El passat 6 de novembre vaig participar en el programa de ràdio "Pre-Ocupa't" que el servei d'ocupació de l'UJI on treballo realitza en la ràdio universitària VoxUJI Ràdio, on vaig parlar de com aprofitar les Xarxes Socials en la recerca d'ocupació i el desenvolupament de la carrera professional. A continuació compartisc amb vosaltres l'àudio d'aquest programa. Espero que us siga interessant i d'utilitat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarxes socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarxes socials. Mostrar tots els missatges
dimecres, 13 de novembre del 2013
Com aprofitar Internet i les Xarxes Socials en la recerca d'ocupació i el desenvolupament de la carrera professional [Programa de VoxUJI Ràdio]
Etiquetes de comentaris:
carrera professional,
facebook,
linkedin,
OIPEP,
PreOcupa't,
ràdio,
recerca d'ocupació,
twitter,
VoxUJI Ràdio,
xarxes socials
dilluns, 11 de març del 2013
Ovidi
Vist per les xarxes socials.
Em pregunto si com a humanitat en algun moment podrem superar l'existència d'aquestes actituds.
Em pregunto si com a humanitat en algun moment podrem superar l'existència d'aquestes actituds.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
humanitat,
Ovidi Montllor,
xarxes socials
dijous, 8 de novembre del 2012
Democracia monitoritzada
Reprodueixo a continuació el meu article que comenta el llibre "Democracia monitorizada" publicat a la web de la Fundació Nexe.
Títol: Democracia monitorizada en la era de la nueva galaxia mediática. La propuesta de John Keane.
Autor: Ramón Andrés Feenstra
Editorial: Icaria Editorial
Any: 2012
La resposta de la ciutadania espanyola a la gestió del govern de José María Aznar dels atemptats de Madrid de l’11 de març del 2004, les mobilitzacions del 15-M durant el 2011 o l’anomenada «Primavera valenciana», han estat moviments de protesta populars en què les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han tingut un protagonisme clau.
Aquestes protestes s’han interpretat àmpliament com una reacció de la ciutadania davant les deficiències de participació de les actuals democràcies representatives. El concepte de democràcia participativa —i la mateixa demanda de més participació ciutadana— han estat també protagonistes de l’actual discussió pública. Només un exemple més, la imminent publicació d’un nou quadern Demos per part de la Fundació Nexe que tractarà sobre una sèrie de propostes de regeneració democràtica en l’àmbit valencià.
El llibre de Ramón Feenstra tracta, precisament, d’explicar l’encaix d’una determinada manera d’entendre aquestes noves tecnologies en el context d’una exigència ciutadana de més i millor democràcia. Feenstra es basa en la proposta teòrica de democràcia monitoritzada del politòleg de la Universitat de Sydney, John Keane, per a explicar els moviments de protesta dels quals parlàvem abans.
Segons aquest plantejament, la monitorització de les institucions polítiques (governs, parlaments), de les actuacions polítiques (les lleis) i dels mateixos representants polítics, per part de la ciutadania i mitjançant les TIC, tenen com a conseqüència que els centres de decisió política es converteixen en «edificis de vidre», i, per tant, les males pràctiques són més difícils de donar-se o són denunciades precoçment. Els protagonistes d’aquesta acció de monitorització són —han de ser, sobretot— els ciutadans. Però també són agents de la monitorització les entitats —pensem en Wikileaks— o els mitjans de comunicació i els seus professionals.
El llibre insisteix també en el paper dels mitjans tradicionals de comunicació, que estan veritablement en un procés de canvi que no se sap on acabarà duent-los. La decadència mediàtica o la concentració mediàtica són problemes greus que els afecten, amb conseqüències com la bretxa digital, la desigualtat comunicativa o el monopoli mediàtic. Aquesta és una altra raó a favor del protagonisme dels ciutadans en la monitorització de l’àmbit de govern. Evidentment, la teoria defensa que els mateixos ciutadans no poden fugir de la seua responsabilitat en l'assumpció d’un paper actiu.
Aquesta visió del paper de les TIC i la ciutadania en la regeneració democràtica entronca clarament amb una visió optimista dels efectes de la globalització, o d'almenys una faceta de la globalització. És una proposta atractiva i intel·ligent per a tornar a la ciutadania part del poder de decisió i de participació pública que la tradicional democràcia representativa havia, en certa manera, neutralitzat. En definitiva, es tracta d’un llibre molt interessant per a explicar quin pot ser el paper que jugaran les TIC en el desenvolupament d’una democràcia més participativa.
Més sobre la teoria de Keane:
«¿Democracia monitorizada? La historia secreta de la democracia desde 1945.» Conferència de John Keane a la Universitat Jaume I, el 5 de febrer de 2009.
Títol: Democracia monitorizada en la era de la nueva galaxia mediática. La propuesta de John Keane.
Autor: Ramón Andrés Feenstra
Editorial: Icaria Editorial
Any: 2012
La resposta de la ciutadania espanyola a la gestió del govern de José María Aznar dels atemptats de Madrid de l’11 de març del 2004, les mobilitzacions del 15-M durant el 2011 o l’anomenada «Primavera valenciana», han estat moviments de protesta populars en què les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han tingut un protagonisme clau.
Aquestes protestes s’han interpretat àmpliament com una reacció de la ciutadania davant les deficiències de participació de les actuals democràcies representatives. El concepte de democràcia participativa —i la mateixa demanda de més participació ciutadana— han estat també protagonistes de l’actual discussió pública. Només un exemple més, la imminent publicació d’un nou quadern Demos per part de la Fundació Nexe que tractarà sobre una sèrie de propostes de regeneració democràtica en l’àmbit valencià.
El llibre de Ramón Feenstra tracta, precisament, d’explicar l’encaix d’una determinada manera d’entendre aquestes noves tecnologies en el context d’una exigència ciutadana de més i millor democràcia. Feenstra es basa en la proposta teòrica de democràcia monitoritzada del politòleg de la Universitat de Sydney, John Keane, per a explicar els moviments de protesta dels quals parlàvem abans.
Segons aquest plantejament, la monitorització de les institucions polítiques (governs, parlaments), de les actuacions polítiques (les lleis) i dels mateixos representants polítics, per part de la ciutadania i mitjançant les TIC, tenen com a conseqüència que els centres de decisió política es converteixen en «edificis de vidre», i, per tant, les males pràctiques són més difícils de donar-se o són denunciades precoçment. Els protagonistes d’aquesta acció de monitorització són —han de ser, sobretot— els ciutadans. Però també són agents de la monitorització les entitats —pensem en Wikileaks— o els mitjans de comunicació i els seus professionals.
El llibre insisteix també en el paper dels mitjans tradicionals de comunicació, que estan veritablement en un procés de canvi que no se sap on acabarà duent-los. La decadència mediàtica o la concentració mediàtica són problemes greus que els afecten, amb conseqüències com la bretxa digital, la desigualtat comunicativa o el monopoli mediàtic. Aquesta és una altra raó a favor del protagonisme dels ciutadans en la monitorització de l’àmbit de govern. Evidentment, la teoria defensa que els mateixos ciutadans no poden fugir de la seua responsabilitat en l'assumpció d’un paper actiu.
Aquesta visió del paper de les TIC i la ciutadania en la regeneració democràtica entronca clarament amb una visió optimista dels efectes de la globalització, o d'almenys una faceta de la globalització. És una proposta atractiva i intel·ligent per a tornar a la ciutadania part del poder de decisió i de participació pública que la tradicional democràcia representativa havia, en certa manera, neutralitzat. En definitiva, es tracta d’un llibre molt interessant per a explicar quin pot ser el paper que jugaran les TIC en el desenvolupament d’una democràcia més participativa.
Més sobre la teoria de Keane:
«¿Democracia monitorizada? La historia secreta de la democracia desde 1945.» Conferència de John Keane a la Universitat Jaume I, el 5 de febrer de 2009.
Etiquetes de comentaris:
democràcia,
llibres,
mitjans de comunicació,
participació ciutadana,
poder polític,
tic,
xarxes socials
dimarts, 24 d’abril del 2012
Noticia sobre els Tallers de les Jornades d'Ocupació
Els amics de rhmedia s'han interessat pels Tallers de les Jornades d'Ocupació que vam organitzar l'OIPEP a l'UJI la setmana passada. Concretament, em van fer unes preguntes sobre el d'eines en línia per a la millora professional, impartit per mi. Us enllaço la notícia, per si és del vostre interès. Precisament demà comencem les VI Jornades d'Ocupació 2012, un conjunt de xarrades, taules rodones i conferències per a apropar la realitat del mon laboral a la comunitat universitària, especialment a l'alumnat.
Etiquetes de comentaris:
internet,
jornades,
mercat de treball,
ocupabilitat,
OIPEP,
premsa,
rhmedia,
Universitat Jaume I,
xarxes professionals,
xarxes socials
dimarts, 3 d’abril del 2012
Taller d’eines en línia per a la millora professional
El proper dijous 19 d'abril impartisc en l'UJI un taller d'eines en línia per a la millora professional. No és simplement un taller per buscar treball utilitzant Internet, si no més bé com aprofitar Internet i les Xarxes Socials (sobre tot les Professionals) per ajudar a gestionar el desenvolupament professional personal -que inclou, naturalment, trobar treball si s'està desocupat-. El taller s'imparteix en el marc d'un conjunt d'accions formatives per a la millora de l'ocupabilitat d'estudiantat universitari prèvies a la VI Jornada d'Ocupació de l'UJI. Ací podeu trobar més informació.
Etiquetes de comentaris:
carrera professional,
formació,
internet,
ocupabilitat,
ocupació,
OIPEP,
taller,
Universitat Jaume I,
xarxes professionals,
xarxes socials
dilluns, 9 de novembre del 2009
Identitat digital i marketing personal per a la recerca d'ocupació
Les xarxes socials i la recerca d'ocupació
El camí de la recerca d'ocupació o de la millora de la pròpia situació laboral actual, és un camí que s'ha de recorre de manera proactiva, per nosaltres mateixos, donant passos amb decisió en la direcció professional a la que es vol arribar. No vull donar a entendre que és un camí que inevitablement s'ha de recórrer sol, que no es puga tindre ajuda o guia. El que vull dir és que cadascú de nosaltres és el protagonista d'eixe viatge. Diversitat d'institucions públiques [1] [2] o privades ofereixen serveis d'ajuda en la recerca d'ocupació on professionals de l'orientació laboral assessoren i fan de guia. Però cadascú de nosaltres per si mateixa ha de voler caminar, ha de voler trobar eixe treball que no te o que li permetrà realitzar-se millor professionalment.
El context actual en que Internet s'ha convertit en una altra dimensió de la realitat, fa que la xarxa siga un element més a tindre en compte en la recerca d'ocupació. Te l'avantatja de reduir l'esforç que hem de fer per a recopilar informació o difondre el nostre currículum vitae. Ens permet arribar a més empreses i ocupadors, i més llunyans, que mitjançant- per exemple- un mailing postal tradicional.
En aquest sentit les xarxes socials professionals [3][4] s'han posicionat com una ferramenta molt útil per a aquest nou model de recerca d'ocupació més proactiu, més dinàmic. Es tracta de xarxes virtuals de contactes que comparteixen informació sobre ofertes de treball, bones pràctiques, etc... en les que alguns dels seus membres ofereixen treball i altres el busquen, o busquen socis o clients per als seus negocis o serveis. Però, atenció, són una ferramenta, darrere de la qual ha d'haver una motivació, un pla personal acuradament organitzat fins i tot, per perseverar en el procés de recerca d'ocupació fins arribar a l'èxit o una millora respecte de la situació de partida.
Creació i gestió de la identitat digital
L'identitat digital fa referència al conjunt d'informació que sobre nosaltres mateixos existeix en Internet. Una qüestió clau és que la nostra identitat digital pot existir en Internet encara que nosaltres no hagem fet res per a que això siga així. De la mateixa manera que quan passegem per un lloc públic les altres persones ens estan mirant, Internet és un lloc públic on el que fem deixa una empremta. Per tant, com que és inevitable l'existència de la nostra presència en Internet, el que hem de fer és aprendre a gestionar aquesta identitat digital en el nostre benefici. En la mesura que fem una gestió efectiva i positiva de la nostra identitat digital, de manera que som visibles, reconeguts, o fins i tot una referència en un àmbit de coneixement o professional, obtindrem algun tipus de benefici. Em creat la nostra pròpia marca digital (digital branding).
Molts de nosaltres pot ser ja tenim un perfil en Facebook o Twitter per trobar-nos amb els nostres amics. Les xarxes professionals com Xing o LinkedIn fan un paper similar però en l'esfera de les relacions professionals. Aquesta és, doncs, una ferramenta important amb la que podem gestionar la nostra identitat digital, sobre tot en l'àmbit laboral i professional.
Xarxes socials i identitat digital, dos conceptes que no devem deixar d'aprofitar si ens preocupa seriosament la nostra ocupabilitat i el desenvolupament de la nostra carrera professional.
[Publicat a La Veu de Benicarló 6/11/2009]
El camí de la recerca d'ocupació o de la millora de la pròpia situació laboral actual, és un camí que s'ha de recorre de manera proactiva, per nosaltres mateixos, donant passos amb decisió en la direcció professional a la que es vol arribar. No vull donar a entendre que és un camí que inevitablement s'ha de recórrer sol, que no es puga tindre ajuda o guia. El que vull dir és que cadascú de nosaltres és el protagonista d'eixe viatge. Diversitat d'institucions públiques [1] [2] o privades ofereixen serveis d'ajuda en la recerca d'ocupació on professionals de l'orientació laboral assessoren i fan de guia. Però cadascú de nosaltres per si mateixa ha de voler caminar, ha de voler trobar eixe treball que no te o que li permetrà realitzar-se millor professionalment.
El context actual en que Internet s'ha convertit en una altra dimensió de la realitat, fa que la xarxa siga un element més a tindre en compte en la recerca d'ocupació. Te l'avantatja de reduir l'esforç que hem de fer per a recopilar informació o difondre el nostre currículum vitae. Ens permet arribar a més empreses i ocupadors, i més llunyans, que mitjançant- per exemple- un mailing postal tradicional.
En aquest sentit les xarxes socials professionals [3][4] s'han posicionat com una ferramenta molt útil per a aquest nou model de recerca d'ocupació més proactiu, més dinàmic. Es tracta de xarxes virtuals de contactes que comparteixen informació sobre ofertes de treball, bones pràctiques, etc... en les que alguns dels seus membres ofereixen treball i altres el busquen, o busquen socis o clients per als seus negocis o serveis. Però, atenció, són una ferramenta, darrere de la qual ha d'haver una motivació, un pla personal acuradament organitzat fins i tot, per perseverar en el procés de recerca d'ocupació fins arribar a l'èxit o una millora respecte de la situació de partida.
Creació i gestió de la identitat digital
L'identitat digital fa referència al conjunt d'informació que sobre nosaltres mateixos existeix en Internet. Una qüestió clau és que la nostra identitat digital pot existir en Internet encara que nosaltres no hagem fet res per a que això siga així. De la mateixa manera que quan passegem per un lloc públic les altres persones ens estan mirant, Internet és un lloc públic on el que fem deixa una empremta. Per tant, com que és inevitable l'existència de la nostra presència en Internet, el que hem de fer és aprendre a gestionar aquesta identitat digital en el nostre benefici. En la mesura que fem una gestió efectiva i positiva de la nostra identitat digital, de manera que som visibles, reconeguts, o fins i tot una referència en un àmbit de coneixement o professional, obtindrem algun tipus de benefici. Em creat la nostra pròpia marca digital (digital branding).
Molts de nosaltres pot ser ja tenim un perfil en Facebook o Twitter per trobar-nos amb els nostres amics. Les xarxes professionals com Xing o LinkedIn fan un paper similar però en l'esfera de les relacions professionals. Aquesta és, doncs, una ferramenta important amb la que podem gestionar la nostra identitat digital, sobre tot en l'àmbit laboral i professional.
Xarxes socials i identitat digital, dos conceptes que no devem deixar d'aprofitar si ens preocupa seriosament la nostra ocupabilitat i el desenvolupament de la nostra carrera professional.
[Publicat a La Veu de Benicarló 6/11/2009]
Etiquetes de comentaris:
facebook,
linkedin,
mercat laboral,
recerca d'ocupació,
servef,
spee,
twitter,
xarxes socials,
xing
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

