Com està el panorama (musical)!

Ja em permetreu que aquesta setmana us faça una col·laboració més agradable del que és habitual per la meua part. Us vull parlar d'una novetat discogràfica en el món de la música en valencià. Aquest món, dinàmic, vivíssim, amb una gran quantitat de músics i d'estils musicals, viu la marginació més lamentable per part de l'administració pública valenciana.

Aluminosis són un joves de les terres del Maestrat que ja han esdevingut un clàssic del nostre panorama musical. Abans de l'estiu van publicar el seu darrer disc "Agrorock III" i s'han passat des d'aleshores fins ara fent un bon grapat de concerts per tota la geografia dels Països Catalans. Encara que el títol del disc no semble gens original descriu clarament el seu estil musical: rock contundent amb lletres que ens porten als problemes del nostre medi rural i al parlar del carrer dels nostres pobles. Aquest treball, per a mi, és molt millor que el segon pel que fa a les lletres i cançons; i pot ser millor que el primer, en quant a la millora de la sonoritat del disc, enregistrat aquesta vegada en un estudi "com Déu mana". Són dotze cançons, algunes de les quals segur es convertiran en clàssics, com "Ni pa pipes" (amb una tornada digna de la cançó de l'estiu, que denuncia les dificultats que pateixen els llauradors i ramaders per a guanyar-se la vida), "Avaricia, pecat capital" (al voltant del que costa guanyar-se el cel avui en dia i els espabilitas que monten immobiliaries celestials), "No tens vergonya" (amb missatge mediambiental), "Curandero" (una critica a la situació de la sanitat pública) o "Si jo fora" (denuncia del racisme i les fòbies en general de la societat actual, on no val el mateix l'africà que arriba en pastera que el que ho fa fitxat per Real Madrid). El disc acaba, per a rematar, amb una versió del tema tradicional "Les penes són", amb la col·laboració especial del músic Manolo Kabezabolo.

En definitiva un disc fresc i divertidíssim, amb denuncia, amb un so rocker contundent i a més cantat amb les peculiaritats del parlar del nostre terreny. Correu a comprar-lo que aquests xics és mereixen -al menys- cobrir les despeses d'edició.

Publicat a La Veu de Benicarló, novembre de 2009