dimarts, 7 de desembre del 2010

Llibre: "Sortir de l'armari lingüístic"

- Bon dia. Què teniu temaris d’oposicions?
- Què?
- Que si tenéis temarios de oposiciones

- Bon dia. Volia una càmera digital.
- Disculpe, es que yo no hablo valenciano
- Ah! Bueno... Quería una cámara digital.

En aquestes dues situacions l’interlocutor en cap moment ens ha demanat que deixarem de parlar valencià i parlarem espanyol. En canvi, la nostra conducta ha estat immediatament (automàticament) canviar de llengua. Per què ocorre això? Podem intentar fer vida en valencià sense trobar-nos en aquestes situacions que, la majoria de les vegades, ens fan sentir malament com a valencianoparlants? Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés ja fa uns anys que treballen aquests temes mitjançant els tallers per la llengua. Ara han condensat els seus coneixements i les seues experiències en un llibre amb un títol molt revelador “Sortir de l’armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català” (Angle Editorial).

Els autors ens ofereixen en aquest treball pautes sobre com actuar i sortir-nos-en de la manera més exitosa possible d’aquestes situacions d’ambigüitat lingüística en les que la majoria de vegades en surt perdedora la nostra autoestima i la nostra llengua.

Al meu parer, l’assertivitat lingüística -continuar parlant en valencià encara que el nostre interlocutor ens parle en una altra llengua- és, sense cap mena de dubte, la ferramenta més efectiva per a aconseguir augmentar l’ús i el prestigi social de la nostra llengua. Demostrem la utilitat social del valencià als nouvinguts i a la gent d’ací que no el parla. Donem exemple als altres parlants que no s’atreveixen. Ens fa guanyar visibilitat com a grup social i ens allunya de convertir-nos en un gueto. Ens fa deixar d’estar a la defensiva en quant a la recuperació de la llengua per passar a prendre la iniciativa...

Així doncs, us recomano moltíssim aquest llibre, que el llegiu i, sobre tot, que poseu en pràctica les activitats que proposa.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Canvis en la forma de compartir noticies en el blog

Avui tres entrades, calia aprofitar el temps lliure per fer faena. He modificat la forma en que mostrava en el blog els canals rss que segueixo habitualment. Concretament es tracta de noticies sobre l'economia i el mercat laboral i la gestió de recursos humans. Em sembla que ara són més fàcils de consultar, si és que algú els troba d'interès.

El catalanisme recupera Catalunya

Em sembla evident que el principal resultat de les eleccions catalanes del passat diumenge és el fet que el catalanisme polític recupera el protagonisme en l’escena política catalana. CiU, ERC (encara que és el grup polític més castigat pel seu electorat) i SI (que entra amb força com a nova plataforma política en el Parlament de Catalunya) sumen conjuntament 76 escons, el que suposa la majoria absoluta dels 135 que composen l’hemicicle. Això els ha de permetre articular veritables polítiques de construcció nacional, si és que és el que realment volen les tres formacions.

Per una altra banda, la salut democràtica catalana és envejable, tant per la diversitat de partits polítics que configuren el nou arc parlamentari com pel debat que ha hagut durant tota la campanya que, en general, ha permès que totes les forces polítiques tingueren la oportunitat de dir la seua. Els mitjans de comunicació catalans, nombrosos i plurals, també han contribuït. Segurament algú pot no estar d’acord amb açò, però no puc arribar a una altra conclusió al comparar l’escena política catalana amb la valenciana.

CiU obté una majoria simple còmoda, però no un xec en blanc, i això és bo, doncs tots hem patit el rodet de les majories absolutes. Ací al País Valencià vam patir primer la del PSPV i des de fa 15 anys la del PP.

Solidaritat ha entrat gràcies a la vinculació del seus líders amb la campanya de consultes per la independència de Catalunya. Ha estat una estratègia molt intel·ligent per part seua. És una bona mostra del que els ciutadans volen dels polítics, activitat i accions concretes i no tanta retòrica.

