La meua amiga i companya a la Universitat Jaume I de Castelló, la tècnica del Observatori Psicosocial de Recursos en Situacions de Desastres (OPSIDE) Mónica García-Renedo, apareix avui en el periòdic Mediterráneo parlant sobre el seu treball. Voldria destacar dues de les diferents idees que recull la entrevista. Per una banda, la importància del seguiment de les víctimes d'una situació de desastre. Habitualment, quan esdeve una d'aquestes situacions, els mitjans de comunicació i la comunitat internacional s'aboquen a la col·laboració i l'ajuda. Aquesta fase porta el nom de "lluna de mel", per l'atenció i recolçament que porta a les víctimes. Però un cop passat aquest primer moment, és habiutal que altres noticies s'emporten el progragonisme dels titulars. Aleshores, el país o comunitat que ha patit el desastre es troba que l'ajuda i la premsa s'en han anat a un altre costat. En aquest moment apareixen conductes de ràbia i indignació, en una fase anomenada de "desilusió". García-Renedo demana en aquest cas mecanismes públics i xarxes de recolzament comunitari mesos després del desastre per a efectuar un seguiment dels afectats i poder oferir recolzament psicològic.
Un altre dels temes que sorgeixen en l'entrevista i que em sembla interessant és com es veuen afectats per la situació els cosos d'intervenció (bombers, protecció civil, etc.), que es poden considerar com a autèntiques víctimes ocultes de les situacions de desastre. En aquest sentit és molt important la formació psicològica d'aquests professionals que intervenen en desastres, per prevenir futurs problemes.
Ei Raül!!
ResponEliminaRespecte a la primera observació que fas hi ha uns informes que anualment publica Metges sense Fronteres anomenats algo així com "Les crisis més oblidades" que són ben interessants perquè descriuen aquelles situacions més greus a nivell humanitari, moltes de les quals a penes han tingut repercusió en la premsa internacional perquè no afecten per a res a cap país dels anomenats del Primer Món o cap d'aquests té interesos polítics o econòmics en ells... és el cas, per exemple de República Centreafricana,Congo, Somàlia, Txetxènia, etc.
Et passe l'enllaç del darrer que s'ha publicat, que correspon a 2007. Una vegada més es demostra que l'ajuda humanitària en moltes ocasions, malauradament, no s'ajusta a la necessitat si no als interesos polítics, estratègics o econòmics dels de sempre...
http://www.msf.es/images/TOPTEN2007_tcm3-10011.pdf
Salutacions!!
Hola Grisela, moltes gracies pel comentari. Aprofito per nomenar-te inauguradora oficial de comentaris del blog.
ResponElimina