dimarts, 12 de gener de 2010

L'ocupació: un repte immediat per a l'economia valenciana

Des de l'estiu de 2007 vivim una crisi econòmica que pel seu abast, impacte i durada està tenint conseqüències greus en els governs, les empreses i les famílies. La destrucció d'ocupació és una de les conseqüències més indesitjables de l'actual daltabaix econòmic. L'atur afecta a les economies domèstiques, al reduir les fonts d'ingrés familiar, i a l'hora a l'economia nacional, en la mesura que aquestes famílies redueixen el seu nivell de consum. Però també te altres efectes, en l'àmbit social i psicològic dels individus i els grups. En la societat actual el treball no és només un factor de la producció, si no un valor social que vertebra --encara-- de manera important l'estructura de les societats humanes.

Anem a veure, breument, la dinàmica de destrucció d'ocupació viscuda al País Valencià, causa d'un important empitjorament de l'economia i les condicions de vida de les famílies.

En els darrers anys la taxa d'activitat (el percentatge de persones en edat i disposició de treballar) ha experimentat un creixement important i continuat (del 54% en el darrer trimestre de 1999 al 61,3% en el tercer d'enguany), gràcies sobre tot a la incorporació de la dona al mercat laboral i a l'arribada de treballadors estrangers . Aquest augment contingut a continuat just fins al tercer trimestre d'enguany. Quan a finals de 2006 i principis de 2007 comença a aturar-se la creació d'ocupació i a augmentar l'atur, el fet que continue augmentant la taxa d'activitat contribueix a un seriós empitjorament de les dades d'ocupació.

La primera dada que demostra la greu situació del mercat laboral valencià és la taxa d'atur del 22% (dades del tercer trimestre de 2009), que ens situa dos punts per dalt de la mitjana espanyola.

Quant a l'efecte de la desocupació entre homes i dones, tradicionalment tant la taxa d'activitat com la d'ocupació femenina son menors que les masculines, a més de presentar també un major atur. El cas valencià és similar, encara que en la taxa d'atur s'inverteixen els papers, presentant els homes un valor superior al de les dones (22,8% front al 20,8%). La gran destrucció d'ocupació en el sector de la construcció -majoritàriament masculí- explica açò.

L'atur juvenil (40,7%) és també un problema greu en la societat valenciana, doncs quasi dobla el de la població general.

La immigració ha estat un element central inqüestionable en el ràpid creixement econòmic de la darrera dècada. El dinamisme econòmic ha permès integrar ràpidament aquesta gran afluència de ma d'obra sense crear atur. Però ara mateix la situació ha canviat. Per la pròpia naturalesa de la immigració --majoritàriament homes en edat de treballar-- aquest col·lectiu presenta taxes d'activitat (74,6%) i ocupació (51%) superiors a la mitjana de la societat valenciana (61,3% i 47,8%). En canvi, l'atur és molt superior (31,6%).

Aquest breu anàlisi de la situació del mercat laboral valencià ens ha de fer comprendre la necessitat de prendre la iniciativa per a la creació d'ocupació. Aquesta no serà immediata ni fàcil, però cal crear les condicions per a la creació dels futurs llocs de treball en quantitat i de la qualitat suficients.

Evidentment, cal emmarcar la creació d'ocupació al País Valencià dins l'Estratègia de Lisboa de la Unió Europea, l'objectiu de la qual és convertir l'economia de la Unió en "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del mon, abans de 2010, capaç d'un creixement econòmic durador acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació i una major cohesió social". Com veiem, l'ocupació és situa com un dels elements centrals d'aquesta declaració, encara que és segur que la temporalització inicial considerada serà impossible de complir.

Dins aquesta estratègia s'aposta pel concepte de flexiseguretat com a model de política d'ocupació i protecció social basat en tres pilars: la flexibilitat a l'hora de contractar i acomiadar, l'alta protecció social per als aturats, i una política de formació i reinserció laboral molt activa. No està clar que l'economia valenciana complisca els requisits necessaris per al funcionament desitjat d'un model com aquest. Ens estem referint a majors impostos, major mobilitat laboral, major nivell de formació dels treballadors i sectors d'activitat més dinàmics, basats en l'I+D+i.

Complementàriament, cal abordar el problema de la creació d'ocupació des d'una perspectiva territorial, donant protagonisme als àmbits locals i regional. La realitat valenciana, també la seua història i tradició econòmica --pimes, clusters territorials...--, facilita aquesta estratègia.

En la mesura que creiem en les entitats locals i comarcals com agents protagonistes del desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació, altres realitats que afecten a aquests agents són claus, com per exemple la falta d'infraestructures que vertebren el país o els dèficits de finançament dels ajuntaments. No voldríem deixar de citar-les, encara que no és objecte d'aquest article entrar en els detalls.

L'interès en crear nous llocs de treball ha de articular-se amb la possibilitat potencial de de certes activitats econòmiques de generar realment ocupació. Ací ens trobem amb el concepte que ja ha esdevingut tradicional/habitual de jaciment d'ocupació. Quin sentit tindria invertir fons públics per a l'ocupació en activitats tradicionals, madures, amb poca capacitat d'expansió o inclús en clara disminució d'importància en quant a generació de riquesa o ocupació?

En tot cas, es evident la necessitat d'articular les accions les accions d'inserció laboral amb les altres mesures econòmiques de desenvolupament, no quedant les accions d'inserció com merament assistencials.

Acabant ja, els analistes econòmics pareixen d'acord en reclamar un canvi real en l'estructura productiva valenciana que assegure en el futur una major estabilitat tan econòmica com en el mercat laboral. Aquest canvi en els sectors productius, ha de posar l'accent en la producció de bens i serveis atractius als mercats exteriors, amb valor afegit. Ha d'haver una aposta per la investigació i la innovació, que de retruc, i amb el protagonisme de les universitats, contribuïsca a augmentar la transferència de coneixement al teixit empresarial. Tots aquests canvis demanden una millora de la qualificació del capital humà, incloent tant la formació dels treballadors com la dels responsables empresarials. En definitiva, caldrà trobar les respostes que han de demostrar el caràcter dinàmic, modern i europeu de la societat i economia valencianes.

Publicat a La Veu de Benicarló en dos parts el 4 i l'11 de desembre de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari