dimarts, 7 de desembre del 2010
Llibre: "Sortir de l'armari lingüístic"
- Què?
- Que si tenéis temarios de oposiciones
- Bon dia. Volia una càmera digital.
- Disculpe, es que yo no hablo valenciano
- Ah! Bueno... Quería una cámara digital.
En aquestes dues situacions l’interlocutor en cap moment ens ha demanat que deixarem de parlar valencià i parlarem espanyol. En canvi, la nostra conducta ha estat immediatament (automàticament) canviar de llengua. Per què ocorre això? Podem intentar fer vida en valencià sense trobar-nos en aquestes situacions que, la majoria de les vegades, ens fan sentir malament com a valencianoparlants? Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés ja fa uns anys que treballen aquests temes mitjançant els tallers per la llengua. Ara han condensat els seus coneixements i les seues experiències en un llibre amb un títol molt revelador “Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català” (Angle Editorial).
Els autors ens ofereixen en aquest treball pautes sobre com actuar i sortir-nos-en de la manera més exitosa possible d’aquestes situacions d’ambigüitat lingüística en les que la majoria de vegades en surt perdedora la nostra autoestima i la nostra llengua.
Al meu parer, l’assertivitat lingüística -continuar parlant en valencià encara que el nostre interlocutor ens parle en una altra llengua- és, sense cap mena de dubte, la ferramenta més efectiva per a aconseguir augmentar l’ús i el prestigi social de la nostra llengua. Demostrem la utilitat social del valencià als nouvinguts i a la gent d’ací que no el parla. Donem exemple als altres parlants que no s’atreveixen. Ens fa guanyar visibilitat com a grup social i ens allunya de convertir-nos en un gueto. Ens fa deixar d’estar a la defensiva en quant a la recuperació de la llengua per passar a prendre la iniciativa...
Així doncs, us recomano moltíssim aquest llibre, que el llegiu i, sobre tot, que poseu en pràctica les activitats que proposa.
dilluns, 29 de novembre del 2010
Canvis en la forma de compartir noticies en el blog
El catalanisme recupera Catalunya
Per una altra banda, la salut democràtica catalana és envejable, tant per la diversitat de partits polítics que configuren el nou arc parlamentari com pel debat que ha hagut durant tota la campanya que, en general, ha permès que totes les forces polítiques tingueren la oportunitat de dir la seua. Els mitjans de comunicació catalans, nombrosos i plurals, també han contribuït. Segurament algú pot no estar d’acord amb açò, però no puc arribar a una altra conclusió al comparar l’escena política catalana amb la valenciana.
CiU obté una majoria simple còmoda, però no un xec en blanc, i això és bo, doncs tots hem patit el rodet de les majories absolutes. Ací al País Valencià vam patir primer la del PSPV i des de fa 15 anys la del PP.
Solidaritat ha entrat gràcies a la vinculació del seus líders amb la campanya de consultes per la independència de Catalunya. Ha estat una estratègia molt intel·ligent per part seua. És una bona mostra del que els ciutadans volen dels polítics, activitat i accions concretes i no tanta retòrica.
ERC ha estat, com ja he dit, el partit més castigat pel seu electorat, però no deixa de ser una força política a tindre en compte en l'aritmètica parlamentària amb els seus 10 escons. A més, és un partit històric que segurament sabrà fer la reflexió interna que li cal per encarar el futur. Ja ho ha fet en altres ocasions.
El toc de preocupació el donen el creixement de l’extrema dreta: el PP ha arribat a 18 escons escorant encara més el seu missatge cap a posicions xenòfobes, Ciutadans ha mantingut els seus 3 escons i PxC ha estat a punt d’entrar. Ciutadans és un partit que crec que en el futur ens donarà sorpreses desagradables. Pensava que no consolidarien els resultats de fa quatre anys, però ho han aconseguit. S’ha sabut maquillar molt bé, transmetent una imatge jove i moderna alhora que seriosa.
El PSC s’ha desinflat encara més des dels resultats amb Maragall com a líder. Els socialistes catalans s’han quedat ben sols, fins i tot a Madrid preferien la victòria de CiU, de cara als pactes posteriors a les eleccions espanyoles de 2012. Açò evidència la irrealitat de creure que es possible conjugar l'identitat espanyola i catalana. Respecte a les identitats nacionals, ja ho cantava Machin: “como se pueden querer dos mujeres a la vez, y no estar loco”.
