Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris servef. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris servef. Mostrar tots els missatges
diumenge, 16 de desembre del 2012
L’atur baixa per l’abandonament d’activitat en el sector de la construcció
Intersindical Valenciana va publicar el 12/12/12 en la seua web un article meu en el que comento les dades d'atur registrat del passat mes de novembre. Reprodueixo el text a continuació:
Els treballadors i treballadores de la construcció abandonen el mercat de treball davant les expectatives negatives de trobar feina i passen a la situació d’inactivitat.
El mes de novembre passat constaven inscrits en les llistes de l’atur del SERVEF 574939 valencians, 3101 menys que el mes anterior (un 0,54% menys). De fet, és el segon mes consecutiu que disminueix l’atur registrat al país, mentre que en canvi, augmenta en el conjunt de l’estat espanyol (un 1,54% més d’octubre a novembre). Aquesta dada positiva ha estat amplament difosa pel govern de la Generalitat. No es publiciten tant les dades del mercat de treball quan aquestes no són positives, cosa que ha estat constant en els darrers cinc anys.
Com he comentat més d’una vegada, cal anar amb compte amb una evolució mensual de les dades, que pot estar molt afectada per l’estacionalitat, i cal anar a fer una comparació de l’evolució anual, que ens donarà una visió més clara del la tendència a llarg termini. Així, des de novembre de 2011, 42009 valencians s’han afegit a les estadístiques del SERVEF. Açò ha suposat un increment del 7,88%, dels augments més importants dels darrers dos anys. Encara que, això si, molt menor que en els pitjors anys de la destrucció d’ocupació durant la crisi (2008 i 2009).
Anem a intentar aprofundir un poc més en les característiques d’aquesta evolució mensual i anual de l’atur registrat en novembre, per intentar esbrinar si estem front a un canvi clar en la tendència a la destrucció d’ocupació o no. Aquesta reducció mensual s’ha donat exclusivament entre els homes (-1,32%), ja que l’atur femení ha augmentat (0,24%). Quant a l’increment interanual, ha estat menor entre els homes (6,09%) que entre les dones (9,68%). S’apunta, doncs, certa tendència a la millora relativa de la desocupació masculina. Recordem que en el conjunt de la crisi el comportament de l’ocupació i l’atur masculí han estat molt pitjors que el del femení.
Des del mes anterior, l’atur es redueix en tots els sectors (sobre un -1% en la indústria, aproximadament un -2% en la construcció i quasi un -6% en l’agricultura) excepte en el de serveis (0,23%). A nivell interanual, només es redueix en el sector de la construcció (4,14%) i en el col·lectiu sense ocupació anterior (-4,62%). Aquestes dues categories són les úniques que es comporten positivament pel que fa tant a l’evolució anual com mensual.
L’evolució mensual de la contractació ha estat negativa (va caure quasi un 10%), però l’anual és més positiva, perquè des de novembre de 2011 els contractes temporals van augmentar un 3,5% i els indefinits un 36%. Açò, però, en un context de claríssima precarització del nostre mercat de treball, ja que el 91% del conjunt de nous contractes realitzats el més de novembre van ser temporals, front a només un 9% d’indefinits.
Així doncs, tenim una reducció de l’atur dos mesos consecutius (octubre i novembre), amb uns valors per novembre importants (unes 3000 persones), gràcies sobre tot a l’ocupació masculina i del sector de la construcció i la categoria de nous actius. Sorprenentment no és la dinàmica de millora del mercat de treball típica de l’encarament de la campanya de Nadal (on caldria esperar una millora en el sector serveis, més feminitzat). Una possible explicació és que els treballadors de la construcció, front a las inexistents possibilitats de tornar a trobar treball en eixe sector, estan deixant d’inscriure’s com a demandants d’ocupació al SERVEF, passant a la situació d’inactivitat. Açò té com a conseqüència la reducció de l’atur registrat en aquest sector. Les dades de l’Enquesta de Població Activa semblen avalar açò, donat que el pes del sector de la construcció en el conjunt de la població activa s’ha reduït a la meitat entre el tercer trimestre de 2008 i el mateix trimestre d’enguany (del 12,4% al 6,7%).
Una situació que caldrà anar seguint atentament per vore la seua evolució els primers mesos de l’any, on tradicionalment, en els moments de bonança econòmica, es dóna una reducció de l’atur.
Etiquetes de comentaris:
Atur registrat,
construcció,
Intersindical Valenciana,
mercat de treball,
servef
dimecres, 10 de febrer del 2010
Centres d'estadística
Eurostat
Oficina estadística de la Comissió Europea
Instituto Nacional de Estadística
Estadístiques a l'Estat espanyol
Institut Valencià d'Estadística
Estadístiques al País Valencià
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Oficina estadística de la Comissió Europea
Instituto Nacional de Estadística
Estadístiques a l'Estat espanyol
Institut Valencià d'Estadística
Estadístiques al País Valencià
Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.
Etiquetes de comentaris:
EPA,
Espanya,
estadística,
europa,
mercat laboral,
País Valencià,
servef,
spee,
Unió Europea,
universitaris,
Universitat de València,
Universitat Jaume I,
Universtiat Politècnica de València
dilluns, 9 de novembre del 2009
Identitat digital i marketing personal per a la recerca d'ocupació
Les xarxes socials i la recerca d'ocupació
El camí de la recerca d'ocupació o de la millora de la pròpia situació laboral actual, és un camí que s'ha de recorre de manera proactiva, per nosaltres mateixos, donant passos amb decisió en la direcció professional a la que es vol arribar. No vull donar a entendre que és un camí que inevitablement s'ha de recórrer sol, que no es puga tindre ajuda o guia. El que vull dir és que cadascú de nosaltres és el protagonista d'eixe viatge. Diversitat d'institucions públiques [1] [2] o privades ofereixen serveis d'ajuda en la recerca d'ocupació on professionals de l'orientació laboral assessoren i fan de guia. Però cadascú de nosaltres per si mateixa ha de voler caminar, ha de voler trobar eixe treball que no te o que li permetrà realitzar-se millor professionalment.
El context actual en que Internet s'ha convertit en una altra dimensió de la realitat, fa que la xarxa siga un element més a tindre en compte en la recerca d'ocupació. Te l'avantatja de reduir l'esforç que hem de fer per a recopilar informació o difondre el nostre currículum vitae. Ens permet arribar a més empreses i ocupadors, i més llunyans, que mitjançant- per exemple- un mailing postal tradicional.
En aquest sentit les xarxes socials professionals [3][4] s'han posicionat com una ferramenta molt útil per a aquest nou model de recerca d'ocupació més proactiu, més dinàmic. Es tracta de xarxes virtuals de contactes que comparteixen informació sobre ofertes de treball, bones pràctiques, etc... en les que alguns dels seus membres ofereixen treball i altres el busquen, o busquen socis o clients per als seus negocis o serveis. Però, atenció, són una ferramenta, darrere de la qual ha d'haver una motivació, un pla personal acuradament organitzat fins i tot, per perseverar en el procés de recerca d'ocupació fins arribar a l'èxit o una millora respecte de la situació de partida.
Creació i gestió de la identitat digital
L'identitat digital fa referència al conjunt d'informació que sobre nosaltres mateixos existeix en Internet. Una qüestió clau és que la nostra identitat digital pot existir en Internet encara que nosaltres no hagem fet res per a que això siga així. De la mateixa manera que quan passegem per un lloc públic les altres persones ens estan mirant, Internet és un lloc públic on el que fem deixa una empremta. Per tant, com que és inevitable l'existència de la nostra presència en Internet, el que hem de fer és aprendre a gestionar aquesta identitat digital en el nostre benefici. En la mesura que fem una gestió efectiva i positiva de la nostra identitat digital, de manera que som visibles, reconeguts, o fins i tot una referència en un àmbit de coneixement o professional, obtindrem algun tipus de benefici. Em creat la nostra pròpia marca digital (digital branding).
