-M'agradaria de veure una posta de sol... Feu-me la mercè... Maneu al sol de pondre's...
-Si jo manava a un general de volar d'una flor a l'altra, com si fos una papallona, o d'escriure una tragèdia, o de canviar-se en ocell de mar, i el general no complia l'ordre rebuda, qui estaria equivocat ell o jo?
-Vós -digué amb fermesa el petit príncep.
-Exacte. Cal exigir de cadascú el que cadascú pot donar -observà encara el rei-. L'autoritat reposa primer de tot sobre la raó. Si manes al teu poble de tirar-se al mar, farà la revolució. Jo tinc el dret d'exigir l'obediència perquè les meves ordres són raonables.
-I la meva posta de sol? -recordà el petit príncep, el qual mai no oblidava una pregunta, un cop l'havia feta.
-La tindràs, la posta de sol. Jo l'exigiré. Però, en la meva ciència de govern, esperaré fins que les condicions siguin del tot favorables.
-Quan serà? -demanà el petit príncep.
-Hem! Hem! -li respongué el rei, el qual primer consultà un gros calendari-. Hem! Això serà cap... cap... sí, això serà aquest vespre cap a les set i quaranta minuts! I ja veuràs com seré puntualment obeït.
El Petit Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada