L'actual crisi econòmica
és també una crisi democràtica i fins i tot de valors, en la
mesura que els poders públics - que deurien vigilar pels drets dels
ciutadans i el manteniment de la societat del benestar - estan
contrubuint de manera activa en el desmantellament d'aquests. Seguint
aquesta via, les retallades han arribat fins al moviment cívic
valencià: associacions cíviques i culturals, bandes de música,
etc. Els ajuntaments, les diputacions i la Generalitat tanquen
l'aixeta de les subvencions culturals, de promoció del valencià,
etc., amb l'excusa de l'austeritat que no practiquen. Han trobat
l'oportunitat perfecta per desactivar una societat civil que fa nosa
al poder, que s'estava erigint en l'únic/últim element d'oposició.
I és en aquest context on les universitats valencianes cobren un
protagonisme central, en la mesura que són la darrera institució
pública en mantindre una autonomia de gestió allunyada del
clientelisme partidista instaurat en l'administració valenciana. No
ens enganyem, també les universitat s'han trobat retalls econòmics,
però la seua autonomia en la gestió deuria garantitzar la
continuació dels seus objectius com a institució: la formació, la
investigació i la contribució al desenvolupament de la societat en
que es troba ubicada.
En aquest tercer objectiu
de la universitat, el de contribuir a la societat, a l'economia i
cultura del territori en que es troba, és on em vull detindre per
recalcar el paper que la Universitat Jaume I ha tingut en les
comarques del nord del pais. No només ho ha fet recolçant la
cultura, si no també contribuint al creixement econòmic: El conjunt
de les universitats valencianes retornen a la societat només en
impostos 1,35 € per cada euro invertit en elles. Els investigados
de l'UJI estan descobrint, estudiant i desenvolupant avui el que
seran els productes i serveis del mercat del demà, tant en els
àmbits científics i tècnics com en l'humanístic i social; i fins
i tot a partir d'aquest curs també en l'àrea de la salut. Les
nostres empreses més punteres i amb més valor afegit estan
dirigides i compten amb titulats universitaris en les seues
plantilles. També les pimes i les xicotetes empreses familiars han
vist com una nova generació més formada i qualificada han pres el
relleu. Ho al menys ahí està, preparada per a prendre'l o per a
emprendre nous negocis que crearan riquesa i llocs de treball.
Centenars dels nostres joves es formen a l'UJI i cap al final dels
seus estudis tindran l'oportunitat de fer pràctiques en empreses de
la nostra ciutat, de la resta del País Valencià, d'Europa o de
qualsevol país del mon, per a més tard acabar insertant-se
laboralment més prop o més lluny de casa. També s'ha de recordar
el bon grapat de benicarlandos que treballen a la universitat, tant
com professors i investigadors, com personal de servei.
Des del punt de vista
cultural, i només en el cas de Benicarló, recordem el cicle Reclam
de teatre, els cursos de formació programats des de la Seu del Nord,
les continuades exposicions en els espais culturals de la nostra
ciutat, el premi de poesia Manel Garcia Grau (en l'organització del
qual, misteriosament no hi participa cap entitat benicarlanda), els
convenis de col·laboració amb entitats culturals i de tot tipus...
Segurament m'estare deixant molts altres àmbits de la realitat local
on d'una manera o altra l'UJI deixa algún tipus de contribució.
Era ineludible que des de
La Feram i La Veu de Benicarló mostrarem un merescut agraïment a
l'UJI, sobre tot desprès del magnífic treball que s'ha fet des de
la Biblioteca per digitalitzar l'hemerotica de La Veu: més de 15
anys d'història de la nostra ciutat disponible lliurement a
Internet! Qui diu que el que és local no pot ser també global?
Gracies a Vicent Climent, rector de l'UJI, pel seu càlid acolliment
el dia de la signatura del conveni, i també al seu vicerector
Antonio Barba. I gracies especials tant a Vicent Falomir, director de
la Biblioteca, com a Lidón París, arxivera de la Universitat i
filla de Benicarló. Precisament l'UJI compleix 20 anys enguany: es
va crear el febrer de 1991. Li desitgem un llarg recorregut, vinculat
a les comarques del nord del País Valencià i al creixement
econòmic, social i cultural dels seus habitants.
Aquest escrit es va publicar en el número 800 de La Veu de Benicarló del passat 16 de setembre de 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada