Resultats electorals a l'Ajuntament de Benicarló

La taula que segueix mostra els resultats electorals obtinguts pels diferents partits en aquestes eleccions i en les de fa quatre anys.

La primera dada a destacar és la participació. A Benicarló ha estat del 65%, un poc menor que fa quatre anys, i clarament menor que la participació global a les municipals al País Valencià (70,51%) d'enguany. Ací hi ha ja una dada d'interès que caldrà tindre en compte per analitzar els resultats.

Quant als resultats per candidatures, el PP no només revalida la majoria absoluta, si no que guanya un regidor que perden els socialistes. Però tots dos partits han perdut vots respecte als comicis de 2007. Així, aquest guany del PP es deu al fet que el PSOE ha perdut més vot encara. En números absoluts, tots dos partits han perdut la mateixa quantitat de vots, 300 cadascú, la qual cosa suposa una pèrdua de l'11% per als socialistes i només del 6% per als populars. L'aposta socialista de renovació de la cap de llista no ha pogut contrarestar el vot de càstig generalitzat contra el PSOE degut a la seua gestió de la crisi a nivell estatal.

El Bloc aconsegueix mantenir els dos regidors i, el que és més destacable, pujar un 5% (60 vots). Sembla poc, però tenint en compte que els valencianistes arrossegaven un important desgast des dels resultats històrics de 2003 -quan van obtindre 2.476 vots (22,24%) i cinc regidors, en un context de major participació, el 70%- aquest canvi pot significar una variació de tendència cap a l'estabilitat i la superació de problemes passats. Comparar el creixement del Bloc a Benicarló amb l'increment municipal de Compromís a nivell de país és complicat, per que ni ara ni fa quatre anys es van presentar candidatures conjuntes de Compromís en tots els municipis. Encara així, sembla clar que a Benicarló hi ha una estabilització del vot al Bloc, però no l'important augment que hi ha hagut en molts altres ajuntaments valencians.

ERPV sense pressa però sense pausa va acumulant un creixement continu de vots, però que encara no s'han transformat en regidors, com si ha passat en la ciutat veïna de Vinaròs.

Finalment, comentar que EUPV ha perdut vots, quedant en 252 i que Familia y Vida n'ha obtingut només 76. Aquests partits, ara per ara, no tenen una presència remarcable en el panorama polític benicarlando.

Com a conclusió, sembla que en general s'han repetit els patrons vistos a nivell de conjunt del País: majories populars gràcies a la caiguda del vot socialista, encara que tots dos partits han perdut votants. A més, hi ha una pujada important de Compromís, encara que a Benicarló no tan important. La clau en el futur pot estar en l'abstenció. Aqueix 5% d'abstenció més que la mitjana valenciana són uns 800 vots. PP i PSOE han perdut 600 vots i el Bloc ha demostrat en el passat que pot arribar a superar els 2000 vots i el 20% de suport. Hi ha doncs en joc per a les properes eleccions una borsa d'uns 1400 vots que les diferents candidatures progressistes benicarlandes s'hauran de treballar durant els propers quatre anys si volen prendre-li a Marcelino Domingo l'alcaldia.

Resultats electorals a Corts Valencianes 2011

La taula adjunta mostra les principals dades de la passada nit electoral, comparades amb les mateixes dades de les eleccions autonòmiques de fa quatre anys. Hi ha la diferència com que mentre les dades de 2007 són les definitives, les de 2011 són de la web de resultats provisionals, encara que amb el 100% de recompte fet. Pel que he vist, hi ha xicotetes diferències, per exemple en 2007 els percentatges de vot a candidatures estan calculades sobre la fila “A candidatura”, però en les de 2011 no he pogut reproduir aquest càlcul i les he hagut de calcular sobre la fila “Votants”. Encara així, penso que les diferències són mínimes.

