divendres, 30 de juliol del 2010

5 anys de blog

Per a celebrar els meus 5 anys de blocaire, he decidit fer uns xicotets canvis a l'aspecte visual del blog.

Estancament del mercat laboral en el segon trimestre de l'any

L'INE ha publicat avui mateixa els resultats de l'Enquesta de Població Activa del segon trimestre de l'any. Aquestes dades permeten fer un seguiment de la taxa d'activitat i la taxa d'atur tant a nivell estatal com a nivell autonòmic i provincial.

La primera dada a comentar és la taxa d'activitat, la proporció de persones disposades a treballar entre la població en edat de fer-ho. Mentre que la tendència interanual en Espanya ha estat de certa tendència d’inversió de la caiguda de la taxa d’activitat, al País Valencià i a les comarques de Castelló la taxa d’activitat continua disminuint. Respecte al trimestre anterior, les comarques de Castelló pareixen seguir la tendència espanyola, al augmentar lleugerament la taxa d'activitat. Per a un territori desenvolupat, la caiguda de la taxa d'activitat és una mala senya. En les economies desenvolupades s'espera una taxa d'activitat alta, sense grans diferències ni per edat ni per sexe, senyal d'una economia dinàmica que demanda ma d'obra per a créixer.

Pel que fa a la taxa d'atur (què és la proporció de la població activa que no ha pogut treballar, encara que està en disposició de fer-ho) s'observa un lleugeríssim augment de l'atur en comparació amb el trimestre anterior, encara que la tendència interanual és positiva. Destacar que entre el primer i segon trimestre de l'any hi ha hagut un lleugeríssim descens de l'atur en les comarques de Castelló.

Les condicions d'augment de l'atur en València i les comarques de Castelló en un context de caiguda de l'activitat són més negatives que en el context d'Espanya on l'activitat està augmentant. Fer disminuir l'atur en un context d'augment de l'activitat és més difícil, té més mèrit.

Com a conclusió, el mercat laboral valencià continua pràcticament estancat, encara que el segon trimestre de l'any és tradicionalment un moment de creació d'ocupació per trobar-se en ell el començament de la temporada turística. Aquest estancament, en canvi, pot interpretar-se positivament en el sentit que al menys sembla que la intensa destrucció de llocs de treball dels darrers dos anys arriba al seu final.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Salaris i competitivitat

Avui mateixa l'INE publica l'Enquesta Anual de Costos Laborals. Aquesta estadística complementa la de caràcter trimestral que també elabora aquest organisme, i te com a objectiu conèixer els costos laborals mitjans anuals per treballador i el detall d'aquests costos (una part és el salari, l'altre les cotitzacions de l'empresa, etc...).

Les dades facilitades per l'INE permeten comparar l'any 2008 i 2009, a més d'entre comunitats autònomes. En la següent taula podeu vore una síntesi del cas valencià, comparat amb les regions de referència, Catalunya i Madrid.



El primer que crida l'atenció és que hi ha un augment dels costos salarials entre 2008 i 2009. Com és possible això si han estat dos anys de crisi econòmica? Bàsicament hi ha dos causes. Per una banda, les indemnitzacions per acomiadament realitzades per les empreses estan comptabilitzades en aquesta estadística com a costos laborals -lògicament-, calculant-se la mitjana entre els treballadors que queden en l'empresa. Per una altra banda, en la mesura que la crisi ha afectat sobre tot a treballadors menys qualificats, amb menors salaris, precisament els treballadors que queden ocupats tenen majors salaris, el que suposa majors costos per a les empreses. És d'esperar que aquests costos deixen de pujar sensiblement en el moment que tant la destrucció d'ocupació com els acomiadament disminuïsquen de manera important.

Una altra dada interessant és el fet, ja comentat en aquest blog, que els salaris al País Valencià són sensiblement inferiors a la mitjana espanyola. En aquest cas he decidit comparar amb Catalunya i la comunitat de Madrid, anomenant a aquestes "regions de referència". D'ara en endavant procuraré fer la comparació amb les regions de referència en lloc d'amb el conjunt de l'estat espanyol. La raó és que si el que es vol és el desenvolupament econòmic del país, millor tindre com a model de comparació a les regions riques. És el mateix que quan a nivell europeu les comparacions es fan amb Alemanya, Regne Unit o França, o a nivell internacional, amb el conjunt de països rics, per exemple, de l'OCDE. Ja em disculpareu aquest parèntesi, però en algun moment m'havia d'explicar (o justificar).