Una normativa ISO regularà l'Avaluació Psicològica en l'àmbit dels Recursos Humans
dijous, 7 d’octubre del 2010
Quant espai queda a la dreta?
Certament, aquesta possibilitat s'ha comentat moltes vegades, pot ser més a nivell estatal. L'esquerra està fragmentada en diversos partits, mentre que tota la dreta, des del centre fins a l'extrema dreta, troba cabuda al PP. Jo sempre m'he preguntat com alguns votants centristes, de tradició cristiana o europeista, -la dreta "civilitzada", que es sol dir- es trobaven a gust votant el mateix partit que ex-fff (franquistes, feixistes i falangistes, si és que alguna vegada es deixa de ser-ho). Per una altra banda, no és exactament correcte pensar que els partits polítics de drets i esquerres funcionen igual: en el seu origen històric, al caliu de la revolució industrial i l'expansió del sufragi electoral, els motius de la seua constitució són ben diferents: els progressistes buscaven defensar els drets de les noves classes treballadores, els conservadors van "reaccionar" front açò amb els instruments disponibles: la democràcia i els partits polítics. També queda bastant clar una diferència en el funcionament psicològic del pensament progressista i del conservador: El pensament progressista està més ideologitzat, admet la discrepància interna, fomenta la participació i la crítica, rebutja el dogmatisme, l'autoritarisme i les estructures verticals. Té una visió positiva del ser humà: "l'home es bo per naturalesa". En l'altra banda, el pensament conservador, pel contrari, parteix d'una imatge del ser humà negativa: "l'home és un llop per als propi home", per tant cal una única autoritat forta, que es troba en possessió de la veritat, per a que faça complir la llei. És un pensament més paternalista. Amb tot aquest rotllo vull dir que no té per que ser possible una simetria en l'organització política als dos costats del centre polític.
En tot cas, des del meu punt de vista, la creació d'un nou partit polític de centre dreta depèn fonamentalment de que grups d'interessos troben incapaç l'actual PPCV de crear un entorn favorable a les seues activitats econòmiques. En aquest sentit, sí és cert que darrerament els empresaris valencians han estat crítics com mai amb el govern. Crípticament crítics, en absolut de forma oberta, però d'una manera que no s'havia vist mai al País Valencià, quan sempre la sintonia entre els empresaris i el Consell/PPCV ha estat total. En la mesura que la situació econòmica valenciana empitjore -i aquest empitjorament concret del nostre país els empresaris saben ben bé que en part és culpa del govern de Camps- és possible que algú trobe oportú o necessari l'aparició d'un partit polític que es situe en la mateixa franja electoral del PP, oferint-se com alternativa i substituint-lo en el poder. Ja veurem.
divendres, 30 de juliol del 2010
5 anys de blog
Estancament del mercat laboral en el segon trimestre de l'any
La primera dada a comentar és la taxa d'activitat, la proporció de persones disposades a treballar entre la població en edat de fer-ho. Mentre que la tendència interanual en Espanya ha estat de certa tendència d’inversió de la caiguda de la taxa d’activitat, al País Valencià i a les comarques de Castelló la taxa d’activitat continua disminuint. Respecte al trimestre anterior, les comarques de Castelló pareixen seguir la tendència espanyola, al augmentar lleugerament la taxa d'activitat. Per a un territori desenvolupat, la caiguda de la taxa d'activitat és una mala senya. En les economies desenvolupades s'espera una taxa d'activitat alta, sense grans diferències ni per edat ni per sexe, senyal d'una economia dinàmica que demanda ma d'obra per a créixer.
Pel que fa a la taxa d'atur (què és la proporció de la població activa que no ha pogut treballar, encara que està en disposició de fer-ho) s'observa un lleugeríssim augment de l'atur en comparació amb el trimestre anterior, encara que la tendència interanual és positiva. Destacar que entre el primer i segon trimestre de l'any hi ha hagut un lleugeríssim descens de l'atur en les comarques de Castelló.
Les condicions d'augment de l'atur en València i les comarques de Castelló en un context de caiguda de l'activitat són més negatives que en el context d'Espanya on l'activitat està augmentant. Fer disminuir l'atur en un context d'augment de l'activitat és més difícil, té més mèrit.
Com a conclusió, el mercat laboral valencià continua pràcticament estancat, encara que el segon trimestre de l'any és tradicionalment un moment de creació d'ocupació per trobar-se en ell el començament de la temporada turística. Aquest estancament, en canvi, pot interpretar-se positivament en el sentit que al menys sembla que la intensa destrucció de llocs de treball dels darrers dos anys arriba al seu final.
dimarts, 27 de juliol del 2010
Salaris i competitivitat
Les dades facilitades per l'INE permeten comparar l'any 2008 i 2009, a més d'entre comunitats autònomes. En la següent taula podeu vore una síntesi del cas valencià, comparat amb les regions de referència, Catalunya i Madrid.
El primer que crida l'atenció és que hi ha un augment dels costos salarials entre 2008 i 2009. Com és possible això si han estat dos anys de crisi econòmica? Bàsicament hi ha dos causes. Per una banda, les indemnitzacions per acomiadament realitzades per les empreses estan comptabilitzades en aquesta estadística com a costos laborals -lògicament-, calculant-se la mitjana entre els treballadors que queden en l'empresa. Per una altra banda, en la mesura que la crisi ha afectat sobre tot a treballadors menys qualificats, amb menors salaris, precisament els treballadors que queden ocupats tenen majors salaris, el que suposa majors costos per a les empreses. És d'esperar que aquests costos deixen de pujar sensiblement en el moment que tant la destrucció d'ocupació com els acomiadament disminuïsquen de manera important.
Una altra dada interessant és el fet, ja comentat en aquest blog, que els salaris al País Valencià són sensiblement inferiors a la mitjana espanyola. En aquest cas he decidit comparar amb Catalunya i la comunitat de Madrid, anomenant a aquestes "regions de referència". D'ara en endavant procuraré fer la comparació amb les regions de referència en lloc d'amb el conjunt de l'estat espanyol. La raó és que si el que es vol és el desenvolupament econòmic del país, millor tindre com a model de comparació a les regions riques. És el mateix que quan a nivell europeu les comparacions es fan amb Alemanya, Regne Unit o França, o a nivell internacional, amb el conjunt de països rics, per exemple, de l'OCDE. Ja em disculpareu aquest parèntesi, però en algun moment m'havia d'explicar (o justificar).
Com a conclusió, per una banda queden constatats una vegada més els baixos salaris (i per extensió, la baixa renda) valencians. Però, en l'actual context de crisi econòmica, aquests baixos salaris poden interpretar-se, pot ser, com un atractiu que fa que el nostre país siga més interessant a l'hora d'ubicar noves empreses.
diumenge, 25 de juliol del 2010
L'autonomia no agrada als valencians
El diari espanyol ressalta una dada que, realment, ens pot preocupar i molt als que pensem que el poble valencià ha de treballar per la sobirania i l'autogovern: la societat valenciana és menys autonomista, donat que el 2005 el 26,2% dels enquestats estaven d'acord amb una Espanya amb comunitats autònomes amb més autonomia, mentre que en 2010 només recolzen aquesta opinió el 14,30%. En l'altra extrem, mentre que en 2005 12,30% de valencians i valencianes pensaven que era millor un estat central sense autonomies, en 2010 aquest percentatge pujava al 18,30%.
Els resultats els podeu vore en la imatge. També podeu vore el percentatge de variació i el valor en l'enquesta de 2010 de les respostes a la mateixa pregunta en els territoris "de referència" per a comparar-nos: Catalunya i la Comunidad de Madrid. Queda ven clar que el perfil de resposta dels valencians i valencianes és molt més proper al de Madrid que al de Catalunya. Bé, poca cosa més a comentar, les dades parlen per elles mateixa. Que anem a fer els que pensem que l'autogovern és un objectiu pel que val la pena treballar? Caldrà reflexionar molt críticament. En el mateix estudi del CIS, i l'article també s'en fa ressò, hi trobem pistes. Els valencians i valencianes desconfien àmpliament del govern del president Camps. És possible que la mala gestió del Partido Popular i l'aflorament de multitud de casos de corrupció al seu voltant, junt a la pretesa apropiació del valencianisme per part seua, ha fet que la societat valenciana haja associat les institucions autonòmiques amb valors clarament negatius? Els sociòlegs podran analitzar i opinar sobre aquests resultats amb més fonamentació que jo mateix.
dimarts, 6 de juliol del 2010
Errades més freqüents al redactar el currículum vitae
Estant passant per les meues mans quasi un centenar de currículums vitae (CV) del més variat que us pugueu imaginar. El primer que em va impactar -però no em va sorprendre, per que era d'imaginar donada l'actual situació de crisi econòmica i alta desocupació- va ser la gran quantitat de candidats i candidates amb un nivell d'experiència molt alt en els seus propis camps professionals. És una llàstima que aquest valuós capital humà s'estiga desaprofitant per part de les empreses del país.
