El 9 d’Octubre del finançament autonòmic

Publicat a 'La Veu de Benicarló núm. 903, 04/10/2013

 

Cada 9 d’Octubre sol tindre un tema de l’actualitat política sobre el que graviten els tradicionals parlaments i opinions que experts i polítics prodiguen en tant assenyalada data. Hi va haver l’any del corredor mediterrani, fins i tot l’any del canvi de model productiu. Eixos 9 d’Octubre ja han passat, però ni ha arribat el corredor mediterrani, ni hem fet el canvi de model productiu. Sembla que aquest any el 9 d’Octubre serà el 9 d’Octubre del finançament autonòmic. Jo, al menys, aposto per què ho siga: hi estic escrivint aquestes ratlles!

Certament, el problema del finançament autonòmic és vell, però els seus perversos efectes no s’han fet evidents fins l’actual crisi econòmica, que ha portat a la Generalitat Valenciana a la fallida (el ‘default’ que diuen els angloparlants, amb eixa habilitat per a expressar tantes coses en una sola paraula).

Una magnífica explicació del tema el trobem en la publicació de la Fundació NEXE “El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica”, de l’economista Rafa Beneyto, disponible de manera gratuïta a http://www.fundacionexe.org. El títol ja és ben suggeridor. El model de finançament actual és, més o menys, el següent. Els impostos es recapten de manera centralitzada per l’Agència Tributària espanyola, i desprès, en funció d’un ‘model de finançament’, què no és més que una construcció política en la que cada comunitat autònoma ha fet valer el seu poder de pressió front l’Estat, eixos diners es redistribueixen entre els territoris. El resultat: alguns reben més diners dels que han posat, altres menys. Si els que reben més són aquells territoris menys rics que la mitjana espanyola i els que ‘en posen’ més són els més ‘rics’, podríem estar més o menys d’acord amb la ‘justícia’ del sistema. La realitat és que, sistemàticament, el País Valencià, sent un territori més pobre que la mitjana espanyola, rep menys diners. Això vol dir menys diners per a serveis públics, menys diners per a educació, menys diners per a les persones dependents, menys diners per a infraestructures... en definitiva, menys diners per a l’Estat del Benestar. Arribats a aquest punt, no oblidem que si volem un Estat del Benestar, s’ha de pagar… amb impostos!

Algun mitjà de comunicació, fent referència a un altre estudi més recent sobre el tema, xifra en 13.500.000.000 € (TRETZE-MIL CINC-CENTS MILIONS D’EUROS!) el total acumulat del dèficit de finançament d’Espanya amb el País Valencià. Una sagnia que sens dubte serviria per eixugar considerablement el deute públic de la Generalitat, però que no solucionaria el problema de que els senyors que fa tants anys que ens governen tornen a sentir la temptació de fotre la ma als diners de tots. Açò, ja té una altra solució. Ho deixarem per a un altre 9 d’Octubre.