Tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques laborals

Font: Flickr

El passat 8 de maig publicava la següent entrada en la web d'Intersindical Valenciana, sobre com el govern del PP fa una interpretació esbiaixada i interessada de les estadístiques laborals.

El PP ja ens te acostumats a una llarga trajectòria de tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques oficials del mercat de treball. Els darrers mesos de 2013 el govern espanyol es va fer el suec respecte a interessades filtracions de les dades mensuals d’atur registrat. Les dades eren susceptibles d’interpretar-se de forma positiva (baixava l’atur registrat) i interessava que es conegueren el més aviat possible. L’oposició va denunciar aquestes filtracions i va acusar a l‘executiu de Madrid de ser el responsable, encara que aquestes protestes se les va acabar enduent el vent.

Sorprenentment les següents dades interessants que es van publicar, els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014, no van sofrir cap misteriosa filtració. De fet, ni se n’ha parlat massa. La raó es va fer evident al publicar-se les dades. El comportament del mercat de treball el primer trimestre de l’any era clarament negatiu: “jarro de agua fria” titulava el BBVA el seu informe trimestral sobre el mercat laboral espanyol. Havia hagut una caiguda en l’ocupació tant intertrimestral (184.600 persones ocupades menys) com, el que és més greu encara, interanual (79.600 persones ocupades menys). El major descens absolut en ocupació de tot l’estat es va donar al País Valencià (40.900 persones ocupades menys) on una part molt important de l’ocupació destruïda es va perdre en el sector industrial, sector també greument afectat a nivell estatal. L’atur va augmentar des del trimestre anterior, el darrer de 2013, fins al 25,93% a Espanya i el 28,04 al País Valencià. En aquest cas sí es registra una lleugera millora interanual, però que s’ha de matitzar molt degut a la caiguda de la població activa. Aquesta caiguda constant de la població activa en els darrers temps és una de les claus per entendre com s’estan interpretant erròniament les dades laborals, sobre tot les de l’atur registrat. Una part important de la disminució de l’atur registrat es deu a l’abandó de la recerca activa d’ocupació per part de les persones aturades.

Com les dades de l’EPA del primer trimestre eren negatives, pràcticament ni es va parlar d’elles. En canvi, al publicar-se les dades d’atur registrat d’abril, com que són susceptibles d’interpretar-se de manera positiva, es van llançar campanes al vol. A més, darrerament, es presenten juntes les dades d’atur registrat amb les d’afiliació a la Seguretat Social. Ací trobem la segona clau d’interpretació incorrecta de les estadístiques laborals. El govern del PP interpreta les altes d’afiliació a la Seguretat Social com creació d’ocupació, quan la relació -encara que existeix- no és directa. En un període de temps determinat una mateixa persona pot haver-se donat d’alta diverses vegades pel fet d’encadenar diversos contractes temporals o estar contractat per una ETT. A més, alguns tipus de treballadors/es poden estar donats d’alta en més d’un règim de la Seguretat Social. Finalment, resulta que des de fa més d’un any els estudiants/es que fan pràctiques formatives en empreses i reben alguna remuneració tenen l’obligació de cotitzar. Ací tenim, doncs, un element nou que contamina les dades reals d’afiliació a la Seguretat Social. Desconec l’abast real d’aquest esbiaix, però podria ser significatiu, especialment en els moments de l’any en que es realitzen les pràctiques en empreses.

En definitiva, estem veien com el PP fa un us partidista de les estadístiques d’ocupació, tergiversat i interpretant de manera esbiaixada el seu significat. La situació real del mercat de treball és que durant la crisi s’ha destruït moltíssima ocupació i ara hem tocat fons, però estem molt lluny de vore una recuperació significativa de l’ocupació, amb treball en quantitat i de qualitat suficient.

Les erràtiques polítiques d'ocupació del govern Fabra

La web d'Intersindical Valenciana va publicar el 17/05/2013 un article meu en el que comento els recents anuncis sobre polítiques d'ocupació del govern del president Fabra. Reprodueixo el text a continuació:

El president Fabra ha anunciat un pla d'ocupació que generarà 15.000 llocs de treball durant el que queda d'any. Pot ser a algun despistat li sembla una mesura necessària d'un govern capaç que està prenent les decisions que calen. Res més lluny de la realitat. Actualment hi ha 727.500 persones a l'atur al País Valencià (el 47% dones), i només el primer trimestre de enguany l'augment respecte del trimestre anterior va ser de 27.300. 15.000 nous llocs de treball ni tan sols eixugarien la destrucció d'ocupació que ja portem acumulada durant l'any en curs.

Desconeixem, ara per ara, el contingut d'aquest pla d'ocupació, que sembla que pretén unificar o coordinar accions de foment de l'ocupació de diferents administracions com la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments. Els anys de govern del PP al País Valencià s'han caracteritzat, pel que fa a les polítiques d'ocupació, per una falta de projecte i planificació coherent a nivell nacional i una fragmentació de programes i nivells d'intervenció. Els darrers anys era evident el fracàs d'aquest model, que s'ha acabat estavellant amb la crisi econòmica i la fallida de facte de la Generalitat. A més, altres polítiques necessàries per a la creació d'ocupació com les industrials o les socials han estat regressives, contribuint a l'actual catastròfica situació del mercat de treball valencià.

