El País Valencià, a la cua de l'estat en condicions de vida

No ens enganyem, el País Valencià és un dels territoris de l'estat espanyol on es viu pitjor. Aquestes són les conclusions que es poden extraure de la darrera Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2008 que ha publicat recentment el Instituto Nacional de Estadística (INE).

Aquesta enquesta té per objectiu l'estudi de la pobresa i la desigualtat, el seguiment de la cohesió social, l'estudi de les necessitats de la població i l'impacte de les polítiques socials i econòmiques sobre les llars i les persones.

La majoria de resultats referits al País Valencià ens situen clarament per sota de la mitjana espanyola.

La renta mitjana anual de les famílies valencianes és de 24860 €, mentre que l'espanyola és de 26010 (1150 € de diferència). Si el que comparem són els salaris, agafant la mitjana Espanyola com a valor 100, els sous valencians tenen un índex de 93,5. O siga, els salaris dels treballadors i treballadores valencians són un 6,5% inferiors a la mitjana espanyola.

També és interessant fer notar que el percentatge de persones amb estudis universitaris és menor que la mitjana espanyola, el 22,4% front al 24,3%.

Una altra dada fa referència al impacte de la pobresa en la societat. Mentre que en Espanya el percentatge de població que es troba per sota del llindar de la pobresa és del 19,6%, al nostre país aquest percentatge és del 20,2%.

Per acabar, resulta també que les famílies valencianes sofreixen en major grau que la resta de l'estat diversos problemes com: una insuficient il·lumnació natural (el 7,8% de les llars valencianes sofreixen aquest problema front al 5,9% de les llars espanyoles); sorolls produïts per veïns i del carrer (32,6% front a 21,8%); contaminació i altres problemes mediambientals (19% front a 13,2%); i delinqüència o vandalisme (21,9% front a 15,4%). Dramàtic.

Aquests resultats són verdaderament greus. I es venen arrossegant i empitjorant en els darrers anys, encara que ens encaparrem a pensar que vivim en una espècie de parc temàtic. Si no ens posem de peus a terra, no podrem encarar un futur que ara per ara sembla bastant negre.

Publicat a La Veu de Benicarló 23/10/2009