L'altra cosa va ser la reiteració en cometre una serie d'errors en la redacció o elaboració del CV que són de manual en l'orientació laboral però que es veu que no han arribat encara a ser coneguts. Aquests errors poden no semblar tant greus, però en processos de selecció amb centenars de CV trobar-se'n un, per exemple, d'una llargària de 15 pàgines (sí, a mi m'ha passat) pot significar que aquest document vaja directament a la paperera.
D'aquesta manera, sense ànim de ser exhaustiu ni de presentar-los per odre d'importància, us indico uns quants d'aquests errors:
- En cas d'enviar el CV en format electrònic -per correu electrònic, per exemple- cal tindre en compte el format del document i el pes o grandària. El format pdf pesa poc i és un estàndard. No recomanaria els formats propietaris. Cal anar amb compte amb la grandària o pes de la fotografia. En el nom de l'arxiu cal posar el nom de la persona.
- També en cas de tramesa electrònica, aprofitar el cos del missatge com a carta de presentació. No oblidar posar títol al missatge ni identificar-se. És recomanable evitar adreces de correu electrònic "divertides" com "elputopito@noseque.net". Estem parlant del mon professional.
- Extensió excessiva. Més de tres pàgines és massa. Normalment aquesta excessiva extensió es deguda a no cenyir-se a citar aquella experiència i formació rellevant exclusivament per al lloc per al que s'envia el CV.
- No ajustar el contingut del CV a l'oferta de treball a la que es vol accedir. Com ja he dit, aquest error sol portar un altre d'aparellat: l'extensió excessiva del CV.
- Finalment, si es demana com a requisit una competència alta en una llengua, no és mala idea enviar el CV en eixa llengua per demostrar el nivell, a part de citar el corresponent certificat de coneixements.
dijous, 24 de juny del 2010
Algunes dades més sobre la mala situació de l'economia valenciana
Permeteu-me que us faça cinc cèntims de les dades que fan referència al País Valencià en el darrer butlletí publicat.
La caiguda interanual en el PIB valencià entre 2008 i 2009 va ser del 4,3%, la penúltima pitjor dada entre les comunitats autònomes, només superada per Aragó. Una dada preocupant, donat que la riquesa per capita dels valencians es situa molt per baix de la mitjana espanyola: 2.500 € de diferència (22.886€ front a 20.259). Podem contrastar aquesta dada també amb els salaris, que en el cas del País Valencià són inferiors a la mitjana espanyola. Per sectors, va ser la indústria qui més va contribuir a la caiguda del PIB valencià, ja que va presentar una caiguda ni més ni menys que del 15,1%, mentre que la construcció va caure un 6,2%, l'agricultura un 3% i els serveis un 1,6%.
Quan al mercat laboral, el País Valencià es troba al capdavant del tren... de la destrucció de llocs de treball, junt amb altres regions com Catalunya, Múrcia, Canàries i Andalusia. Estranys companys de viatge, els primers tradicionalment locomotores de l'economia espanyola, els altres territoris pobres.
Dades molt negatives, i per desgràcia no només no és veu una millora dels indicadors econòmics ni d'ocupació. Ni tant sols es veu que les administracions públiques prenguen mesures per reformar el model productiu ì enfocar el futur econòmic cap a nous sectors.
Recentment el govern espanyol ha aprovat la reforma del mercat laboral, encara que els experts no veuen ni un canvi en profunditat ni esperen una incidència espectacular en la millora de l'ocupació. I és que les mesures sobre el mercat de treball (contractacions, bonificacions i subsidis) no són més que accions conjunturals (asimptomàtiques, si em permeteu l'expressió). La principal manera de crear ocupació és recuperar el creixement econòmic.
dimecres, 2 de juny del 2010
Atur registrat en maig: puja o baixa?
