dijous, 20 de desembre del 2012

Bones festes de Nadal i millor Any Nou 2013!


Imatge felicitació



Aprofito la targeta institucional de la meua universitat per felicitar-vos el Nadal i l'Any Nou. M'ha semblat un disseny preciós.

diumenge, 16 de desembre del 2012

L’atur baixa per l’abandonament d’activitat en el sector de la construcció


Intersindical Valenciana va publicar el 12/12/12 en la seua web un article meu en el que comento les dades d'atur registrat del passat mes de novembre. Reprodueixo el text a continuació:


Els treballadors i treballadores de la construcció abandonen el mercat de treball davant les expectatives negatives de trobar feina i passen a la situació d’inactivitat.

El mes de novembre passat constaven inscrits en les llistes de l’atur del SERVEF 574939 valencians, 3101 menys que el mes anterior (un 0,54% menys). De fet, és el segon mes consecutiu que disminueix l’atur registrat al país, mentre que en canvi, augmenta en el conjunt de l’estat espanyol (un 1,54% més d’octubre a novembre). Aquesta dada positiva ha estat amplament difosa pel govern de la Generalitat. No es publiciten tant les dades del mercat de treball quan aquestes no són positives, cosa que ha estat constant en els darrers cinc anys.

Com he comentat més d’una vegada, cal anar amb compte amb una evolució mensual de les dades, que pot estar molt afectada per l’estacionalitat, i cal anar a fer una comparació de l’evolució anual, que ens donarà una visió més clara del la tendència a llarg termini. Així, des de novembre de 2011, 42009 valencians s’han afegit a les estadístiques del SERVEF. Açò ha suposat un increment del 7,88%, dels augments més importants dels darrers dos anys. Encara que, això si, molt menor que en els pitjors anys de la destrucció d’ocupació durant la crisi (2008 i 2009).

Anem a intentar aprofundir un poc més en les característiques d’aquesta evolució mensual i anual de l’atur registrat en novembre, per intentar esbrinar si estem front a un canvi clar en la tendència a la destrucció d’ocupació o no. Aquesta reducció mensual s’ha donat exclusivament entre els homes (-1,32%), ja que l’atur femení ha augmentat (0,24%). Quant a l’increment interanual, ha estat menor entre els homes (6,09%) que entre les dones (9,68%). S’apunta, doncs, certa tendència a la millora relativa de la desocupació masculina. Recordem que en el conjunt de la crisi el comportament de l’ocupació i l’atur masculí han estat molt pitjors que el del femení.

Des del mes anterior, l’atur es redueix en tots els sectors (sobre un -1% en la indústria, aproximadament un -2% en la construcció i quasi un -6% en l’agricultura) excepte en el de serveis (0,23%). A nivell interanual, només es redueix en el sector de la construcció (4,14%) i en el col·lectiu sense ocupació anterior (-4,62%). Aquestes dues categories són les úniques que es comporten positivament pel que fa tant a l’evolució anual com mensual.

L’evolució mensual de la contractació ha estat negativa (va caure quasi un 10%), però l’anual és més positiva, perquè des de novembre de 2011 els contractes temporals van augmentar un 3,5% i els indefinits un 36%. Açò, però, en un context de claríssima precarització del nostre mercat de treball, ja que el 91% del conjunt de nous contractes realitzats el més de novembre van ser temporals, front a només un 9% d’indefinits.

Així doncs, tenim una reducció de l’atur dos mesos consecutius (octubre i novembre), amb uns valors per novembre importants (unes 3000 persones), gràcies sobre tot a l’ocupació masculina i del sector de la construcció i la categoria de nous actius. Sorprenentment no és la dinàmica de millora del mercat de treball típica de l’encarament de la campanya de Nadal (on caldria esperar una millora en el sector serveis, més feminitzat). Una possible explicació és que els treballadors de la construcció, front a las inexistents possibilitats de tornar a trobar treball en eixe sector, estan deixant d’inscriure’s com a demandants d’ocupació al SERVEF, passant a la situació d’inactivitat. Açò té com a conseqüència la reducció de l’atur registrat en aquest sector. Les dades de l’Enquesta de Població Activa semblen avalar açò, donat que el pes del sector de la construcció en el conjunt de la població activa s’ha reduït a la meitat entre el tercer trimestre de 2008 i el mateix trimestre d’enguany (del 12,4% al 6,7%).

Una situació que caldrà anar seguint atentament per vore la seua evolució els primers mesos de l’any, on tradicionalment, en els moments de bonança econòmica, es dóna una reducció de l’atur.

dijous, 8 de novembre del 2012

Democracia monitoritzada

Reprodueixo a continuació el meu article que comenta el llibre "Democracia monitorizada" publicat a la web de la Fundació Nexe.


Títol: Democracia monitorizada en la era de la nueva galaxia mediática. La propuesta de John Keane.
Autor: Ramón Andrés Feenstra
Editorial: Icaria Editorial
Any: 2012


La resposta de la ciutadania espanyola a la gestió del govern de José María Aznar dels atemptats de Madrid de l’11 de març del 2004, les mobilitzacions del 15-M durant el 2011 o l’anomenada «Primavera valenciana», han estat moviments de protesta populars en què les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han tingut un protagonisme clau.

Aquestes protestes s’han interpretat àmpliament com una reacció de la ciutadania davant les deficiències de participació de les actuals democràcies representatives. El concepte de democràcia participativa —i la mateixa demanda de més participació ciutadana— han estat també protagonistes de l’actual discussió pública. Només un exemple més, la imminent publicació d’un nou quadern Demos per part de la Fundació Nexe que tractarà sobre una sèrie de propostes de regeneració democràtica en l’àmbit valencià.

El llibre de Ramón Feenstra tracta, precisament, d’explicar l’encaix d’una determinada manera d’entendre aquestes noves tecnologies en el context d’una exigència ciutadana de més i millor democràcia. Feenstra es basa en la proposta teòrica de democràcia monitoritzada del politòleg de la Universitat de Sydney, John Keane, per a explicar els moviments de protesta dels quals parlàvem abans.

Segons aquest plantejament, la monitorització de les institucions polítiques (governs, parlaments), de les actuacions polítiques (les lleis) i dels mateixos representants polítics, per part de la ciutadania i mitjançant les TIC, tenen com a conseqüència que els centres de decisió política es converteixen en «edificis de vidre», i, per tant, les males pràctiques són més difícils de donar-se o són denunciades precoçment. Els protagonistes d’aquesta acció de monitorització són —han de ser, sobretot— els ciutadans. Però també són agents de la monitorització les entitats —pensem en Wikileaks— o els mitjans de comunicació i els seus professionals.

El llibre insisteix també en el paper dels mitjans tradicionals de comunicació, que estan veritablement en un procés de canvi que no se sap on acabarà duent-los. La decadència mediàtica o la concentració mediàtica són problemes greus que els afecten, amb conseqüències com la bretxa digital, la desigualtat comunicativa o el monopoli mediàtic. Aquesta és una altra raó a favor del protagonisme dels ciutadans en la monitorització de l’àmbit de govern. Evidentment, la teoria defensa que els mateixos ciutadans no poden fugir de la seua responsabilitat en l'assumpció d’un paper actiu.

Aquesta visió del paper de les TIC i la ciutadania en la regeneració democràtica entronca clarament amb una visió optimista dels efectes de la globalització, o d'almenys una faceta de la globalització. És una proposta atractiva i intel·ligent per a tornar a la ciutadania part del poder de decisió i de participació pública que la tradicional democràcia representativa havia, en certa manera, neutralitzat. En definitiva, es tracta d’un llibre molt interessant per a explicar quin pot ser el paper que jugaran les TIC en el desenvolupament d’una democràcia més participativa.

Més sobre la teoria de Keane:
«¿Democracia monitorizada? La historia secreta de la democracia desde 1945.»
Conferència de John Keane a la Universitat Jaume I, el 5 de febrer de 2009.

dimarts, 6 de novembre del 2012

La dinàmica del mercat de treball valencià des de l’inici de la crisi

La publicació d'Intersindical Valenciana "Quaderns sindicals del País Valencià" va publicar el passat octubre un article meu (pàgina 6) en el que descric quina ha estat la dinàmica de destrucció d'ocupació en el mercat de treball valencià els darrers anys. Reprodueixo el text a continuació:

La degradació del mercat de treball valencià ha sigut, sens dubte, la conseqüència més alarmant dels efectes de la crisi econòmica. L’atur afecta directament les economies domèstiques, ja que redueix les fonts d’ingrés familiar, i alhora l’economia nacional, en la mesura que aquestes famílies no consumeixen tant. Però també té altres efectes en l’àmbit social i psicològic dels individus, els grups i les col·lectivitats. En la societat actual l’ocupació no és solament un factor de la producció, sinó un valor social que vertebra de manera important l’estructura de les comunitats humanes.

Farem un breu repàs descriptiu de com ha sigut aquest procés de degradació del mercat de treball valencià. Intentarem fer una comparació en paral·lel de l’evolució d’aquests mateixos indicadors a escala europea i espanyola.
Taula 1

L’any 2006 hi havia en el conjunt de la Unió Europea (UE) 211 milions de treballadors. En aquell mateix moment, a Espanya treballaven 19 milions i mig de persones i un poc més de dos milions al País Valencià (Taula 1). Al final de l’any següent començava la crisi econòmica que encara suportem. En 2009 ja era evident la caiguda d’ocupació tant a Espanya com al País Valencià, encara que la UE no només mantenia estable el nombre total de treballadors, sinó que l’augmentava lleugerament. L’any passat la situació era que mentres que la UE mantenia el conjunt de treballadors en pràcticament la mateixa xifra que cinc anys abans, Espanya perdia un 8% de treballadors i el País Valencià, un 12%.
Taula 2
Un indicador sintètic d’aquestes magnituds absolutes és la taxa d’ocupació. D’aquesta manera podem comparar territoris de grandàries diferents (Taula 2). La taxa d’ocupació (la proporció de persones ocupades sobre el total de la població activa) era pràcticament igual a Espanya i a la UE, i 10 punts menys en el cas valencià (Nota al peu 1). En 2011 la degradació del mercat de treball valencià i espanyol respecte de l’europeu és palés. L’any 2006 vora 20 milions d’europeus es trobaven en l’atur (Taula 3). Aquesta era també la situació laboral d’1,8 milions d’espanyols i quasi dos-cents mil valencians. Cinc anys més tard, les dades són impactants. A la UE hi ha més de 23 milions de persones en l’atur (un increment respecte de 2006 del 20%). A Espanya s’ha arribat (i ara també sabem que superat) la barrera dels 5 milions (un 170% més des de 2006). En el cas valencià trobem el major augment, havent arribat a superar els sis-cents-mil aturats (un augment del 200% des de 2006). El cas espanyol sobre el conjunt d’Europa és gravíssim, ja que representa el 20% del total de l’atur a la UE. L’atur valencià sobre el del conjunt de l’estat representa el 13%.

Taula 3
Taula 4

Finalment, la taula 4 mostra la taxa d’atur, per comparar millor entre els territoris que estem comentant. En 2006 les taxes d’atur tant a Europa com a Espanya i el País Valencià no eren excessives –encara que tampoc baixes–, però, el més destacable: eren molt similars. Estàvem, doncs, en una situació de “convergència” respecte al mercat de treball europeu. Només tres anys després, no sols s’ha disparat l’atur espanyol i valencià, sinó que s’han incrementat les diferències: l’espanyol supera en 9 punts l’europeu (el dobla) i el valencià supera 3 punts l’espanyol. En 2011 aquestes distàncies encara han augmentat més, Espanya avantatja en 12 punts Europa (el triplica). En el cas valencià es mantenen els tres punts de diferència respecte a l’atur espanyol.

Aquestes xifres no són només un indicador, un símptoma, sinó que darrere s’hi amaga el drama de les persones i famílies que han perdut el seu lloc de treball. S’han mostrat dades generals, però hi ha col·lectius concrets especialment colpejats per l’atur o la precarietat laboral, com els joves, les dones, les persones amb baixa qualificació, els treballadors de més edat o els aturats de llarga durada.

Quina és la raó per la qual s’ha destruït més ocupació al País Valencià que a Espanya i, sobretot, Europa? És possible revertir la situació? Quines possibilitats hi ha que es torne a crear ocupació i es reduïsca l’atur?