Molts de nosaltres pot ser ja tenim un perfil en Facebook o Twitter per trobar-nos amb els nostres amics. Les xarxes professionals com Xing o LinkedIn fan un paper similar però en l'esfera de les relacions professionals. Aquesta és, doncs, una ferramenta important amb la que podem gestionar la nostra identitat digital, sobre tot en l'àmbit laboral i professional.
Xarxes socials i identitat digital, dos conceptes que no devem deixar d'aprofitar si ens preocupa seriosament la nostra ocupabilitat i el desenvolupament de la nostra carrera professional.
[Publicat a La Veu de Benicarló 6/11/2009]
El camí de la recerca d'ocupació o de la millora de la pròpia situació laboral actual, és un camí que s'ha de recorre de manera proactiva, per nosaltres mateixos, donant passos amb decisió en la direcció professional a la que es vol arribar. No vull donar a entendre que és un camí que inevitablement s'ha de recórrer sol, que no es puga tindre ajuda o guia. El que vull dir és que cadascú de nosaltres és el protagonista d'eixe viatge. Diversitat d'institucions públiques [1] [2] o privades ofereixen serveis d'ajuda en la recerca d'ocupació on professionals de l'orientació laboral assessoren i fan de guia. Però cadascú de nosaltres per si mateixa ha de voler caminar, ha de voler trobar eixe treball que no te o que li permetrà realitzar-se millor professionalment.
El context actual en que Internet s'ha convertit en una altra dimensió de la realitat, fa que la xarxa siga un element més a tindre en compte en la recerca d'ocupació. Te l'avantatja de reduir l'esforç que hem de fer per a recopilar informació o difondre el nostre currículum vitae. Ens permet arribar a més empreses i ocupadors, i més llunyans, que mitjançant- per exemple- un mailing postal tradicional.
En aquest sentit les xarxes socials professionals [3][4] s'han posicionat com una ferramenta molt útil per a aquest nou model de recerca d'ocupació més proactiu, més dinàmic. Es tracta de xarxes virtuals de contactes que comparteixen informació sobre ofertes de treball, bones pràctiques, etc... en les que alguns dels seus membres ofereixen treball i altres el busquen, o busquen socis o clients per als seus negocis o serveis. Però, atenció, són una ferramenta, darrere de la qual ha d'haver una motivació, un pla personal acuradament organitzat fins i tot, per perseverar en el procés de recerca d'ocupació fins arribar a l'èxit o una millora respecte de la situació de partida.
Creació i gestió de la identitat digital
L'identitat digital fa referència al conjunt d'informació que sobre nosaltres mateixos existeix en Internet. Una qüestió clau és que la nostra identitat digital pot existir en Internet encara que nosaltres no hagem fet res per a que això siga així. De la mateixa manera que quan passegem per un lloc públic les altres persones ens estan mirant, Internet és un lloc públic on el que fem deixa una empremta. Per tant, com que és inevitable l'existència de la nostra presència en Internet, el que hem de fer és aprendre a gestionar aquesta identitat digital en el nostre benefici. En la mesura que fem una gestió efectiva i positiva de la nostra identitat digital, de manera que som visibles, reconeguts, o fins i tot una referència en un àmbit de coneixement o professional, obtindrem algun tipus de benefici. Em creat la nostra pròpia marca digital (digital branding).
Molts de nosaltres pot ser ja tenim un perfil en Facebook o Twitter per trobar-nos amb els nostres amics. Les xarxes professionals com Xing o LinkedIn fan un paper similar però en l'esfera de les relacions professionals. Aquesta és, doncs, una ferramenta important amb la que podem gestionar la nostra identitat digital, sobre tot en l'àmbit laboral i professional.
Xarxes socials i identitat digital, dos conceptes que no devem deixar d'aprofitar si ens preocupa seriosament la nostra ocupabilitat i el desenvolupament de la nostra carrera professional.
[Publicat a La Veu de Benicarló 6/11/2009]
Etiquetes de comentaris:
facebook,
linkedin,
mercat laboral,
recerca d'ocupació,
servef,
spee,
twitter,
xarxes socials,
xing
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
