dijous, 7 d’abril del 2011
Sindicalisme al País Valencià
Maurí, mestre d'escola, professor d'institut i amb una ampla trajectòria sindical en l'STEPV i ara com a portaveu d'Intersindical, va fer un repàs de la història del sindicalisme al nostre país: des de la revolució industrial i els primers sindicats anarquistes i de base cristiana; la dictadura de Primo de Rivera, que va suposar la il·legalització de la CNT i -curiosament- l'expansió d'UGT; passant per la Guerra Civil, amb la repressió dels moviments sindicals i la imposició del sindical vertical; la "transició democràtica" i l'oficialització d'UGT i CCOO com a -pràcticament- únics representants de les persones treballadores en el diàleg social; fins als nostres dies, amb el descrèdit del sindicalisme que -precisament- ha portat la connivència de les principals centrals sindicals espanyoles, no ja amb un partit polític en particular, si no amb el govern de torn de l'estat i l'administració mateixa, com un element més d'aquesta en lloc d'un instrument de reivindicació i defensa dels drets de les persones treballadores.
Maurí va comentar el panorama actual del sindicalisme al País Valencià, amb preponderància de les organitzacions espanyoles UGT i CCOO, lamentant que no tingueren èxit les propostes pròpies, com sí va ser en canvi el cas a Euskadi o Galicia. Va continuar amb la història de l'STEPV, la més recent creació d'Intersindical Valenciana, i l'explicació del model d'aquesta aposta sindical, ben diferent de les majoritàries, pel seu funcionament més horitzontal i participatiu -assembleari- i adscripció nacional valenciana.
Finalment va comentar com l'actual crisi econòmica està afectant al mon del treball, així com les propostes d'Intersindical al respecte. En aquesta línia, em va semblar molt interessant la seua proposta d'un Marc Valencià de Relacions Laborals. La Generalitat ha d'assumir les competències que, fins ara, es reserva el govern de l'Estat en matèria laboral: seguretat social, salut laboral, negociació col·lectiva, representació sindical, pensions, salaris, calendari laboral...
Com no, la xarrada va acabar amb un animat debat, que esperó que aquest tipus d'activitats que organitzem des del Tirant afavorisquen el seu trasllat al conjunt de la societat valenciana.
dilluns, 29 de novembre del 2010
Canvis en la forma de compartir noticies en el blog
divendres, 30 de juliol del 2010
Estancament del mercat laboral en el segon trimestre de l'any
La primera dada a comentar és la taxa d'activitat, la proporció de persones disposades a treballar entre la població en edat de fer-ho. Mentre que la tendència interanual en Espanya ha estat de certa tendència d’inversió de la caiguda de la taxa d’activitat, al País Valencià i a les comarques de Castelló la taxa d’activitat continua disminuint. Respecte al trimestre anterior, les comarques de Castelló pareixen seguir la tendència espanyola, al augmentar lleugerament la taxa d'activitat. Per a un territori desenvolupat, la caiguda de la taxa d'activitat és una mala senya. En les economies desenvolupades s'espera una taxa d'activitat alta, sense grans diferències ni per edat ni per sexe, senyal d'una economia dinàmica que demanda ma d'obra per a créixer.
Pel que fa a la taxa d'atur (què és la proporció de la població activa que no ha pogut treballar, encara que està en disposició de fer-ho) s'observa un lleugeríssim augment de l'atur en comparació amb el trimestre anterior, encara que la tendència interanual és positiva. Destacar que entre el primer i segon trimestre de l'any hi ha hagut un lleugeríssim descens de l'atur en les comarques de Castelló.
Les condicions d'augment de l'atur en València i les comarques de Castelló en un context de caiguda de l'activitat són més negatives que en el context d'Espanya on l'activitat està augmentant. Fer disminuir l'atur en un context d'augment de l'activitat és més difícil, té més mèrit.