Com a conclusió, per una banda queden constatats una vegada més els baixos salaris (i per extensió, la baixa renda) valencians. Però, en l'actual context de crisi econòmica, aquests baixos salaris poden interpretar-se, pot ser, com un atractiu que fa que el nostre país siga més interessant a l'hora d'ubicar noves empreses.

diumenge, 25 de juliol del 2010

L'autonomia no agrada als valencians

Llegeixo en El País sobre la publicació per part del CIS del segon baròmetre autonòmic. El primer es va realitzar ara fa cinc anys.

El diari espanyol ressalta una dada que, realment, ens pot preocupar i molt als que pensem que el poble valencià ha de treballar per la sobirania i l'autogovern: la societat valenciana és menys autonomista, donat que el 2005 el 26,2% dels enquestats estaven d'acord amb una Espanya amb comunitats autònomes amb més autonomia, mentre que en 2010 només recolzen aquesta opinió el 14,30%. En l'altra extrem, mentre que en 2005 12,30% de valencians i valencianes pensaven que era millor un estat central sense autonomies, en 2010 aquest percentatge pujava al 18,30%.


Els resultats els podeu vore en la imatge. També podeu vore el percentatge de variació i el valor en l'enquesta de 2010 de les respostes a la mateixa pregunta en els territoris "de referència" per a comparar-nos: Catalunya i la Comunidad de Madrid. Queda ven clar que el perfil de resposta dels valencians i valencianes és molt més proper al de Madrid que al de Catalunya. Bé, poca cosa més a comentar, les dades parlen per elles mateixa. Que anem a fer els que pensem que l'autogovern és un objectiu pel que val la pena treballar? Caldrà reflexionar molt críticament. En el mateix estudi del CIS, i l'article també s'en fa ressò, hi trobem pistes. Els valencians i valencianes desconfien àmpliament del govern del president Camps. És possible que la mala gestió del Partido Popular i l'aflorament de multitud de casos de corrupció al seu voltant, junt a la pretesa apropiació del valencianisme per part seua, ha fet que la societat valenciana haja associat les institucions autonòmiques amb valors clarament negatius? Els sociòlegs podran analitzar i opinar sobre aquests resultats amb més fonamentació que jo mateix.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Errades més freqüents al redactar el currículum vitae

Les darreres setmanes de juny i primeres de juliol estic participant en un procés de selecció de personal per a una entitat no lucrativa de la ciutat de València.

Estant passant per les meues mans quasi un centenar de currículums vitae (CV) del més variat que us pugueu imaginar. El primer que em va impactar -però no em va sorprendre, per que era d'imaginar donada l'actual situació de crisi econòmica i alta desocupació- va ser la gran quantitat de candidats i candidates amb un nivell d'experiència molt alt en els seus propis camps professionals. És una llàstima que aquest valuós capital humà s'estiga desaprofitant per part de les empreses del país.

L'altra cosa va ser la reiteració en cometre una serie d'errors en la redacció o elaboració del CV que són de manual en l'orientació laboral però que es veu que no han arribat encara a ser coneguts. Aquests errors poden no semblar tant greus, però en processos de selecció amb centenars de CV trobar-se'n un, per exemple, d'una llargària de 15 pàgines (sí, a mi m'ha passat) pot significar que aquest document vaja directament a la paperera.

D'aquesta manera, sense ànim de ser exhaustiu ni de presentar-los per odre d'importància, us indico uns quants d'aquests errors:
  • En cas d'enviar el CV en format electrònic -per correu electrònic, per exemple- cal tindre en compte el format del document i el pes o grandària. El format pdf pesa poc i és un estàndard. No recomanaria els formats propietaris. Cal anar amb compte amb la grandària o pes de la fotografia. En el nom de l'arxiu cal posar el nom de la persona.
  • També en cas de tramesa electrònica, aprofitar el cos del missatge com a carta de presentació. No oblidar posar títol al missatge ni identificar-se. És recomanable evitar adreces de correu electrònic "divertides" com "elputopito@noseque.net". Estem parlant del mon professional.
  • Extensió excessiva. Més de tres pàgines és massa. Normalment aquesta excessiva extensió es deguda a no cenyir-se a citar aquella experiència i formació rellevant exclusivament per al lloc per al que s'envia el CV.
  • No ajustar el contingut del CV a l'oferta de treball a la que es vol accedir. Com ja he dit, aquest error sol portar un altre d'aparellat: l'extensió excessiva del CV.
  • Finalment, si es demana com a requisit una competència alta en una llengua, no és mala idea enviar el CV en eixa llengua per demostrar el nivell, a part de citar el corresponent certificat de coneixements.
Podeu trobar més informació sobre el tema en la guia Preocupa't que edita l'Àrea d'Inserció Professional de la Universitat Jaume I de Castelló.