Reprodueixo a continuació unes reflexions meues en el blog 3x4.info., publicades el 22 de maig de 2017.

La via valenciana cap a un nou model productiu

El model productiu valencià s’ha caracteritzat per la producció de bens i serveis de baix valor afegit, (turisme de sol i platja, abús urbanístic, producció industrial de baix valor afegit…). Aquesta aposta econòmica ha estat un factor clau en les greus conseqüències socials i econòmiques que hem patit al País Valencià com a conseqüència de la crisi econòmica. Tradicionalment l’economia valenciana ha competit a base de preus baixos, aconseguits amb ma d’obra poc qualificada i mal remunerada. De fet, aquest ha estat el paper “subsidiari” de les economies perifèriques d’Europa en el darrer terç del segle XX, abastir de ma d’obra barata les economies “centrals” del continent. Per dir-ho d’una altra manera, em estat “la Xina” d’Europa durant el anys 60, 70, 80… Ja molt abans de la recent crisi econòmica, algunes veus crítiques advertien del perill d’aquest model econòmic: els països emergents, sobre tot la Xina, anaven a fer impossible continuar competint a base de preus baixos, cosa que finalment veiem que ha passat.

Davant d’aquesta situació, els experts demanen un canvi de model productiu que faça la nostra economia més productiva i competitiva. Es tractaria d’anar deixant darrere eixe model econòmic que busca competir a base de preus baixos i transitar cap a noves activitats econòmiques, mes centrades en la generació de valor afegit en els productes i serveis que ofereixen, per tant d’obtenir una avantatge competitiva respecte dels altres territoris amb els que competeix. Caldria trobar noves activitats econòmiques, emergents, en les que poder posicionar-se respecte altres territoris de manera avantatjosa. En aquest sentit, tot estaria per inventar, però podem imaginar exemples com les energies renovables, la logística, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o les ciències biomèdiques.

Cal tenir en compte que eixe nou model productiu no implica necessàriament abandonar sectors tradicionals valencians i buscar-ne de nous. Tot just el contrari, és del tot necessari impulsar un canvi en les activitats econòmiques tradicionals, per a que a partir del seu potencial i el seu “saber fer” acumulat des de fa molt de temps, puguen transformar-se en activitats econòmiques més productives. Això s’hauria d’aconseguir mitjançant millores en els processos de producció i sobre tot per una major aposta per la innovació (el que es coneix per R+I+d). Estem parlant de sectors com l’agroalimentari, el moble, el taulell, el tèxtil, el calcer, la construcció o el turisme.

Aquest canvi de model productiu es traduiria en millores en la competitivitat dels nostres bens i serveis, que es vendrien millor, donant peu a un creixement econòmic, una millora dels salaris dels treballadors i una millora de les condicions econòmiques i socials en general. La inversió continuada en la innovació necessària asseguraria en el futur anar sempre per endavant de la competència, assegurant llocs de treball i a més a més generant-ne de major qualificació, i per tant millor remunerats.

En definitiva, un nou model econòmic ha de ser capaç de conjugar noves activitats econòmiques i una revitalització de sectors tradicionals, a més d’impulsar formes de major participació dels treballadors i la societat en les decisions econòmiques i en la organització del treball, amb l’objectiu final de crear més i distribuir millor la riquesa.

Raül Burriel és membre del Consell Nacional de l’ACV Tirant lo Blanc i patró de la Fundació Nexe

En marxa la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària del País Valencià

Ahir es va presentar REAS País Valencià (Xarxa d'Economia Alternatia i Solidària) a Castelló. Vull compartir amb vosaltres aquest resum per si formeu part d'alguna entitat que puga estar interessada o simplement teniu un interès personal. Evidentment exposo les conclusions a les que he arribat jo personalment desprès d'acudir a l'acte. Aneu a les fonts originals d'informació si esteu més interessats.

Què és REAS?
REAS és una xarxa d'entitats amb presència en moltes CCAA i de fet també existeix com a xarxa estatal. Encara no hi havia al País Valencià, encara que és un territori amb molta tradició cooperativa i d'economia social. Ara s'estan donant els passos. El 22 d'octubre hi haurà a València l'Assemblea Fundacional de REAS PV i per això s'està presentant per tot el territori per a animar al major nombre d'entitats possibles es puguen adherir des del primer moment.

Quin tipus d'entitats es poden adherir?
En principi qualsevol entitat que faça seua la Carta de Principis de l'Economia Solidària http://www.economiasolidaria.org/carta.php
Poden ser associacions de productors, de consumidors, de veins, escoles, ajuntaments, moviments socials, etc...
Es poden adherir tant entitats amb personalitat jurídica, com col·lectius que no estiguen formalment consituits i persones individuals. Cal adherir-se abans del 13 d'octubre si es vol formar part de les entitats fundacionals.

Com es beneficien les entitats?
De moltes maneres: compartint bones pràctiques, fent xarxa, oferint-se serveis entre elles, tenint un sol interlocutor de mida important davant l'administració, etc.

Més info sobre REAS PV http://reasvalencia.wordpress.com/
Més info sobre la xarxa estatal http://www.economiasolidaria.org/

El govern espanyol insisteix amb l’atur registrat i l’afiliació a laSeguretat Social

Oficina del SERVEF. Font: ABC

A continuació reprodueixo el meu article publicat a la web d'Intersindical el passat 07/07/2014.

La setmana passada es publicaven les dades d'atur registrat i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny, i de nou el govern espanyol en treia tot el rendiment mediàtic, venent-nos eixes dades com la demostració clara de l'èxit de les seues polítiques econòmiques i d'ocupacio.
 
Que hi ha de cert en tot açò? Bé, és cert que l'atur registrat ha disminuït a nivell interanual. Són uns 310.000 inscrits menys en les llistes del SEPE en tot l'Estat, lleugerament per sobre de les 45.000 al País Valencià. També la variació interanual és positiva en l'afiliació en la Seguretat Social, encara que lleugerament menor, sobre les 290.000 afiliacions en Espanya i no arriba a 45.000 al País Valencià. A aquest ritme tardarem 10 anys a recuperar el nivell d'ocupació «pre-crisi»

L'evolució positiva davant la temporada d'estiu i -per què no, també s'ha de reconèixer- el haver tocat fons la crisi pel que fa a la destrucció d'ocupació, permeten al govern espanyol una interpretació triomfalista de les dades

Però com ja hem comentat moltes vegades en aquesta columna, aquesta no és la millor estadística per conèixer les dades reals del mercat de treball. Tant l'atur registrat com l'afiliació a la Seguretat Social són registres administratius al serveis de la gestió de diferents programes com la formació a treballadors, les prestacions per desocupació, les contribucions a la seguretat social, les pensions, etc

De fet, si ens fixem en les dades de la taula, veurem una curiosa discrepància. En primer lloc, la «disminució de l'atur», que pretesament transmet l'atur registrat, no coincideix amb la «creació d'ocupació», que suposadament ens comunica l'afiliació a la Seguretat Social. Tant en el cas valencià com en l'espanyol, el conjunt de la reducció de l'atur registrat no es transforma en la mateixa magnitud d'afiliació a la Seguretat Social. Com hem dit moltes vegades, una part de la reducció de l'atur registrat és una sortida de l'activitat de treballadors i treballadores que per l'efecte desànim abandonen el mercat de treball.

Encara així, el govern espanyol, una vegada i una altra, mostra aquestes dades atès que els errors de mesura que impliquen els permeten una interpretació beneficiosa de les dades. Al menys en aquest moment, per que el sentit de l'esbiaix podria canviar capritxosament. L'hipocresia arriba a l'extrem que segurament quan es publiquen les dades de l'Enquesta de Població Activa (l'EPA) -la metodologia correcta i consensuada a nivell de tota la Unió Europea per a conèixer l'evolució del mercat de treball- es passarà de puntetes, com de fet ja ha ocorregut amb les dades del darrer trimestre de 2013 i les del primer trimestre de 2014, que no permetien una interpretació tant triomfalista de les polítiques econòmiques i d'ocupació dels governs espanyol i autonòmic.

Presentació de "La banca que necesitamos" a Benicarló

El professor Sanchis en la presentació del seu llibre a Castelló de la Plana. Font: Universitat Jaume I

El proper divendres 20 de juny la Caixa Rural de Benicarló, l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i la Fundació Nexe organitzem la presentació del llibre "La Banca que necesitamos", del professor Joan Ramon Sanchis, a Benicarló.

En els darrers anys hem assistit atònits al desmantellament del sistema financer valencià. Bancaixa, la CAM, el Banc de València i moltes caixes han desaparegut i han estat absorbides per entitats més grans, amb els centres de decisió fora del territori valencià. La gravetat i els efectes d'aquest canvi tindran un impacte molt greu en el llarg plaç, ja que un sistema financer no s'improvisa.

Per una altra banda, tots som conscients de com el model bancari tradicional, en complicitat amb el sector especulatiu de la construcció, han estat els causants de la crisi econòmica que ens ha portat a la ruïna a ciutadans, empreses i fins i tot institucions públiques. Aquesta banca no només no ha pagat pels seus errors, si no que ha estat recolzada pel govern de Madrid i les institucions europees en mans de la dreta política.

Però un altre model bancari és possible, més prop de les persones, el territori i l'economia productiva, i això és el que ens vindrà a contar el professor Sanchis el proper 20 de juny a Benicarló.

En el següent enllaç us deixo més informació:

http://www.tirant.org/presentacio-a-benicarlo-de-la-banca-que-necesitamos/

Per què em presento a les eleccions al Claustre de l'UJI?

Defensem la universitat pública!

El proper dimarts celebrem eleccions a la Universitat Jaume I (UJI), tant a representants de la comunitat educativa al Claustre, com d'elecció de Rector. La universitat pública i el conjunt de la societat valenciana ens trobem en un moment crític i cal que els ciutadans preocupats i compromesos donem un pas endavant per defensar el que creguem que és just i necessari. Per aquesta raó he decidit presentar-me a les eleccions al Claustre com a representant del Personal d'Administració i Serveis (PAS).

Participo i he participat en diferents organitzacions i moviments cívics, sobre tot relacionats amb la defensa i promoció del valencià (Tirant lo Blanc, Castelló x la Llengua, Acció Culturaldel País Valencià, etc.). També sóc patró de la Fundació Nexe, entitat que busca promoure la reflexió sobre els problemes de la societat actual en clau valenciana. Sóc afiliat de l'STEPV i actualment sóc delegat sindical per aquest sindicat en el Comitè d'Empresa de l'UJI.

Per això m'he decidit proposar-me, en cas d’eixir triat com a representat del PAS al Claustre, treballar per una sèrie de reivindicacions que vull compartir amb vosaltres:

- Defensar una universitat pública, valenciana, igualitària, sostenible i de qualitat, oberta a la societat i que contribuïsca a la felicitat i el benestar del conjunt de la ciutadania, no només d’alguns.

- Defensar una plantilla estable, professional, motivada i amb els recursos econòmics i materials necessaris per complir amb el seu treball en unes condicions de treball dignes i un ambient laboral saludable.

- Millorar la situació laboral de diferents col·lectius que per diverses raons es troben en una situació de precarietat laboral injustificable: personal a 35 hores, interins, personal laboral, etc.

- Defensar la recuperació i millora de retribucions, prestacions i condicions laborals perdudes per les treballadores i treballadors en els últims anys.

- Defensar una major participació, debat i transparència en tots els nivells de decisió de la nostra universitat, per part de tots els col·lectius, com una forma d’avançar no només cap a una universitat més democràtica i participativa, sinó també cap a una societat sustentada en aquests valors.

Em presente com a candidat independent com a aposta personal pel pluralisme, la responsabilitat directa dels candidats respecte de l’electorat i per la independència com a garantia de debat al Claustre. Tot això sense deixar de banda la voluntat de treballar per a tot el PAS i col·laborar amb la resta de representants del PAS.

Per totes aquestes raons us demano, primer que tot, que el proper dimarts aneu a votar i -si compartiu les meues preocupacions- us demano que confieu a mi com representant vostre en el Claustre.

Tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques laborals

Font: Flickr

El passat 8 de maig publicava la següent entrada en la web d'Intersindical Valenciana, sobre com el govern del PP fa una interpretació esbiaixada i interessada de les estadístiques laborals.

El PP ja ens te acostumats a una llarga trajectòria de tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques oficials del mercat de treball. Els darrers mesos de 2013 el govern espanyol es va fer el suec respecte a interessades filtracions de les dades mensuals d’atur registrat. Les dades eren susceptibles d’interpretar-se de forma positiva (baixava l’atur registrat) i interessava que es conegueren el més aviat possible. L’oposició va denunciar aquestes filtracions i va acusar a l‘executiu de Madrid de ser el responsable, encara que aquestes protestes se les va acabar enduent el vent.

Sorprenentment les següents dades interessants que es van publicar, els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014, no van sofrir cap misteriosa filtració. De fet, ni se n’ha parlat massa. La raó es va fer evident al publicar-se les dades. El comportament del mercat de treball el primer trimestre de l’any era clarament negatiu: “jarro de agua fria” titulava el BBVA el seu informe trimestral sobre el mercat laboral espanyol. Havia hagut una caiguda en l’ocupació tant intertrimestral (184.600 persones ocupades menys) com, el que és més greu encara, interanual (79.600 persones ocupades menys). El major descens absolut en ocupació de tot l’estat es va donar al País Valencià (40.900 persones ocupades menys) on una part molt important de l’ocupació destruïda es va perdre en el sector industrial, sector també greument afectat a nivell estatal. L’atur va augmentar des del trimestre anterior, el darrer de 2013, fins al 25,93% a Espanya i el 28,04 al País Valencià. En aquest cas sí es registra una lleugera millora interanual, però que s’ha de matitzar molt degut a la caiguda de la població activa. Aquesta caiguda constant de la població activa en els darrers temps és una de les claus per entendre com s’estan interpretant erròniament les dades laborals, sobre tot les de l’atur registrat. Una part important de la disminució de l’atur registrat es deu a l’abandó de la recerca activa d’ocupació per part de les persones aturades.

Com les dades de l’EPA del primer trimestre eren negatives, pràcticament ni es va parlar d’elles. En canvi, al publicar-se les dades d’atur registrat d’abril, com que són susceptibles d’interpretar-se de manera positiva, es van llançar campanes al vol. A més, darrerament, es presenten juntes les dades d’atur registrat amb les d’afiliació a la Seguretat Social. Ací trobem la segona clau d’interpretació incorrecta de les estadístiques laborals. El govern del PP interpreta les altes d’afiliació a la Seguretat Social com creació d’ocupació, quan la relació -encara que existeix- no és directa. En un període de temps determinat una mateixa persona pot haver-se donat d’alta diverses vegades pel fet d’encadenar diversos contractes temporals o estar contractat per una ETT. A més, alguns tipus de treballadors/es poden estar donats d’alta en més d’un règim de la Seguretat Social. Finalment, resulta que des de fa més d’un any els estudiants/es que fan pràctiques formatives en empreses i reben alguna remuneració tenen l’obligació de cotitzar. Ací tenim, doncs, un element nou que contamina les dades reals d’afiliació a la Seguretat Social. Desconec l’abast real d’aquest esbiaix, però podria ser significatiu, especialment en els moments de l’any en que es realitzen les pràctiques en empreses.

En definitiva, estem veien com el PP fa un us partidista de les estadístiques d’ocupació, tergiversat i interpretant de manera esbiaixada el seu significat. La situació real del mercat de treball és que durant la crisi s’ha destruït moltíssima ocupació i ara hem tocat fons, però estem molt lluny de vore una recuperació significativa de l’ocupació, amb treball en quantitat i de qualitat suficient.

Crítica i alternatives al sistema financer

El proper 12 de febrer tinc el gust de participar en la presentació que farà en la Universitat Jaume I de Castelló Joan Ramon Sanchis del seu darrer llibre 'La banca que necesitamos'.

Els darrers anys hem vist com els valencians hem perdut bancs i caixes importants, la CAM, Bancaixa, el Banc de València, perdent un valuós recurs de crèdit per a particulars i empreses. Les entitats bancàries que han substituït a les que acabo d'anomenar estan al servei d'interessos d'altres territoris, el que suposa un perjudici important per als interessos propis.

Joan Ramon Sanchis és Catedràtic d'Administració i Direcció d'Empreses de la Universitat de València - Estudi General i director de l'Institut Universitari d'Economia Social i Cooperativa. És un expert en cooperativisme i economia social. En el seu llibre intenta explicar quines han estat les males pràctiques bancàries que han propiciat tant la gravetat de la crisi econòmica com la pròpia crisi i, com a conseqüència, la desaparició de moltes entitats bancàries. Finalment, dona una visió de quina ha de ser l'alternativa, quin sistema financer més sostenible i més proper a les necessitats de les persones i del territori ens cal.

Per això, esteu convidats a la presentació, que tindrà lloc el proper dimecres 12 de febrer, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Jaume I de Castelló.

Més informació: http://www.tirant.org/presentacio-del-llibre-la-banca-que-necesitamos-a-castello/

Dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2013: una situació d’equilibri precari

Font: Instituto Nacional de Estadística

Reprodueixo a continuació el meu article publicat el 24/01/2014 a la web d'Intersindical Valenciana.

Ahir mateix es publicaven les dades sobre el mercat de treball de l’Enquesta de Població Activa. Hi havia molt interès per conèixer aquestes dades, desprès de les continuades declaracions de diferents representants del Partit Popular, i del govern, ací i a Espanya insistint en que els primers indicis de la recuperació econòmica estaven arribant, en forma de creació d’ocupació. D’aquesta manera havien intentat vendre’ns les dades d’atur registrat dels darrers mesos de l’any 2013. Però com que aquestes són dades d’un registre administratiu que originàriament no es va dissenyar per mostrar una imatge fidedigna del mercat de treball, no es podien prendre com indicatives del que estava passant. Calia esperar doncs a les dades de l’EPA, una enquesta que segueix una metodologia coordinada a nivell europeu per a “retratar” l’estat del mercat de treball.

Finalment les dades ofereixen la següent imatge, sempre comparant amb el mateix trimestre de l’any anterior, per a eliminar l’efecte estacional. En primer lloc, i mentre que en l’Estat espanyol la taxa d’activitat disminueix 4 dècimes (fins al 59,43%), a nivell valencià augmenta per contra 3 dècimes (fins al 60,11%). O siga, mentre que sembla que continua el desànim entre els treballadors i treballadores espanyols, en el cas dels valencians s’incorporen nous efectius a la força laboral en disposició de treballar, la qual cosa ha d’interpretar-se com un indicador positiu, encara que molt modest per la seua magnitud. El següent indicador que ens interessa és l’ocupació. Ací, de nou, les dades són lleugerament més positives per al País Valencià, on augmenta 3 dècimes (fins al 43,33%),  que per al territori espanyol, on retrocedeix en la mateixa mesura, 3 dècimes (fins al 43,96%). El darrer indicador a considerar és la taxa d’atur. De nou, hi ha millora relativa per al País Valencià, però de valors quasi anecdòtics. Mentre que en Espanya l’atur pràcticament no varia (del 26,02% passa al 26,03%), al nostre país disminueix 2 dècimes (fins al 27,91%).

Cal reconèixer que la tendència de frenada de l’empitjorament de les dades a nivell valencià sembla que s’ha consolidat i per primer cop hem vist com en un trimestre no ha augmentat l’atur ni disminuït l’ocupació respecte del trimestre anterior, en un context en que l’activitat no ha variat. El cas d’Espanya és encara negatiu, es destrueix ocupació, l’atur no disminueix i el context és d’abandonament del mercat de treball per part de les persones treballadores.

Indica açò un canvi de tendència definitiu? Ha acabat ja la desastrosa situació en el mercat de treball Valencià i estatal? Més bé estem en una situació d’equilibri. La tendència dels indicadors laborals podria ser tant a continuar millorant com a empitjorar, en absolut es tracta d’una tendència consolidada. Seria una bona noticia saber que la destrucció d’ocupació a tocat fons, però pensem que comprovar aquesta certesa no eliminaria els quasi mig milió de valencians i valencianes que han quedat a l’atur des del quart trimestre de 2006, fins a arribar als pràcticament 700.000 aturats actuals. De tots aquestes persones aturades, una quarta part fa més d’un any que està desocupada, (quan al principi de la crisi no arribava al 10% l’atur de llarga durada), i no arriba a 300.000 les que reben algun tipus d’ajuda econòmica. Davant d’aquest panorama, cal trobar el camí cap a una recuperació econòmica que vinga acompanyada d’un repartiment just de la riquesa que es genere.

En definitiva, les dades del mercat de treball ballen al fil de la navalla, buscant una situació de difícil equilibri. Es podria fer l’analogia amb un submarí que, desprès de sofrir una averia o ser torpedejat, s’afona cada cop més avall per a pesar de la seua tripulació. En un moment donat la nau toca fons i la marineria se’n alegra, pensant que s’han salvat, que el pitjor ja ha passat. Però no ho oblidem, el submarí està en el fons, encara ha de pujar i pateix la pressió de tota l’aigua que te al damunt.

