dilluns, 19 de setembre del 2011

Universal i local


L'actual crisi econòmica és també una crisi democràtica i fins i tot de valors, en la mesura que els poders públics - que deurien vigilar pels drets dels ciutadans i el manteniment de la societat del benestar - estan contrubuint de manera activa en el desmantellament d'aquests. Seguint aquesta via, les retallades han arribat fins al moviment cívic valencià: associacions cíviques i culturals, bandes de música, etc. Els ajuntaments, les diputacions i la Generalitat tanquen l'aixeta de les subvencions culturals, de promoció del valencià, etc., amb l'excusa de l'austeritat que no practiquen. Han trobat l'oportunitat perfecta per desactivar una societat civil que fa nosa al poder, que s'estava erigint en l'únic/últim element d'oposició. I és en aquest context on les universitats valencianes cobren un protagonisme central, en la mesura que són la darrera institució pública en mantindre una autonomia de gestió allunyada del clientelisme partidista instaurat en l'administració valenciana. No ens enganyem, també les universitat s'han trobat retalls econòmics, però la seua autonomia en la gestió deuria garantitzar la continuació dels seus objectius com a institució: la formació, la investigació i la contribució al desenvolupament de la societat en que es troba ubicada.

En aquest tercer objectiu de la universitat, el de contribuir a la societat, a l'economia i cultura del territori en que es troba, és on em vull detindre per recalcar el paper que la Universitat Jaume I ha tingut en les comarques del nord del pais. No només ho ha fet recolçant la cultura, si no també contribuint al creixement econòmic: El conjunt de les universitats valencianes retornen a la societat només en impostos 1,35 € per cada euro invertit en elles. Els investigados de l'UJI estan descobrint, estudiant i desenvolupant avui el que seran els productes i serveis del mercat del demà, tant en els àmbits científics i tècnics com en l'humanístic i social; i fins i tot a partir d'aquest curs també en l'àrea de la salut. Les nostres empreses més punteres i amb més valor afegit estan dirigides i compten amb titulats universitaris en les seues plantilles. També les pimes i les xicotetes empreses familiars han vist com una nova generació més formada i qualificada han pres el relleu. Ho al menys ahí està, preparada per a prendre'l o per a emprendre nous negocis que crearan riquesa i llocs de treball. Centenars dels nostres joves es formen a l'UJI i cap al final dels seus estudis tindran l'oportunitat de fer pràctiques en empreses de la nostra ciutat, de la resta del País Valencià, d'Europa o de qualsevol país del mon, per a més tard acabar insertant-se laboralment més prop o més lluny de casa. També s'ha de recordar el bon grapat de benicarlandos que treballen a la universitat, tant com professors i investigadors, com personal de servei.

Des del punt de vista cultural, i només en el cas de Benicarló, recordem el cicle Reclam de teatre, els cursos de formació programats des de la Seu del Nord, les continuades exposicions en els espais culturals de la nostra ciutat, el premi de poesia Manel Garcia Grau (en l'organització del qual, misteriosament no hi participa cap entitat benicarlanda), els convenis de col·laboració amb entitats culturals i de tot tipus... Segurament m'estare deixant molts altres àmbits de la realitat local on d'una manera o altra l'UJI deixa algún tipus de contribució.

Era ineludible que des de La Feram i La Veu de Benicarló mostrarem un merescut agraïment a l'UJI, sobre tot desprès del magnífic treball que s'ha fet des de la Biblioteca per digitalitzar l'hemerotica de La Veu: més de 15 anys d'història de la nostra ciutat disponible lliurement a Internet! Qui diu que el que és local no pot ser també global? Gracies a Vicent Climent, rector de l'UJI, pel seu càlid acolliment el dia de la signatura del conveni, i també al seu vicerector Antonio Barba. I gracies especials tant a Vicent Falomir, director de la Biblioteca, com a Lidón París, arxivera de la Universitat i filla de Benicarló. Precisament l'UJI compleix 20 anys enguany: es va crear el febrer de 1991. Li desitgem un llarg recorregut, vinculat a les comarques del nord del País Valencià i al creixement econòmic, social i cultural dels seus habitants.

Aquest escrit es va publicar en el número 800 de La Veu de Benicarló del passat 16 de setembre de 2011.

divendres, 16 de setembre del 2011

Els problemes del mercat de treball espanyol vistos per l'OCDE

Ahir l'OCDE va publicar una breu nota anomenada "Employment Outlook 2011 - How does Spain compare?" (Perspectives d'ocupació 2011 - Com es compara Espanya?). Trobo que és un bon resum dels greus problemes del mercat de treball espanyol (que també són, més agreujats, els del valencià). Una altra cosa és la realitat de l'adopció i aplicació de les suposades solucions en forma de reformes relatades en el darrer punt. El Govern espanyol ha pres mesures contradictòries en la lluita contra la dualitat del mercat de treball, les mesures s'han pres tard i disperses en el temps, símptomes de la falta de planificació, algunes encara no s'han aplicat (reforma de la intermediació laboral) i en la majoria dels casos no s'ha vist cap efecte positiu, al contrari, els indicadors del mercat de treball continuen empitjorant. He intentat traduir els punts principals del document, que us deixo a continuació:
  • La moderada recuperació de la recessió de 2008-09 encara no ha aconseguit alleujar la pressió sobre el mercat laboral, augmentant la preocupació per que les molt altes taxes d'atur actuals puguen persistir fins ben entrat l'any que ve.
  • El fort creixement de la desocupació de llarga durada és de particular preocupació.
  • Gran part de l'ajust en el mercat de treball espanyol durant la crisi ha estat en pèrdua de llocs de treball en lloc de en ajustos en els salaris o en les hores de treball.
  • L'atur creixent i els llargs períodes en situació d'atur han augmentat la pressió sobre la "xarxa de seguretat" dels ingressos de suport per als desocupats.
  • En resposta a aquests desafiaments, Espanya s'ha embarcat en una sèrie de reformes del mercat laboral.
    • Canvis en la normativa per fer front a la dualitat del mercat de treball.
    • Mesures per promoure la flexibilitat interna.
    • Subsidis financers per a les empreses per a la contractació de joves, treballadors menys qualificats, dones i aturats de llarga durada.
    • Mesures per millorar la intermediació del mercat laboral i la prestació de serveis dels serveis d'ocupació
PD: com sempre, accepto correccions en la traducció!