ERC ha estat, com ja he dit, el partit més castigat pel seu electorat, però no deixa de ser una força política a tindre en compte en l'aritmètica parlamentària amb els seus 10 escons. A més, és un partit històric que segurament sabrà fer la reflexió interna que li cal per encarar el futur. Ja ho ha fet en altres ocasions.

El toc de preocupació el donen el creixement de l’extrema dreta: el PP ha arribat a 18 escons escorant encara més el seu missatge cap a posicions xenòfobes, Ciutadans ha mantingut els seus 3 escons i PxC ha estat a punt d’entrar. Ciutadans és un partit que crec que en el futur ens donarà sorpreses desagradables. Pensava que no consolidarien els resultats de fa quatre anys, però ho han aconseguit. S’ha sabut maquillar molt bé, transmetent una imatge jove i moderna alhora que seriosa.

El PSC s’ha desinflat encara més des dels resultats amb Maragall com a líder. Els socialistes catalans s’han quedat ben sols, fins i tot a Madrid preferien la victòria de CiU, de cara als pactes posteriors a les eleccions espanyoles de 2012. Açò evidència la irrealitat de creure que es possible conjugar l'identitat espanyola i catalana. Respecte a les identitats nacionals, ja ho cantava Machin: “como se pueden querer dos mujeres a la vez, y no estar loco”.

Una normativa ISO regularà l'Avaluació Psicològica en l'àmbit dels Recursos Humans

Llegeixo en el darrer Recull del Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana aquesta interessant noticia. La Federació Europea de Psicòlegs (EFPA) s'ha reunit a València recentment i ha acordat els criteris que han de regular l'ús dels tests psicològics en el mon laboral i de les organitzacions. Concretament es tracta d'una normativa ISO, la 10667, que entrarà en vigor a partir de l'any vinent. Podeu llegir la noticia sencera i una entrevista al coordinador de la Comissió Europea sobre Proves i Avaluació de l'EFPA, el reconegut catedràtic José Muñiz, ací.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Quant espai queda a la dreta?

Via l'amic Jaume m'arriba aquest article de Jesús Civera, el qual m'ha portat a fer algunes reflexions sobre la possibilitat de l'existència d'un altre partit de dreta en l'espectre polític valencià, que competiria pel vot conservador amb el PPCV.

Certament, aquesta possibilitat s'ha comentat moltes vegades, pot ser més a nivell estatal. L'esquerra està fragmentada en diversos partits, mentre que tota la dreta, des del centre fins a l'extrema dreta, troba cabuda al PP. Jo sempre m'he preguntat com alguns votants centristes, de tradició cristiana o europeista, -la dreta "civilitzada", que es sol dir- es trobaven a gust votant el mateix partit que ex-fff (franquistes, feixistes i falangistes, si és que alguna vegada es deixa de ser-ho). Per una altra banda, no és exactament correcte pensar que els partits polítics de drets i esquerres funcionen igual: en el seu origen històric, al caliu de la revolució industrial i l'expansió del sufragi electoral, els motius de la seua constitució són ben diferents: els progressistes buscaven defensar els drets de les noves classes treballadores, els conservadors van "reaccionar" front açò amb els instruments disponibles: la democràcia i els partits polítics. També queda bastant clar una diferència en el funcionament psicològic del pensament progressista i del conservador: El pensament progressista està més ideologitzat, admet la discrepància interna, fomenta la participació i la crítica, rebutja el dogmatisme, l'autoritarisme i les estructures verticals. Té una visió positiva del ser humà: "l'home es bo per naturalesa". En l'altra banda, el pensament conservador, pel contrari, parteix d'una imatge del ser humà negativa: "l'home és un llop per als propi home", per tant cal una única autoritat forta, que es troba en possessió de la veritat, per a que faça complir la llei. És un pensament més paternalista. Amb tot aquest rotllo vull dir que no té per que ser possible una simetria en l'organització política als dos costats del centre polític.

En tot cas, des del meu punt de vista, la creació d'un nou partit polític de centre dreta depèn fonamentalment de que grups d'interessos troben incapaç l'actual PPCV de crear un entorn favorable a les seues activitats econòmiques. En aquest sentit, sí és cert que darrerament els empresaris valencians han estat crítics com mai amb el govern. Crípticament crítics, en absolut de forma oberta, però d'una manera que no s'havia vist mai al País Valencià, quan sempre la sintonia entre els empresaris i el Consell/PPCV ha estat total. En la mesura que la situació econòmica valenciana empitjore -i aquest empitjorament concret del nostre país els empresaris saben ben bé que en part és culpa del govern de Camps- és possible que algú trobe oportú o necessari l'aparició d'un partit polític que es situe en la mateixa franja electoral del PP, oferint-se com alternativa i substituint-lo en el poder. Ja veurem.

divendres, 30 de juliol del 2010

5 anys de blog

Per a celebrar els meus 5 anys de blocaire, he decidit fer uns xicotets canvis a l'aspecte visual del blog.

Estancament del mercat laboral en el segon trimestre de l'any

L'INE ha publicat avui mateixa els resultats de l'Enquesta de Població Activa del segon trimestre de l'any. Aquestes dades permeten fer un seguiment de la taxa d'activitat i la taxa d'atur tant a nivell estatal com a nivell autonòmic i provincial.

La primera dada a comentar és la taxa d'activitat, la proporció de persones disposades a treballar entre la població en edat de fer-ho. Mentre que la tendència interanual en Espanya ha estat de certa tendència d’inversió de la caiguda de la taxa d’activitat, al País Valencià i a les comarques de Castelló la taxa d’activitat continua disminuint. Respecte al trimestre anterior, les comarques de Castelló pareixen seguir la tendència espanyola, al augmentar lleugerament la taxa d'activitat. Per a un territori desenvolupat, la caiguda de la taxa d'activitat és una mala senya. En les economies desenvolupades s'espera una taxa d'activitat alta, sense grans diferències ni per edat ni per sexe, senyal d'una economia dinàmica que demanda ma d'obra per a créixer.

Pel que fa a la taxa d'atur (què és la proporció de la població activa que no ha pogut treballar, encara que està en disposició de fer-ho) s'observa un lleugeríssim augment de l'atur en comparació amb el trimestre anterior, encara que la tendència interanual és positiva. Destacar que entre el primer i segon trimestre de l'any hi ha hagut un lleugeríssim descens de l'atur en les comarques de Castelló.

Les condicions d'augment de l'atur en València i les comarques de Castelló en un context de caiguda de l'activitat són més negatives que en el context d'Espanya on l'activitat està augmentant. Fer disminuir l'atur en un context d'augment de l'activitat és més difícil, té més mèrit.

Com a conclusió, el mercat laboral valencià continua pràcticament estancat, encara que el segon trimestre de l'any és tradicionalment un moment de creació d'ocupació per trobar-se en ell el començament de la temporada turística. Aquest estancament, en canvi, pot interpretar-se positivament en el sentit que al menys sembla que la intensa destrucció de llocs de treball dels darrers dos anys arriba al seu final.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Salaris i competitivitat

Avui mateixa l'INE publica l'Enquesta Anual de Costos Laborals. Aquesta estadística complementa la de caràcter trimestral que també elabora aquest organisme, i te com a objectiu conèixer els costos laborals mitjans anuals per treballador i el detall d'aquests costos (una part és el salari, l'altre les cotitzacions de l'empresa, etc...).

Les dades facilitades per l'INE permeten comparar l'any 2008 i 2009, a més d'entre comunitats autònomes. En la següent taula podeu vore una síntesi del cas valencià, comparat amb les regions de referència, Catalunya i Madrid.



El primer que crida l'atenció és que hi ha un augment dels costos salarials entre 2008 i 2009. Com és possible això si han estat dos anys de crisi econòmica? Bàsicament hi ha dos causes. Per una banda, les indemnitzacions per acomiadament realitzades per les empreses estan comptabilitzades en aquesta estadística com a costos laborals -lògicament-, calculant-se la mitjana entre els treballadors que queden en l'empresa. Per una altra banda, en la mesura que la crisi ha afectat sobre tot a treballadors menys qualificats, amb menors salaris, precisament els treballadors que queden ocupats tenen majors salaris, el que suposa majors costos per a les empreses. És d'esperar que aquests costos deixen de pujar sensiblement en el moment que tant la destrucció d'ocupació com els acomiadament disminuïsquen de manera important.

Una altra dada interessant és el fet, ja comentat en aquest blog, que els salaris al País Valencià són sensiblement inferiors a la mitjana espanyola. En aquest cas he decidit comparar amb Catalunya i la comunitat de Madrid, anomenant a aquestes "regions de referència". D'ara en endavant procuraré fer la comparació amb les regions de referència en lloc d'amb el conjunt de l'estat espanyol. La raó és que si el que es vol és el desenvolupament econòmic del país, millor tindre com a model de comparació a les regions riques. És el mateix que quan a nivell europeu les comparacions es fan amb Alemanya, Regne Unit o França, o a nivell internacional, amb el conjunt de països rics, per exemple, de l'OCDE. Ja em disculpareu aquest parèntesi, però en algun moment m'havia d'explicar (o justificar).

Com a conclusió, per una banda queden constatats una vegada més els baixos salaris (i per extensió, la baixa renda) valencians. Però, en l'actual context de crisi econòmica, aquests baixos salaris poden interpretar-se, pot ser, com un atractiu que fa que el nostre país siga més interessant a l'hora d'ubicar noves empreses.

diumenge, 25 de juliol del 2010

L'autonomia no agrada als valencians

Llegeixo en El País sobre la publicació per part del CIS del segon baròmetre autonòmic. El primer es va realitzar ara fa cinc anys.

El diari espanyol ressalta una dada que, realment, ens pot preocupar i molt als que pensem que el poble valencià ha de treballar per la sobirania i l'autogovern: la societat valenciana és menys autonomista, donat que el 2005 el 26,2% dels enquestats estaven d'acord amb una Espanya amb comunitats autònomes amb més autonomia, mentre que en 2010 només recolzen aquesta opinió el 14,30%. En l'altra extrem, mentre que en 2005 12,30% de valencians i valencianes pensaven que era millor un estat central sense autonomies, en 2010 aquest percentatge pujava al 18,30%.


Els resultats els podeu vore en la imatge. També podeu vore el percentatge de variació i el valor en l'enquesta de 2010 de les respostes a la mateixa pregunta en els territoris "de referència" per a comparar-nos: Catalunya i la Comunidad de Madrid. Queda ven clar que el perfil de resposta dels valencians i valencianes és molt més proper al de Madrid que al de Catalunya. Bé, poca cosa més a comentar, les dades parlen per elles mateixa. Que anem a fer els que pensem que l'autogovern és un objectiu pel que val la pena treballar? Caldrà reflexionar molt críticament. En el mateix estudi del CIS, i l'article també s'en fa ressò, hi trobem pistes. Els valencians i valencianes desconfien àmpliament del govern del president Camps. És possible que la mala gestió del Partido Popular i l'aflorament de multitud de casos de corrupció al seu voltant, junt a la pretesa apropiació del valencianisme per part seua, ha fet que la societat valenciana haja associat les institucions autonòmiques amb valors clarament negatius? Els sociòlegs podran analitzar i opinar sobre aquests resultats amb més fonamentació que jo mateix.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Errades més freqüents al redactar el currículum vitae

Les darreres setmanes de juny i primeres de juliol estic participant en un procés de selecció de personal per a una entitat no lucrativa de la ciutat de València.

Estant passant per les meues mans quasi un centenar de currículums vitae (CV) del més variat que us pugueu imaginar. El primer que em va impactar -però no em va sorprendre, per que era d'imaginar donada l'actual situació de crisi econòmica i alta desocupació- va ser la gran quantitat de candidats i candidates amb un nivell d'experiència molt alt en els seus propis camps professionals. És una llàstima que aquest valuós capital humà s'estiga desaprofitant per part de les empreses del país.

L'altra cosa va ser la reiteració en cometre una serie d'errors en la redacció o elaboració del CV que són de manual en l'orientació laboral però que es veu que no han arribat encara a ser coneguts. Aquests errors poden no semblar tant greus, però en processos de selecció amb centenars de CV trobar-se'n un, per exemple, d'una llargària de 15 pàgines (sí, a mi m'ha passat) pot significar que aquest document vaja directament a la paperera.

D'aquesta manera, sense ànim de ser exhaustiu ni de presentar-los per odre d'importància, us indico uns quants d'aquests errors:
  • En cas d'enviar el CV en format electrònic -per correu electrònic, per exemple- cal tindre en compte el format del document i el pes o grandària. El format pdf pesa poc i és un estàndard. No recomanaria els formats propietaris. Cal anar amb compte amb la grandària o pes de la fotografia. En el nom de l'arxiu cal posar el nom de la persona.
  • També en cas de tramesa electrònica, aprofitar el cos del missatge com a carta de presentació. No oblidar posar títol al missatge ni identificar-se. És recomanable evitar adreces de correu electrònic "divertides" com "elputopito@noseque.net". Estem parlant del mon professional.
  • Extensió excessiva. Més de tres pàgines és massa. Normalment aquesta excessiva extensió es deguda a no cenyir-se a citar aquella experiència i formació rellevant exclusivament per al lloc per al que s'envia el CV.
  • No ajustar el contingut del CV a l'oferta de treball a la que es vol accedir. Com ja he dit, aquest error sol portar un altre d'aparellat: l'extensió excessiva del CV.
  • Finalment, si es demana com a requisit una competència alta en una llengua, no és mala idea enviar el CV en eixa llengua per demostrar el nivell, a part de citar el corresponent certificat de coneixements.
Podeu trobar més informació sobre el tema en la guia Preocupa't que edita l'Àrea d'Inserció Professional de la Universitat Jaume I de Castelló.

dijous, 24 de juny del 2010

Algunes dades més sobre la mala situació de l'economia valenciana

Caja España publica mensualment un informe de conjuntura sobre el mercat laboral espanyol, comparant dades molt interessants a nivell autonòmic.

Permeteu-me que us faça cinc cèntims de les dades que fan referència al País Valencià en el darrer butlletí publicat.

La caiguda interanual en el PIB valencià entre 2008 i 2009 va ser del 4,3%, la penúltima pitjor dada entre les comunitats autònomes, només superada per Aragó. Una dada preocupant, donat que la riquesa per capita dels valencians es situa molt per baix de la mitjana espanyola: 2.500 € de diferència (22.886€ front a 20.259). Podem contrastar aquesta dada també amb els salaris, que en el cas del País Valencià són inferiors a la mitjana espanyola. Per sectors, va ser la indústria qui més va contribuir a la caiguda del PIB valencià, ja que va presentar una caiguda ni més ni menys que del 15,1%, mentre que la construcció va caure un 6,2%, l'agricultura un 3% i els serveis un 1,6%.

Quan al mercat laboral, el País Valencià es troba al capdavant del tren... de la destrucció de llocs de treball, junt amb altres regions com Catalunya, Múrcia, Canàries i Andalusia. Estranys companys de viatge, els primers tradicionalment locomotores de l'economia espanyola, els altres territoris pobres.

Dades molt negatives, i per desgràcia no només no és veu una millora dels indicadors econòmics ni d'ocupació. Ni tant sols es veu que les administracions públiques prenguen mesures per reformar el model productiu ì enfocar el futur econòmic cap a nous sectors.

Recentment el govern espanyol ha aprovat la reforma del mercat laboral, encara que els experts no veuen ni un canvi en profunditat ni esperen una incidència espectacular en la millora de l'ocupació. I és que les mesures sobre el mercat de treball (contractacions, bonificacions i subsidis) no són més que accions conjunturals (asimptomàtiques, si em permeteu l'expressió). La principal manera de crear ocupació és recuperar el creixement econòmic.

dimecres, 2 de juny del 2010

Atur registrat en maig: puja o baixa?

M'ha fet gràcia llegir el Cinco Días (és riure per no plorar) dos titulars aparentment tant contradictoris com "El paro baja en 76.223 personas en mayo, la mayor caída en cinco años" i "El paro sigue aumentando corregido el efecto del calendario". Però a vore, en que quedem? Puja o baixa l'atur registrat durant el més de maig? Doncs depèn, com no havia de ser d'una altra manera, de amb quin altre mes el comparem. L'atur entre abril i maig a disminuït al País Valencià en 5763 persones (1,09%), mentre que en el conjunt de l'estat ho ha fet en 80109 (1,82%). Però hem de tindre en compte que anem de cara a la temporada d'estiu i tradicionalment el més de maig es crea ocupació. Així doncs, hem de comparar també maig de 2010 amb el mateix més de l'any anterior. En maig de 2009 l'atur valencià es va reduir només en 1236 persones, per tant es reconeix la tendència estacional de creació d'ocupació, però amb menys força. Per una altra banda, la gràfica següent mostra la destrucció d'ocupació que hi ha hagut en Espanya els darrers 12 mesos. És veu clar que deixant de banda qüestiona estacionals, hi ha hagut destrucció d'ocupació.

Així doncs, com era d'esperar, en maig ha disminuït l'atur per efecte de la contractació de cara a l'estiu, però en canvi la tendència interanual és encara de destrucció d'ocupació. La bona noticia és, al menys, que aquesta destrucció d'ocupació és menor (5763 aturats menys en maig de 2010 front a només 1236 l'any anterior).

Finalment, aclarir que les dades publicades avui pel SPEE són un avanç de les dades definitives d'atur registrat que es publicaran segurament en 4 o 5 dies.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Trobades d'Escola Valenciana a l'UJI + Jornades de Gestió del Patrimoni Valencià

Els propers 20, 21 i 22 d'abril tindrà lloc a la Universitat Jaume I de Castelló la II Trobada Universitària d'Escola Valenciana, organitzada per Tirant lo Blanc. El plat fort són les II Jornades de Gestió del Patrimoni Valencià. Ací podeu trobar el programa complet, i ací el formulari d'inscripció. Sens dubte una activitat interessantíssima, amb xarrades i conferències sobre les festes al País Valencià, el Parc Ribalta, el patrimoni immaterial, la gestió pràctica del patrimoni i el patrimoni local de Castelló.
Espero que hi participeu i hi gaudiu.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Mitjans de comunicació

Pàgina 26

Valencianisme.com

Pica'm

3x4.info

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.


Canvis en el blog: més informació sobre el mercat laboral i l'economia valenciana

A partir d'aquesta entrada en el blog veureu alguns canvis. A la dreta hi ha dos calaixos que contenen dos reculls de premsa diferents, un d'informació més o menys centrada en la psicologia, el mercat laboral i l'economia i un altre més específic sobre economia valenciana. No intenten ser exhaustius ni seguir un criteri estricte de selecció, però pretenen cobrir la informació més rellevant sobre eixos temes (o al menys la informació que a mi m'ha semblat més rellevant).

Per una altra banda, els enllaços recomanats passen a organitzar-se per entrades que agrupen les pàgines web concretes, que a més ara estan més centrades en temes estadístics, del mercat laboral i de l'economia valenciana, espanyola i europea.

Espero que la informació us siga d'interès i gràcies a Sant Google per facilitar les ferramentes que ho poden fer possible.

Ocupació universitària

Observatorio Universitario de Inserción Laboral
Estudis i ferramentes metodològiques recopilats per ANECA

Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I de Castelló
Estudis d'Inserció Laboral dels titulats universitaris

OPAL
Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de València

SIE
Servei Integrat d'Ocupació de la Univeristat Politècnica de València

Observatorio Ocupacional de la Universitat Miguel Hernández d'Elx

GIPE
Gabinete de Iniciativas para el Empleo de la Universiat d'Alacant


Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Estudis d'altres institucions

Conjuntura Econòmica Valenciana
Informes de conjuntura econòmica de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació

Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana
Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de la Comunitat Valenciana

Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques
Diversos estudis sobre economia i mercat laboral espanyol i valencià

Hispalink-Comunitat Valenciana
Previsió d'indicadors econòmics per al País Valencià

Observatori Estadístic
Servei estadístic de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Mercat Laboral

European Employment Observatory
Observatori ocupacional de la Comissió Europea

Servicio Público de Empleo Estatal
Estadístiques d'atur registrat i contractació a l'Estat espanyol

Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef)
Estadístiques d'atur registrat i contractació al País Valencià

AGETT
Servei d'Estudis de l'Asociación de Grandes Empresas de Trabajo Temporal

Observatorio Laboral de la Crisis
Dades i informes de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada


Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Centres d'estadística

Eurostat
Oficina estadística de la Comissió Europea

Instituto Nacional de Estadística
Estadístiques a l'Estat espanyol

Institut Valencià d'Estadística
Estadístiques al País Valencià

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Presentació del Grup de Recursos Humans a Castelló del Col·legi Oficial de Psicòlegs

Dijous passat es va presentar el grup a la seu del COP a Castelló, al carrer Cavallers. L'acte va consistir en un breu parlament de Mar, la vocal a la Junta per Castelló, i a continuació Marcos, Miguel Ángel, Maribel i jo mateix vam fer unes xicotetes comunicacions sobre diferents aspectes centrals del treball del psicòleg en el mon del treball i les organitzacions. Miguel Ángel va parlar de les funcions de l'àrea de recursos humans en les empreses a més del procés de selecció. Marcos va parlar sobre el desenvolupament i la formació. Maribel va fer una panoràmica de quin ha de ser el perfil professional del psicòleg en l'orientació professional i, finalment, jo mateix vaig parlar dels reptes actuals i les tendències dins l'àmbit de l'orientació, a més de fer un esbos del mercat laboral a Castelló i com condiciona el perfil dels treballadors i desocupats susceptibles de rebre orientació professional. Al final, hi ha haver intercanvi d'opinions entre públic i ponents, amb l'objectiu d'omplir de contiguts aquest Grup. Esperem d'ara endavant posar en marxa altres accions que siguen útils per al col·lectiu de psicòlegs de Castelló i comarques professionalment interessats en el mon del treball i les organitzacions.

dijous, 14 de gener del 2010

dimarts, 12 de gener del 2010

L'ocupació: un repte immediat per a l'economia valenciana

Des de l'estiu de 2007 vivim una crisi econòmica que pel seu abast, impacte i durada està tenint conseqüències greus en els governs, les empreses i les famílies. La destrucció d'ocupació és una de les conseqüències més indesitjables de l'actual daltabaix econòmic. L'atur afecta a les economies domèstiques, al reduir les fonts d'ingrés familiar, i a l'hora a l'economia nacional, en la mesura que aquestes famílies redueixen el seu nivell de consum. Però també te altres efectes, en l'àmbit social i psicològic dels individus i els grups. En la societat actual el treball no és només un factor de la producció, si no un valor social que vertebra --encara-- de manera important l'estructura de les societats humanes.

Anem a veure, breument, la dinàmica de destrucció d'ocupació viscuda al País Valencià, causa d'un important empitjorament de l'economia i les condicions de vida de les famílies.

En els darrers anys la taxa d'activitat (el percentatge de persones en edat i disposició de treballar) ha experimentat un creixement important i continuat (del 54% en el darrer trimestre de 1999 al 61,3% en el tercer d'enguany), gràcies sobre tot a la incorporació de la dona al mercat laboral i a l'arribada de treballadors estrangers . Aquest augment contingut a continuat just fins al tercer trimestre d'enguany. Quan a finals de 2006 i principis de 2007 comença a aturar-se la creació d'ocupació i a augmentar l'atur, el fet que continue augmentant la taxa d'activitat contribueix a un seriós empitjorament de les dades d'ocupació.

La primera dada que demostra la greu situació del mercat laboral valencià és la taxa d'atur del 22% (dades del tercer trimestre de 2009), que ens situa dos punts per dalt de la mitjana espanyola.

Quant a l'efecte de la desocupació entre homes i dones, tradicionalment tant la taxa d'activitat com la d'ocupació femenina son menors que les masculines, a més de presentar també un major atur. El cas valencià és similar, encara que en la taxa d'atur s'inverteixen els papers, presentant els homes un valor superior al de les dones (22,8% front al 20,8%). La gran destrucció d'ocupació en el sector de la construcció -majoritàriament masculí- explica açò.