La primera dada a destacar és la participació, pràcticament la mateixa de fa quatre anys. Encara així, com veurem, la distribució de vots no ha esta en absolut la mateixa de les anteriors eleccions, si no molt diferent, sobre tot pel que fa a la relació PP-PSOE i a l'ascens dels grups fins ara minoritaris, que ha fet que el parlament s'allunye del bipartidisme, encara que sense desgastar la majoria absoluta del PP. No he pogut provar la hipòtesi que diu que quan augmenta l'abstenció, el partit en el poder s'aferma, mentre que quan augmenta la participació, es precipita el canvi. Pot ser en un anàlisi dels resultats municipals es puga vore aquest aspecte.

Quant als resultats de les candidatures, el PP revalida la majoria absoluta, no tant per una millora en el vot, donat que perd un 5% de votants, si no pel fet que el PSOE s'enfonsa en perdre ni més ni menys que un 18%. Dit en valors absoluts, tots dos partits van perdre 222.949 vots, 68.855 el PP i la gruixuda xifra de 154.094 el PSOE.

Per una altra banda, Compromís incorporava en 2007 a EUPV i tots junts van recollir en aquell moment 195.116 vots. Quatre anys desprès es presenten per separat, per tant no podem saber quan ha augmentat cadascuna d'elles, però en conjunt han arribat a 319.288 vots, un important increment del 64%.

Altres dades que s'inclouen en la taula són els resultats d'ERPV, que ha perdut alguns vots en quatre anys i, el més remarcable, el fet que mentre que el 2007 prop de 86.000 vots es quedaven sense representació parlamentària (efecte de la crida al “vot útil”), aquest any aquests vots sense representació han pujat fins al voltant de 277.000.

Així, com a conclusions, podríem dir que el PP revalida la seua majoria absoluta, però no per mèrits propis, si no pel daltabaix del PSOE, greument castigat pels seus votants a causa de l'actual crisi econòmica. Al PP, els casos de corrupció també li poden haver restat vots, però no de manera determinant. Encara així, no puc deixar-me de preguntar, ha arribat el PP al seu sostre?

Per una altra banda, en la mesura que Compromís es consolida com a tercera força política i EUPV també obté representació parlamentària, es debilita significativament el tradicional bipartidisme en les Corts Valencianes. Aquesta propera legislatura els valencians i valencianes podrem contemplar altres formes de fer oposició a part de la del PSOE. Ja les hem vista durant aquesta legislatura, però en la que ve és d'esperar que amb més força i legitimitat.

Una altra conclusió està relacionada amb aquest afebliment del bipartidisme, la desobediència al vot útil ha reforçat la pluralitat a les Corts.

Finalment, és impossible evitar comentar els possibles efectes de les acampades del 15M. Personalment no crec que hagen estat aquestes les mobilitzadores del vot a Compromís. Crec que aquestes protestes tindran un efecte a més llarg termini, en la mesura que han suposat que un gran nombre de joves desencantats de l'actual sistema democràtic s'han adonat que són capaços d'organitzar-se i construir les seues pròpies parcel·les de participació i democràcia. Segurament aquests joves en el futur contribuiran, des dels partits polítics i l'activisme cívic, a regenerar la democràcia.

Però, aleshores, d'on ve el vot de Compromís i d'EUPV? Penso que aquesta legislatura Compromís ha fet un important esforç per superar els impediments que dificultaven la seua presència en els mitjans de comunicació i que el gran públic els conegues. Els mitjans de comunicació i la mateixa campanya electoral es desenvolupen sempre en clau espanyola, amagant les propostes dels grups valencianistes. Aquesta legislatura sembla que aquesta cortina s'ha esgarrat, i persones que tradicionalment no eren votants del Bloc i Compromís s'han apropat a aquesta candidatura i li han donat un vot de confiança. També el tradicional vot útil nacionalista absorbit pel PSOE en part pot haver retornat a Compromís. D'aquesta reflexió sorgeix un advertiment a la gent de Compromís, els propers anys hi ha el repte de consolidar aquest vot per donar un altre pas endavant per a convertir-se en una autèntica alternativa política al PP i al PSOE en el País Valencià.