Ahir
va començar tota una polèmica al voltant de l’anunci del president
Fabra de passar certes dates festives a dilluns per evitar ponts
festius. L’argument, com sol ser sempre últimament, ha estat l’estalvi i
la productivitat. De sempre he pensat que una mesura d’aquest tipus
havia de prendre’s, que podia ser positiva, i que havia de ser
consensuada amb els actors socials que més podien estar implicats. Però
no ha estat així, Fabra només a notificat el que el govern de Rajoy ja
feia mesos que havia decidit, com es pot vore en una noticia sobre el tema publicada al ABC el passat més d’abril.
En
altres països europeus, allò habitual és que la majoria de festius
passen a dilluns, excepte un parell, les dates més assenyalades,
normalment diades nacionals o festes amb dimensió internacional (el dia
del treball, per exemple).
Immediatament
hi ha hagut resposta a l’anunci del president Fabra, sobre tot del mon
faller, donat que el proper Sant Josep passarà de dimarts a dilluns. Per
la meua banda, penso que és una decisió beneficiosa, amb molts més
avantatges que inconvenients. Les Falles són una festivitat estesa per
nombrosos municipis valencians, que eixos dies viuen, si no iguals,
similars situacions i conseqüències. El fet de concentrar tres dies
festius és beneficiós per als comerços, el sector hoteler i els
mateixos visitants i turistes (es redueix l’efecte “temporal” de la
festa, al deixar de ballar cada any en el calendari), facilita la
planificació municipal (policia, bombers, carrers tallats...),
disminueix els conflictes entre els veïns que treballen i els que no,
etc. I el mateix efectes positius podríem nombrar per a la majoria de les
altres festivitats del calendari.
Sorprenentment,
quasi no ha hagut debat sobre el que al meu entendre és una autèntica
falta de respecte a la dignitat nacional valenciana, al passar la Diada
Nacional del 9 d’octubre de dimarts a dilluns. La mateixa setmana es
deixa sense tocar, en canvi, el 12 d’octubre, “fiesta nacional de
España”, com podeu llegir en la noticia del ABC.
Hem viscut un nou episodi de l’habitual falta de costum del govern valencià
del PP en, no ja dialogar, si no tant sols “sondejar” les
possibilitats. Però també hem vist com des del valencianisme cívic i
polític no em pogut “reconduir” la discussió sobre el tema important:
contribuir a la racionalitat d’horaris alhora que salvaguardar la
dignitat dels trets identitaris propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada