dimarts, 28 d’octubre del 2008

Font de Mora dimissió!

Font de Mora és un puntal clau en el govern del president Camps. Ha estat Conseller de Presidència i també de Cultura abans d'encarregar-se en l'actualitat de la cartera d'Educació. Així ha quedat en les seus mans un bon grapat de les decisions polèmiques al voltant de la cultura i la llengua que els governs del Partit Popular han posat en marxa durant l'etapa Camps. Recordem, per exemple, el lamentable episodi de desembre de 2004 quant, al anar-se a votar en el Plenari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua un punt de l'ordre del dia on es reconeixia obertament la unitat de la llengua catalana, el personatge es va presentar, “qual Antonio Tejero”, irrompent en la reunió i amenaçant de dur els acadèmics als tribunals si aprovaven aquest dictamen. La presidenta, Ascensió Figueres, va eliminar el punt de l'ordre del dia.

La darrera “poca lliga” del Conseller d'Educació és donar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglès, posant-li al professor de l'assignatura un traductor per a que la matèria puga arribar a orelles dels nostres joves en la llengua de Shakespeare. Els professors estan indignats. Els directors i Consells Escolars també. Els pares es posen les mans al cap. Els joves deuen al·lucinar. Com be deia l'altre dia per InfoTV Vicent Mauri, portaveu de l'STEPV -sindicat majoritari en els ensenyaments primari i secundari-, aquesta situació no és més que una cortina de fum per amagar la mala gestió i la mala planificació de l'educació al País Valencià.

La pallassada de Font de Mora podria fer gràcia si no fora, un cop més, a costa dels diners dels valencians i les valencianes -eixos diners que també han pagat visites papals, regates de Rita i un gran circuit “street”. Un cop més el govern del Partit Popular al País Valencià fereix greument el sistema d'ensenyament públic. Si això no li agrada, faça com Francisco Baila, que sent director territorial d'Educació a la província de Castelló, va recomanar als pares d'una escola pública que feren com ell, que portava als seus nets a l'escola privada.

El passat dilluns, nou mil persones es van manifestar en València demanant la dimissió de Font de Mora com a Conseller d'Educació. Jo m'uneixo a ells: Font de Mora dimissió!

Publicat a La Veu de Benicarló el 24 d'octubre de 2008


divendres, 17 d’octubre del 2008

Individualitzar guanys, socialitzar pèrdues

Aquests dies la premsa i els mitjans venen carregats d'informació que intenta explicar l'origen (1 i 2) d'aquesta crisis econòmica que ja se'ns ha tirat a sobre, a més de preveure la seua intensitat, durada i fórmules de solució. Sembla ser que els Estats Units d'Amèrica ja han mostrat el camí que els governs del mon econòmicament desenvolupat hauran de seguir: la injecció de quantitats mil milionàries d'euros per tapar el forat que ha creat la vaporització d'uns productes financers que han resultat ser poc més que això, vapor, fum.

Aquest és el curiós model capitalista que estem vivint, com deia no se qui aquests dies, els darrers anys de grans guanys els beneficis s'han individualitzat per a uns pocs, mentre que ara les pèrdues es socialitzen, es reparteixen entre el total dels ciutadans, hagen participat o no en aquells guanys i tinguen responsabilitat o no en les males pràctiques financeres que ens han abocat a la crisi.

D'ací a cinc o sis anys, quan els mercats s'hagen recuperat i tornen els guanys, recuperarà la societat l'actual "inversió"? Aplicaran els governs del moment impostos especials per a que les empreses tornen als ciutadans els diners que ara els estem deixant per a que tapen el forat? Possiblement molts de vosaltres que estigueu llegint aquestes línies pensareu que això no passarà. Pot ser, però deuria passar. De fet, ja fa uns anys que les organitzacions a favor de models de desenvolupament econòmic mundial sostenibles defensen l'aplicació de taxes als moviments internacionals de divises, com per exemple la Taxa Tobin. Deurem de ser nosaltres, els ciutadans, els que exigim als nostres representants polítics l'aplicació d'aquest tipus de mesures.

Publicat a la Veu de Benicarló el 10 d'octubre de 2008

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Què faria Jaume I si estiguera en Les Corts?

Aquest va ser el títol de la darrera taula rodona que va tindre lloc durant la passada Escola d'Estiu del Tirant al Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Els convidats varen ser Alicia de Miguel, pel PP, Antoni Such (PSPV) i Enric Morera (BLOC), tots tres diputats nacionals a les Corts. L'acte no va aportar informació nova sobre les postures polítiques dels tres partits representats. En el cas de de Miguel vam ser testimonis de la poca vergonya més descarada d'una diputada i exconsellera zaplanista que en castellà es va posar a glosar la figura i obra del Rei en Jaume demostrant a tot el public els seus nuls coneixements d'història i la seua poca modèstia per a dissimular eixa i altres mancances del seu discurs. Resumint, de Miguel va afirmar que Jaume I estaria orgullós de que l'actual Comunidad Valenciana haja assolit les més altes quotes d'autonomia gràcies a la gestió del PP i al nou Estatut. El discurs de Such va ser una espècie de visita al museu del socialisme valencià. Amb l'ombra de la pèrdua de la denominació “País Valencià” en el nom de la formació socialista i d'un gir ideològic al centre “i més enllà” planant per sobre seu, Such va recordar el valencianisme i el progressisme del seu partit, valencianisme i progressisme al que pot ser li queden poques setmanes de vida, un cop arribe el seu proper congrés. Finalment, a Morera els seus companys de taula li ho van posar fàcil. Va repartir canya a PP i PSPV en quant al pacte del nou estatut, les mancances de l'actual model de finançament, la necessitat d'una llei de comarcalització, etc. Finalment, en un atreviment humorístic, Morera va afirmar que si Jaume I estiguera a les Corts seria del Bloc i que Canal 9 no retransmetria la seua nova entrada a València.

Publicat el 26 de setembre de 2008 a La Veu de Benicarló

dimecres, 1 d’octubre del 2008

De l'11 de setembre a l'Institut Ramon Llull

L'11 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona cau en mans de les tropes borbòniques després de 14 mesos de setge, en el marc de la Guerra de Successió. El Regne de València ja feia uns anys que havia caigut sota el domini de les tropes del primer Rei Borbó, el 29 de juny de 1707. En la defensa de la Ciutat Comtal el mateix general Basset - personatge mític - va ser el responsable de l'artilleria que defensava la ciutat: “Jo saltaré quan salte Barcelona”, diu la llegenda que així va respondre el general Basset quan li insinuaren abandonar la ciutat que estava ja perduda. Basset fa ser fet presoner i va passar els darrers anys de la seua vida, fins a la seua mort, pres. Però ell no va ser l'únic valencià que va defensar Barcelona. De fet es van poder formar fins a dos regiments complets, que van quedar batejats com el “Mare de Déu dels Desemparats” i el “Sant Vicent Ferrer”. Una nova mostra de la solidaritat d'aquells patriotes que després d'haver perdut el seu país en mans d'un exercit estranger van defensar al seu veí del nord.

Han passat molts anys dels tristos fets que els catalans recorden l'11 de setembre. Però aquesta setmana el Govern Balear i la Generalitat de Catalunya signaven de nou el acord de participació en l'Institut Ramon Llull – per entendre'ns, el Instituto Cervantes dels territoris de parla catalana –, desprès dels anys de govern del PP a les Illes en que se'n havien eixit. Ara només falta que la Generalitat Valenciana també s'hi sume, demostrant que és un aliat i no un enemic.


Publicat a La Veu de Benicarló el 12 de setembre de 2008