dijous, 25 de setembre del 2014

En marxa la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària del País Valencià



Ahir es va presentar REAS País Valencià (Xarxa d'Economia Alternatia i Solidària) a Castelló. Vull compartir amb vosaltres aquest resum per si formeu part d'alguna entitat que puga estar interessada o simplement teniu un interès personal. Evidentment exposo les conclusions a les que he arribat jo personalment desprès d'acudir a l'acte. Aneu a les fonts originals d'informació si esteu més interessats.

Què és REAS?
REAS és una xarxa d'entitats amb presència en moltes CCAA i de fet també existeix com a xarxa estatal. Encara no hi havia al País Valencià, encara que és un territori amb molta tradició cooperativa i d'economia social. Ara s'estan donant els passos. El 22 d'octubre hi haurà a València l'Assemblea Fundacional de REAS PV i per això s'està presentant per tot el territori per a animar al major nombre d'entitats possibles es puguen adherir des del primer moment.

Quin tipus d'entitats es poden adherir?
En principi qualsevol entitat que faça seua la Carta de Principis de l'Economia Solidària http://www.economiasolidaria.org/carta.php
Poden ser associacions de productors, de consumidors, de veins, escoles, ajuntaments, moviments socials, etc...
Es poden adherir tant entitats amb personalitat jurídica, com col·lectius que no estiguen formalment consituits i persones individuals. Cal adherir-se abans del 13 d'octubre si es vol formar part de les entitats fundacionals.

Com es beneficien les entitats?
De moltes maneres: compartint bones pràctiques, fent xarxa, oferint-se serveis entre elles, tenint un sol interlocutor de mida important davant l'administració, etc.

Més info sobre REAS PV http://reasvalencia.wordpress.com/
Més info sobre la xarxa estatal http://www.economiasolidaria.org/

dijous, 10 de juliol del 2014

El govern espanyol insisteix amb l’atur registrat i l’afiliació a laSeguretat Social

Oficina del SERVEF. Font: ABC

A continuació reprodueixo el meu article publicat a la web d'Intersindical el passat 07/07/2014.

La setmana passada es publicaven les dades d'atur registrat i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny, i de nou el govern espanyol en treia tot el rendiment mediàtic, venent-nos eixes dades com la demostració clara de l'èxit de les seues polítiques econòmiques i d'ocupacio.
 
Que hi ha de cert en tot açò? Bé, és cert que l'atur registrat ha disminuït a nivell interanual. Són uns 310.000 inscrits menys en les llistes del SEPE en tot l'Estat, lleugerament per sobre de les 45.000 al País Valencià. També la variació interanual és positiva en l'afiliació en la Seguretat Social, encara que lleugerament menor, sobre les 290.000 afiliacions en Espanya i no arriba a 45.000 al País Valencià. A aquest ritme tardarem 10 anys a recuperar el nivell d'ocupació «pre-crisi»

L'evolució positiva davant la temporada d'estiu i -per què no, també s'ha de reconèixer- el haver tocat fons la crisi pel que fa a la destrucció d'ocupació, permeten al govern espanyol una interpretació triomfalista de les dades

Però com ja hem comentat moltes vegades en aquesta columna, aquesta no és la millor estadística per conèixer les dades reals del mercat de treball. Tant l'atur registrat com l'afiliació a la Seguretat Social són registres administratius al serveis de la gestió de diferents programes com la formació a treballadors, les prestacions per desocupació, les contribucions a la seguretat social, les pensions, etc

De fet, si ens fixem en les dades de la taula, veurem una curiosa discrepància. En primer lloc, la «disminució de l'atur», que pretesament transmet l'atur registrat, no coincideix amb la «creació d'ocupació», que suposadament ens comunica l'afiliació a la Seguretat Social. Tant en el cas valencià com en l'espanyol, el conjunt de la reducció de l'atur registrat no es transforma en la mateixa magnitud d'afiliació a la Seguretat Social. Com hem dit moltes vegades, una part de la reducció de l'atur registrat és una sortida de l'activitat de treballadors i treballadores que per l'efecte desànim abandonen el mercat de treball.


Encara així, el govern espanyol, una vegada i una altra, mostra aquestes dades atès que els errors de mesura que impliquen els permeten una interpretació beneficiosa de les dades. Al menys en aquest moment, per que el sentit de l'esbiaix podria canviar capritxosament. L'hipocresia arriba a l'extrem que segurament quan es publiquen les dades de l'Enquesta de Població Activa (l'EPA) -la metodologia correcta i consensuada a nivell de tota la Unió Europea per a conèixer l'evolució del mercat de treball- es passarà de puntetes, com de fet ja ha ocorregut amb les dades del darrer trimestre de 2013 i les del primer trimestre de 2014, que no permetien una interpretació tant triomfalista de les polítiques econòmiques i d'ocupació dels governs espanyol i autonòmic.

dimecres, 11 de juny del 2014

Presentació de "La banca que necesitamos" a Benicarló

El professor Sanchis en la presentació del seu llibre a Castelló de la Plana. Font: Universitat Jaume I
El proper divendres 20 de juny la Caixa Rural de Benicarló, l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i la Fundació Nexe organitzem la presentació del llibre "La Banca que necesitamos", del professor Joan Ramon Sanchis, a Benicarló.

En els darrers anys hem assistit atònits al desmantellament del sistema financer valencià. Bancaixa, la CAM, el Banc de València i moltes caixes han desaparegut i han estat absorbides per entitats més grans, amb els centres de decisió fora del territori valencià. La gravetat i els efectes d'aquest canvi tindran un impacte molt greu en el llarg plaç, ja que un sistema financer no s'improvisa.

Per una altra banda, tots som conscients de com el model bancari tradicional, en complicitat amb el sector especulatiu de la construcció, han estat els causants de la crisi econòmica que ens ha portat a la ruïna a ciutadans, empreses i fins i tot institucions públiques. Aquesta banca no només no ha pagat pels seus errors, si no que ha estat recolzada pel govern de Madrid i les institucions europees en mans de la dreta política.

Però un altre model bancari és possible, més prop de les persones, el territori i l'economia productiva, i això és el que ens vindrà a contar el professor Sanchis el proper 20 de juny a Benicarló.

En el següent enllaç us deixo més informació:

http://www.tirant.org/presentacio-a-benicarlo-de-la-banca-que-necesitamos/


dijous, 15 de maig del 2014

Per què em presento a les eleccions al Claustre de l'UJI?

Defensem la universitat pública!

El proper dimarts celebrem eleccions a la Universitat Jaume I (UJI), tant a representants de la comunitat educativa al Claustre, com d'elecció de Rector. La universitat pública i el conjunt de la societat valenciana ens trobem en un moment crític i cal que els ciutadans preocupats i compromesos donem un pas endavant per defensar el que creguem que és just i necessari. Per aquesta raó he decidit presentar-me a les eleccions al Claustre com a representant del Personal d'Administració i Serveis (PAS).

Participo i he participat en diferents organitzacions i moviments cívics, sobre tot relacionats amb la defensa i promoció del valencià (Tirant lo Blanc, Castelló x la Llengua, Acció Culturaldel País Valencià, etc.). També sóc patró de la Fundació Nexe, entitat que busca promoure la reflexió sobre els problemes de la societat actual en clau valenciana. Sóc afiliat de l'STEPV i actualment sóc delegat sindical per aquest sindicat en el Comitè d'Empresa de l'UJI.

Per això m'he decidit proposar-me, en cas d’eixir triat com a representat del PAS al Claustre, treballar per una sèrie de reivindicacions que vull compartir amb vosaltres:

- Defensar una universitat pública, valenciana, igualitària, sostenible i de qualitat, oberta a la societat i que contribuïsca a la felicitat i el benestar del conjunt de la ciutadania, no només d’alguns.

- Defensar una plantilla estable, professional, motivada i amb els recursos econòmics i materials necessaris per complir amb el seu treball en unes condicions de treball dignes i un ambient laboral saludable.

- Millorar la situació laboral de diferents col·lectius que per diverses raons es troben en una situació de precarietat laboral injustificable: personal a 35 hores, interins, personal laboral, etc.

- Defensar la recuperació i millora de retribucions, prestacions i condicions laborals perdudes per les treballadores i treballadors en els últims anys.

- Defensar una major participació, debat i transparència en tots els nivells de decisió de la nostra universitat, per part de tots els col·lectius, com una forma d’avançar no només cap a una universitat més democràtica i participativa, sinó també cap a una societat sustentada en aquests valors.

Em presente com a candidat independent com a aposta personal pel pluralisme, la responsabilitat directa dels candidats respecte de l’electorat i per la independència com a garantia de debat al Claustre. Tot això sense deixar de banda la voluntat de treballar per a tot el PAS i col·laborar amb la resta de representants del PAS.

Per totes aquestes raons us demano, primer que tot, que el proper dimarts aneu a votar i -si compartiu les meues preocupacions- us demano que confieu a mi com representant vostre en el Claustre.

dilluns, 12 de maig del 2014

Tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques laborals

Font: Flickr

El passat 8 de maig publicava la següent entrada en la web d'Intersindical Valenciana, sobre com el govern del PP fa una interpretació esbiaixada i interessada de les estadístiques laborals.

