Com aprofitar Internet i les Xarxes Socials en la recerca d'ocupació i el desenvolupament de la carrera professional [Programa de VoxUJI Ràdio]

El passat 6 de novembre vaig participar en el programa de ràdio "Pre-Ocupa't" que el servei d'ocupació de l'UJI on treballo realitza en la ràdio universitària VoxUJI Ràdio, on vaig parlar de com aprofitar les Xarxes Socials en la recerca d'ocupació i el desenvolupament de la carrera professional. A continuació compartisc amb vosaltres l'àudio d'aquest programa. Espero que us siga interessant i d'utilitat.

El 9 d’Octubre del finançament autonòmic

Publicat a 'La Veu de Benicarló núm. 903, 04/10/2013

 

Cada 9 d’Octubre sol tindre un tema de l’actualitat política sobre el que graviten els tradicionals parlaments i opinions que experts i polítics prodiguen en tant assenyalada data. Hi va haver l’any del corredor mediterrani, fins i tot l’any del canvi de model productiu. Eixos 9 d’Octubre ja han passat, però ni ha arribat el corredor mediterrani, ni hem fet el canvi de model productiu. Sembla que aquest any el 9 d’Octubre serà el 9 d’Octubre del finançament autonòmic. Jo, al menys, aposto per què ho siga: hi estic escrivint aquestes ratlles!

Certament, el problema del finançament autonòmic és vell, però els seus perversos efectes no s’han fet evidents fins l’actual crisi econòmica, que ha portat a la Generalitat Valenciana a la fallida (el ‘default’ que diuen els angloparlants, amb eixa habilitat per a expressar tantes coses en una sola paraula).

Una magnífica explicació del tema el trobem en la publicació de la Fundació NEXE “El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica”, de l’economista Rafa Beneyto, disponible de manera gratuïta a http://www.fundacionexe.org. El títol ja és ben suggeridor. El model de finançament actual és, més o menys, el següent. Els impostos es recapten de manera centralitzada per l’Agència Tributària espanyola, i desprès, en funció d’un ‘model de finançament’, què no és més que una construcció política en la que cada comunitat autònoma ha fet valer el seu poder de pressió front l’Estat, eixos diners es redistribueixen entre els territoris. El resultat: alguns reben més diners dels que han posat, altres menys. Si els que reben més són aquells territoris menys rics que la mitjana espanyola i els que ‘en posen’ més són els més ‘rics’, podríem estar més o menys d’acord amb la ‘justícia’ del sistema. La realitat és que, sistemàticament, el País Valencià, sent un territori més pobre que la mitjana espanyola, rep menys diners. Això vol dir menys diners per a serveis públics, menys diners per a educació, menys diners per a les persones dependents, menys diners per a infraestructures... en definitiva, menys diners per a l’Estat del Benestar. Arribats a aquest punt, no oblidem que si volem un Estat del Benestar, s’ha de pagar… amb impostos!

Algun mitjà de comunicació, fent referència a un altre estudi més recent sobre el tema, xifra en 13.500.000.000 € (TRETZE-MIL CINC-CENTS MILIONS D’EUROS!) el total acumulat del dèficit de finançament d’Espanya amb el País Valencià. Una sagnia que sens dubte serviria per eixugar considerablement el deute públic de la Generalitat, però que no solucionaria el problema de que els senyors que fa tants anys que ens governen tornen a sentir la temptació de fotre la ma als diners de tots. Açò, ja té una altra solució. Ho deixarem per a un altre 9 d’Octubre.

'Agua para todos'

Portada de La Veu de Benicarló núm. 899, 06/09/2013

Publicat a La Veu de Benicarló núm. 900, 13/09/2013.

