Presentació de "La banca que necesitamos" a Benicarló

El professor Sanchis en la presentació del seu llibre a Castelló de la Plana. Font: Universitat Jaume I

El proper divendres 20 de juny la Caixa Rural de Benicarló, l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i la Fundació Nexe organitzem la presentació del llibre "La Banca que necesitamos", del professor Joan Ramon Sanchis, a Benicarló.

En els darrers anys hem assistit atònits al desmantellament del sistema financer valencià. Bancaixa, la CAM, el Banc de València i moltes caixes han desaparegut i han estat absorbides per entitats més grans, amb els centres de decisió fora del territori valencià. La gravetat i els efectes d'aquest canvi tindran un impacte molt greu en el llarg plaç, ja que un sistema financer no s'improvisa.

Per una altra banda, tots som conscients de com el model bancari tradicional, en complicitat amb el sector especulatiu de la construcció, han estat els causants de la crisi econòmica que ens ha portat a la ruïna a ciutadans, empreses i fins i tot institucions públiques. Aquesta banca no només no ha pagat pels seus errors, si no que ha estat recolzada pel govern de Madrid i les institucions europees en mans de la dreta política.

Però un altre model bancari és possible, més prop de les persones, el territori i l'economia productiva, i això és el que ens vindrà a contar el professor Sanchis el proper 20 de juny a Benicarló.

En el següent enllaç us deixo més informació:

http://www.tirant.org/presentacio-a-benicarlo-de-la-banca-que-necesitamos/

'Agua para todos'

Portada de La Veu de Benicarló núm. 899, 06/09/2013

Publicat a La Veu de Benicarló núm. 900, 13/09/2013.

És habitual -un símbol de normalitat meteorològica- que a finals d’agost o principis de setembre, a cavall entre les festes majors de Benicarló i les de la veïna Peníscola, apareguen les primeres pluges que indiquen el final de l’estiu i el començament de la tardor. De la mateixa manera, sembla que s’està consolidat com un element fixe en el calendari com els fenòmens meteorològics, que quan aquestes pluges cauen de forma concentrada, una sèrie de llocs concrets de la ciutat, sempre els mateixos, siguen noticia per haver estat afectats per l’aigua: la ratlla del terme -especialment en el seu tram final front a la costa-, el Barranquet, la fosa del pastor (recordem que aquesta via local antigament era, també, un xicotet barranc), l’avinguda del Papa Luna, l'accés al ‘centre comercial’ (si es que encara se li pot dir així), i, no cal dir-ho, els soferts passos inferiors del vergonyós tram de la N-340 que encara travessa la nostra població. Infinitat d'embornals i tapes de clavegueres salten pels aires -o per les aigües-, moltes vegades alliberant aigües fecals per a disgust de tots els veïns. Inevitablement, bombes i policia local multipliquen les seues eixides i accions per atendre els problemes dels veïns de la ciutat i que aquests no vagen a més.

Tot açò, un any més, ha ocorregut la setmana passada a Benicarló. És un “agua para todos”, però mal entés. Als anomenats anteriorment, afegiré un fenomen curiós vist en el carrer Miguel de Cervantes. Aquest baixava d'ample en ample i en ell la brossa d'un conegut restaurant de Benicarló semblava competir en una cursa a l'estil de la d'Oxford – Cambridge o la Copa Amèrica, però amb menys 'glamour'.

Afortunadament, les fortes pluges del cap de setmana passat no han causat grans danys. Altres anys ha provocat danys majors (pot ser m’equivoco, però no tinc constància de danys majors, a persones o coses). Cal reconèixer que els serveis d'alerta meteorològica havien avisat del possible perill per precipitacions en tot el país. Però, on vull anar a parar, és que no és de rebut que sempre siguen els mateixos espais, els mateixos ‘punts negres’ del clavegueram i traçat viari de la ciutat, any rere any, els protagonistes de la cara menys amable de la pluja.

Una planificació urbana més acurada i amb una visió a mig i llarg termini seria un primer pas clau. També, accions immediates per solucionar aquests problemes, clarament coneguts. Les intervencions sobre els vials i mobiliari urbà de la població haurien d'anar dirigides a aquest objectiu. En canvi sembla que els motius de l'asfaltat o pintat de carrers o l'aparició de bancs o altres elements en la via pública siga un fenomen inexplicable, quasi màgic.

Resultats electorals a l'Ajuntament de Benicarló

La taula que segueix mostra els resultats electorals obtinguts pels diferents partits en aquestes eleccions i en les de fa quatre anys.

La primera dada a destacar és la participació. A Benicarló ha estat del 65%, un poc menor que fa quatre anys, i clarament menor que la participació global a les municipals al País Valencià (70,51%) d'enguany. Ací hi ha ja una dada d'interès que caldrà tindre en compte per analitzar els resultats.

Quant als resultats per candidatures, el PP no només revalida la majoria absoluta, si no que guanya un regidor que perden els socialistes. Però tots dos partits han perdut vots respecte als comicis de 2007. Així, aquest guany del PP es deu al fet que el PSOE ha perdut més vot encara. En números absoluts, tots dos partits han perdut la mateixa quantitat de vots, 300 cadascú, la qual cosa suposa una pèrdua de l'11% per als socialistes i només del 6% per als populars. L'aposta socialista de renovació de la cap de llista no ha pogut contrarestar el vot de càstig generalitzat contra el PSOE degut a la seua gestió de la crisi a nivell estatal.

El Bloc aconsegueix mantenir els dos regidors i, el que és més destacable, pujar un 5% (60 vots). Sembla poc, però tenint en compte que els valencianistes arrossegaven un important desgast des dels resultats històrics de 2003 -quan van obtindre 2.476 vots (22,24%) i cinc regidors, en un context de major participació, el 70%- aquest canvi pot significar una variació de tendència cap a l'estabilitat i la superació de problemes passats. Comparar el creixement del Bloc a Benicarló amb l'increment municipal de Compromís a nivell de país és complicat, per que ni ara ni fa quatre anys es van presentar candidatures conjuntes de Compromís en tots els municipis. Encara així, sembla clar que a Benicarló hi ha una estabilització del vot al Bloc, però no l'important augment que hi ha hagut en molts altres ajuntaments valencians.

ERPV sense pressa però sense pausa va acumulant un creixement continu de vots, però que encara no s'han transformat en regidors, com si ha passat en la ciutat veïna de Vinaròs.

Finalment, comentar que EUPV ha perdut vots, quedant en 252 i que Familia y Vida n'ha obtingut només 76. Aquests partits, ara per ara, no tenen una presència remarcable en el panorama polític benicarlando.

Com a conclusió, sembla que en general s'han repetit els patrons vistos a nivell de conjunt del País: majories populars gràcies a la caiguda del vot socialista, encara que tots dos partits han perdut votants. A més, hi ha una pujada important de Compromís, encara que a Benicarló no tan important. La clau en el futur pot estar en l'abstenció. Aqueix 5% d'abstenció més que la mitjana valenciana són uns 800 vots. PP i PSOE han perdut 600 vots i el Bloc ha demostrat en el passat que pot arribar a superar els 2000 vots i el 20% de suport. Hi ha doncs en joc per a les properes eleccions una borsa d'uns 1400 vots que les diferents candidatures progressistes benicarlandes s'hauran de treballar durant els propers quatre anys si volen prendre-li a Marcelino Domingo l'alcaldia.

Història, patrimoni i identitat

“El patrimoni cultural d’un poble comprèn les obres dels seus artistes, dels seus arquitectes, dels seus músics, dels seus escriptors, dels seus savis, però també les creacions anònimes, sorgides de l’ànima popular, i el conjunt dels valors que donen un sentit a la vida. Engloba les obres materials i immaterials que expressen la creativitat d’aquest poble, les llengües, els rituals, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art, els arxius i les biblioteques.”

Així definia el 1982 l'UNESCO el concepte de patrimoni cultural. I és que el patrimoni d'un poble, d'una nació, és un conjunt indissociable de la pròpia identitat. Per això m'alegra tant una iniciativa com la de l'Associació Pere de Thous. Una iniciativa que, a més, han posat un marxa un grup de joves de la nostra ciutat, per a donar a conèixer als propis benicarlandos i benicarlandes quina és la nostra història.

El passat diumenge vaig participar en la seua visita guiada per Benicarló, amb l'inici a l'antic convent de Sant Francesc, actual Mucbe; passant pel barri de Santa Bàrbara -primer assentament extramurs de l'antiga ciutat medieval emmurallada i on s'ubica una de les darreres cases típiques de llaurador-, pel carrer Ample -ubicació d'antiquíssims testimonis dels orígens musulmans de la nostra població-, pels quatre cantons, l'antic ajuntament i el carrer de la presó, per finalitzar a la plaça de Sant Bertomeu.

Frares franciscans, soldats francesos i carlins, lliberals i conservadors, moros i cristians, pescadors i llauradors, malalts de còlera i metges que no fan miracles però porten la salvació del cos en forma de vacunes... aquests i molts altres són els protagonistes de la història de Benicarló.

L'Associació Pere de Thous ha emprès aquesta tasca de recuperació per a la memòria actual del que ha estat i és el patrimoni històric de la nostra ciutat. Han començat amb una activitat senzilla, però molt ben preparada i – sobre tot – amb gran il·lusió. Al realitzar una sèrie de visites guiades per elements històrics rellevants del nostre patrimoni rescaten la història i en la ofereixen de nou als benicarlandos i benicarlandes per a que no l'oblidem. Com cantava Raimon “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

Publicat a La Veu de Benicarló el 7/08/2009