El PP ja ens te acostumats a una llarga trajectòria de tergiversació i interpretació interessada de les estadístiques oficials del mercat de treball. Els darrers mesos de 2013 el govern espanyol es va fer el suec respecte a interessades filtracions de les dades mensuals d’atur registrat. Les dades eren susceptibles d’interpretar-se de forma positiva (baixava l’atur registrat) i interessava que es conegueren el més aviat possible. L’oposició va denunciar aquestes filtracions i va acusar a l‘executiu de Madrid de ser el responsable, encara que aquestes protestes se les va acabar enduent el vent.

Sorprenentment les següents dades interessants que es van publicar, els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014, no van sofrir cap misteriosa filtració. De fet, ni se n’ha parlat massa. La raó es va fer evident al publicar-se les dades. El comportament del mercat de treball el primer trimestre de l’any era clarament negatiu: “jarro de agua fria” titulava el BBVA el seu informe trimestral sobre el mercat laboral espanyol. Havia hagut una caiguda en l’ocupació tant intertrimestral (184.600 persones ocupades menys) com, el que és més greu encara, interanual (79.600 persones ocupades menys). El major descens absolut en ocupació de tot l’estat es va donar al País Valencià (40.900 persones ocupades menys) on una part molt important de l’ocupació destruïda es va perdre en el sector industrial, sector també greument afectat a nivell estatal. L’atur va augmentar des del trimestre anterior, el darrer de 2013, fins al 25,93% a Espanya i el 28,04 al País Valencià. En aquest cas sí es registra una lleugera millora interanual, però que s’ha de matitzar molt degut a la caiguda de la població activa. Aquesta caiguda constant de la població activa en els darrers temps és una de les claus per entendre com s’estan interpretant erròniament les dades laborals, sobre tot les de l’atur registrat. Una part important de la disminució de l’atur registrat es deu a l’abandó de la recerca activa d’ocupació per part de les persones aturades.

Com les dades de l’EPA del primer trimestre eren negatives, pràcticament ni es va parlar d’elles. En canvi, al publicar-se les dades d’atur registrat d’abril, com que són susceptibles d’interpretar-se de manera positiva, es van llançar campanes al vol. A més, darrerament, es presenten juntes les dades d’atur registrat amb les d’afiliació a la Seguretat Social. Ací trobem la segona clau d’interpretació incorrecta de les estadístiques laborals. El govern del PP interpreta les altes d’afiliació a la Seguretat Social com creació d’ocupació, quan la relació -encara que existeix- no és directa. En un període de temps determinat una mateixa persona pot haver-se donat d’alta diverses vegades pel fet d’encadenar diversos contractes temporals o estar contractat per una ETT. A més, alguns tipus de treballadors/es poden estar donats d’alta en més d’un règim de la Seguretat Social. Finalment, resulta que des de fa més d’un any els estudiants/es que fan pràctiques formatives en empreses i reben alguna remuneració tenen l’obligació de cotitzar. Ací tenim, doncs, un element nou que contamina les dades reals d’afiliació a la Seguretat Social. Desconec l’abast real d’aquest esbiaix, però podria ser significatiu, especialment en els moments de l’any en que es realitzen les pràctiques en empreses.

En definitiva, estem veien com el PP fa un us partidista de les estadístiques d’ocupació, tergiversat i interpretant de manera esbiaixada el seu significat. La situació real del mercat de treball és que durant la crisi s’ha destruït moltíssima ocupació i ara hem tocat fons, però estem molt lluny de vore una recuperació significativa de l’ocupació, amb treball en quantitat i de qualitat suficient.

dijous, 6 de febrer del 2014

Crítica i alternatives al sistema financer


El proper 12 de febrer tinc el gust de participar en la presentació que farà en la Universitat Jaume I de Castelló Joan Ramon Sanchis del seu darrer llibre 'La banca que necesitamos'.

Els darrers anys hem vist com els valencians hem perdut bancs i caixes importants, la CAM, Bancaixa, el Banc de València, perdent un valuós recurs de crèdit per a particulars i empreses. Les entitats bancàries que han substituït a les que acabo d'anomenar estan al servei d'interessos d'altres territoris, el que suposa un perjudici important per als interessos propis.

Joan Ramon Sanchis és Catedràtic d'Administració i Direcció d'Empreses de la Universitat de València - Estudi General i director de l'Institut Universitari d'Economia Social i Cooperativa. És un expert en cooperativisme i economia social. En el seu llibre intenta explicar quines han estat les males pràctiques bancàries que han propiciat tant la gravetat de la crisi econòmica com la pròpia crisi i, com a conseqüència, la desaparició de moltes entitats bancàries. Finalment, dona una visió de quina ha de ser l'alternativa, quin sistema financer més sostenible i més proper a les necessitats de les persones i del territori ens cal.

Per això, esteu convidats a la presentació, que tindrà lloc el proper dimecres 12 de febrer, a la Sala de Juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Jaume I de Castelló.

Més informació: http://www.tirant.org/presentacio-del-llibre-la-banca-que-necesitamos-a-castello/

dissabte, 25 de gener del 2014

Dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2013: una situació d’equilibri precari

Font: Instituto Nacional de Estadística

Reprodueixo a continuació el meu article publicat el 24/01/2014 a la web d'Intersindical Valenciana.

Ahir mateix es publicaven les dades sobre el mercat de treball de l’Enquesta de Població Activa. Hi havia molt interès per conèixer aquestes dades, desprès de les continuades declaracions de diferents representants del Partit Popular, i del govern, ací i a Espanya insistint en que els primers indicis de la recuperació econòmica estaven arribant, en forma de creació d’ocupació. D’aquesta manera havien intentat vendre’ns les dades d’atur registrat dels darrers mesos de l’any 2013. Però com que aquestes són dades d’un registre administratiu que originàriament no es va dissenyar per mostrar una imatge fidedigna del mercat de treball, no es podien prendre com indicatives del que estava passant. Calia esperar doncs a les dades de l’EPA, una enquesta que segueix una metodologia coordinada a nivell europeu per a “retratar” l’estat del mercat de treball.

Finalment les dades ofereixen la següent imatge, sempre comparant amb el mateix trimestre de l’any anterior, per a eliminar l’efecte estacional. En primer lloc, i mentre que en l’Estat espanyol la taxa d’activitat disminueix 4 dècimes (fins al 59,43%), a nivell valencià augmenta per contra 3 dècimes (fins al 60,11%). O siga, mentre que sembla que continua el desànim entre els treballadors i treballadores espanyols, en el cas dels valencians s’incorporen nous efectius a la força laboral en disposició de treballar, la qual cosa ha d’interpretar-se com un indicador positiu, encara que molt modest per la seua magnitud. El següent indicador que ens interessa és l’ocupació. Ací, de nou, les dades són lleugerament més positives per al País Valencià, on augmenta 3 dècimes (fins al 43,33%),  que per al territori espanyol, on retrocedeix en la mateixa mesura, 3 dècimes (fins al 43,96%). El darrer indicador a considerar és la taxa d’atur. De nou, hi ha millora relativa per al País Valencià, però de valors quasi anecdòtics. Mentre que en Espanya l’atur pràcticament no varia (del 26,02% passa al 26,03%), al nostre país disminueix 2 dècimes (fins al 27,91%).

Cal reconèixer que la tendència de frenada de l’empitjorament de les dades a nivell valencià sembla que s’ha consolidat i per primer cop hem vist com en un trimestre no ha augmentat l’atur ni disminuït l’ocupació respecte del trimestre anterior, en un context en que l’activitat no ha variat. El cas d’Espanya és encara negatiu, es destrueix ocupació, l’atur no disminueix i el context és d’abandonament del mercat de treball per part de les persones treballadores.

Indica açò un canvi de tendència definitiu? Ha acabat ja la desastrosa situació en el mercat de treball Valencià i estatal? Més bé estem en una situació d’equilibri. La tendència dels indicadors laborals podria ser tant a continuar millorant com a empitjorar, en absolut es tracta d’una tendència consolidada. Seria una bona noticia saber que la destrucció d’ocupació a tocat fons, però pensem que comprovar aquesta certesa no eliminaria els quasi mig milió de valencians i valencianes que han quedat a l’atur des del quart trimestre de 2006, fins a arribar als pràcticament 700.000 aturats actuals. De tots aquestes persones aturades, una quarta part fa més d’un any que està desocupada, (quan al principi de la crisi no arribava al 10% l’atur de llarga durada), i no arriba a 300.000 les que reben algun tipus d’ajuda econòmica. Davant d’aquest panorama, cal trobar el camí cap a una recuperació econòmica que vinga acompanyada d’un repartiment just de la riquesa que es genere.

En definitiva, les dades del mercat de treball ballen al fil de la navalla, buscant una situació de difícil equilibri. Es podria fer l’analogia amb un submarí que, desprès de sofrir una averia o ser torpedejat, s’afona cada cop més avall per a pesar de la seua tripulació. En un moment donat la nau toca fons i la marineria se’n alegra, pensant que s’han salvat, que el pitjor ja ha passat. Però no ho oblidem, el submarí està en el fons, encara ha de pujar i pateix la pressió de tota l’aigua que te al damunt.