dilluns, 14 de setembre del 2009

Espanya continua entre els països europeus que destrueixen més ocupació

Letònia en primer lloc (amb un increment interanual de la desocupació del 13,1%), Estònia en segon lloc (10,2%) i Espanya en la tercera posició (7,1%). Aquest és el lamentable pòdium que ha fet públic avui Eurostat, l'agència europea d'estadística, per donar a conèixer la situació del mercat laboral europeu en el segon trimestre de 2009.

Espanya ha passat, en els dos anys que dura l'actual crisi econòmica mundial, de ser el país europeu que creava més ocupació, a trobar-se situat entre els que més ràpidament omplien les llistes de l'atur. La baixa qualificació del capital humà espanyol, la importància del consum intern front al sector exterior i la bombolla immobiliària ens han portat a aquesta situació. No ens enganyem, polítics, economistes, empresaris i ciutadans vivíem en un núvol que finalment - com era d'esperar - s'ha fet fonedís.

A més, aquesta publicació d'Eurostat coincideix també amb l'informe de la Comissió Europea que afirma precisament que Espanya serà dels darrers països de la Unió Europea en sortir de la crisi. Sabem ja que Alemanya i França sí estan capgirant el decreixement de la seua economia. Quan el motor d'Europa estiga en marxa, nosaltres podrem començar a créixer, de les seues molletes.

I el País Valencià? Breument, els indicadors econòmics més importants ens situen pitjor que la mitjana espanyola: salaris, endeutament de les famílies, atur...

Resulta sorprenent que en unes declaracions recents la patronal valenciana pronosticara que l'atur superaria el 20%. Senyors empresaris valencians, quin és el seu marc d'anàlisi? Ací al País Valencià estem ja a un 21% d'atur.

No hi ha brots verds encara en els camps valencians, més be soques socarrades.

dilluns, 17 d’agost del 2009

Història, patrimoni i identitat

“El patrimoni cultural d’un poble comprèn les obres dels seus artistes, dels seus arquitectes, dels seus músics, dels seus escriptors, dels seus savis, però també les creacions anònimes, sorgides de l’ànima popular, i el conjunt dels valors que donen un sentit a la vida. Engloba les obres materials i immaterials que expressen la creativitat d’aquest poble, les llengües, els rituals, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art, els arxius i les biblioteques.”

Així definia el 1982 l'UNESCO el concepte de patrimoni cultural. I és que el patrimoni d'un poble, d'una nació, és un conjunt indissociable de la pròpia identitat. Per això m'alegra tant una iniciativa com la de l'Associació Pere de Thous. Una iniciativa que, a més, han posat un marxa un grup de joves de la nostra ciutat, per a donar a conèixer als propis benicarlandos i benicarlandes quina és la nostra història.

El passat diumenge vaig participar en la seua visita guiada per Benicarló, amb l'inici a l'antic convent de Sant Francesc, actual Mucbe; passant pel barri de Santa Bàrbara -primer assentament extramurs de l'antiga ciutat medieval emmurallada i on s'ubica una de les darreres cases típiques de llaurador-, pel carrer Ample -ubicació d'antiquíssims testimonis dels orígens musulmans de la nostra població-, pels quatre cantons, l'antic ajuntament i el carrer de la presó, per finalitzar a la plaça de Sant Bertomeu.

Frares franciscans, soldats francesos i carlins, lliberals i conservadors, moros i cristians, pescadors i llauradors, malalts de còlera i metges que no fan miracles però porten la salvació del cos en forma de vacunes... aquests i molts altres són els protagonistes de la història de Benicarló.

L'Associació Pere de Thous ha emprès aquesta tasca de recuperació per a la memòria actual del que ha estat i és el patrimoni històric de la nostra ciutat. Han començat amb una activitat senzilla, però molt ben preparada i – sobre tot – amb gran il·lusió. Al realitzar una sèrie de visites guiades per elements històrics rellevants del nostre patrimoni rescaten la història i en la ofereixen de nou als benicarlandos i benicarlandes per a que no l'oblidem. Com cantava Raimon “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

Publicat a La Veu de Benicarló el 7/08/2009