diumenge, 25 de juliol del 2010

L'autonomia no agrada als valencians

Llegeixo en El País sobre la publicació per part del CIS del segon baròmetre autonòmic. El primer es va realitzar ara fa cinc anys.

El diari espanyol ressalta una dada que, realment, ens pot preocupar i molt als que pensem que el poble valencià ha de treballar per la sobirania i l'autogovern: la societat valenciana és menys autonomista, donat que el 2005 el 26,2% dels enquestats estaven d'acord amb una Espanya amb comunitats autònomes amb més autonomia, mentre que en 2010 només recolzen aquesta opinió el 14,30%. En l'altra extrem, mentre que en 2005 12,30% de valencians i valencianes pensaven que era millor un estat central sense autonomies, en 2010 aquest percentatge pujava al 18,30%.


Els resultats els podeu vore en la imatge. També podeu vore el percentatge de variació i el valor en l'enquesta de 2010 de les respostes a la mateixa pregunta en els territoris "de referència" per a comparar-nos: Catalunya i la Comunidad de Madrid. Queda ven clar que el perfil de resposta dels valencians i valencianes és molt més proper al de Madrid que al de Catalunya. Bé, poca cosa més a comentar, les dades parlen per elles mateixa. Que anem a fer els que pensem que l'autogovern és un objectiu pel que val la pena treballar? Caldrà reflexionar molt críticament. En el mateix estudi del CIS, i l'article també s'en fa ressò, hi trobem pistes. Els valencians i valencianes desconfien àmpliament del govern del president Camps. És possible que la mala gestió del Partido Popular i l'aflorament de multitud de casos de corrupció al seu voltant, junt a la pretesa apropiació del valencianisme per part seua, ha fet que la societat valenciana haja associat les institucions autonòmiques amb valors clarament negatius? Els sociòlegs podran analitzar i opinar sobre aquests resultats amb més fonamentació que jo mateix.

2 comentaris:

  1. O potser és al revés, els valencians voten (i votaran, pel que sembla) el PP perquè no són autonomistes. El curiós del cas és que per al PP l'autonomia és una manera d'articular un poder alternatiu de desgast al govern central, és a dir, un instrument polític subaltern.

    ResponElimina
  2. Carles, per als que tradicionalment no han tingut una opinió favorable a l'autonomia, tens raó. El que detecta l'estudi és un canvi en gent que fa cinc anys sí que demanava més autonomia, i ara no.

    Quan a l'autonomia com una quota més de poder polític que cal ocupar -i instrumentalitzar- com siga, totalment d'acord. Pensa que ells eren els que estaven contra la democràcia, contra la constitució i contra les autonomies, i ara les defensen a capa i espasa: clar, les controlen ells!

    ResponElimina