest parèntesi, però en algun moment m'havia d'explicar (o justificar).

Com a conclusió, per una banda queden constatats una vegada més els baixos salaris (i per extensió, la baixa renda) valencians. Però, en l'actual context de crisi econòmica, aquests baixos salaris poden interpretar-se, pot ser, com un atractiu que fa que el nostre país siga més interessant a l'hora d'ubicar noves empreses.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

El País Valencià, a la cua de l'estat en condicions de vida

No ens enganyem, el País Valencià és un dels territoris de l'estat espanyol on es viu pitjor. Aquestes són les conclusions que es poden extraure de la darrera Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2008 que ha publicat recentment el Instituto Nacional de Estadística (INE).

Aquesta enquesta té per objectiu l'estudi de la pobresa i la desigualtat, el seguiment de la cohesió social, l'estudi de les necessitats de la població i l'impacte de les polítiques socials i econòmiques sobre les llars i les persones.

La majoria de resultats referits al País Valencià ens situen clarament per sota de la mitjana espanyola.

La renta mitjana anual de les famílies valencianes és de 24860 €, mentre que l'espanyola és de 26010 (1150 € de diferència). Si el que comparem són els salaris, agafant la mitjana Espanyola com a valor 100, els sous valencians tenen un índex de 93,5. O siga, els salaris dels treballadors i treballadores valencians són un 6,5% inferiors a la mitjana espanyola.

També és interessant fer notar que el percentatge de persones amb estudis universitaris és menor que la mitjana espanyola, el 22,4% front al 24,3%.

Una altra dada fa referència al impacte de la pobresa en la societat. Mentre que en Espanya el percentatge de població que es troba per sota del llindar de la pobresa és del 19,6%, al nostre país aquest percentatge és del 20,2%.

Per acabar, resulta també que les famílies valencianes sofreixen en major grau que la resta de l'estat diversos problemes com: una insuficient il·lumnació natural (el 7,8% de les llars valencianes sofreixen aquest problema front al 5,9% de les llars espanyoles); sorolls produïts per veïns i del carrer (32,6% front a 21,8%); contaminació i altres problemes mediambientals (19% front a 13,2%); i delinqüència o vandalisme (21,9% front a 15,4%). Dramàtic.

Aquests resultats són verdaderament greus. I es venen arrossegant i empitjorant en els darrers anys, encara que ens encaparrem a pensar que vivim en una espècie de parc temàtic. Si no ens posem de peus a terra, no podrem encarar un futur que ara per ara sembla bastant negre.

Publicat a La Veu de Benicarló 23/10/2009