Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CCOO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CCOO. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 d’abril del 2011

Sindicalisme al País Valencià

Ahir vaig tindre la sort de presentar a Vicent Maurí, portaveu d'Intersindical Valenciana, en la conferència que va donar en la Universitat de València sobre el desenvolupament i situació actual del sindicalisme al País Valencià, en el marc del Seminari d'Idees Valencianistes que organitza l'ACV Tirant lo Blanc i el BEA.

Maurí, mestre d'escola, professor d'institut i amb una ampla trajectòria sindical en l'STEPV i ara com a portaveu d'Intersindical, va fer un repàs de la història del sindicalisme al nostre país: des de la revolució industrial i els primers sindicats anarquistes i de base cristiana; la dictadura de Primo de Rivera, que va suposar la il·legalització de la CNT i -curiosament- l'expansió d'UGT; passant per la Guerra Civil, amb la repressió dels moviments sindicals i la imposició del sindical vertical; la "transició democràtica" i l'oficialització d'UGT i CCOO com a -pràcticament- únics representants de les persones treballadores en el diàleg social; fins als nostres dies, amb el descrèdit del sindicalisme que -precisament- ha portat la connivència de les principals centrals sindicals espanyoles, no ja amb un partit polític en particular, si no amb el govern de torn de l'estat i l'administració mateixa, com un element més d'aquesta en lloc d'un instrument de reivindicació i defensa dels drets de les persones treballadores.

Maurí va comentar el panorama actual del sindicalisme al País Valencià, amb preponderància de les organitzacions espanyoles UGT i CCOO, lamentant que no tingueren èxit les propostes pròpies, com sí va ser en canvi el cas a Euskadi o Galicia. Va continuar amb la història de l'STEPV, la més recent creació d'Intersindical Valenciana, i l'explicació del model d'aquesta aposta sindical, ben diferent de les majoritàries, pel seu funcionament més horitzontal i participatiu -assembleari- i adscripció nacional valenciana.

Finalment va comentar com l'actual crisi econòmica està afectant al mon del treball, així com les propostes d'Intersindical al respecte. En aquesta línia, em va semblar molt interessant la seua proposta d'un Marc Valencià de Relacions Laborals. La Generalitat ha d'assumir les competències que, fins ara, es reserva el govern de l'Estat en matèria laboral: seguretat social, salut laboral, negociació col·lectiva, representació sindical, pensions, salaris, calendari laboral...

Com no, la xarrada va acabar amb un animat debat, que esperó que aquest tipus d'activitats que organitzem des del Tirant afavorisquen el seu trasllat al conjunt de la societat valenciana.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Atur i fracàs escolar

Les darreres dades de desocupació mostrades per l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2008 mostren unes xifres d'atur per al País Valencià i la resta d'Espanya molt greus. El País Valencià està destruint ocupació més ràpidament que la resta d'Espanya i més ràpidament del que el va crear durant l'anterior període de creixement econòmic.

No podia portar a cap més desenllaç una gestió de l'economia basada en els salaris més baixos d'Europa, la major precarietat laboral de la Unió Europea, l'explotació desvergonyida de la immigració legal i il·legal, la manega ampla davant la falta d'ètica de la inversió especulativa i la coronació de la ranjola per damunt de la professionalitat empresarial.

En aquesta conjuntura, hem d'escoltar al·lucinats les sorprenents declaracions del Vicepresident Econòmic del Consell, Gerardo Camps, afirmant que el País Valencià no està destruint ocupació i que és la comunitat autònoma que millor està suportant la situació de crisi econòmica. És cec i sord, aquest home? O està parlant per a cecs i sords?

En aquest context, són els joves menors de 25 anys els que es troben en la situació més fràgil davant la crisi, tant per la seua situació de precarietat com per la poca capacitat d'ocupabilitat que presenten. L'atur juvenil s'ha duplicat en dos anys al passar de 23.536 joves menors de 25 anys en desembre de 2006 a 46.444 el passat desembre. Només Andalusia compta amb major nombre de joves aturats. El sindicat CCOO encertava totalment en el seu anàlisi al afirmar que a l'alta incidència de l'atur en els joves valencians a contribuït especialment el fracàs escolar, ja que el País Valencià presenta l'index més alt de l'estat espanyol, amb un 40% dels alumnes que abandonen els estudis abans de finalitzar els estudis obligatoris. Els darrers anys aquests joves no van voler finalitzar els seus estudis obligatoris enlluernats per els diners fàcils del sector de la construcció.

L'anàlisi de les causes d'aquesta crisi i de les greus conseqüències que ens va a portar --que ens està portant ja-- s'aclara per moments i senyala clarament a la política econòmica i educativa del Consell presidit per Francisco Camps com responsables d'haver afeblit aquests dos importants pilars en que qualsevol país ha de sostindre el seu present per enfrontar-se amb èxit al seu futur.

Publicat a La Veu de Benicarló el 6 de febrer de 2009