dilluns, 20 de maig del 2013

Les erràtiques polítiques d'ocupació del govern Fabra


La web d'Intersindical Valenciana va publicar el 17/05/2013 un article meu en el que comento els recents anuncis sobre polítiques d'ocupació del govern del president Fabra. Reprodueixo el text a continuació:



El president Fabra ha anunciat un pla d'ocupació que generarà 15.000 llocs de treball durant el que queda d'any. Pot ser a algun despistat li sembla una mesura necessària d'un govern capaç que està prenent les decisions que calen. Res més lluny de la realitat. Actualment hi ha 727.500 persones a l'atur al País Valencià (el 47% dones), i només el primer trimestre de enguany l'augment respecte del trimestre anterior va ser de 27.300. 15.000 nous llocs de treball ni tan sols eixugarien la destrucció d'ocupació que ja portem acumulada durant l'any en curs.

Desconeixem, ara per ara, el contingut d'aquest pla d'ocupació, que sembla que pretén unificar o coordinar accions de foment de l'ocupació de diferents administracions com la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments. Els anys de govern del PP al País Valencià s'han caracteritzat, pel que fa a les polítiques d'ocupació, per una falta de projecte i planificació coherent a nivell nacional i una fragmentació de programes i nivells d'intervenció. Els darrers anys era evident el fracàs d'aquest model, que s'ha acabat estavellant amb la crisi econòmica i la fallida de facte de la Generalitat. A més, altres polítiques necessàries per a la creació d'ocupació com les industrials o les socials han estat regressives, contribuint a l'actual catastròfica situació del mercat de treball valencià.

No és d'esperar que aquest nou programa siga una acció eficaç contra la destrucció d'ocupació al nostre país, partint ja viciada amb un objectiu ridícul. Una política realista que contribuïsca a la creació d'ocupació passa per una combinació de polítiques econòmiques i fiscals per a aconseguir finançament per a polítiques que actuen sobre el model productiu i el mercat de treball, la generació de demanda agregada i altres àmbits connectats, com la R+D+i o l'educació.

divendres, 17 de maig del 2013


Finalment, ahir vam presentar el darrer Quadern Demos a Castelló de la Plana: "Valencians i democràcia: del malestar a la proposta", de la ma del seu autor, Carlos Villodres i amb la presència de la regidora de Compromís a l'Ajuntament de Castelló de la Plana, Ali Brancal. Jo mateix vaig tindre el gust de presentar-los.

En primer lloc Ali ens va contar les experiències de participació que el col·lectiu local de Compromís està posant en marxa des de ja fa temps, alhora d'el·laborar els seus programes electorals i altres qüestions relacionades amb l'acció política a Castelló.

Tot seguit, Carlos Villodres ens va fer una exposició de les principals tesi del seu llibre. Us recordo que el podeu descarregar debades en format pdf o adquirir en paper.

Al presentar als dos conferenciants, vaig aprofitar per fer una cita de Francesc Eiximenis, el franciscà gironí del segle XIV que va ser conseller dels jurats de la ciutat de València, de la seua obra "Regiment de la cosa pública", que em va sembla adient per a la situació:
Has de saber que, antigament, a Roma hi havia tal costum, que cadascú havia d'escriure i presentar a la comunitat la millor obra que sabés per al bon estament de la comunitat, i després es posava en obra de consell del senat. I tingues per cert que aquesta cosa és sobiranament profitosa per a la cosa pública, com ho és que, en cert temps de l'any, a cadascú li fos demanat de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú; car més veuen molts que pocs. I moltes coses posa Déu en el cor d'un simple home que no les posa en el cor dels majors...
Francesc Eiximenis
'Regiment de la cosa pública'


dijous, 2 de maig del 2013

L'atur continua augmentant a Europa, amb Grècia i Espanya al capdavant


Eurostat va publicar just el dia abans del Dia del Treball les dades d'atur del més de març. Aquesta estadística es publica amb cert retard respecte les dades estatals, donat que l'organisme ha de recollir les dades dels estats membres. Per al conjunt de l'àrea euro, l'atur és del 12,1%, un 0,1% més que el mes anterior i un 1,1% més respecte a l'any anterior. Per al conjunt dels 27 estats de la Unió Europea, es situa en el 10,9%, el mateix valor que el mes anterior, però un 0,6% més que l'any anterior. Veiem, doncs, que l'atur ha afectat més als estats integrats a l'euro, en comparació amb el conjunt de la UE. Una dada que fa pensar i molt sobre el paper de la política monetària de la UE en aquesta crisi.

Ací, però, ens interessen sobre tot les dades del mercat de treball de l'Estat espanyol. Sintèticament, Espanya es situa entre les economies amb major taxa d'atur: en primer lloc trobem Grècia (27,2%), en segon Espanya (26,7%) i en tercera posició - però a considerable distància dels anteriors, Portugal (17,5%). Espanya es situa també entre els estats on l'increment anual de l'atur ha estat més fort: de nou Grècia es troba en primer lloc (5,7 punts percentuals d'increment), en segon lloc Xipre (3,5) -recentment arribada al club de grans destructors d'ocupació- i finalment Espanya (2,6%). Grècia i Espanya tenen el trist mèrit no només de l'alt ritme de destrucció d'ocupació, si no de mantindre'l alt durant molt de temps. Recentment aquest impuls s'ha moderat, però continua estant entre els més alts d'Europa. Finalment, rècord també en atur juvenil: Grècia es situa en primer lloc (59,1%) seguit d'Espanya (55,9%) i amb Itàlia (38,4%) en tercrea posició. De nou s'aprècia que Grècia i Espanya es situen a gran distància dels següents.

En conclusió, l'atur continua augmentant en la Unió Europea, amb una intensitat moderada, però que és major en els estats que formen part de l'Euro. Grècia i Espanya lideren la majoria d'indicadors de destrucció d'ocupació, amb valors negatius que destaquen per sobre de la resta de economies europees.