II Jornades de Mitjans Digitals

La setmana passada van tindre lloc en la Universitat Jaume I de Castelló les II Jornades de Mitjans Digitals organitzades per l'ACV Tirant lo Blanc i Escola Valenciana i amb la col·laboració de la mateixa universitat. Les jornades tenien l'objectiu de reflexionar al voltant de la importància de les noves formes de comunicació que Internet facilita en l'actualitat. Quins canvis portaran aquestes noves formes de comunicar-se? Com seran els mitjans de comunicació --la premsa, la televisió, la ràdio...-- en aquest futur digital?

Els convidats a parlar d'aquests temes van ser variats, però d'un gran nivell. Personalment vaig tindre la sort de poder presentar la conferència del periodista Juli Esteve, director d'Infotelevisió. Vam comptar també amb Vicent Partal, de Vilaweb i, entre altres, amb l'amic Jordi Maura, que ens va parlar del projecte de 3x4.info. No voldria deixar-me a ningú, però he de nomenar també, per l'ajuda prestada a l'organització, a Miquel Boix, Pere Fuset i Miquel Torres.

Com que es van dir moltes coses i molt importants, permeteu-me que comente només algunes conclusions, les que personalment "m'he guardat a la butxaca". Per exemple, el català a Internet té una presència molt més rellevant que la proporcional al nombre de parlants de la pròpia llengua. Aquesta posició ens l'hem guanyat "gràcies" a les dificultats del català per poder-se introduir en els mitjans de comunicació tradicionals. La democràcia total d'Internet ens ha facilitat crear una comunitat virtual dinàmica i activa, la que no ens han deixat crear en la realitat. Per tant, aquest posicionament en Internet és estratègic per a valencians i catalans i hem de continuar conreant-lo.

Per una altra banda, els mitjans de comunicació alternatius, sobre tot la premsa escrita i la televisió, estant patint en el moment actual una doble crisi. Per una banda, la crisi econòmica mundial --la que estem patint tots, vaja--. Aquests grans diaris i televisions amb milers de treballadors depenen massa dels diners d'institucions públiques i empreses amb interessos en recolzar a un partit polític concret (o a l'altre). Ara, ni les administracions públiques ni les empreses tenen diners per mantindre aquests lobbys de comunicació. Per una altra banda, Internet està canviant radicalment els patrons de consum d'informació, cultura i oci. Els joves europeus de menys de 24 anys ja passen més hores navegant per Internet que davant la televisió. A més, Internet permet consumir la informació a "la carta" i de una manera molt més proactiva que el periòdic o la televisió.

Així, Internet permet una llibertat al ciutadà a l'hora de triar els continguts informatius o culturals a consumir. També als mitjans de comunicació els permet reduir costos i configurar una manera de fer periodisme més directa i més democràtica. Ara mateix, estem immersos en aquests profunds canvis que encara no sabem on ens portaran, però que s'han de saber aprofitar.

Publicat a La Veu de Benicarló el 3 d'abril de 2009

Durá dimissó!

Les sorprenents declaracions de la regidora de Cultura, Raquel Durá, respecte a la necessitat de promoure la normalització de l'espanyol a la nostra ciutat, no sols sorprenen si no també indignen a aquells ciutadans que en la nostra vida diaria trobem tants impediments per a expressar-nos en la nostra llengua, la llengua pròpia dels valencians, el català.

L'espanyol és la segona llengua més parlada en el mon, desprès del xinés mandarí, atenent al número de parlants que la tenen com a llengua materna, sent el seu número total de parlants d'entre 400 i 450 milions de persones. Senyora regidora, li sembla a vosté que l'espanyol està en perill? Una altra dada, l'Instituto Cervantes (organisme encarregat de la difusió de l'espanyol pel mon) parla clarament d'una llengua en expansió: donat que en 1994 el nombre de parlants era d'uns 330 milions. Aixó suposa un increment de més del 35% en els darrers 10 anys.

Però no és només el fet de la salut de ferro de l'espanyol al mon, si no també el fet que en el nostre país els valencianoparlants vivim una situació de submissió lingüística. Encara que pot ser Durá pensa, com Juan Carlos de Borbón, que “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes [lo] hicieron suyo por voluntad libérrima”. Una altra mostra de desvergonyida hipocresia d'aquells que justifiquen de la manera més injustificable els abusos, ja no només contra les llengües minoritzades (el català en el cas del País Valencià o les llengües indígenes en el continent americà) si no els abusos per la força contra els pobles lliures que van ser sotmesos per les armes de l'exercit espanyol en diferents moments de la història; els mateixos indígines americans van ser massacrats en la conquesta del Nou Mon, nosaltres vam perdre el dret jurídic i històric a ser una entitat política sobirana amb el Decret de Nova Planta.

Senyora Durá, vosté m'indigna amb les declaracions que fa, que suposen una agressió directa a la meua llengua i a la meua cultura. A més, no si li ocorreix més que presentar aquesta proposta a l'entorn de la celebració dels 25 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Senyora Durá, dimitisca immediatament com a Regidora de Cultura.

Publicat a La Veu de Benicarló el 4 de desembre de 2008