No és d'esperar que aquest nou programa siga una acció eficaç contra la destrucció d'ocupació al nostre país, partint ja viciada amb un objectiu ridícul. Una política realista que contribuïsca a la creació d'ocupació passa per una combinació de polítiques econòmiques i fiscals per a aconseguir finançament per a polítiques que actuen sobre el model productiu i el mercat de treball, la generació de demanda agregada i altres àmbits connectats, com la R+D+i o l'educació.

L’atur baixa per l’abandonament d’activitat en el sector de la construcció

Intersindical Valenciana va publicar el 12/12/12 en la seua web un article meu en el que comento les dades d'atur registrat del passat mes de novembre. Reprodueixo el text a continuació:

Els treballadors i treballadores de la construcció abandonen el mercat de treball davant les expectatives negatives de trobar feina i passen a la situació d’inactivitat.

El mes de novembre passat constaven inscrits en les llistes de l’atur del SERVEF 574939 valencians, 3101 menys que el mes anterior (un 0,54% menys). De fet, és el segon mes consecutiu que disminueix l’atur registrat al país, mentre que en canvi, augmenta en el conjunt de l’estat espanyol (un 1,54% més d’octubre a novembre). Aquesta dada positiva ha estat amplament difosa pel govern de la Generalitat. No es publiciten tant les dades del mercat de treball quan aquestes no són positives, cosa que ha estat constant en els darrers cinc anys.

Com he comentat més d’una vegada, cal anar amb compte amb una evolució mensual de les dades, que pot estar molt afectada per l’estacionalitat, i cal anar a fer una comparació de l’evolució anual, que ens donarà una visió més clara del la tendència a llarg termini. Així, des de novembre de 2011, 42009 valencians s’han afegit a les estadístiques del SERVEF. Açò ha suposat un increment del 7,88%, dels augments més importants dels darrers dos anys. Encara que, això si, molt menor que en els pitjors anys de la destrucció d’ocupació durant la crisi (2008 i 2009).

Anem a intentar aprofundir un poc més en les característiques d’aquesta evolució mensual i anual de l’atur registrat en novembre, per intentar esbrinar si estem front a un canvi clar en la tendència a la destrucció d’ocupació o no. Aquesta reducció mensual s’ha donat exclusivament entre els homes (-1,32%), ja que l’atur femení ha augmentat (0,24%). Quant a l’increment interanual, ha estat menor entre els homes (6,09%) que entre les dones (9,68%). S’apunta, doncs, certa tendència a la millora relativa de la desocupació masculina. Recordem que en el conjunt de la crisi el comportament de l’ocupació i l’atur masculí han estat molt pitjors que el del femení.

Des del mes anterior, l’atur es redueix en tots els sectors (sobre un -1% en la indústria, aproximadament un -2% en la construcció i quasi un -6% en l’agricultura) excepte en el de serveis (0,23%). A nivell interanual, només es redueix en el sector de la construcció (4,14%) i en el col·lectiu sense ocupació anterior (-4,62%). Aquestes dues categories són les úniques que es comporten positivament pel que fa tant a l’evolució anual com mensual.

L’evolució mensual de la contractació ha estat negativa (va caure quasi un 10%), però l’anual és més positiva, perquè des de novembre de 2011 els contractes temporals van augmentar un 3,5% i els indefinits un 36%. Açò, però, en un context de claríssima precarització del nostre mercat de treball, ja que el 91% del conjunt de nous contractes realitzats el més de novembre van ser temporals, front a només un 9% d’indefinits.

Així doncs, tenim una reducció de l’atur dos mesos consecutius (octubre i novembre), amb uns valors per novembre importants (unes 3000 persones), gràcies sobre tot a l’ocupació masculina i del sector de la construcció i la categoria de nous actius. Sorprenentment no és la dinàmica de millora del mercat de treball típica de l’encarament de la campanya de Nadal (on caldria esperar una millora en el sector serveis, més feminitzat). Una possible explicació és que els treballadors de la construcció, front a las inexistents possibilitats de tornar a trobar treball en eixe sector, estan deixant d’inscriure’s com a demandants d’ocupació al SERVEF, passant a la situació d’inactivitat. Açò té com a conseqüència la reducció de l’atur registrat en aquest sector. Les dades de l’Enquesta de Població Activa semblen avalar açò, donat que el pes del sector de la construcció en el conjunt de la població activa s’ha reduït a la meitat entre el tercer trimestre de 2008 i el mateix trimestre d’enguany (del 12,4% al 6,7%).

Una situació que caldrà anar seguint atentament per vore la seua evolució els primers mesos de l’any, on tradicionalment, en els moments de bonança econòmica, es dóna una reducció de l’atur.

Està creant ocupació el turisme aquest estiu? Poca, temporal i de baixa qualificació

Reprodueixo a continuació el meu article publicat a la web d'Intersindical Valenciana el 30/07/2012:

Divendres passat es van fer públiques les dades del mercat de treball de l’enquesta de població activa.

Aquesta enquesta, trimestral, facilita informació sobre la taxa d’activitat, la d’ocupació i la d’atur, tant del total de l’Estat espanyol com de les comunitats autònomes.

A nivell espanyol, continuen les males noticies quant a l’evolució del mercat de treball: cau l’ocupació (queda en el 70,09%) i augmenta l’atur (24,63%). L’augment de l’activitat (fins al 60,08%), és una bona noticia en quant reflecteix la maduresa productiva de la població, però no fa més que empitjorar el càlcul de l’atur (que s’obté dividint els que busquen treball i no en troben entre la població activa).

A nivell valencià, l’activitat es situa en el 59,71%, l’ocupació en el 43,53% (presenta, al contrari del conjunt espanyol, un augment de 4900 treballadors respecte el trimestre passat) i l’atur en el 27,10%. Com es pot vore, les dades valencianes són clarament pitjors que la mitjana espanyola. Encara així, podem interpretar com una bona dada l’augment d’ocupació observat? Clarament, no. El segon trimestre de l’any recull l’augment de la contractació temporal propi de part de la temporada turística de Setmana Santa i estiu. Hi ha, doncs, un efecte estacional entre el primer trimestre de l’any i el segon. Si volem comparar dos períodes de temps per comprovar la dinàmica del mercat de treball sense l’efecte de successos estacionals, la comparació no ha de ser entre un trimestre i el següent, si no entre un trimestre i el mateix trimestre de l’any anterior.

El segons trimestre de 2011, hi havia 1.909.400 persones ocupades al País Valencià. Un any desprès, 1.817.300. Això significa la pèrdua de 92.100 només en els darrers 12 mesos. Quant a l’atur, el segon trimestre de 2011 els aturats al País Valencià eren 591.300. 12 mesos desprès arriben als 675.500 (84200 més, un augment del 14%).

El ritme de destrucció de l’ocupació i d’augment de l’atur al País Valencià continua, i ni tant sols una activitat tan central en l’economia del país com el turisme compensa el mal fet al mercat de treball valencià. A més, hem de tindre en compte que aquests llocs de treball són temporals, de poca qualificació, i que la gran majoria es destruiran en quant passe la temporada d’estiu.

Sindicalisme al País Valencià

Ahir vaig tindre la sort de presentar a Vicent Maurí, portaveu d'Intersindical Valenciana, en la conferència que va donar en la Universitat de València sobre el desenvolupament i situació actual del sindicalisme al País Valencià, en el marc del Seminari d'Idees Valencianistes que organitza l'ACV Tirant lo Blanc i el BEA.

Maurí, mestre d'escola, professor d'institut i amb una ampla trajectòria sindical en l'STEPV i ara com a portaveu d'Intersindical, va fer un repàs de la història del sindicalisme al nostre país: des de la revolució industrial i els primers sindicats anarquistes i de base cristiana; la dictadura de Primo de Rivera, que va suposar la il·legalització de la CNT i -curiosament- l'expansió d'UGT; passant per la Guerra Civil, amb la repressió dels moviments sindicals i la imposició del sindical vertical; la "transició democràtica" i l'oficialització d'UGT i CCOO com a -pràcticament- únics representants de les persones treballadores en el diàleg social; fins als nostres dies, amb el descrèdit del sindicalisme que -precisament- ha portat la connivència de les principals centrals sindicals espanyoles, no ja amb un partit polític en particular, si no amb el govern de torn de l'estat i l'administració mateixa, com un element més d'aquesta en lloc d'un instrument de reivindicació i defensa dels drets de les persones treballadores.

Maurí va comentar el panorama actual del sindicalisme al País Valencià, amb preponderància de les organitzacions espanyoles UGT i CCOO, lamentant que no tingueren èxit les propostes pròpies, com sí va ser en canvi el cas a Euskadi o Galicia. Va continuar amb la història de l'STEPV, la més recent creació d'Intersindical Valenciana, i l'explicació del model d'aquesta aposta sindical, ben diferent de les majoritàries, pel seu funcionament més horitzontal i participatiu -assembleari- i adscripció nacional valenciana.

Finalment va comentar com l'actual crisi econòmica està afectant al mon del treball, així com les propostes d'Intersindical al respecte. En aquesta línia, em va semblar molt interessant la seua proposta d'un Marc Valencià de Relacions Laborals. La Generalitat ha d'assumir les competències que, fins ara, es reserva el govern de l'Estat en matèria laboral: seguretat social, salut laboral, negociació col·lectiva, representació sindical, pensions, salaris, calendari laboral...

Com no, la xarrada va acabar amb un animat debat, que esperó que aquest tipus d'activitats que organitzem des del Tirant afavorisquen el seu trasllat al conjunt de la societat valenciana.