Així doncs, com era d'esperar, en maig ha disminuït l'atur per efecte de la contractació de cara a l'estiu, però en canvi la tendència interanual és encara de destrucció d'ocupació. La bona noticia és, al menys, que aquesta destrucció d'ocupació és menor (5763 aturats menys en maig de 2010 front a només 1236 l'any anterior).
Finalment, aclarir que les dades publicades avui pel SPEE són un avanç de les dades definitives d'atur registrat que es publicaran segurament en 4 o 5 dies.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Trobades d'Escola Valenciana a l'UJI + Jornades de Gestió del Patrimoni Valencià
Espero que hi participeu i hi gaudiu.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Mitjans de comunicació
Valencianisme.com
Pica'm
3x4.info
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Canvis en el blog: més informació sobre el mercat laboral i l'economia valenciana
Per una altra banda, els enllaços recomanats passen a organitzar-se per entrades que agrupen les pàgines web concretes, que a més ara estan més centrades en temes estadístics, del mercat laboral i de l'economia valenciana, espanyola i europea.
Espero que la informació us siga d'interès i gràcies a Sant Google per facilitar les ferramentes que ho poden fer possible.
Ocupació universitària
Observatorio Universitario de Inserción Laboral
Estudis i ferramentes metodològiques recopilats per ANECA
Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I de Castelló
Estudis d'Inserció Laboral dels titulats universitaris
OPAL
Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de València
SIE
Servei Integrat d'Ocupació de la Univeristat Politècnica de València
Observatorio Ocupacional de la Universitat Miguel Hernández d'Elx
GIPE
Gabinete de Iniciativas para el Empleo de la Universiat d'Alacant
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Estudis d'altres institucions
Conjuntura Econòmica Valenciana
Informes de conjuntura econòmica de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació
Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana
Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de la Comunitat Valenciana
Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques
Diversos estudis sobre economia i mercat laboral espanyol i valencià
Hispalink-Comunitat Valenciana
Previsió d'indicadors econòmics per al País Valencià
Observatori Estadístic
Servei estadístic de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Mercat Laboral
European Employment Observatory
Observatori ocupacional de la Comissió Europea
Servicio Público de Empleo Estatal
Estadístiques d'atur registrat i contractació a l'Estat espanyol
Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef)
Estadístiques d'atur registrat i contractació al País Valencià
AGETT
Servei d'Estudis de l'Asociación de Grandes Empresas de Trabajo Temporal
Observatorio Laboral de la Crisis
Dades i informes de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Centres d'estadística
Oficina estadística de la Comissió Europea
Instituto Nacional de Estadística
Estadístiques a l'Estat espanyol
Institut Valencià d'Estadística
Estadístiques al País Valencià
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Presentació del Grup de Recursos Humans a Castelló del Col·legi Oficial de Psicòlegs
dijous, 14 de gener del 2010
Psicologia: apunt breu
dimarts, 12 de gener del 2010
L'ocupació: un repte immediat per a l'economia valenciana
Anem a veure, breument, la dinàmica de destrucció d'ocupació viscuda al País Valencià, causa d'un important empitjorament de l'economia i les condicions de vida de les famílies.
En els darrers anys la taxa d'activitat (el percentatge de persones en edat i disposició de treballar) ha experimentat un creixement important i continuat (del 54% en el darrer trimestre de 1999 al 61,3% en el tercer d'enguany), gràcies sobre tot a la incorporació de la dona al mercat laboral i a l'arribada de treballadors estrangers . Aquest augment contingut a continuat just fins al tercer trimestre d'enguany. Quan a finals de 2006 i principis de 2007 comença a aturar-se la creació d'ocupació i a augmentar l'atur, el fet que continue augmentant la taxa d'activitat contribueix a un seriós empitjorament de les dades d'ocupació.
La primera dada que demostra la greu situació del mercat laboral valencià és la taxa d'atur del 22% (dades del tercer trimestre de 2009), que ens situa dos punts per dalt de la mitjana espanyola.
Quant a l'efecte de la desocupació entre homes i dones, tradicionalment tant la taxa d'activitat com la d'ocupació femenina son menors que les masculines, a més de presentar també un major atur. El cas valencià és similar, encara que en la taxa d'atur s'inverteixen els papers, presentant els homes un valor superior al de les dones (22,8% front al 20,8%). La gran destrucció d'ocupació en el sector de la construcció -majoritàriament masculí- explica açò.