L'atur juvenil (40,7%) és també un problema greu en la societat valenciana, doncs quasi dobla el de la població general.

La immigració ha estat un element central inqüestionable en el ràpid creixement econòmic de la darrera dècada. El dinamisme econòmic ha permès integrar ràpidament aquesta gran afluència de ma d'obra sense crear atur. Però ara mateix la situació ha canviat. Per la pròpia naturalesa de la immigració --majoritàriament homes en edat de treballar-- aquest col·lectiu presenta taxes d'activitat (74,6%) i ocupació (51%) superiors a la mitjana de la societat valenciana (61,3% i 47,8%). En canvi, l'atur és molt superior (31,6%).

Aquest breu anàlisi de la situació del mercat laboral valencià ens ha de fer comprendre la necessitat de prendre la iniciativa per a la creació d'ocupació. Aquesta no serà immediata ni fàcil, però cal crear les condicions per a la creació dels futurs llocs de treball en quantitat i de la qualitat suficients.

Evidentment, cal emmarcar la creació d'ocupació al País Valencià dins l'Estratègia de Lisboa de la Unió Europea, l'objectiu de la qual és convertir l'economia de la Unió en "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del mon, abans de 2010, capaç d'un creixement econòmic durador acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació i una major cohesió social". Com veiem, l'ocupació és situa com un dels elements centrals d'aquesta declaració, encara que és segur que la temporalització inicial considerada serà impossible de complir.

Dins aquesta estratègia s'aposta pel concepte de flexiseguretat com a model de política d'ocupació i protecció social basat en tres pilars: la flexibilitat a l'hora de contractar i acomiadar, l'alta protecció social per als aturats, i una política de formació i reinserció laboral molt activa. No està clar que l'economia valenciana complisca els requisits necessaris per al funcionament desitjat d'un model com aquest. Ens estem referint a majors impostos, major mobilitat laboral, major nivell de formació dels treballadors i sectors d'activitat més dinàmics, basats en l'I+D+i.

Complementàriament, cal abordar el problema de la creació d'ocupació des d'una perspectiva territorial, donant protagonisme als àmbits locals i regional. La realitat valenciana, també la seua història i tradició econòmica --pimes, clusters territorials...--, facilita aquesta estratègia.

En la mesura que creiem en les entitats locals i comarcals com agents protagonistes del desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació, altres realitats que afecten a aquests agents són claus, com per exemple la falta d'infraestructures que vertebren el país o els dèficits de finançament dels ajuntaments. No voldríem deixar de citar-les, encara que no és objecte d'aquest article entrar en els detalls.

L'interès en crear nous llocs de treball ha de articular-se amb la possibilitat potencial de de certes activitats econòmiques de generar realment ocupació. Ací ens trobem amb el concepte que ja ha esdevingut tradicional/habitual de jaciment d'ocupació. Quin sentit tindria invertir fons públics per a l'ocupació en activitats tradicionals, madures, amb poca capacitat d'expansió o inclús en clara disminució d'importància en quant a generació de riquesa o ocupació?

En tot cas, es evident la necessitat d'articular les accions les accions d'inserció laboral amb les altres mesures econòmiques de desenvolupament, no quedant les accions d'inserció com merament assistencials.

Acabant ja, els analistes econòmics pareixen d'acord en reclamar un canvi real en l'estructura productiva valenciana que assegure en el futur una major estabilitat tan econòmica com en el mercat laboral. Aquest canvi en els sectors productius, ha de posar l'accent en la producció de bens i serveis atractius als mercats exteriors, amb valor afegit. Ha d'haver una aposta per la investigació i la innovació, que de retruc, i amb el protagonisme de les universitats, contribuïsca a augmentar la transferència de coneixement al teixit empresarial. Tots aquests canvis demanden una millora de la qualificació del capital humà, incloent tant la formació dels treballadors com la dels responsables empresarials. En definitiva, caldrà trobar les respostes que han de demostrar el caràcter dinàmic, modern i europeu de la societat i economia valencianes.

Publicat a La Veu de Benicarló en dos parts el 4 i l'11 de desembre de 2009