Com a conclusió, el mercat laboral valencià continua pràcticament estancat, encara que el segon trimestre de l'any és tradicionalment un moment de creació d'ocupació per trobar-se en ell el començament de la temporada turística. Aquest estancament, en canvi, pot interpretar-se positivament en el sentit que al menys sembla que la intensa destrucció de llocs de treball dels darrers dos anys arriba al seu final.
dimarts, 6 de juliol del 2010
Errades més freqüents al redactar el currículum vitae
Estant passant per les meues mans quasi un centenar de currículums vitae (CV) del més variat que us pugueu imaginar. El primer que em va impactar -però no em va sorprendre, per que era d'imaginar donada l'actual situació de crisi econòmica i alta desocupació- va ser la gran quantitat de candidats i candidates amb un nivell d'experiència molt alt en els seus propis camps professionals. És una llàstima que aquest valuós capital humà s'estiga desaprofitant per part de les empreses del país.
L'altra cosa va ser la reiteració en cometre una serie d'errors en la redacció o elaboració del CV que són de manual en l'orientació laboral però que es veu que no han arribat encara a ser coneguts. Aquests errors poden no semblar tant greus, però en processos de selecció amb centenars de CV trobar-se'n un, per exemple, d'una llargària de 15 pàgines (sí, a mi m'ha passat) pot significar que aquest document vaja directament a la paperera.
D'aquesta manera, sense ànim de ser exhaustiu ni de presentar-los per odre d'importància, us indico uns quants d'aquests errors:
- En cas d'enviar el CV en format electrònic -per correu electrònic, per exemple- cal tindre en compte el format del document i el pes o grandària. El format pdf pesa poc i és un estàndard. No recomanaria els formats propietaris. Cal anar amb compte amb la grandària o pes de la fotografia. En el nom de l'arxiu cal posar el nom de la persona.
- També en cas de tramesa electrònica, aprofitar el cos del missatge com a carta de presentació. No oblidar posar títol al missatge ni identificar-se. És recomanable evitar adreces de correu electrònic "divertides" com "elputopito@noseque.net". Estem parlant del mon professional.
- Extensió excessiva. Més de tres pàgines és massa. Normalment aquesta excessiva extensió es deguda a no cenyir-se a citar aquella experiència i formació rellevant exclusivament per al lloc per al que s'envia el CV.
- No ajustar el contingut del CV a l'oferta de treball a la que es vol accedir. Com ja he dit, aquest error sol portar un altre d'aparellat: l'extensió excessiva del CV.
- Finalment, si es demana com a requisit una competència alta en una llengua, no és mala idea enviar el CV en eixa llengua per demostrar el nivell, a part de citar el corresponent certificat de coneixements.
dijous, 24 de juny del 2010
Algunes dades més sobre la mala situació de l'economia valenciana
Permeteu-me que us faça cinc cèntims de les dades que fan referència al País Valencià en el darrer butlletí publicat.
La caiguda interanual en el PIB valencià entre 2008 i 2009 va ser del 4,3%, la penúltima pitjor dada entre les comunitats autònomes, només superada per Aragó. Una dada preocupant, donat que la riquesa per capita dels valencians es situa molt per baix de la mitjana espanyola: 2.500 € de diferència (22.886€ front a 20.259). Podem contrastar aquesta dada també amb els salaris, que en el cas del País Valencià són inferiors a la mitjana espanyola. Per sectors, va ser la indústria qui més va contribuir a la caiguda del PIB valencià, ja que va presentar una caiguda ni més ni menys que del 15,1%, mentre que la construcció va caure un 6,2%, l'agricultura un 3% i els serveis un 1,6%.
Quan al mercat laboral, el País Valencià es troba al capdavant del tren... de la destrucció de llocs de treball, junt amb altres regions com Catalunya, Múrcia, Canàries i Andalusia. Estranys companys de viatge, els primers tradicionalment locomotores de l'economia espanyola, els altres territoris pobres.
Dades molt negatives, i per desgràcia no només no és veu una millora dels indicadors econòmics ni d'ocupació. Ni tant sols es veu que les administracions públiques prenguen mesures per reformar el model productiu ì enfocar el futur econòmic cap a nous sectors.
Recentment el govern espanyol ha aprovat la reforma del mercat laboral, encara que els experts no veuen ni un canvi en profunditat ni esperen una incidència espectacular en la millora de l'ocupació. I és que les mesures sobre el mercat de treball (contractacions, bonificacions i subsidis) no són més que accions conjunturals (asimptomàtiques, si em permeteu l'expressió). La principal manera de crear ocupació és recuperar el creixement econòmic.
dimecres, 2 de juny del 2010
Atur registrat en maig: puja o baixa?
Així doncs, com era d'esperar, en maig ha disminuït l'atur per efecte de la contractació de cara a l'estiu, però en canvi la tendència interanual és encara de destrucció d'ocupació. La bona noticia és, al menys, que aquesta destrucció d'ocupació és menor (5763 aturats menys en maig de 2010 front a només 1236 l'any anterior).
Finalment, aclarir que les dades publicades avui pel SPEE són un avanç de les dades definitives d'atur registrat que es publicaran segurament en 4 o 5 dies.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Canvis en el blog: més informació sobre el mercat laboral i l'economia valenciana
Per una altra banda, els enllaços recomanats passen a organitzar-se per entrades que agrupen les pàgines web concretes, que a més ara estan més centrades en temes estadístics, del mercat laboral i de l'economia valenciana, espanyola i europea.
Espero que la informació us siga d'interès i gràcies a Sant Google per facilitar les ferramentes que ho poden fer possible.
Ocupació universitària
Observatorio Universitario de Inserción Laboral
Estudis i ferramentes metodològiques recopilats per ANECA
Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I de Castelló
Estudis d'Inserció Laboral dels titulats universitaris
OPAL
Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de València
SIE
Servei Integrat d'Ocupació de la Univeristat Politècnica de València
Observatorio Ocupacional de la Universitat Miguel Hernández d'Elx
GIPE
Gabinete de Iniciativas para el Empleo de la Universiat d'Alacant
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Estudis d'altres institucions
Conjuntura Econòmica Valenciana
Informes de conjuntura econòmica de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació
Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana
Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de la Comunitat Valenciana
Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques
Diversos estudis sobre economia i mercat laboral espanyol i valencià
Hispalink-Comunitat Valenciana
Previsió d'indicadors econòmics per al País Valencià
Observatori Estadístic
Servei estadístic de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Mercat Laboral
European Employment Observatory
Observatori ocupacional de la Comissió Europea
Servicio Público de Empleo Estatal
Estadístiques d'atur registrat i contractació a l'Estat espanyol
Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef)
Estadístiques d'atur registrat i contractació al País Valencià
AGETT
Servei d'Estudis de l'Asociación de Grandes Empresas de Trabajo Temporal
Observatorio Laboral de la Crisis
Dades i informes de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Centres d'estadística
Oficina estadística de la Comissió Europea
Instituto Nacional de Estadística
Estadístiques a l'Estat espanyol
Institut Valencià d'Estadística
Estadístiques al País Valencià
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
dimarts, 12 de gener del 2010
L'ocupació: un repte immediat per a l'economia valenciana
Anem a veure, breument, la dinàmica de destrucció d'ocupació viscuda al País Valencià, causa d'un important empitjorament de l'economia i les condicions de vida de les famílies.
En els darrers anys la taxa d'activitat (el percentatge de persones en edat i disposició de treballar) ha experimentat un creixement important i continuat (del 54% en el darrer trimestre de 1999 al 61,3% en el tercer d'enguany), gràcies sobre tot a la incorporació de la dona al mercat laboral i a l'arribada de treballadors estrangers . Aquest augment contingut a continuat just fins al tercer trimestre d'enguany. Quan a finals de 2006 i principis de 2007 comença a aturar-se la creació d'ocupació i a augmentar l'atur, el fet que continue augmentant la taxa d'activitat contribueix a un seriós empitjorament de les dades d'ocupació.
La primera dada que demostra la greu situació del mercat laboral valencià és la taxa d'atur del 22% (dades del tercer trimestre de 2009), que ens situa dos punts per dalt de la mitjana espanyola.
Quant a l'efecte de la desocupació entre homes i dones, tradicionalment tant la taxa d'activitat com la d'ocupació femenina son menors que les masculines, a més de presentar també un major atur. El cas valencià és similar, encara que en la taxa d'atur s'inverteixen els papers, presentant els homes un valor superior al de les dones (22,8% front al 20,8%). La gran destrucció d'ocupació en el sector de la construcció -majoritàriament masculí- explica açò.
L'atur juvenil (40,7%) és també un problema greu en la societat valenciana, doncs quasi dobla el de la població general.
La immigració ha estat un element central inqüestionable en el ràpid creixement econòmic de la darrera dècada. El dinamisme econòmic ha permès integrar ràpidament aquesta gran afluència de ma d'obra sense crear atur. Però ara mateix la situació ha canviat. Per la pròpia naturalesa de la immigració --majoritàriament homes en edat de treballar-- aquest col·lectiu presenta taxes d'activitat (74,6%) i ocupació (51%) superiors a la mitjana de la societat valenciana (61,3% i 47,8%). En canvi, l'atur és molt superior (31,6%).
Aquest breu anàlisi de la situació del mercat laboral valencià ens ha de fer comprendre la necessitat de prendre la iniciativa per a la creació d'ocupació. Aquesta no serà immediata ni fàcil, però cal crear les condicions per a la creació dels futurs llocs de treball en quantitat i de la qualitat suficients.
Evidentment, cal emmarcar la creació d'ocupació al País Valencià dins l'Estratègia de Lisboa de la Unió Europea, l'objectiu de la qual és convertir l'economia de la Unió en "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del mon, abans de 2010, capaç d'un creixement econòmic durador acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació i una major cohesió social". Com veiem, l'ocupació és situa com un dels elements centrals d'aquesta declaració, encara que és segur que la temporalització inicial considerada serà impossible de complir.
Dins aquesta estratègia s'aposta pel concepte de flexiseguretat com a model de política d'ocupació i protecció social basat en tres pilars: la flexibilitat a l'hora de contractar i acomiadar, l'alta protecció social per als aturats, i una política de formació i reinserció laboral molt activa. No està clar que l'economia valenciana complisca els requisits necessaris per al funcionament desitjat d'un model com aquest. Ens estem referint a majors impostos, major mobilitat laboral, major nivell de formació dels treballadors i sectors d'activitat més dinàmics, basats en l'I+D+i.
Complementàriament, cal abordar el problema de la creació d'ocupació des d'una perspectiva territorial, donant protagonisme als àmbits locals i regional. La realitat valenciana, també la seua història i tradició econòmica --pimes, clusters territorials...--, facilita aquesta estratègia.
En la mesura que creiem en les entitats locals i comarcals com agents protagonistes del desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació, altres realitats que afecten a aquests agents són claus, com per exemple la falta d'infraestructures que vertebren el país o els dèficits de finançament dels ajuntaments. No voldríem deixar de citar-les, encara que no és objecte d'aquest article entrar en els detalls.
L'interès en crear nous llocs de treball ha de articular-se amb la possibilitat potencial de de certes activitats econòmiques de generar realment ocupació. Ací ens trobem amb el concepte que ja ha esdevingut tradicional/habitual de jaciment d'ocupació. Quin sentit tindria invertir fons públics per a l'ocupació en activitats tradicionals, madures, amb poca capacitat d'expansió o inclús en clara disminució d'importància en quant a generació de riquesa o ocupació?
En tot cas, es evident la necessitat d'articular les accions les accions d'inserció laboral amb les altres mesures econòmiques de desenvolupament, no quedant les accions d'inserció com merament assistencials.
Acabant ja, els analistes econòmics pareixen d'acord en reclamar un canvi real en l'estructura productiva valenciana que assegure en el futur una major estabilitat tan econòmica com en el mercat laboral. Aquest canvi en els sectors productius, ha de posar l'accent en la producció de bens i serveis atractius als mercats exteriors, amb valor afegit. Ha d'haver una aposta per la investigació i la innovació, que de retruc, i amb el protagonisme de les universitats, contribuïsca a augmentar la transferència de coneixement al teixit empresarial. Tots aquests canvis demanden una millora de la qualificació del capital humà, incloent tant la formació dels treballadors com la dels responsables empresarials. En definitiva, caldrà trobar les respostes que han de demostrar el caràcter dinàmic, modern i europeu de la societat i economia valencianes.
Publicat a La Veu de Benicarló en dos parts el 4 i l'11 de desembre de 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
Formació, cicle econòmic i sobrequalificació
El darrer número de Capital Humano tracta sobre la relació entre la sobrequalificació -la falta d'ajust entre el nivell d'estudis assolit i el lloc de treball desenvolupat pels joves- i el cicle econòmic. L'àmbit geogràfic de l'estudi es circumscriu a l'estat espanyol A mode de resum, aquest són alguns resultats interessants:
- El nivell formatiu és la principal variable que explica la sobrequalificació.
