dimarts, 27 de juliol de 2010

Salaris i competitivitat

Avui mateixa l'INE publica l'Enquesta Anual de Costos Laborals. Aquesta estadística complementa la de caràcter trimestral que també elabora aquest organisme, i te com a objectiu conèixer els costos laborals mitjans anuals per treballador i el detall d'aquests costos (una part és el salari, l'altre les cotitzacions de l'empresa, etc...).

Les dades facilitades per l'INE permeten comparar l'any 2008 i 2009, a més d'entre comunitats autònomes. En la següent taula podeu vore una síntesi del cas valencià, comparat amb les regions de referència, Catalunya i Madrid.



El primer que crida l'atenció és que hi ha un augment dels costos salarials entre 2008 i 2009. Com és possible això si han estat dos anys de crisi econòmica? Bàsicament hi ha dos causes. Per una banda, les indemnitzacions per acomiadament realitzades per les empreses estan comptabilitzades en aquesta estadística com a costos laborals -lògicament-, calculant-se la mitjana entre els treballadors que queden en l'empresa. Per una altra banda, en la mesura que la crisi ha afectat sobre tot a treballadors menys qualificats, amb menors salaris, precisament els treballadors que queden ocupats tenen majors salaris, el que suposa majors costos per a les empreses. És d'esperar que aquests costos deixen de pujar sensiblement en el moment que tant la destrucció d'ocupació com els acomiadament disminuïsquen de manera important.

Una altra dada interessant és el fet, ja comentat en aquest blog, que els salaris al País Valencià són sensiblement inferiors a la mitjana espanyola. En aquest cas he decidit comparar amb Catalunya i la comunitat de Madrid, anomenant a aquestes "regions de referència". D'ara en endavant procuraré fer la comparació amb les regions de referència en lloc d'amb el conjunt de l'estat espanyol. La raó és que si el que es vol és el desenvolupament econòmic del país, millor tindre com a model de comparació a les regions riques. És el mateix que quan a nivell europeu les comparacions es fan amb Alemanya, Regne Unit o França, o a nivell internacional, amb el conjunt de països rics, per exemple, de l'OCDE. Ja em disculpareu aquest parèntesi, però en algun moment m'havia d'explicar (o justificar).

Com a conclusió, per una banda queden constatats una vegada més els baixos salaris (i per extensió, la baixa renda) valencians. Però, en l'actual context de crisi econòmica, aquests baixos salaris poden interpretar-se, pot ser, com un atractiu que fa que el nostre país siga més interessant a l'hora d'ubicar noves empreses.

Cap comentari:

Publica un comentari