És habitual -un símbol de normalitat meteorològica- que a finals d’agost o principis de setembre, a cavall entre les festes majors de Benicarló i les de la veïna Peníscola, apareguen les primeres pluges que indiquen el final de l’estiu i el començament de la tardor. De la mateixa manera, sembla que s’està consolidat com un element fixe en el calendari com els fenòmens meteorològics, que quan aquestes pluges cauen de forma concentrada, una sèrie de llocs concrets de la ciutat, sempre els mateixos, siguen noticia per haver estat afectats per l’aigua: la ratlla del terme -especialment en el seu tram final front a la costa-, el Barranquet, la fosa del pastor (recordem que aquesta via local antigament era, també, un xicotet barranc), l’avinguda del Papa Luna, l'accés al ‘centre comercial’ (si es que encara se li pot dir així), i, no cal dir-ho, els soferts passos inferiors del vergonyós tram de la N-340 que encara travessa la nostra població. Infinitat d'embornals i tapes de clavegueres salten pels aires -o per les aigües-, moltes vegades alliberant aigües fecals per a disgust de tots els veïns. Inevitablement, bombes i policia local multipliquen les seues eixides i accions per atendre els problemes dels veïns de la ciutat i que aquests no vagen a més.

Tot açò, un any més, ha ocorregut la setmana passada a Benicarló. És un “agua para todos”, però mal entés. Als anomenats anteriorment, afegiré un fenomen curiós vist en el carrer Miguel de Cervantes. Aquest baixava d'ample en ample i en ell la brossa d'un conegut restaurant de Benicarló semblava competir en una cursa a l'estil de la d'Oxford – Cambridge o la Copa Amèrica, però amb menys 'glamour'.

Afortunadament, les fortes pluges del cap de setmana passat no han causat grans danys. Altres anys ha provocat danys majors (pot ser m’equivoco, però no tinc constància de danys majors, a persones o coses). Cal reconèixer que els serveis d'alerta meteorològica havien avisat del possible perill per precipitacions en tot el país. Però, on vull anar a parar, és que no és de rebut que sempre siguen els mateixos espais, els mateixos ‘punts negres’ del clavegueram i traçat viari de la ciutat, any rere any, els protagonistes de la cara menys amable de la pluja.

Una planificació urbana més acurada i amb una visió a mig i llarg termini seria un primer pas clau. També, accions immediates per solucionar aquests problemes, clarament coneguts. Les intervencions sobre els vials i mobiliari urbà de la població haurien d'anar dirigides a aquest objectiu. En canvi sembla que els motius de l'asfaltat o pintat de carrers o l'aparició de bancs o altres elements en la via pública siga un fenomen inexplicable, quasi màgic.

Efectes de la crisi sobre l'atur i el mercat de treball: ha passat la pitjor part?

Tot seguit reprodueixo el meu article sobre el mercat de treball publicat en la web d'Intersindical Valenciana el passat 27/07/2013.

S'acaben de publicar els indicadors del mercat de treball del segons semestre de l'Enquesta de Població Activa, que elabora el Instituto Nacional de Estadística. Per conèixer amb més detalls les dades del País Valencià, caldrà esperar uns dies a què es publiquen en l'Institut Valencià d'Estadística.

El govern central, la Generalitat i algunes institucions econòmiques properes estan interpretant les dades en el sentit que demostrarien que el pitjor de la crisi econòmica ha quedat darrere. Per a intentar aclarir açò, hi ha tres elements clau a considerar  per a entendre les dades de l'EPA del segons semestre de l'any:

- L'estacionalitat. És natural que en el segon semestre de l'any es cree ocupació, degut a la temporada d'estiu. Encara així, independentment de la millora intertrimestral, la taxa d'ocupació del segons trimestre de 2013 és inferior a la del mateix trimestre de 2012, per tant continua evidenciant-se la debilitat del mercat de treball espanyol i valencià. Si a més li afegim que tota l'ocupació que s'ha creat ha estat temporal i que en el cas dels contractes indefinits se n'han destruït en lloc de crear-se, doncs no es veu la millora de la situació per cap lloc.

- La taxa d'activitat. El càlcul de la taxa d'atur es fa dividint els aturats entre la població activa. Si aquesta disminueix, disminueix l'atur per un efecte purament matemàtic. I aquest efecte ve tenint un protagonisme important en les dades d'atur a mesura que s'allarga la crisi, degut a l'efecte desànim que fa que molts treballadors (sobretot homes, poc qualificats i dels sectors més afectats per la crisi) deixen de buscar treball i passen a una situació d'inactivitat laboral. La taxa d'activitat és un indicador de la modernitat o desenvolupament del mercat de treball d'un país, i seria un problema que es consolidara una tendència negativa tant en Espanya com en el País Valencià.

- Ha passat ja la pitjor part de la destrucció d'ocupació deguda a la crisi econòmica? O dit d'una altra manera, realment hem tocat fons i ja s'ha acomiadat a tot el món que es podia acomiadar? Evidentment que no, els pròxims mesos continuarà la tendència interanual d'augment de l'atur i disminució de l'ocupació, però cada cop de manera més suau. És molt difícil que vegem els augments d'atur tan brutals del principi de la crisi. Però això no significa que el mercat de treball s'haja recuperat, per a això cal que l'economia productiva es reactive i torne a crear llocs de treball. Però el que és més important per entendre que no hi ha motius per a l'optimisme és que, encara que s'estabilitzen les dades d'atur i ocupació, el drama de les famílies sense ingressos, dels joves que busquen infructuosament la seua primera ocupació o l'atur de llarga durada encara s'ha de solucionar.

Darreres publicacions sobre el mercat de treball

Recopilació de les darreres publicacions sobre el mercat de treball que de manera regular publiquen diferents organismes o entitats, tant públics com privats, en l'àmbit valencià, espanyol i europeu.

Darrera actualització

Asociación de Empresas de Trabajo Temporal (ASEMPLEO)
-  Informe ASEMPLEO sobre Encuesta de Población Activa (EPA). Primer trimestre de 2013. Actualitzat a 26/04/2013.
- Informe regional ASEMPLEO del mercado laboral, 1r trimestre de 2013. Actualitzat a 05/07/2013.
- Informe ASEMPLEO sobre afiliación, contratación y paro registrado, octubre 2013. Actualitzat a 11/11/2013.

BBVA Research
- Situación Comunitat Valenciana. Primer Semestre 2013. (Anàlisi regional). Actualitzat a 26/04/2013.
- La EPA del 2T13 sugiere que lo peor ha quedado atrás. (Dades EPA). Actualitzat a 26/07/2013.
- Registros laborales en julio: el desempleo cayó pero la afiliación no consolidó su recuperación. (Dades SEPE). Actualitzat a 04/09/2013.

European Comission
- European Vacancy Monitor 9, May 2013. Actualitzat 06/06/2013.
- European Job Mobility Bulletin 9, May 2013. Actualitzat 06/06/2013.

Eurostat
- July 2013. Euro area unemployment rate at 12.1%. EU 28 at 11%. Actualitzat 02/08/2013. 
- Employment down by 0.1% in euro area, stable in EU27 (Second quarter of 2013 compared with first quarter 2013). Actualitzat 30/09/2013.
- Unemployment in the UE27 regions in 2012. Actualitzat a 23/05/2013.
- European Union Labour force survey - Annual results 2012 - Issue number 14/2013. Actualitzat a 25/06/2013.

Institut Valencià d'Estadística (IVE)
- Indicadors del mercat de treball a nivell subprovincial. Resultats per comarques. Actualitzat a 15/05/2013.

Instituto Nacional de Estadística (INE)
- Encuesta de Población Activa (EPA). Segon trimestre de 2013. Actualitzat a 26/07/2013.
- Boletín mensual de estadística. Agosto 2013. Actualitzat 09/09/2013

Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE)
 Observatorio de la Inserción Laboral de los Jóvenes
- Crisis económica e inserción laboral de los jóvenes: Resultados del Observatorio de Inserción Laboral de los Jóvenes 2011. Actualitzat a 26/04/2013.
Cuadernos de Capital Humano
- La flexibilidad laboral de los jóvenes y sus empleos. Actualitzat a 26/04/2013.

Ministerio de Empleo
- Informe trimestral de análisis de mercado de trabajo. Actualitzat a 15/05/2013

Ministerio de Industria
- Cifras PYME. Mayo 2013. Actualitzat a 04/07/2013

Observatorio de las Ocupaciones (Servicio Público de Empleo Estatal)
- Actividades económicas con tendencia positiva en la contratación. Julio 2013. Actualitzat a 06/09/2013.
- Ocupaciones con tendencia positiva en la contratación. Julio 2013. Actualitzat a 06/09/2013.

Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I de Castelló
- Butlletí Pre-Ocupat, núm 8. Març 2013. Actualitzat a 25/04/2013.

Observatorio Laboral de la Crisis (Fundación de Estudios de Economía Aplicada, FEDEA)
- Boletín 21 - Julio-Septiembre 2013. Actualitzat a 11/11/2013.

Les erràtiques polítiques d'ocupació del govern Fabra

La web d'Intersindical Valenciana va publicar el 17/05/2013 un article meu en el que comento els recents anuncis sobre polítiques d'ocupació del govern del president Fabra. Reprodueixo el text a continuació:

El president Fabra ha anunciat un pla d'ocupació que generarà 15.000 llocs de treball durant el que queda d'any. Pot ser a algun despistat li sembla una mesura necessària d'un govern capaç que està prenent les decisions que calen. Res més lluny de la realitat. Actualment hi ha 727.500 persones a l'atur al País Valencià (el 47% dones), i només el primer trimestre de enguany l'augment respecte del trimestre anterior va ser de 27.300. 15.000 nous llocs de treball ni tan sols eixugarien la destrucció d'ocupació que ja portem acumulada durant l'any en curs.

Desconeixem, ara per ara, el contingut d'aquest pla d'ocupació, que sembla que pretén unificar o coordinar accions de foment de l'ocupació de diferents administracions com la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments. Els anys de govern del PP al País Valencià s'han caracteritzat, pel que fa a les polítiques d'ocupació, per una falta de projecte i planificació coherent a nivell nacional i una fragmentació de programes i nivells d'intervenció. Els darrers anys era evident el fracàs d'aquest model, que s'ha acabat estavellant amb la crisi econòmica i la fallida de facte de la Generalitat. A més, altres polítiques necessàries per a la creació d'ocupació com les industrials o les socials han estat regressives, contribuint a l'actual catastròfica situació del mercat de treball valencià.

No és d'esperar que aquest nou programa siga una acció eficaç contra la destrucció d'ocupació al nostre país, partint ja viciada amb un objectiu ridícul. Una política realista que contribuïsca a la creació d'ocupació passa per una combinació de polítiques econòmiques i fiscals per a aconseguir finançament per a polítiques que actuen sobre el model productiu i el mercat de treball, la generació de demanda agregada i altres àmbits connectats, com la R+D+i o l'educació.

Finalment, ahir vam presentar el darrer Quadern Demos a Castelló de la Plana: "Valencians i democràcia: del malestar a la proposta", de la ma del seu autor, Carlos Villodres i amb la presència de la regidora de Compromís a l'Ajuntament de Castelló de la Plana, Ali Brancal. Jo mateix vaig tindre el gust de presentar-los.

En primer lloc Ali ens va contar les experiències de participació que el col·lectiu local de Compromís està posant en marxa des de ja fa temps, alhora d'el·laborar els seus programes electorals i altres qüestions relacionades amb l'acció política a Castelló.

Tot seguit, Carlos Villodres ens va fer una exposició de les principals tesi del seu llibre. Us recordo que el podeu descarregar debades en format pdf o adquirir en paper.

Al presentar als dos conferenciants, vaig aprofitar per fer una cita de Francesc Eiximenis, el franciscà gironí del segle XIV que va ser conseller dels jurats de la ciutat de València, de la seua obra "Regiment de la cosa pública", que em va sembla adient per a la situació:

Has de saber que, antigament, a Roma hi havia tal costum, que cadascú havia d'escriure i presentar a la comunitat la millor obra que sabés per al bon estament de la comunitat, i després es posava en obra de consell del senat. I tingues per cert que aquesta cosa és sobiranament profitosa per a la cosa pública, com ho és que, en cert temps de l'any, a cadascú li fos demanat de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú; car més veuen molts que pocs. I moltes coses posa Déu en el cor d'un simple home que no les posa en el cor dels majors...

Francesc Eiximenis
'Regiment de la cosa pública'

L'atur continua augmentant a Europa, amb Grècia i Espanya al capdavant

Eurostat va publicar just el dia abans del Dia del Treball les dades d'atur del més de març. Aquesta estadística es publica amb cert retard respecte les dades estatals, donat que l'organisme ha de recollir les dades dels estats membres. Per al conjunt de l'àrea euro, l'atur és del 12,1%, un 0,1% més que el mes anterior i un 1,1% més respecte a l'any anterior. Per al conjunt dels 27 estats de la Unió Europea, es situa en el 10,9%, el mateix valor que el mes anterior, però un 0,6% més que l'any anterior. Veiem, doncs, que l'atur ha afectat més als estats integrats a l'euro, en comparació amb el conjunt de la UE. Una dada que fa pensar i molt sobre el paper de la política monetària de la UE en aquesta crisi.