- Els universitaris tenen més probabilitat de patir sobrequalificació que l'estudiantat de secundària obligatòria.
- L'educació i la sanitat presenten menor sobrequalificació que altres sectors de serveis.
- Els autònoms i contractes indefinits presenten menor sobrequalificació.
- L'any d'entrada en el mercat laboral influeix en la probabilitat de sobrequalificació.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Atur: un repte immediat per a l'economia valenciana
dilluns, 9 de novembre del 2009
Identitat digital i marketing personal per a la recerca d'ocupació
El camí de la recerca d'ocupació o de la millora de la pròpia situació laboral actual, és un camí que s'ha de recorre de manera proactiva, per nosaltres mateixos, donant passos amb decisió en la direcció professional a la que es vol arribar. No vull donar a entendre que és un camí que inevitablement s'ha de recórrer sol, que no es puga tindre ajuda o guia. El que vull dir és que cadascú de nosaltres és el protagonista d'eixe viatge. Diversitat d'institucions públiques [1] [2] o privades ofereixen serveis d'ajuda en la recerca d'ocupació on professionals de l'orientació laboral assessoren i fan de guia. Però cadascú de nosaltres per si mateixa ha de voler caminar, ha de voler trobar eixe treball que no te o que li permetrà realitzar-se millor professionalment.
El context actual en que Internet s'ha convertit en una altra dimensió de la realitat, fa que la xarxa siga un element més a tindre en compte en la recerca d'ocupació. Te l'avantatja de reduir l'esforç que hem de fer per a recopilar informació o difondre el nostre currículum vitae. Ens permet arribar a més empreses i ocupadors, i més llunyans, que mitjançant- per exemple- un mailing postal tradicional.
En aquest sentit les xarxes socials professionals [3][4] s'han posicionat com una ferramenta molt útil per a aquest nou model de recerca d'ocupació més proactiu, més dinàmic. Es tracta de xarxes virtuals de contactes que comparteixen informació sobre ofertes de treball, bones pràctiques, etc... en les que alguns dels seus membres ofereixen treball i altres el busquen, o busquen socis o clients per als seus negocis o serveis. Però, atenció, són una ferramenta, darrere de la qual ha d'haver una motivació, un pla personal acuradament organitzat fins i tot, per perseverar en el procés de recerca d'ocupació fins arribar a l'èxit o una millora respecte de la situació de partida.
Creació i gestió de la identitat digital
L'identitat digital fa referència al conjunt d'informació que sobre nosaltres mateixos existeix en Internet. Una qüestió clau és que la nostra identitat digital pot existir en Internet encara que nosaltres no hagem fet res per a que això siga així. De la mateixa manera que quan passegem per un lloc públic les altres persones ens estan mirant, Internet és un lloc públic on el que fem deixa una empremta. Per tant, com que és inevitable l'existència de la nostra presència en Internet, el que hem de fer és aprendre a gestionar aquesta identitat digital en el nostre benefici. En la mesura que fem una gestió efectiva i positiva de la nostra identitat digital, de manera que som visibles, reconeguts, o fins i tot una referència en un àmbit de coneixement o professional, obtindrem algun tipus de benefici. Em creat la nostra pròpia marca digital (digital branding).
Molts de nosaltres pot ser ja tenim un perfil en Facebook o Twitter per trobar-nos amb els nostres amics. Les xarxes professionals com Xing o LinkedIn fan un paper similar però en l'esfera de les relacions professionals. Aquesta és, doncs, una ferramenta important amb la que podem gestionar la nostra identitat digital, sobre tot en l'àmbit laboral i professional.
Xarxes socials i identitat digital, dos conceptes que no devem deixar d'aprofitar si ens preocupa seriosament la nostra ocupabilitat i el desenvolupament de la nostra carrera professional.
[Publicat a La Veu de Benicarló 6/11/2009]
divendres, 6 de novembre del 2009
Més arguments: la destrucció d'ocupació ha afectat sobre tot als treballadors menys qualificats
- La caiguda de l'ocupació en Europa (1,9%) ha estat menor que la contracció de l'activitat econòmica (4,9%).