L'atur juvenil (40,7%) és també un problema greu en la societat valenciana, doncs quasi dobla el de la població general.
La immigració ha estat un element central inqüestionable en el ràpid creixement econòmic de la darrera dècada. El dinamisme econòmic ha permès integrar ràpidament aquesta gran afluència de ma d'obra sense crear atur. Però ara mateix la situació ha canviat. Per la pròpia naturalesa de la immigració --majoritàriament homes en edat de treballar-- aquest col·lectiu presenta taxes d'activitat (74,6%) i ocupació (51%) superiors a la mitjana de la societat valenciana (61,3% i 47,8%). En canvi, l'atur és molt superior (31,6%).
Aquest breu anàlisi de la situació del mercat laboral valencià ens ha de fer comprendre la necessitat de prendre la iniciativa per a la creació d'ocupació. Aquesta no serà immediata ni fàcil, però cal crear les condicions per a la creació dels futurs llocs de treball en quantitat i de la qualitat suficients.
Evidentment, cal emmarcar la creació d'ocupació al País Valencià dins l'Estratègia de Lisboa de la Unió Europea, l'objectiu de la qual és convertir l'economia de la Unió en "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del mon, abans de 2010, capaç d'un creixement econòmic durador acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació i una major cohesió social". Com veiem, l'ocupació és situa com un dels elements centrals d'aquesta declaració, encara que és segur que la temporalització inicial considerada serà impossible de complir.
Dins aquesta estratègia s'aposta pel concepte de flexiseguretat com a model de política d'ocupació i protecció social basat en tres pilars: la flexibilitat a l'hora de contractar i acomiadar, l'alta protecció social per als aturats, i una política de formació i reinserció laboral molt activa. No està clar que l'economia valenciana complisca els requisits necessaris per al funcionament desitjat d'un model com aquest. Ens estem referint a majors impostos, major mobilitat laboral, major nivell de formació dels treballadors i sectors d'activitat més dinàmics, basats en l'I+D+i.
Complementàriament, cal abordar el problema de la creació d'ocupació des d'una perspectiva territorial, donant protagonisme als àmbits locals i regional. La realitat valenciana, també la seua història i tradició econòmica --pimes, clusters territorials...--, facilita aquesta estratègia.
En la mesura que creiem en les entitats locals i comarcals com agents protagonistes del desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació, altres realitats que afecten a aquests agents són claus, com per exemple la falta d'infraestructures que vertebren el país o els dèficits de finançament dels ajuntaments. No voldríem deixar de citar-les, encara que no és objecte d'aquest article entrar en els detalls.
L'interès en crear nous llocs de treball ha de articular-se amb la possibilitat potencial de de certes activitats econòmiques de generar realment ocupació. Ací ens trobem amb el concepte que ja ha esdevingut tradicional/habitual de jaciment d'ocupació. Quin sentit tindria invertir fons públics per a l'ocupació en activitats tradicionals, madures, amb poca capacitat d'expansió o inclús en clara disminució d'importància en quant a generació de riquesa o ocupació?
En tot cas, es evident la necessitat d'articular les accions les accions d'inserció laboral amb les altres mesures econòmiques de desenvolupament, no quedant les accions d'inserció com merament assistencials.
Acabant ja, els analistes econòmics pareixen d'acord en reclamar un canvi real en l'estructura productiva valenciana que assegure en el futur una major estabilitat tan econòmica com en el mercat laboral. Aquest canvi en els sectors productius, ha de posar l'accent en la producció de bens i serveis atractius als mercats exteriors, amb valor afegit. Ha d'haver una aposta per la investigació i la innovació, que de retruc, i amb el protagonisme de les universitats, contribuïsca a augmentar la transferència de coneixement al teixit empresarial. Tots aquests canvis demanden una millora de la qualificació del capital humà, incloent tant la formació dels treballadors com la dels responsables empresarials. En definitiva, caldrà trobar les respostes que han de demostrar el caràcter dinàmic, modern i europeu de la societat i economia valencianes.
Publicat a La Veu de Benicarló en dos parts el 4 i l'11 de desembre de 2009