'Agua para todos'

Portada de La Veu de Benicarló núm. 899, 06/09/2013

Publicat a La Veu de Benicarló núm. 900, 13/09/2013.

És habitual -un símbol de normalitat meteorològica- que a finals d’agost o principis de setembre, a cavall entre les festes majors de Benicarló i les de la veïna Peníscola, apareguen les primeres pluges que indiquen el final de l’estiu i el començament de la tardor. De la mateixa manera, sembla que s’està consolidat com un element fixe en el calendari com els fenòmens meteorològics, que quan aquestes pluges cauen de forma concentrada, una sèrie de llocs concrets de la ciutat, sempre els mateixos, siguen noticia per haver estat afectats per l’aigua: la ratlla del terme -especialment en el seu tram final front a la costa-, el Barranquet, la fosa del pastor (recordem que aquesta via local antigament era, també, un xicotet barranc), l’avinguda del Papa Luna, l'accés al ‘centre comercial’ (si es que encara se li pot dir així), i, no cal dir-ho, els soferts passos inferiors del vergonyós tram de la N-340 que encara travessa la nostra població. Infinitat d'embornals i tapes de clavegueres salten pels aires -o per les aigües-, moltes vegades alliberant aigües fecals per a disgust de tots els veïns. Inevitablement, bombes i policia local multipliquen les seues eixides i accions per atendre els problemes dels veïns de la ciutat i que aquests no vagen a més.

Tot açò, un any més, ha ocorregut la setmana passada a Benicarló. És un “agua para todos”, però mal entés. Als anomenats anteriorment, afegiré un fenomen curiós vist en el carrer Miguel de Cervantes. Aquest baixava d'ample en ample i en ell la brossa d'un conegut restaurant de Benicarló semblava competir en una cursa a l'estil de la d'Oxford – Cambridge o la Copa Amèrica, però amb menys 'glamour'.

Afortunadament, les fortes pluges del cap de setmana passat no han causat grans danys. Altres anys ha provocat danys majors (pot ser m’equivoco, però no tinc constància de danys majors, a persones o coses). Cal reconèixer que els serveis d'alerta meteorològica havien avisat del possible perill per precipitacions en tot el país. Però, on vull anar a parar, és que no és de rebut que sempre siguen els mateixos espais, els mateixos ‘punts negres’ del clavegueram i traçat viari de la ciutat, any rere any, els protagonistes de la cara menys amable de la pluja.

Una planificació urbana més acurada i amb una visió a mig i llarg termini seria un primer pas clau. També, accions immediates per solucionar aquests problemes, clarament coneguts. Les intervencions sobre els vials i mobiliari urbà de la població haurien d'anar dirigides a aquest objectiu. En canvi sembla que els motius de l'asfaltat o pintat de carrers o l'aparició de bancs o altres elements en la via pública siga un fenomen inexplicable, quasi màgic.

Efectes de la crisi sobre l'atur i el mercat de treball: ha passat la pitjor part?

Tot seguit reprodueixo el meu article sobre el mercat de treball publicat en la web d'Intersindical Valenciana el passat 27/07/2013.

S'acaben de publicar els indicadors del mercat de treball del segons semestre de l'Enquesta de Població Activa, que elabora el Instituto Nacional de Estadística. Per conèixer amb més detalls les dades del País Valencià, caldrà esperar uns dies a què es publiquen en l'Institut Valencià d'Estadística.

El govern central, la Generalitat i algunes institucions econòmiques properes estan interpretant les dades en el sentit que demostrarien que el pitjor de la crisi econòmica ha quedat darrere. Per a intentar aclarir açò, hi ha tres elements clau a considerar  per a entendre les dades de l'EPA del segons semestre de l'any:

- L'estacionalitat. És natural que en el segon semestre de l'any es cree ocupació, degut a la temporada d'estiu. Encara així, independentment de la millora intertrimestral, la taxa d'ocupació del segons trimestre de 2013 és inferior a la del mateix trimestre de 2012, per tant continua evidenciant-se la debilitat del mercat de treball espanyol i valencià. Si a més li afegim que tota l'ocupació que s'ha creat ha estat temporal i que en el cas dels contractes indefinits se n'han destruït en lloc de crear-se, doncs no es veu la millora de la situació per cap lloc.

- La taxa d'activitat. El càlcul de la taxa d'atur es fa dividint els aturats entre la població activa. Si aquesta disminueix, disminueix l'atur per un efecte purament matemàtic. I aquest efecte ve tenint un protagonisme important en les dades d'atur a mesura que s'allarga la crisi, degut a l'efecte desànim que fa que molts treballadors (sobretot homes, poc qualificats i dels sectors més afectats per la crisi) deixen de buscar treball i passen a una situació d'inactivitat laboral. La taxa d'activitat és un indicador de la modernitat o desenvolupament del mercat de treball d'un país, i seria un problema que es consolidara una tendència negativa tant en Espanya com en el País Valencià.

- Ha passat ja la pitjor part de la destrucció d'ocupació deguda a la crisi econòmica? O dit d'una altra manera, realment hem tocat fons i ja s'ha acomiadat a tot el món que es podia acomiadar? Evidentment que no, els pròxims mesos continuarà la tendència interanual d'augment de l'atur i disminució de l'ocupació, però cada cop de manera més suau. És molt difícil que vegem els augments d'atur tan brutals del principi de la crisi. Però això no significa que el mercat de treball s'haja recuperat, per a això cal que l'economia productiva es reactive i torne a crear llocs de treball. Però el que és més important per entendre que no hi ha motius per a l'optimisme és que, encara que s'estabilitzen les dades d'atur i ocupació, el drama de les famílies sense ingressos, dels joves que busquen infructuosament la seua primera ocupació o l'atur de llarga durada encara s'ha de solucionar.