El govern espanyol insisteix amb l’atur registrat i l’afiliació a laSeguretat Social

Oficina del SERVEF. Font: ABC

A continuació reprodueixo el meu article publicat a la web d'Intersindical el passat 07/07/2014.

La setmana passada es publicaven les dades d'atur registrat i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny, i de nou el govern espanyol en treia tot el rendiment mediàtic, venent-nos eixes dades com la demostració clara de l'èxit de les seues polítiques econòmiques i d'ocupacio.
 
Que hi ha de cert en tot açò? Bé, és cert que l'atur registrat ha disminuït a nivell interanual. Són uns 310.000 inscrits menys en les llistes del SEPE en tot l'Estat, lleugerament per sobre de les 45.000 al País Valencià. També la variació interanual és positiva en l'afiliació en la Seguretat Social, encara que lleugerament menor, sobre les 290.000 afiliacions en Espanya i no arriba a 45.000 al País Valencià. A aquest ritme tardarem 10 anys a recuperar el nivell d'ocupació «pre-crisi»

L'evolució positiva davant la temporada d'estiu i -per què no, també s'ha de reconèixer- el haver tocat fons la crisi pel que fa a la destrucció d'ocupació, permeten al govern espanyol una interpretació triomfalista de les dades

Però com ja hem comentat moltes vegades en aquesta columna, aquesta no és la millor estadística per conèixer les dades reals del mercat de treball. Tant l'atur registrat com l'afiliació a la Seguretat Social són registres administratius al serveis de la gestió de diferents programes com la formació a treballadors, les prestacions per desocupació, les contribucions a la seguretat social, les pensions, etc

De fet, si ens fixem en les dades de la taula, veurem una curiosa discrepància. En primer lloc, la «disminució de l'atur», que pretesament transmet l'atur registrat, no coincideix amb la «creació d'ocupació», que suposadament ens comunica l'afiliació a la Seguretat Social. Tant en el cas valencià com en l'espanyol, el conjunt de la reducció de l'atur registrat no es transforma en la mateixa magnitud d'afiliació a la Seguretat Social. Com hem dit moltes vegades, una part de la reducció de l'atur registrat és una sortida de l'activitat de treballadors i treballadores que per l'efecte desànim abandonen el mercat de treball.

Encara així, el govern espanyol, una vegada i una altra, mostra aquestes dades atès que els errors de mesura que impliquen els permeten una interpretació beneficiosa de les dades. Al menys en aquest moment, per que el sentit de l'esbiaix podria canviar capritxosament. L'hipocresia arriba a l'extrem que segurament quan es publiquen les dades de l'Enquesta de Població Activa (l'EPA) -la metodologia correcta i consensuada a nivell de tota la Unió Europea per a conèixer l'evolució del mercat de treball- es passarà de puntetes, com de fet ja ha ocorregut amb les dades del darrer trimestre de 2013 i les del primer trimestre de 2014, que no permetien una interpretació tant triomfalista de les polítiques econòmiques i d'ocupació dels governs espanyol i autonòmic.

Tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques laborals

Font: Flickr

El passat 8 de maig publicava la següent entrada en la web d'Intersindical Valenciana, sobre com el govern del PP fa una interpretació esbiaixada i interessada de les estadístiques laborals.

El PP ja ens te acostumats a una llarga trajectòria de tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques oficials del mercat de treball. Els darrers mesos de 2013 el govern espanyol es va fer el suec respecte a interessades filtracions de les dades mensuals d’atur registrat. Les dades eren susceptibles d’interpretar-se de forma positiva (baixava l’atur registrat) i interessava que es conegueren el més aviat possible. L’oposició va denunciar aquestes filtracions i va acusar a l‘executiu de Madrid de ser el responsable, encara que aquestes protestes se les va acabar enduent el vent.

Sorprenentment les següents dades interessants que es van publicar, els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014, no van sofrir cap misteriosa filtració. De fet, ni se n’ha parlat massa. La raó es va fer evident al publicar-se les dades. El comportament del mercat de treball el primer trimestre de l’any era clarament negatiu: “jarro de agua fria” titulava el BBVA el seu informe trimestral sobre el mercat laboral espanyol. Havia hagut una caiguda en l’ocupació tant intertrimestral (184.600 persones ocupades menys) com, el que és més greu encara, interanual (79.600 persones ocupades menys). El major descens absolut en ocupació de tot l’estat es va donar al País Valencià (40.900 persones ocupades menys) on una part molt important de l’ocupació destruïda es va perdre en el sector industrial, sector també greument afectat a nivell estatal. L’atur va augmentar des del trimestre anterior, el darrer de 2013, fins al 25,93% a Espanya i el 28,04 al País Valencià. En aquest cas sí es registra una lleugera millora interanual, però que s’ha de matitzar molt degut a la caiguda de la població activa. Aquesta caiguda constant de la població activa en els darrers temps és una de les claus per entendre com s’estan interpretant erròniament les dades laborals, sobre tot les de l’atur registrat. Una part important de la disminució de l’atur registrat es deu a l’abandó de la recerca activa d’ocupació per part de les persones aturades.

Com les dades de l’EPA del primer trimestre eren negatives, pràcticament ni es va parlar d’elles. En canvi, al publicar-se les dades d’atur registrat d’abril, com que són susceptibles d’interpretar-se de manera positiva, es van llançar campanes al vol. A més, darrerament, es presenten juntes les dades d’atur registrat amb les d’afiliació a la Seguretat Social. Ací trobem la segona clau d’interpretació incorrecta de les estadístiques laborals. El govern del PP interpreta les altes d’afiliació a la Seguretat Social com creació d’ocupació, quan la relació -encara que existeix- no és directa. En un període de temps determinat una mateixa persona pot haver-se donat d’alta diverses vegades pel fet d’encadenar diversos contractes temporals o estar contractat per una ETT. A més, alguns tipus de treballadors/es poden estar donats d’alta en més d’un règim de la Seguretat Social. Finalment, resulta que des de fa més d’un any els estudiants/es que fan pràctiques formatives en empreses i reben alguna remuneració tenen l’obligació de cotitzar. Ací tenim, doncs, un element nou que contamina les dades reals d’afiliació a la Seguretat Social. Desconec l’abast real d’aquest esbiaix, però podria ser significatiu, especialment en els moments de l’any en que es realitzen les pràctiques en empreses.

En definitiva, estem veien com el PP fa un us partidista de les estadístiques d’ocupació, tergiversat i interpretant de manera esbiaixada el seu significat. La situació real del mercat de treball és que durant la crisi s’ha destruït moltíssima ocupació i ara hem tocat fons, però estem molt lluny de vore una recuperació significativa de l’ocupació, amb treball en quantitat i de qualitat suficient.