dijous, 25 de setembre de 2014

En marxa la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària del País Valencià



Ahir es va presentar REAS País Valencià (Xarxa d'Economia Alternatia i Solidària) a Castelló. Vull compartir amb vosaltres aquest resum per si formeu part d'alguna entitat que puga estar interessada o simplement teniu un interès personal. Evidentment exposo les conclusions a les que he arribat jo personalment desprès d'acudir a l'acte. Aneu a les fonts originals d'informació si esteu més interessats.

Què és REAS?
REAS és una xarxa d'entitats amb presència en moltes CCAA i de fet també existeix com a xarxa estatal. Encara no hi havia al País Valencià, encara que és un territori amb molta tradició cooperativa i d'economia social. Ara s'estan donant els passos. El 22 d'octubre hi haurà a València l'Assemblea Fundacional de REAS PV i per això s'està presentant per tot el territori per a animar al major nombre d'entitats possibles es puguen adherir des del primer moment.

Quin tipus d'entitats es poden adherir?
En principi qualsevol entitat que faça seua la Carta de Principis de l'Economia Solidària http://www.economiasolidaria.org/carta.php
Poden ser associacions de productors, de consumidors, de veins, escoles, ajuntaments, moviments socials, etc...
Es poden adherir tant entitats amb personalitat jurídica, com col·lectius que no estiguen formalment consituits i persones individuals. Cal adherir-se abans del 13 d'octubre si es vol formar part de les entitats fundacionals.

Com es beneficien les entitats?
De moltes maneres: compartint bones pràctiques, fent xarxa, oferint-se serveis entre elles, tenint un sol interlocutor de mida important davant l'administració, etc.

Més info sobre REAS PV http://reasvalencia.wordpress.com/
Més info sobre la xarxa estatal http://www.economiasolidaria.org/

dijous, 10 de juliol de 2014

El govern espanyol insisteix amb l’atur registrat i l’afiliació a laSeguretat Social

Oficina del SERVEF. Font: ABC

A continuació reprodueixo el meu article publicat a la web d'Intersindical el passat 07/07/2014.

La setmana passada es publicaven les dades d'atur registrat i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny, i de nou el govern espanyol en treia tot el rendiment mediàtic, venent-nos eixes dades com la demostració clara de l'èxit de les seues polítiques econòmiques i d'ocupacio.
 
Que hi ha de cert en tot açò? Bé, és cert que l'atur registrat ha disminuït a nivell interanual. Són uns 310.000 inscrits menys en les llistes del SEPE en tot l'Estat, lleugerament per sobre de les 45.000 al País Valencià. També la variació interanual és positiva en l'afiliació en la Seguretat Social, encara que lleugerament menor, sobre les 290.000 afiliacions en Espanya i no arriba a 45.000 al País Valencià. A aquest ritme tardarem 10 anys a recuperar el nivell d'ocupació «pre-crisi»

L'evolució positiva davant la temporada d'estiu i -per què no, també s'ha de reconèixer- el haver tocat fons la crisi pel que fa a la destrucció d'ocupació, permeten al govern espanyol una interpretació triomfalista de les dades

Però com ja hem comentat moltes vegades en aquesta columna, aquesta no és la millor estadística per conèixer les dades reals del mercat de treball. Tant l'atur registrat com l'afiliació a la Seguretat Social són registres administratius al serveis de la gestió de diferents programes com la formació a treballadors, les prestacions per desocupació, les contribucions a la seguretat social, les pensions, etc

De fet, si ens fixem en les dades de la taula, veurem una curiosa discrepància. En primer lloc, la «disminució de l'atur», que pretesament transmet l'atur registrat, no coincideix amb la «creació d'ocupació», que suposadament ens comunica l'afiliació a la Seguretat Social. Tant en el cas valencià com en l'espanyol, el conjunt de la reducció de l'atur registrat no es transforma en la mateixa magnitud d'afiliació a la Seguretat Social. Com hem dit moltes vegades, una part de la reducció de l'atur registrat és una sortida de l'activitat de treballadors i treballadores que per l'efecte desànim abandonen el mercat de treball.


Encara així, el govern espanyol, una vegada i una altra, mostra aquestes dades atès que els errors de mesura que impliquen els permeten una interpretació beneficiosa de les dades. Al menys en aquest moment, per que el sentit de l'esbiaix podria canviar capritxosament. L'hipocresia arriba a l'extrem que segurament quan es publiquen les dades de l'Enquesta de Població Activa (l'EPA) -la metodologia correcta i consensuada a nivell de tota la Unió Europea per a conèixer l'evolució del mercat de treball- es passarà de puntetes, com de fet ja ha ocorregut amb les dades del darrer trimestre de 2013 i les del primer trimestre de 2014, que no permetien una interpretació tant triomfalista de les polítiques econòmiques i d'ocupació dels governs espanyol i autonòmic.