Intersindical Valenciana va publicar el 12/12/12 en la seua web un article meu en el que comento les dades d'atur registrat del passat mes de novembre. Reprodueixo el text a continuació:
Els treballadors i treballadores de la construcció abandonen el mercat
de treball davant les expectatives negatives de trobar feina i passen a
la situació d’inactivitat.
El mes de novembre passat constaven inscrits en les llistes de l’atur
del SERVEF 574939 valencians, 3101 menys que el mes anterior (un 0,54%
menys). De fet, és el segon mes consecutiu que disminueix l’atur
registrat al país, mentre que en canvi, augmenta en el conjunt de
l’estat espanyol (un 1,54% més d’octubre a novembre). Aquesta dada
positiva ha estat amplament difosa pel govern de la Generalitat. No es
publiciten tant les dades del mercat de treball quan aquestes no són
positives, cosa que ha estat constant en els darrers cinc anys.
Com he comentat més d’una vegada, cal anar amb compte amb una evolució
mensual de les dades, que pot estar molt afectada per l’estacionalitat, i
cal anar a fer una comparació de l’evolució anual, que ens donarà una
visió més clara del la tendència a llarg termini. Així, des de novembre
de 2011, 42009 valencians s’han afegit a les estadístiques del SERVEF.
Açò ha suposat un increment del 7,88%, dels augments més importants dels
darrers dos anys. Encara que, això si, molt menor que en els pitjors
anys de la destrucció d’ocupació durant la crisi (2008 i 2009).
Anem a intentar aprofundir un poc més en les característiques d’aquesta
evolució mensual i anual de l’atur registrat en novembre, per intentar
esbrinar si estem front a un canvi clar en la tendència a la destrucció
d’ocupació o no. Aquesta reducció mensual s’ha donat exclusivament entre
els homes (-1,32%), ja que l’atur femení ha augmentat (0,24%). Quant a
l’increment interanual, ha estat menor entre els homes (6,09%) que entre
les dones (9,68%). S’apunta, doncs, certa tendència a la millora
relativa de la desocupació masculina. Recordem que en el conjunt de la
crisi el comportament de l’ocupació i l’atur masculí han estat molt
pitjors que el del femení.
Des del mes anterior, l’atur es redueix en tots els sectors (sobre un
-1% en la indústria, aproximadament un -2% en la construcció i quasi un
-6% en l’agricultura) excepte en el de serveis (0,23%). A nivell
interanual, només es redueix en el sector de la construcció (4,14%) i en
el col·lectiu sense ocupació anterior (-4,62%). Aquestes dues
categories són les úniques que es comporten positivament pel que fa tant
a l’evolució anual com mensual.
L’evolució mensual de la contractació ha estat negativa (va caure quasi
un 10%), però l’anual és més positiva, perquè des de novembre de 2011
els contractes temporals van augmentar un 3,5% i els indefinits un 36%.
Açò, però, en un context de claríssima precarització del nostre mercat
de treball, ja que el 91% del conjunt de nous contractes realitzats el
més de novembre van ser temporals, front a només un 9% d’indefinits.
Així doncs, tenim una reducció de l’atur dos mesos consecutius (octubre i
novembre), amb uns valors per novembre importants (unes 3000 persones),
gràcies sobre tot a l’ocupació masculina i del sector de la construcció
i la categoria de nous actius. Sorprenentment no és la dinàmica de
millora del mercat de treball típica de l’encarament de la campanya de
Nadal (on caldria esperar una millora en el sector serveis, més
feminitzat). Una possible explicació és que els treballadors de la
construcció, front a las inexistents possibilitats de tornar a trobar
treball en eixe sector, estan deixant d’inscriure’s com a demandants
d’ocupació al SERVEF, passant a la situació d’inactivitat. Açò té com a
conseqüència la reducció de l’atur registrat en aquest sector. Les dades
de l’Enquesta de Població Activa semblen avalar açò, donat que el pes
del sector de la construcció en el conjunt de la població activa s’ha
reduït a la meitat entre el tercer trimestre de 2008 i el mateix
trimestre d’enguany (del 12,4% al 6,7%).
Una situació que caldrà anar seguint atentament per vore la seua
evolució els primers mesos de l’any, on tradicionalment, en els moments
de bonança econòmica, es dóna una reducció de l’atur.