Com aprofitar Internet i les Xarxes Socials en la recerca d'ocupació i el desenvolupament de la carrera professional [Programa de VoxUJI Ràdio]

El passat 6 de novembre vaig participar en el programa de ràdio "Pre-Ocupa't" que el servei d'ocupació de l'UJI on treballo realitza en la ràdio universitària VoxUJI Ràdio, on vaig parlar de com aprofitar les Xarxes Socials en la recerca d'ocupació i el desenvolupament de la carrera professional. A continuació compartisc amb vosaltres l'àudio d'aquest programa. Espero que us siga interessant i d'utilitat.

El 9 d’Octubre del finançament autonòmic

Publicat a 'La Veu de Benicarló núm. 903, 04/10/2013

 

Cada 9 d’Octubre sol tindre un tema de l’actualitat política sobre el que graviten els tradicionals parlaments i opinions que experts i polítics prodiguen en tant assenyalada data. Hi va haver l’any del corredor mediterrani, fins i tot l’any del canvi de model productiu. Eixos 9 d’Octubre ja han passat, però ni ha arribat el corredor mediterrani, ni hem fet el canvi de model productiu. Sembla que aquest any el 9 d’Octubre serà el 9 d’Octubre del finançament autonòmic. Jo, al menys, aposto per què ho siga: hi estic escrivint aquestes ratlles!

Certament, el problema del finançament autonòmic és vell, però els seus perversos efectes no s’han fet evidents fins l’actual crisi econòmica, que ha portat a la Generalitat Valenciana a la fallida (el ‘default’ que diuen els angloparlants, amb eixa habilitat per a expressar tantes coses en una sola paraula).

Una magnífica explicació del tema el trobem en la publicació de la Fundació NEXE “El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica”, de l’economista Rafa Beneyto, disponible de manera gratuïta a http://www.fundacionexe.org. El títol ja és ben suggeridor. El model de finançament actual és, més o menys, el següent. Els impostos es recapten de manera centralitzada per l’Agència Tributària espanyola, i desprès, en funció d’un ‘model de finançament’, què no és més que una construcció política en la que cada comunitat autònoma ha fet valer el seu poder de pressió front l’Estat, eixos diners es redistribueixen entre els territoris. El resultat: alguns reben més diners dels que han posat, altres menys. Si els que reben més són aquells territoris menys rics que la mitjana espanyola i els que ‘en posen’ més són els més ‘rics’, podríem estar més o menys d’acord amb la ‘justícia’ del sistema. La realitat és que, sistemàticament, el País Valencià, sent un territori més pobre que la mitjana espanyola, rep menys diners. Això vol dir menys diners per a serveis públics, menys diners per a educació, menys diners per a les persones dependents, menys diners per a infraestructures... en definitiva, menys diners per a l’Estat del Benestar. Arribats a aquest punt, no oblidem que si volem un Estat del Benestar, s’ha de pagar… amb impostos!

Algun mitjà de comunicació, fent referència a un altre estudi més recent sobre el tema, xifra en 13.500.000.000 € (TRETZE-MIL CINC-CENTS MILIONS D’EUROS!) el total acumulat del dèficit de finançament d’Espanya amb el País Valencià. Una sagnia que sens dubte serviria per eixugar considerablement el deute públic de la Generalitat, però que no solucionaria el problema de que els senyors que fa tants anys que ens governen tornen a sentir la temptació de fotre la ma als diners de tots. Açò, ja té una altra solució. Ho deixarem per a un altre 9 d’Octubre.

'Agua para todos'

Portada de La Veu de Benicarló núm. 899, 06/09/2013

Publicat a La Veu de Benicarló núm. 900, 13/09/2013.

És habitual -un símbol de normalitat meteorològica- que a finals d’agost o principis de setembre, a cavall entre les festes majors de Benicarló i les de la veïna Peníscola, apareguen les primeres pluges que indiquen el final de l’estiu i el començament de la tardor. De la mateixa manera, sembla que s’està consolidat com un element fixe en el calendari com els fenòmens meteorològics, que quan aquestes pluges cauen de forma concentrada, una sèrie de llocs concrets de la ciutat, sempre els mateixos, siguen noticia per haver estat afectats per l’aigua: la ratlla del terme -especialment en el seu tram final front a la costa-, el Barranquet, la fosa del pastor (recordem que aquesta via local antigament era, també, un xicotet barranc), l’avinguda del Papa Luna, l'accés al ‘centre comercial’ (si es que encara se li pot dir així), i, no cal dir-ho, els soferts passos inferiors del vergonyós tram de la N-340 que encara travessa la nostra població. Infinitat d'embornals i tapes de clavegueres salten pels aires -o per les aigües-, moltes vegades alliberant aigües fecals per a disgust de tots els veïns. Inevitablement, bombes i policia local multipliquen les seues eixides i accions per atendre els problemes dels veïns de la ciutat i que aquests no vagen a més.

Tot açò, un any més, ha ocorregut la setmana passada a Benicarló. És un “agua para todos”, però mal entés. Als anomenats anteriorment, afegiré un fenomen curiós vist en el carrer Miguel de Cervantes. Aquest baixava d'ample en ample i en ell la brossa d'un conegut restaurant de Benicarló semblava competir en una cursa a l'estil de la d'Oxford – Cambridge o la Copa Amèrica, però amb menys 'glamour'.

