Dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2013: una situació d’equilibri precari

Font: Instituto Nacional de Estadística

Reprodueixo a continuació el meu article publicat el 24/01/2014 a la web d'Intersindical Valenciana.

Ahir mateix es publicaven les dades sobre el mercat de treball de l’Enquesta de Població Activa. Hi havia molt interès per conèixer aquestes dades, desprès de les continuades declaracions de diferents representants del Partit Popular, i del govern, ací i a Espanya insistint en que els primers indicis de la recuperació econòmica estaven arribant, en forma de creació d’ocupació. D’aquesta manera havien intentat vendre’ns les dades d’atur registrat dels darrers mesos de l’any 2013. Però com que aquestes són dades d’un registre administratiu que originàriament no es va dissenyar per mostrar una imatge fidedigna del mercat de treball, no es podien prendre com indicatives del que estava passant. Calia esperar doncs a les dades de l’EPA, una enquesta que segueix una metodologia coordinada a nivell europeu per a “retratar” l’estat del mercat de treball.

Finalment les dades ofereixen la següent imatge, sempre comparant amb el mateix trimestre de l’any anterior, per a eliminar l’efecte estacional. En primer lloc, i mentre que en l’Estat espanyol la taxa d’activitat disminueix 4 dècimes (fins al 59,43%), a nivell valencià augmenta per contra 3 dècimes (fins al 60,11%). O siga, mentre que sembla que continua el desànim entre els treballadors i treballadores espanyols, en el cas dels valencians s’incorporen nous efectius a la força laboral en disposició de treballar, la qual cosa ha d’interpretar-se com un indicador positiu, encara que molt modest per la seua magnitud. El següent indicador que ens interessa és l’ocupació. Ací, de nou, les dades són lleugerament més positives per al País Valencià, on augmenta 3 dècimes (fins al 43,33%),  que per al territori espanyol, on retrocedeix en la mateixa mesura, 3 dècimes (fins al 43,96%). El darrer indicador a considerar és la taxa d’atur. De nou, hi ha millora relativa per al País Valencià, però de valors quasi anecdòtics. Mentre que en Espanya l’atur pràcticament no varia (del 26,02% passa al 26,03%), al nostre país disminueix 2 dècimes (fins al 27,91%).

Cal reconèixer que la tendència de frenada de l’empitjorament de les dades a nivell valencià sembla que s’ha consolidat i per primer cop hem vist com en un trimestre no ha augmentat l’atur ni disminuït l’ocupació respecte del trimestre anterior, en un context en que l’activitat no ha variat. El cas d’Espanya és encara negatiu, es destrueix ocupació, l’atur no disminueix i el context és d’abandonament del mercat de treball per part de les persones treballadores.

Indica açò un canvi de tendència definitiu? Ha acabat ja la desastrosa situació en el mercat de treball Valencià i estatal? Més bé estem en una situació d’equilibri. La tendència dels indicadors laborals podria ser tant a continuar millorant com a empitjorar, en absolut es tracta d’una tendència consolidada. Seria una bona noticia saber que la destrucció d’ocupació a tocat fons, però pensem que comprovar aquesta certesa no eliminaria els quasi mig milió de valencians i valencianes que han quedat a l’atur des del quart trimestre de 2006, fins a arribar als pràcticament 700.000 aturats actuals. De tots aquestes persones aturades, una quarta part fa més d’un any que està desocupada, (quan al principi de la crisi no arribava al 10% l’atur de llarga durada), i no arriba a 300.000 les que reben algun tipus d’ajuda econòmica. Davant d’aquest panorama, cal trobar el camí cap a una recuperació econòmica que vinga acompanyada d’un repartiment just de la riquesa que es genere.

En definitiva, les dades del mercat de treball ballen al fil de la navalla, buscant una situació de difícil equilibri. Es podria fer l’analogia amb un submarí que, desprès de sofrir una averia o ser torpedejat, s’afona cada cop més avall per a pesar de la seua tripulació. En un moment donat la nau toca fons i la marineria se’n alegra, pensant que s’han salvat, que el pitjor ja ha passat. Però no ho oblidem, el submarí està en el fons, encara ha de pujar i pateix la pressió de tota l’aigua que te al damunt.

Les erràtiques polítiques d'ocupació del govern Fabra

La web d'Intersindical Valenciana va publicar el 17/05/2013 un article meu en el que comento els recents anuncis sobre polítiques d'ocupació del govern del president Fabra. Reprodueixo el text a continuació:

El president Fabra ha anunciat un pla d'ocupació que generarà 15.000 llocs de treball durant el que queda d'any. Pot ser a algun despistat li sembla una mesura necessària d'un govern capaç que està prenent les decisions que calen. Res més lluny de la realitat. Actualment hi ha 727.500 persones a l'atur al País Valencià (el 47% dones), i només el primer trimestre de enguany l'augment respecte del trimestre anterior va ser de 27.300. 15.000 nous llocs de treball ni tan sols eixugarien la destrucció d'ocupació que ja portem acumulada durant l'any en curs.

Desconeixem, ara per ara, el contingut d'aquest pla d'ocupació, que sembla que pretén unificar o coordinar accions de foment de l'ocupació de diferents administracions com la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments. Els anys de govern del PP al País Valencià s'han caracteritzat, pel que fa a les polítiques d'ocupació, per una falta de projecte i planificació coherent a nivell nacional i una fragmentació de programes i nivells d'intervenció. Els darrers anys era evident el fracàs d'aquest model, que s'ha acabat estavellant amb la crisi econòmica i la fallida de facte de la Generalitat. A més, altres polítiques necessàries per a la creació d'ocupació com les industrials o les socials han estat regressives, contribuint a l'actual catastròfica situació del mercat de treball valencià.

No és d'esperar que aquest nou programa siga una acció eficaç contra la destrucció d'ocupació al nostre país, partint ja viciada amb un objectiu ridícul. Una política realista que contribuïsca a la creació d'ocupació passa per una combinació de polítiques econòmiques i fiscals per a aconseguir finançament per a polítiques que actuen sobre el model productiu i el mercat de treball, la generació de demanda agregada i altres àmbits connectats, com la R+D+i o l'educació.

La dinàmica del mercat de treball valencià des de l’inici de la crisi

La publicació d'Intersindical Valenciana "Quaderns sindicals del País Valencià" va publicar el passat octubre un article meu (pàgina 6) en el que descric quina ha estat la dinàmica de destrucció d'ocupació en el mercat de treball valencià els darrers anys. Reprodueixo el text a continuació:

La degradació del mercat de treball valencià ha sigut, sens dubte, la conseqüència més alarmant dels efectes de la crisi econòmica. L’atur afecta directament les economies domèstiques, ja que redueix les fonts d’ingrés familiar, i alhora l’economia nacional, en la mesura que aquestes famílies no consumeixen tant. Però també té altres efectes en l’àmbit social i psicològic dels individus, els grups i les col·lectivitats. En la societat actual l’ocupació no és solament un factor de la producció, sinó un valor social que vertebra de manera important l’estructura de les comunitats humanes.

Farem un breu repàs descriptiu de com ha sigut aquest procés de degradació del mercat de treball valencià. Intentarem fer una comparació en paral·lel de l’evolució d’aquests mateixos indicadors a escala europea i espanyola.

Taula 1

L’any 2006 hi havia en el conjunt de la Unió Europea (UE) 211 milions de treballadors. En aquell mateix moment, a Espanya treballaven 19 milions i mig de persones i un poc més de dos milions al País Valencià (Taula 1). Al final de l’any següent començava la crisi econòmica que encara suportem. En 2009 ja era evident la caiguda d’ocupació tant a Espanya com al País Valencià, encara que la UE no només mantenia estable el nombre total de treballadors, sinó que l’augmentava lleugerament. L’any passat la situació era que mentres que la UE mantenia el conjunt de treballadors en pràcticament la mateixa xifra que cinc anys abans, Espanya perdia un 8% de treballadors i el País Valencià, un 12%.

Taula 2

Un indicador sintètic d’aquestes magnituds absolutes és la taxa d’ocupació. D’aquesta manera podem comparar territoris de grandàries diferents (Taula 2). La taxa d’ocupació (la proporció de persones ocupades sobre el total de la població activa) era pràcticament igual a Espanya i a la UE, i 10 punts menys en el cas valencià (Nota al peu 1). En 2011 la degradació del mercat de treball valencià i espanyol respecte de l’europeu és palés. L’any 2006 vora 20 milions d’europeus es trobaven en l’atur (Taula 3). Aquesta era també la situació laboral d’1,8 milions d’espanyols i quasi dos-cents mil valencians. Cinc anys més tard, les dades són impactants. A la UE hi ha més de 23 milions de persones en l’atur (un increment respecte de 2006 del 20%). A Espanya s’ha arribat (i ara també sabem que superat) la barrera dels 5 milions (un 170% més des de 2006). En el cas valencià trobem el major augment, havent arribat a superar els sis-cents-mil aturats (un augment del 200% des de 2006). El cas espanyol sobre el conjunt d’Europa és gravíssim, ja que representa el 20% del total de l’atur a la UE. L’atur valencià sobre el del conjunt de l’estat representa el 13%.

Taula 3

Taula 4

Finalment, la taula 4 mostra la taxa d’atur, per comparar millor entre els territoris que estem comentant. En 2006 les taxes d’atur tant a Europa com a Espanya i el País Valencià no eren excessives –encara que tampoc baixes–, però, el més destacable: eren molt similars. Estàvem, doncs, en una situació de “convergència” respecte al mercat de treball europeu. Només tres anys després, no sols s’ha disparat l’atur espanyol i valencià, sinó que s’han incrementat les diferències: l’espanyol supera en 9 punts l’europeu (el dobla) i el valencià supera 3 punts l’espanyol. En 2011 aquestes distàncies encara han augmentat més, Espanya avantatja en 12 punts Europa (el triplica). En el cas valencià es mantenen els tres punts de diferència respecte a l’atur espanyol.

Aquestes xifres no són només un indicador, un símptoma, sinó que darrere s’hi amaga el drama de les persones i famílies que han perdut el seu lloc de treball. S’han mostrat dades generals, però hi ha col·lectius concrets especialment colpejats per l’atur o la precarietat laboral, com els joves, les dones, les persones amb baixa qualificació, els treballadors de més edat o els aturats de llarga durada.

Quina és la raó per la qual s’ha destruït més ocupació al País Valencià que a Espanya i, sobretot, Europa? És possible revertir la situació? Quines possibilitats hi ha que es torne a crear ocupació i es reduïsca l’atur?

La majoria d’autors coincideixen que el model productiu valencià, compartit en gran part amb l’estat, basat en un ús extensiu de ma d’obra poc qualificada, salaris baixos i falta d’ús de tecnologies i de valor afegit en els seus productes i serveis, ha sigut la raó de la ràpida destrucció d’ocupació. Les polítiques d’ocupació i les reformes laborals dels darrers anys no han contribuït en absolut a superar aquest model productiu i, en arribar la crisi, les empreses valencianes s’han ressentit molt més que en països d’Europa més avançats.

Les polítiques econòmiques a tots els nivells han apostat per una austeritat que l’únic que farà serà que es retraga el creixement econòmic. En canvi, només reactivant l’economia, però des d’un model més social i sostenible, es pot crear ocupació.



FONTS: Eurostat, Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i elaboració pròpia.

(Nota al peu 1)
Les fonts estadístiques per a elaborar aquest article són diverses, la qual cosa pot introduir diferents metodologies que poden portar a apreciacions incorrectes. En aquest article, les dades de la UE-27 i de l’Estat espanyol procedeixen d’Eurostat, mentre que les del País Valencià s’han extret del Comité Econòmic i Social. En el cas valencià, cal denunciar la falta de dades estadístiques publiques de qualitat per part les entitats que en són responsables per llei, com l’Institut Valencià d’Estadística o el Servef. Però aquest tema el deixarem per a una altra ocasió.

Taller d’eines en línia per a la millora professional

El proper dijous 19 d'abril impartisc en l'UJI un taller d'eines en línia per a la millora professional. No és simplement un taller per buscar treball utilitzant Internet, si no més bé com aprofitar Internet i les Xarxes Socials (sobre tot les Professionals) per ajudar a gestionar el desenvolupament professional personal -que inclou, naturalment, trobar treball si s'està desocupat-. El taller s'imparteix en el marc d'un conjunt d'accions formatives per a la millora de l'ocupabilitat d'estudiantat universitari prèvies a la VI Jornada d'Ocupació de l'UJI. Ací podeu trobar més informació.