La majoria d’autors coincideixen que el model productiu valencià, compartit en gran part amb l’estat, basat en un ús extensiu de ma d’obra poc qualificada, salaris baixos i falta d’ús de tecnologies i de valor afegit en els seus productes i serveis, ha sigut la raó de la ràpida destrucció d’ocupació. Les polítiques d’ocupació i les reformes laborals dels darrers anys no han contribuït en absolut a superar aquest model productiu i, en arribar la crisi, les empreses valencianes s’han ressentit molt més que en països d’Europa més avançats.

Les polítiques econòmiques a tots els nivells han apostat per una austeritat que l’únic que farà serà que es retraga el creixement econòmic. En canvi, només reactivant l’economia, però des d’un model més social i sostenible, es pot crear ocupació.



FONTS: Eurostat, Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i elaboració pròpia.

(Nota al peu 1)
Les fonts estadístiques per a elaborar aquest article són diverses, la qual cosa pot introduir diferents metodologies que poden portar a apreciacions incorrectes. En aquest article, les dades de la UE-27 i de l’Estat espanyol procedeixen d’Eurostat, mentre que les del País Valencià s’han extret del Comité Econòmic i Social. En el cas valencià, cal denunciar la falta de dades estadístiques publiques de qualitat per part les entitats que en són responsables per llei, com l’Institut Valencià d’Estadística o el Servef. Però aquest tema el deixarem per a una altra ocasió.





dimarts, 11 de setembre del 2012

La temporada d’estiu acaba sense una millora significativa del mercat de treball

 
La web d'Intersindical Valenciana va publicar ahir un article meu en el que analitzo les dades d'atur registrat del passat mes d'agost. Reprodueixo el text a continuació:

Durant el passat mes d’agost l’atur registrat al País Valencià va augmentar fins arribar a 572009 persones. Açò suposa un augment respecte del mes anterior de 7241 persones (un 1,28% més).

Si comparem respecte del mateix mes de l’any passat, l’augment ha estat de 54499 persones (un 10,53%). L’atur registrat es comptabilitza mitjançant el registre voluntari en les oficines del SERVEF de les persones aturades que demanden ocupació. Aquestes dades es fan públiques amb una freqüència mensual.

L’increment mensual es baix, donat que encara té cert efecte el trobar-se al final de la temporada d’estiu, que tradicionalment crea ocupació. En maig i juny l’atur registrat va disminuir lleugerament, però a partir de juliol va tornar a augmentar.

Quant a la variació interanual - la que més interessa per observar la tendència real de l’atur sense la distorsió de les variacions estacionals - l’increment és important, major que el de l’any 2011 (4,18%), similar al de 2010 (10,44%), però allunyat dels increments interanuals dels pitjors anys de la crisi (57,49% en agost de 2009, 37,33% en agost de 2008).

Col·lectius

Els menors de 25 anys a l’atur sumen 50719 persones (el 8,87% del total de l’atur registrat). L’agost de 2011 els joves eren el 10,07% del total de demandants d’ocupació aturats. Hi ha hagut certa reducció relativa de l’atur juvenil. Pot ser efecte del tipus de contractació estiuenca, de naturalesa precària, temporal i a temps parcial.

Homes i dones es distribuïxen pràcticament de manera equitativa entre els 572009 aturats (286012 homes i 285997 dones). Aquesta distribució, en canvi, s’altera al tenir en compte l’edat. Entre els menors de 25 anys són uns pocs més els homes a l’atur (són el 54,17% del total d’aturats menors de 25 anys). Entre els majors d’aquesta edat pràcticament no hi ha diferències (les dones són el 50,40%). Durant els anys continuats de destrucció d’ocupació hi ha hagut un augment constant del pes dels homes entre els aturats majors de 25 anys. Per exemple, en agost de 2007 aquests eren el 41,79%. Aquest fet tindrà, sens dubte, efectes en la situació de les famílies, quant a distribució de les tasques de la llar o responsabilitat en l’aportació d’ingressos.

Conclusions

Per arribar a certes conclusions sobre el comportament del mercat de treball al País Valencià cal anar més enllà de la foto fixa que suposen les dades d’un mes concret, en aquest cas el d’agost. Cal tindre en compte la dinàmica del mercat de treball, el context temporal, les tendències.