Ací, però, ens interessen sobre tot les dades del mercat de treball de l'Estat espanyol. Sintèticament, Espanya es situa entre les economies amb major taxa d'atur: en primer lloc trobem Grècia (27,2%), en segon Espanya (26,7%) i en tercera posició - però a considerable distància dels anteriors, Portugal (17,5%). Espanya es situa també entre els estats on l'increment anual de l'atur ha estat més fort: de nou Grècia es troba en primer lloc (5,7 punts percentuals d'increment), en segon lloc Xipre (3,5) -recentment arribada al club de grans destructors d'ocupació- i finalment Espanya (2,6%). Grècia i Espanya tenen el trist mèrit no només de l'alt ritme de destrucció d'ocupació, si no de mantindre'l alt durant molt de temps. Recentment aquest impuls s'ha moderat, però continua estant entre els més alts d'Europa. Finalment, rècord també en atur juvenil: Grècia es situa en primer lloc (59,1%) seguit d'Espanya (55,9%) i amb Itàlia (38,4%) en tercrea posició. De nou s'aprècia que Grècia i Espanya es situen a gran distància dels següents.

En conclusió, l'atur continua augmentant en la Unió Europea, amb una intensitat moderada, però que és major en els estats que formen part de l'Euro. Grècia i Espanya lideren la majoria d'indicadors de destrucció d'ocupació, amb valors negatius que destaquen per sobre de la resta de economies europees.

Presentació del llibre 'Valencians i democràcia. Del malestar a la proposta' a Castelló de la Plana

El proper dijous 16 de maig tinc el plaer de presentar a la Llotja del Cànem de Castelló a Carlos Villodres, que ens vindrà a presentar el seu llibre 'Valencians i democràcia. Del malestar a la proposta', publicat dins la col·lecció Demos de la Fundació Nexe. Amb aquesta publicació continuem, des de la Fundació, fent una aportació al debat fonamentat sobre diferents qüestions claus de la realitat valenciana. Qüestions que cal abordar amb seriositat i des d'una òptica valencianista per a encarar el futur, complicat, que enfronta el país.

El llibre tracta d'analitzar el funcionament dels partits polítics i del sistema polític i electoral valencià i espanyol, a més de possibles alternatives, a la vegada que explora les formes de democràcia participativa. La publicació la podeu descarregar gratuïtament o adquirir en paper ací.

En la presentació comptarem, també, amb Ali Brancal, regidora de Compromís a l'Ajuntament de Castelló. Una oportunitat també per compartir les experiències de participació ciutadana que aquesta formació política ha posat en marxa a nivell intern.

Finalment, agrair a la Universitat Jaume I de Castelló la cessió de l'espai per a la presentació del llibre, així com al Centre Cultural Valencià La Nau la seua col·laboració en l'organització de l'acte.

Ens veiem, doncs, prompte, a la Llotja del Cànem.

'La societat valenciana 1991-2011', monogràfic de la revista Arxius de Ciències Socials

El darrer número de la revista 'Arxius de Ciències Socials' que edita la Facultat de Ciències Socials de Universitat de València - Estudi General (UVEG) és un monogràfic centrat en els canvis que ha patit el nostre país en els darrers deu vint anys en un ample ventall de temàtiques com el sistema educatiu, els moviments socials, la sanitat, l'economia... Els autors dels articles són diversos professors i investigadors, alguns dels quals tinc el gust de conèixer per haver estat professors meus en el Màster d'Ocupació i Intervenció en el Mercat de Treball de la UVEG o per haver coincidit amb ells en diversos actes públics. Acabo de donar una primera ullada als continguts i m'han semblat d'un gran interès, per la qual cosa faré el possible per trobar un moment per llegir un bon grapat dels articles que recull el monogràfic. Us convido a que feu el mateix.

Ovidi

Vist per les xarxes socials.

Em pregunto si com a humanitat en algun moment podrem superar l'existència d'aquestes actituds.