- En Espanya ha passat el contrari, la caiguda de l'ocupació ha estat del 7,1%.
- Una de les causes d'açò ha estat la reducció d'hores treballades i l'augment del treball a temps parcial.
- Els treballadors han resultat afectats de manera diferent en funció del seu nivell de formació.
- Açò sí es compleix en Espanya, fins i tot de manera més accentuada.
dimecres, 4 de novembre del 2009
"La universidad, un seguro frente al paro" (Mediterráneo, 25/10/2009)
"La universidad, un seguro frente al paro" (Mediterráneo, 25/10/2009)
Raúl Burriel, tècnic de l'Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I analitza l'impacte de la crisi econòmica en el col·lectiu d'estudiants i titulats universitaris.
dilluns, 14 de setembre del 2009
Espanya continua entre els països europeus que destrueixen més ocupació
Espanya ha passat, en els dos anys que dura l'actual crisi econòmica mundial, de ser el país europeu que creava més ocupació, a trobar-se situat entre els que més ràpidament omplien les llistes de l'atur. La baixa qualificació del capital humà espanyol, la importància del consum intern front al sector exterior i la bombolla immobiliària ens han portat a aquesta situació. No ens enganyem, polítics, economistes, empresaris i ciutadans vivíem en un núvol que finalment - com era d'esperar - s'ha fet fonedís.
A més, aquesta publicació d'Eurostat coincideix també amb l'informe de la Comissió Europea que afirma precisament que Espanya serà dels darrers països de la Unió Europea en sortir de la crisi. Sabem ja que Alemanya i França sí estan capgirant el decreixement de la seua economia. Quan el motor d'Europa estiga en marxa, nosaltres podrem començar a créixer, de les seues molletes.
I el País Valencià? Breument, els indicadors econòmics més importants ens situen pitjor que la mitjana espanyola: salaris, endeutament de les famílies, atur...
Resulta sorprenent que en unes declaracions recents la patronal valenciana pronosticara que l'atur superaria el 20%. Senyors empresaris valencians, quin és el seu marc d'anàlisi? Ací al País Valencià estem ja a un 21% d'atur.
No hi ha brots verds encara en els camps valencians, més be soques socarrades.
diumenge, 8 de febrer del 2009
Atur i fracàs escolar
No podia portar a cap més desenllaç una gestió de l'economia basada en els salaris més baixos d'Europa, la major precarietat laboral de la Unió Europea, l'explotació desvergonyida de la immigració legal i il·legal, la manega ampla davant la falta d'ètica de la inversió especulativa i la coronació de la ranjola per damunt de la professionalitat empresarial.
En aquesta conjuntura, hem d'escoltar al·lucinats les sorprenents declaracions del Vicepresident Econòmic del Consell, Gerardo Camps, afirmant que el País Valencià no està destruint ocupació i que és la comunitat autònoma que millor està suportant la situació de crisi econòmica. És cec i sord, aquest home? O està parlant per a cecs i sords?
En aquest context, són els joves menors de 25 anys els que es troben en la situació més fràgil davant la crisi, tant per la seua situació de precarietat com per la poca capacitat d'ocupabilitat que presenten. L'atur juvenil s'ha duplicat en dos anys al passar de 23.536 joves menors de 25 anys en desembre de 2006 a 46.444 el passat desembre. Només Andalusia compta amb major nombre de joves aturats. El sindicat CCOO encertava totalment en el seu anàlisi al afirmar que a l'alta incidència de l'atur en els joves valencians a contribuït especialment el fracàs escolar, ja que el País Valencià presenta l'index més alt de l'estat espanyol, amb un 40% dels alumnes que abandonen els estudis abans de finalitzar els estudis obligatoris. Els darrers anys aquests joves no van voler finalitzar els seus estudis obligatoris enlluernats per els diners fàcils del sector de la construcció.
L'anàlisi de les causes d'aquesta crisi i de les greus conseqüències que ens va a portar --que ens està portant ja-- s'aclara per moments i senyala clarament a la política econòmica i educativa del Consell presidit per Francisco Camps com responsables d'haver afeblit aquests dos importants pilars en que qualsevol país ha de sostindre el seu present per enfrontar-se amb èxit al seu futur.
Publicat a La Veu de Benicarló el 6 de febrer de 2009