En el moment en que ens trobem, podríem dir que es constata un estiu en el que apenes s’ha reduït l’atur al País Valencià a pesar de la temporada turística. L’atur ha augmentat des d’una perspectiva anual i ni tant sols s’ha pogut frenar la tendència durant aquests anys de crisi econòmica de continua pèrdua de llocs de treball. A més, l’ocupació creada ha estat de baixa qualitat.

Deuríem preguntar-nos quines han de ser les polítiques d’ocupació que invertiran la tendència. Però segur que no seran les d’austeritat, ni les podem esperar d’aquest govern.

dimarts, 31 de juliol del 2012

Està creant ocupació el turisme aquest estiu? Poca, temporal i de baixa qualificació

Reprodueixo a continuació el meu article publicat a la web d'Intersindical Valenciana el 30/07/2012:

Divendres passat es van fer públiques les dades del mercat de treball de l’enquesta de població activa.

Aquesta enquesta, trimestral, facilita informació sobre la taxa d’activitat, la d’ocupació i la d’atur, tant del total de l’Estat espanyol com de les comunitats autònomes.

A nivell espanyol, continuen les males noticies quant a l’evolució del mercat de treball: cau l’ocupació (queda en el 70,09%) i augmenta l’atur (24,63%). L’augment de l’activitat (fins al 60,08%), és una bona noticia en quant reflecteix la maduresa productiva de la població, però no fa més que empitjorar el càlcul de l’atur (que s’obté dividint els que busquen treball i no en troben entre la població activa).

A nivell valencià, l’activitat es situa en el 59,71%, l’ocupació en el 43,53% (presenta, al contrari del conjunt espanyol, un augment de 4900 treballadors respecte el trimestre passat) i l’atur en el 27,10%. Com es pot vore, les dades valencianes són clarament pitjors que la mitjana espanyola. Encara així, podem interpretar com una bona dada l’augment d’ocupació observat? Clarament, no. El segon trimestre de l’any recull l’augment de la contractació temporal propi de part de la temporada turística de Setmana Santa i estiu. Hi ha, doncs, un efecte estacional entre el primer trimestre de l’any i el segon. Si volem comparar dos períodes de temps per comprovar la dinàmica del mercat de treball sense l’efecte de successos estacionals, la comparació no ha de ser entre un trimestre i el següent, si no entre un trimestre i el mateix trimestre de l’any anterior.

El segons trimestre de 2011, hi havia 1.909.400 persones ocupades al País Valencià. Un any desprès, 1.817.300. Això significa la pèrdua de 92.100 només en els darrers 12 mesos. Quant a l’atur, el segon trimestre de 2011 els aturats al País Valencià eren 591.300. 12 mesos desprès arriben als 675.500 (84200 més, un augment del 14%).

El ritme de destrucció de l’ocupació i d’augment de l’atur al País Valencià continua, i ni tant sols una activitat tan central en l’economia del país com el turisme compensa el mal fet al mercat de treball valencià. A més, hem de tindre en compte que aquests llocs de treball són temporals, de poca qualificació, i que la gran majoria es destruiran en quant passe la temporada d’estiu.

dimarts, 24 de juliol del 2012

La crisi social

Reprodueixo el meu text publicat en la web de la Fundació NEXE el 23/07/2012:

Aquesta crisi econòmica a què sobrevivim és una crisi econòmica i ètica, que ara està derivant ràpidament cap a una crisi social. És una crisi econòmica per l’esclat de les bombolles financera i immobiliària, en un context de pèrdua de control dels estats sobre l’economia mundial a favor d’interessos econòmics corporatius.

És una crisi ètica, perquè precisament les decisions polítiques i econòmiques s’han pres, a tots els nivells —local, regional, estatal i mundial— donant l’esquena a un conjunt de valors suposadament de referència per a les societats democràtiques: democràcia, justícia social, igualtat, solidaritat.... De fet, estan recollits explícitament en les lleis i constitucions de les principals democràcies occidentals. Ben al contrari, sembla que els principis rectors d’aqueixes decisions han estat més aviat els seus contraris: egoisme, cobdícia, corporativisme, competitivitat, autoritarisme...

Com a conseqüència, la crisi social en la qual ha desembocat la crisi econòmica i ètica mereix a partir d’ara la nostra major atenció i preocupació. La gestió política interessada (defensora d’interessos que no són els públics, els de tots), la mala gestió pública i la corrupció ens porten cap a un empobriment general de la societat: tancament d’empreses i caiguda de l’activitat econòmica, atur desbocat, caiguda de la renda, desmantellament dels serveis públics... I ens porten també cap a un trencament social.

Els elements d'aquesta crisi social són múltiples. Cada cop es desconfia més de la classe política que ens ha portat a aquesta situació, i això suposa, conseqüentment, una perillosa desconfiança en el propi sistema democràtic. Les estructures familiars de suport enfront dels problemes econòmics s’han afeblit per la pròpia dinàmica de modernització social de les darreres dècades. El teixit associatiu s’ha estancat en un model d’entitat prestadora de serveis, alimentada per subvencions públiques, deixant de banda la funció de via de participació ciutadana, d’interlocutor crític amb els poders públics. La individualització de les relacions laborals i un cert conformisme dels sindicats han afeblit el poder col·lectiu dels treballadors. Així tenim com a resultat una societat més dèbil, en una posició més difícil a l’hora d’encarar els interessos econòmics corporatius globals que se li enfronten.

La solució exigeix reconstruir eixe teixit social, des de la mateixa base social. Les campanyes pseudopopulars dissenyades des de les noves ferramentes de màrqueting polític a Internet, poden ser cridaneres i crear o activar emocions i motivacions compartides, però no sorgeixen d’iniciatives amb una base social àmplia, no es transformen directament en acció real. O almenys no amb la intensitat necessària. Hi ha també honroses excepcions, però són minoritàries i no són capaces de mobilitzar a grans conjunts de la societat. El teixit cívic es troba en un perillós estat vegetatiu del qual només pot eixir si recupera la seua funció de via de participació ciutadana, d’escola de democràcia.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Quina diada nacional? Del 9 al 12 d'octubre

Ahir va començar tota una polèmica al voltant de l’anunci del president Fabra de passar certes dates festives a dilluns per evitar ponts festius. L’argument, com sol ser sempre últimament, ha estat l’estalvi i la productivitat. De sempre he pensat que una mesura d’aquest tipus havia de prendre’s, que podia ser positiva, i que havia de ser consensuada amb els actors socials que més podien estar implicats. Però no ha estat així, Fabra només a notificat el que el govern de Rajoy ja feia mesos que havia decidit, com es pot vore en una noticia sobre el tema publicada al ABC el passat més d’abril.

En altres països europeus, allò habitual és que la majoria de festius passen a dilluns, excepte un parell, les dates més assenyalades, normalment diades nacionals o festes amb dimensió internacional (el dia del treball, per exemple).

Immediatament hi ha hagut resposta a l’anunci del president Fabra, sobre tot del mon faller, donat que el proper Sant Josep passarà de dimarts a dilluns. Per la meua banda, penso que és una decisió beneficiosa, amb molts més avantatges que inconvenients. Les Falles són una festivitat estesa per nombrosos municipis valencians, que eixos dies viuen, si no iguals, similars situacions i conseqüències. El fet de concentrar tres dies festius és beneficiós per als comerços, el sector hoteler i els mateixos visitants i turistes (es redueix l’efecte “temporal” de la festa, al deixar de ballar cada any en el calendari), facilita la planificació municipal (policia, bombers, carrers tallats...), disminueix els conflictes entre els veïns que treballen i els que no, etc. I el mateix efectes positius podríem nombrar per a la majoria de les altres festivitats del calendari.

Sorprenentment, quasi no ha hagut debat sobre el que al meu entendre és una autèntica falta de respecte a la dignitat nacional valenciana, al passar la Diada Nacional del 9 d’octubre de dimarts a dilluns. La mateixa setmana es deixa sense tocar, en canvi, el 12 d’octubre, “fiesta nacional de España”, com podeu llegir en la noticia del ABC.

Hem viscut un nou episodi de l’habitual falta de costum del govern valencià del PP en, no ja dialogar, si no tant sols “sondejar” les possibilitats. Però també hem vist com des del valencianisme cívic i polític no em pogut “reconduir” la discussió sobre el tema important: contribuir a la racionalitat d’horaris alhora que salvaguardar la dignitat dels trets identitaris propis.