Afortunadament, les fortes pluges del cap de setmana passat no han causat grans danys. Altres anys ha provocat danys majors (pot ser m’equivoco, però no tinc constància de danys majors, a persones o coses). Cal reconèixer que els serveis d'alerta meteorològica havien avisat del possible perill per precipitacions en tot el país. Però, on vull anar a parar, és que no és de rebut que sempre siguen els mateixos espais, els mateixos ‘punts negres’ del clavegueram i traçat viari de la ciutat, any rere any, els protagonistes de la cara menys amable de la pluja.

Una planificació urbana més acurada i amb una visió a mig i llarg termini seria un primer pas clau. També, accions immediates per solucionar aquests problemes, clarament coneguts. Les intervencions sobre els vials i mobiliari urbà de la població haurien d'anar dirigides a aquest objectiu. En canvi sembla que els motius de l'asfaltat o pintat de carrers o l'aparició de bancs o altres elements en la via pública siga un fenomen inexplicable, quasi màgic.

Efectes de la crisi sobre l'atur i el mercat de treball: ha passat la pitjor part?

Tot seguit reprodueixo el meu article sobre el mercat de treball publicat en la web d'Intersindical Valenciana el passat 27/07/2013.

S'acaben de publicar els indicadors del mercat de treball del segons semestre de l'Enquesta de Població Activa, que elabora el Instituto Nacional de Estadística. Per conèixer amb més detalls les dades del País Valencià, caldrà esperar uns dies a què es publiquen en l'Institut Valencià d'Estadística.

El govern central, la Generalitat i algunes institucions econòmiques properes estan interpretant les dades en el sentit que demostrarien que el pitjor de la crisi econòmica ha quedat darrere. Per a intentar aclarir açò, hi ha tres elements clau a considerar  per a entendre les dades de l'EPA del segons semestre de l'any:

- L'estacionalitat. És natural que en el segon semestre de l'any es cree ocupació, degut a la temporada d'estiu. Encara així, independentment de la millora intertrimestral, la taxa d'ocupació del segons trimestre de 2013 és inferior a la del mateix trimestre de 2012, per tant continua evidenciant-se la debilitat del mercat de treball espanyol i valencià. Si a més li afegim que tota l'ocupació que s'ha creat ha estat temporal i que en el cas dels contractes indefinits se n'han destruït en lloc de crear-se, doncs no es veu la millora de la situació per cap lloc.

- La taxa d'activitat. El càlcul de la taxa d'atur es fa dividint els aturats entre la població activa. Si aquesta disminueix, disminueix l'atur per un efecte purament matemàtic. I aquest efecte ve tenint un protagonisme important en les dades d'atur a mesura que s'allarga la crisi, degut a l'efecte desànim que fa que molts treballadors (sobretot homes, poc qualificats i dels sectors més afectats per la crisi) deixen de buscar treball i passen a una situació d'inactivitat laboral. La taxa d'activitat és un indicador de la modernitat o desenvolupament del mercat de treball d'un país, i seria un problema que es consolidara una tendència negativa tant en Espanya com en el País Valencià.

- Ha passat ja la pitjor part de la destrucció d'ocupació deguda a la crisi econòmica? O dit d'una altra manera, realment hem tocat fons i ja s'ha acomiadat a tot el món que es podia acomiadar? Evidentment que no, els pròxims mesos continuarà la tendència interanual d'augment de l'atur i disminució de l'ocupació, però cada cop de manera més suau. És molt difícil que vegem els augments d'atur tan brutals del principi de la crisi. Però això no significa que el mercat de treball s'haja recuperat, per a això cal que l'economia productiva es reactive i torne a crear llocs de treball. Però el que és més important per entendre que no hi ha motius per a l'optimisme és que, encara que s'estabilitzen les dades d'atur i ocupació, el drama de les famílies sense ingressos, dels joves que busquen infructuosament la seua primera ocupació o l'atur de llarga durada encara s'ha de solucionar.

Darreres publicacions sobre el mercat de treball

Recopilació de les darreres publicacions sobre el mercat de treball que de manera regular publiquen diferents organismes o entitats, tant públics com privats, en l'àmbit valencià, espanyol i europeu.

Darrera actualització

Asociación de Empresas de Trabajo Temporal (ASEMPLEO)
-  Informe ASEMPLEO sobre Encuesta de Población Activa (EPA). Primer trimestre de 2013. Actualitzat a 26/04/2013.
- Informe regional ASEMPLEO del mercado laboral, 1r trimestre de 2013. Actualitzat a 05/07/2013.
- Informe ASEMPLEO sobre afiliación, contratación y paro registrado, octubre 2013. Actualitzat a 11/11/2013.

BBVA Research
- Situación Comunitat Valenciana. Primer Semestre 2013. (Anàlisi regional). Actualitzat a 26/04/2013.
- La EPA del 2T13 sugiere que lo peor ha quedado atrás. (Dades EPA). Actualitzat a 26/07/2013.
- Registros laborales en julio: el desempleo cayó pero la afiliación no consolidó su recuperación. (Dades SEPE). Actualitzat a 04/09/2013.

European Comission
- European Vacancy Monitor 9, May 2013. Actualitzat 06/06/2013.
- European Job Mobility Bulletin 9, May 2013. Actualitzat 06/06/2013.

Eurostat
- July 2013. Euro area unemployment rate at 12.1%. EU 28 at 11%. Actualitzat 02/08/2013. 
- Employment down by 0.1% in euro area, stable in EU27 (Second quarter of 2013 compared with first quarter 2013). Actualitzat 30/09/2013.
- Unemployment in the UE27 regions in 2012. Actualitzat a 23/05/2013.
- European Union Labour force survey - Annual results 2012 - Issue number 14/2013. Actualitzat a 25/06/2013.

Institut Valencià d'Estadística (IVE)
- Indicadors del mercat de treball a nivell subprovincial. Resultats per comarques. Actualitzat a 15/05/2013.

Instituto Nacional de Estadística (INE)
- Encuesta de Población Activa (EPA). Segon trimestre de 2013. Actualitzat a 26/07/2013.
- Boletín mensual de estadística. Agosto 2013. Actualitzat 09/09/2013

Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE)
 Observatorio de la Inserción Laboral de los Jóvenes
- Crisis económica e inserción laboral de los jóvenes: Resultados del Observatorio de Inserción Laboral de los Jóvenes 2011. Actualitzat a 26/04/2013.
Cuadernos de Capital Humano
- La flexibilidad laboral de los jóvenes y sus empleos. Actualitzat a 26/04/2013.

Ministerio de Empleo
- Informe trimestral de análisis de mercado de trabajo. Actualitzat a 15/05/2013

Ministerio de Industria
- Cifras PYME. Mayo 2013. Actualitzat a 04/07/2013

Observatorio de las Ocupaciones (Servicio Público de Empleo Estatal)
- Actividades económicas con tendencia positiva en la contratación. Julio 2013. Actualitzat a 06/09/2013.
- Ocupaciones con tendencia positiva en la contratación. Julio 2013. Actualitzat a 06/09/2013.

Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I de Castelló
- Butlletí Pre-Ocupat, núm 8. Març 2013. Actualitzat a 25/04/2013.

Observatorio Laboral de la Crisis (Fundación de Estudios de Economía Aplicada, FEDEA)
- Boletín 21 - Julio-Septiembre 2013. Actualitzat a 11/11/2013.

Les erràtiques polítiques d'ocupació del govern Fabra

La web d'Intersindical Valenciana va publicar el 17/05/2013 un article meu en el que comento els recents anuncis sobre polítiques d'ocupació del govern del president Fabra. Reprodueixo el text a continuació:

El president Fabra ha anunciat un pla d'ocupació que generarà 15.000 llocs de treball durant el que queda d'any. Pot ser a algun despistat li sembla una mesura necessària d'un govern capaç que està prenent les decisions que calen. Res més lluny de la realitat. Actualment hi ha 727.500 persones a l'atur al País Valencià (el 47% dones), i només el primer trimestre de enguany l'augment respecte del trimestre anterior va ser de 27.300. 15.000 nous llocs de treball ni tan sols eixugarien la destrucció d'ocupació que ja portem acumulada durant l'any en curs.

Desconeixem, ara per ara, el contingut d'aquest pla d'ocupació, que sembla que pretén unificar o coordinar accions de foment de l'ocupació de diferents administracions com la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments. Els anys de govern del PP al País Valencià s'han caracteritzat, pel que fa a les polítiques d'ocupació, per una falta de projecte i planificació coherent a nivell nacional i una fragmentació de programes i nivells d'intervenció. Els darrers anys era evident el fracàs d'aquest model, que s'ha acabat estavellant amb la crisi econòmica i la fallida de facte de la Generalitat. A més, altres polítiques necessàries per a la creació d'ocupació com les industrials o les socials han estat regressives, contribuint a l'actual catastròfica situació del mercat de treball valencià.

No és d'esperar que aquest nou programa siga una acció eficaç contra la destrucció d'ocupació al nostre país, partint ja viciada amb un objectiu ridícul. Una política realista que contribuïsca a la creació d'ocupació passa per una combinació de polítiques econòmiques i fiscals per a aconseguir finançament per a polítiques que actuen sobre el model productiu i el mercat de treball, la generació de demanda agregada i altres àmbits connectats, com la R+D+i o l'educació.

Finalment, ahir vam presentar el darrer Quadern Demos a Castelló de la Plana: "Valencians i democràcia: del malestar a la proposta", de la ma del seu autor, Carlos Villodres i amb la presència de la regidora de Compromís a l'Ajuntament de Castelló de la Plana, Ali Brancal. Jo mateix vaig tindre el gust de presentar-los.

En primer lloc Ali ens va contar les experiències de participació que el col·lectiu local de Compromís està posant en marxa des de ja fa temps, alhora d'el·laborar els seus programes electorals i altres qüestions relacionades amb l'acció política a Castelló.

Tot seguit, Carlos Villodres ens va fer una exposició de les principals tesi del seu llibre. Us recordo que el podeu descarregar debades en format pdf o adquirir en paper.

Al presentar als dos conferenciants, vaig aprofitar per fer una cita de Francesc Eiximenis, el franciscà gironí del segle XIV que va ser conseller dels jurats de la ciutat de València, de la seua obra "Regiment de la cosa pública", que em va sembla adient per a la situació:

Has de saber que, antigament, a Roma hi havia tal costum, que cadascú havia d'escriure i presentar a la comunitat la millor obra que sabés per al bon estament de la comunitat, i després es posava en obra de consell del senat. I tingues per cert que aquesta cosa és sobiranament profitosa per a la cosa pública, com ho és que, en cert temps de l'any, a cadascú li fos demanat de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú; car més veuen molts que pocs. I moltes coses posa Déu en el cor d'un simple home que no les posa en el cor dels majors...

Francesc Eiximenis
'Regiment de la cosa pública'

L'atur continua augmentant a Europa, amb Grècia i Espanya al capdavant

Eurostat va publicar just el dia abans del Dia del Treball les dades d'atur del més de març. Aquesta estadística es publica amb cert retard respecte les dades estatals, donat que l'organisme ha de recollir les dades dels estats membres. Per al conjunt de l'àrea euro, l'atur és del 12,1%, un 0,1% més que el mes anterior i un 1,1% més respecte a l'any anterior. Per al conjunt dels 27 estats de la Unió Europea, es situa en el 10,9%, el mateix valor que el mes anterior, però un 0,6% més que l'any anterior. Veiem, doncs, que l'atur ha afectat més als estats integrats a l'euro, en comparació amb el conjunt de la UE. Una dada que fa pensar i molt sobre el paper de la política monetària de la UE en aquesta crisi.

Ací, però, ens interessen sobre tot les dades del mercat de treball de l'Estat espanyol. Sintèticament, Espanya es situa entre les economies amb major taxa d'atur: en primer lloc trobem Grècia (27,2%), en segon Espanya (26,7%) i en tercera posició - però a considerable distància dels anteriors, Portugal (17,5%). Espanya es situa també entre els estats on l'increment anual de l'atur ha estat més fort: de nou Grècia es troba en primer lloc (5,7 punts percentuals d'increment), en segon lloc Xipre (3,5) -recentment arribada al club de grans destructors d'ocupació- i finalment Espanya (2,6%). Grècia i Espanya tenen el trist mèrit no només de l'alt ritme de destrucció d'ocupació, si no de mantindre'l alt durant molt de temps. Recentment aquest impuls s'ha moderat, però continua estant entre els més alts d'Europa. Finalment, rècord també en atur juvenil: Grècia es situa en primer lloc (59,1%) seguit d'Espanya (55,9%) i amb Itàlia (38,4%) en tercrea posició. De nou s'aprècia que Grècia i Espanya es situen a gran distància dels següents.

En conclusió, l'atur continua augmentant en la Unió Europea, amb una intensitat moderada, però que és major en els estats que formen part de l'Euro. Grècia i Espanya lideren la majoria d'indicadors de destrucció d'ocupació, amb valors negatius que destaquen per sobre de la resta de economies europees.

Presentació del llibre 'Valencians i democràcia. Del malestar a la proposta' a Castelló de la Plana

El proper dijous 16 de maig tinc el plaer de presentar a la Llotja del Cànem de Castelló a Carlos Villodres, que ens vindrà a presentar el seu llibre 'Valencians i democràcia. Del malestar a la proposta', publicat dins la col·lecció Demos de la Fundació Nexe. Amb aquesta publicació continuem, des de la Fundació, fent una aportació al debat fonamentat sobre diferents qüestions claus de la realitat valenciana. Qüestions que cal abordar amb seriositat i des d'una òptica valencianista per a encarar el futur, complicat, que enfronta el país.

El llibre tracta d'analitzar el funcionament dels partits polítics i del sistema polític i electoral valencià i espanyol, a més de possibles alternatives, a la vegada que explora les formes de democràcia participativa. La publicació la podeu descarregar gratuïtament o adquirir en paper ací.

En la presentació comptarem, també, amb Ali Brancal, regidora de Compromís a l'Ajuntament de Castelló. Una oportunitat també per compartir les experiències de participació ciutadana que aquesta formació política ha posat en marxa a nivell intern.

Finalment, agrair a la Universitat Jaume I de Castelló la cessió de l'espai per a la presentació del llibre, així com al Centre Cultural Valencià La Nau la seua col·laboració en l'organització de l'acte.

Ens veiem, doncs, prompte, a la Llotja del Cànem.

'La societat valenciana 1991-2011', monogràfic de la revista Arxius de Ciències Socials

El darrer número de la revista 'Arxius de Ciències Socials' que edita la Facultat de Ciències Socials de Universitat de València - Estudi General (UVEG) és un monogràfic centrat en els canvis que ha patit el nostre país en els darrers deu vint anys en un ample ventall de temàtiques com el sistema educatiu, els moviments socials, la sanitat, l'economia... Els autors dels articles són diversos professors i investigadors, alguns dels quals tinc el gust de conèixer per haver estat professors meus en el Màster d'Ocupació i Intervenció en el Mercat de Treball de la UVEG o per haver coincidit amb ells en diversos actes públics. Acabo de donar una primera ullada als continguts i m'han semblat d'un gran interès, per la qual cosa faré el possible per trobar un moment per llegir un bon grapat dels articles que recull el monogràfic. Us convido a que feu el mateix.

Ovidi

Vist per les xarxes socials.

Em pregunto si com a humanitat en algun moment podrem superar l'existència d'aquestes actituds.

Bones festes de Nadal i millor Any Nou 2013!

Aprofito la targeta institucional de la meua universitat per felicitar-vos el Nadal i l'Any Nou. M'ha semblat un disseny preciós.