Llegit en el blog de la Plataforma "Benicarló en Valencià": El Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual "Empresa i llengua", una guia que reflexiona al voltant dels aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que també ofereix diversos exemples de bones pràctiques que poden ser aplicats en! contextos diversos.
L'enllaç al document és http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/Empresa_i_llengua.pdf
dimecres, 2 de febrer del 2011
dimarts, 7 de desembre del 2010
Llibre: "Sortir de l'armari lingüístic"
- Bon dia. Què teniu temaris d’oposicions?
- Què?
- Que si tenéis temarios de oposiciones
- Bon dia. Volia una càmera digital.
- Disculpe, es que yo no hablo valenciano
- Ah! Bueno... Quería una cámara digital.
En aquestes dues situacions l’interlocutor en cap moment ens ha demanat que deixarem de parlar valencià i parlarem espanyol. En canvi, la nostra conducta ha estat immediatament (automàticament) canviar de llengua. Per què ocorre això? Podem intentar fer vida en valencià sense trobar-nos en aquestes situacions que, la majoria de les vegades, ens fan sentir malament com a valencianoparlants? Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés ja fa uns anys que treballen aquests temes mitjançant els tallers per la llengua. Ara han condensat els seus coneixements i les seues experiències en un llibre amb un títol molt revelador “Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català” (Angle Editorial).
Els autors ens ofereixen en aquest treball pautes sobre com actuar i sortir-nos-en de la manera més exitosa possible d’aquestes situacions d’ambigüitat lingüística en les que la majoria de vegades en surt perdedora la nostra autoestima i la nostra llengua.
Al meu parer, l’assertivitat lingüística -continuar parlant en valencià encara que el nostre interlocutor ens parle en una altra llengua- és, sense cap mena de dubte, la ferramenta més efectiva per a aconseguir augmentar l’ús i el prestigi social de la nostra llengua. Demostrem la utilitat social del valencià als nouvinguts i a la gent d’ací que no el parla. Donem exemple als altres parlants que no s’atreveixen. Ens fa guanyar visibilitat com a grup social i ens allunya de convertir-nos en un gueto. Ens fa deixar d’estar a la defensiva en quant a la recuperació de la llengua per passar a prendre la iniciativa...
Així doncs, us recomano moltíssim aquest llibre, que el llegiu i, sobre tot, que poseu en pràctica les activitats que proposa.
- Què?
- Que si tenéis temarios de oposiciones
- Bon dia. Volia una càmera digital.
- Disculpe, es que yo no hablo valenciano
- Ah! Bueno... Quería una cámara digital.
En aquestes dues situacions l’interlocutor en cap moment ens ha demanat que deixarem de parlar valencià i parlarem espanyol. En canvi, la nostra conducta ha estat immediatament (automàticament) canviar de llengua. Per què ocorre això? Podem intentar fer vida en valencià sense trobar-nos en aquestes situacions que, la majoria de les vegades, ens fan sentir malament com a valencianoparlants? Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés ja fa uns anys que treballen aquests temes mitjançant els tallers per la llengua. Ara han condensat els seus coneixements i les seues experiències en un llibre amb un títol molt revelador “Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català” (Angle Editorial).
Els autors ens ofereixen en aquest treball pautes sobre com actuar i sortir-nos-en de la manera més exitosa possible d’aquestes situacions d’ambigüitat lingüística en les que la majoria de vegades en surt perdedora la nostra autoestima i la nostra llengua.
Al meu parer, l’assertivitat lingüística -continuar parlant en valencià encara que el nostre interlocutor ens parle en una altra llengua- és, sense cap mena de dubte, la ferramenta més efectiva per a aconseguir augmentar l’ús i el prestigi social de la nostra llengua. Demostrem la utilitat social del valencià als nouvinguts i a la gent d’ací que no el parla. Donem exemple als altres parlants que no s’atreveixen. Ens fa guanyar visibilitat com a grup social i ens allunya de convertir-nos en un gueto. Ens fa deixar d’estar a la defensiva en quant a la recuperació de la llengua per passar a prendre la iniciativa...
Així doncs, us recomano moltíssim aquest llibre, que el llegiu i, sobre tot, que poseu en pràctica les activitats que proposa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)